Alpinisme al Montseny

Ascensió realitza per l'Adrien, en Sergi (la variant), l'Anna i en Pere T.

Canal NE a les Agudes

Accés: des de Sant Celoni per la carretera BV-5114 al Parc Natural del Montseny i a Santa Fé del Montseny. En el km 23,8 aparquem en un petit aparcament a la dreta (2 cotxes) de la carretera, just després de pasar un petit pont. Creuem la carretera per enfilar una canal arbolada.

Aproximació: Cal remuntar la canal que està just creuar la carretera amb tendència a la dreta. En forta pujada fins creuar una pista (10'). Seguim l'ascens per la pala de neu (traça) fins a peu de canal (entre la via Mar d'Estels i la via Itzi). Seguim pujant fins passat un arbre. La via va per la canal de l'esquerra, muntem R0 sobre pitons o friends (45').

1era ascensió: Desconeguda (la variant poter 1era d'en Sergi i l'Adrien)

Dificultat: 50-55º (màxim 70º/M1 en algún ressalt)

Orientació: nordest

Reunions: R0 (pitons/friends) R1 (arbre) R2(pitons) R3 (pitons)

Material: 6 cintes exprés, friends mitjans i petits, pitons (uves i universals) i 2 cordes de 60

Época: desembre-març (en funció de les nevades)

Horari: 1’30-2’30 hores (fins al cim de les Agudes)

1 llarg (55m): 40º fins al primer ressalt (possible 70º/M1). Reunió en l'arbre.

2 llarg (55m): 40º. Reunió a la dreta de l'entrada del darrer ressalt sobre pitons.

3 llarg (50m): 60º (possible 70º). Reunió a la cresta cimera sobre pitons. Seguim la cresta (espectacular) fins al cim de les Agudes.

Descens: des del cim baixem fins al primer coll, girem a la dreta per pendre el camí que baixa cap als Castellets seguint la traça (1h30).

Condicions dia 7/2/09. Neu dura des del parking fins a peu de canal. Allaus de purgues recents. Canal segura. Neu més justa a trams. Primer ressalt M1. Segon llarg bé de neu. Tercer llarg més just, neu poc consistent i més difícil de protegir. Cresta fins al cim en bones condicions. Biaxada traçada. Si fes més fred, estari millor.

Molt disfrutona i del tot recomenable. Ens ho vam passar molt bé.

Bego-Miguel-Kush Can Jorba - Montserrat

Diumenge 8 de Febrer en Pere Tutu i en Sergi Lugo, van a Montserrat Sud, al sector de Can Jorba, al costat mateix de l'inici de la ferrata-barranc del joc de l'Oca, petit incís per comentar, que s'ha d'anar ven equipat per fer el Joc de l'Oca, ja que molts trams la seva progressió vertica és amb cadenes, per tant caldrà portar guants, talavard, bagues de seguretat amb disipador, casc, material per descendre i corda (la seva llargada haurà de ser el doble del rapel més llarg.

La via que anem a fer és una via fàcil, molt ben equipada, i per debutar en via llarga. Bego-Miguel-Kush, justament al costat dret de l'Escabroni-Escapullini, la nostre es mou per un itinerari de parabolts, durant els tres millers llargs anem creuant-nos amb la via Escpullini, i justament en el moment que tenim el sostre de la Miranda de Can Jorba i anem a buscar el diedre les vies esseparen. Arribem llavors a la 4arta reunió, molt cómoda, molt ben resguardada i protegida del sufert vent que em tingut. En Pere enllaça el quart llarg, una mica perdedor al principi, però ben equipat, aquesta segona part de la via, no té la verticalitat de l'anterior, però mantéla bona qualitat de la roca. finalment arribem adalt de tot. On mirem de protegir-nos del fort vent que fa.

1er llarg: d'uns 45 metres IV+ (es fi, i normalment és fred)

2on llarg : d'uns 30 metres V- (hi ha un únic pas de V-, on hem de superar un resalt, amb bona presa.

3er llarg : 45 metres IV+ (placa de Iv+, fins arribar a a dreta del sostre, on comença un diedre sense dificultats).

4art llarg : 50 metres IV

5er llarg : 30 metres V- (al principi em de superar un petit resalt, amb bona presa)

6er : 40 metres IV- (com és normal aquest últim llarg, amb menys seguros que els d'abans).

Ressenya dels nostres amics escalatroncs :

Per fer el descens optem per anar per la canal del Joc de l'Oca, per això desde adalt de tot, emde seguir un camí amb fites, que ens condueix per una baixada entre arbes i arrels bastant pronunciada, i ens dur a dins del començament del joc de l'Oca, els rapels màxims no superen el 15 metres, Per anar ve, si porteu una corda de 30metres, us estalviareu plegar i desplegar les d'escalada.

Banyadores ... un bany de sol !!!

Avui Diumenge 8 de febrer ... un día especial per escalar amb companyia de l´Ana Fernandez dons avui cumpleix anys (trenta ...) això li haureu de preguntar vosaltres. MOLTES FELICITATS !!!


(VIDEO INTRODUCCIÓ)

(VIDEO: L´ANA FENT LA VIA NORMAL)

Per la ocasió ... l´Ana, Jordi, Enric, Burt i Jaume. El decorat ... Banyadores i les seves vistes al mar amb un día fantàstic de sol i bona temperatura i la obra de teatre com protagonista principal les vies del Sector Clàsic.





Quedem a les 8.30 devant l´estació de Mataró i després de carregar el Peugeot de l ´Enric a tope tots 5 ens dirigim a fer un petit "dejeneur" a la població de Cabrera. Detall de l´Ana que ens convida a l´esmorzar (un petonàs) i ... tot seguit amunt a buscar peu de via.


Hi ha moviment a la zona, dons el día convida a tenir contacte amb la natura, no només fanàtics a la roca sino també caminaires, pedelaires i tota mena d´animals d´aquells que diuen que son els millor amics de l´home (a la inversa moltes vegades dubtaria).


Les 10 del matí i ni el Rambo estaría ja tant equipat fins als dents, quan ja comencen a caure les primeres vies ...








Comencem escalfat la musculatura per la Via del curset (IV) i per la Concova (V) i Doctor Muerte (V+) per tot seguit anant pujant el nivell amb les vies Infanticides compulsives (6a) una on el pas està a la placa de sortida.





El resta de vies totes elles finetes però les anem guanyan amb confiança i van caient. Tot seguit més a la dreta anem a la Aresta final (V+) arrinvant a fer la part final, una placa super estética i potser la via més llarga de tot Banyadores, uns 30 metres. (molt recomenable).





Entre acudit i acudit, una mica de doping i seguim lluitant contra la llei de la gravetat. Fem una petita visita a la via de placa Pereira el portugues (V+), també una placa molt maca, que val la pena visitar sobre tot per les vistes aéreas de tot el sector, curta però comprida amb només dues xapes.



Anem més a la esquerra i cau The Fly (6a+) i fem un petit asaig a la veina Le Mosquit (6b+ intent) i per acabar la jornada l´Enric, en Jordi i l´Ana fan la Via Normal, però sortin per la fisura de dalt i acabant a la placa de dalt de tot. Una línea super elegant perfecta per acabar la jornada.



Ha sigut una bona jornada d´escalada, riures i anécdotes que ... posiblement no tindrà més rebombori que la super piada del Cadí però que ... aí estaaaà !!!!













Ha estat un Diumenge aprofitós de culte a la roca. Bona companyia i amb ganes de tornar-hi ... o sigui que ens hi tornarem a veure molt aviat.

Bye !!!

EL MONTSENY A CAVALL

La proposta d’aquest cap de setmana ha estat ben diferent;. Res d’escalada, res d’alpinisme, res de neu... hem anat a Cavall pel Montseny.

Amb la Festa i el Pio hem passejat per la Pineda, trotat pels frondosos boscos de Castanyers i galopat per l’enfarinada Fageda. Un camí relaxant i ple de llibertat on hem pogut gaudí d’unes vistes excepcionals de les blanques Agudes d’aquest hivern, d’un mirador panoràmic on les infinites muntanyes verdes desapareixen únicament per convertir-se en les muntanyes nevades del Pre-Pirineu i on el cristal·lí embassament de Santa Fe és el toc final d’un passeig a cavall difícil d’oblidar.

La ruta ha estat: Pujant per la carretera privada del Vilar, passant per Coll de Té, el Convent de Santa Fe, la Pineda del Massanés, Cal Trompo, l’Avet Blau, l’Embassament de Santa Fe del Montseny, Vimaners, La Feixa Llarga, Can Puig i retornant a la carretera del vilar. 4 hores de camí.

Sortida molt recomanable a tots els membres del GEAMM !!

By Carla

Sota un allau al Cadí

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” crido desesperat. Breus segons d’inquietant silenci.
Merda!
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” Només sento en Ferran cridant de dolor, no veig ni sento a l’Adrien….
…

Dissabte, 16:30h, parking del camp de Fútbol d’Argentona …
Ens trobem en Ferran, en Sergi i jo. Durant el matí havíem anat seguint la meteo i el risc d’allaus. Teniem dues possibilitats: gel a Boí o una canal a la cara nord del Cadí.
Una piada a INFOHIELO de fa dos dies que ens indica unes condicions de la canal “com mai” i la darrera edició del butlletí d’allaus (risc 2 sobre 5) ens fan decidir anar cap al Cadí. L’Adrien i en Fred, sortint des de Barcelona, també estan d’acord. La meteo indica possibles nevades febles durant la nit i una “finestra” de bon temps pel matí de diumenge.

Dissabte, 20:10h, Estana (La Cerdanya) …
Hem fet el camí des d’Argentona amb pluja que s’ha convertit en neu durant la Collada de Toses. A Estana el capvespre és tranquil. Neva feblement. No ens ho pensem. Preparem tot el material i enfilem cap al Prat de Cadí. Les motxil.les pesen com dimonis. Duem el sopar, els sacs, la cutre-tenda d’en Ferran… en fi, tot el necessari per fer nit a un dels paisatges més bonics del Pirineu.
En Sergi marca un bon ritme de pujada. En poc més d’una hora ja hi som. Continua la nevada.

Dissabte, 22:00h, Prat del Cadí …
La nit no és gens freda (mala senyal). En Sergi i jo sopem fora la tenda a 1ºC. En Ferran es menja els seus macarrons dins. Ni un sol soroll. Tan sols el lleu xiulet del fogonet escalfant una sopa calenta. Cel mig-ennuvolat. Deixa de nevar.
Estem ben sols en un indret idíl.lic. Riem i gaudim de l’entorn. Vivències irrepetibles.
Quan ja estem dins els sacs arriben l’Adrien i en Fred. Salutacions i a dormir. L’endemà tenim feina.
Tanco els ulls i penso el bonic que és viure aquestes aventures amb els teus amics, quantes coses per explicar, quins bons moments viscuts amb la gent que aprecies i estimes. M’adormo.

Diumenge, 08:00h, caminant pel Prat del Cadí …
El despertador d’en Sergi ha sonat a les 07h00. Hem esmorzat dins la tenda, recollit i amagat el material que no necessitem per escalar i ja estem caminant. En Ferran decideix endur-se el seu sac cap amunt. La seva motxil.la serà més pesada que la resta.
A la matinada ha començat a nevar de nou, feblement però sense pausa. La neu caiguda ahir, a la matinada i la que no deixa de caure s’acumula sobre la més antiga. Total uns 20 cm de neu nova (mala senyal).
“Com ho veieu?“ pregunta algú del grup. “Això no pinta bé” contesto jo.
El cel està força tapat. Els núvols baixos s’aferren a les parets del Cadí. Ambient d’alta muntanya autèntic! Hem decidit acostar-nos a la canal a “veure com està...ja que estem aquí”.
Una cordada de dos nois que han arribat a la matinada i han dormit sota un iglú, també decideixen fer-ho i se’ns avançen.

Diumenge, 08:30h, obrint traça cap a la Canal de l’Àliga …
Continua nevant. Enfilem la dura aproximació. Encara trobem restes de la traça de la cordada de dijous. L’Adrien obra el grup. El segueix en Fred, en Sergi i en Ferran. Jo vaig l’últim. El ritme és dur. Cada 3 o 4 passes les cames s’enfonsen fins la cuixa. Sortir d’aquests forats fa que l’aproximació sigui esgotadora. Tot i així, cada cop estem més a prop de la paret. Continua nevant.
M’aturo a fer una foto i descobreixo a l’altra vessant que la cordada que ens precedeix ha reculat i fa marxa enrera. “Això no pinta bé” penso, mentres intento recuperar l’alè. Els companys ni els veuen.

Diumenge; 08h55, pala d’entrada a la Canal de l’Àliga …
El bosc s’acaba. Ara tan sols ens queda una rampa de neu d’uns 30º fins a peu de via. Hem de fer un flanqueig de dreta a esquerra per arribar-hi. L’Adrien continua a bon ritme. En Sergi i jo comencem a comentar les condicions. La cosa continua pintant malament.
L’Adrien, en Fred i en Ferran arriben a peu de la canal i s’aturen uns 25 metres a la dreta d’aquesta. En Sergi i jo arribem més tard. Els sento comentar que hi ha la resta d’un allau a l’entrada de la canal….. “Vaja!” penso “Això cada vegada pinta pitjor….”
Parlem entre nosaltres. L’Adrien prova d’acostar-se una mica més a la zona de la purga. Troba una capa d’uns 15 cm de neu-pols acumulada sobre una gruixuda capa de neu transformada i dura…. “ejem, ejem….”
Mentres cadascú de nosaltres pensa en silenci què fer, decidim d’entrada i per precaució equipar-nos…. Així que tots amb els grampons calçats i amb el casc posat. Les ARVES ja les duiem des de la sortida.
Per mi està clar que si la mateixa acumulació de neu del peu de canal es troba dins la canal on les inclinacions són de 65º , tot s'en pot anar avall….i així ho dic.
“Però, i si ja ha purgat?” ….” I si la neu està bé?” són frases que sonen al peu de la canal de l’Àliga, al Cadí.
En Sergi i jo comentem que en tot cas podem fer dos grups…. Un cap amunt i un altre cap avall… que això de fer Vè en mixt i en les condicions que trobem….
En Ferran i l’Adrien són més optimistes. Finalment, arribem a un consens. Ens acostem definitivament a peu de via, ens ho mirem i decidim. En Ferran em diu que ell farà el que la majoria triï.

Diumenge 09:09h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
Estem els cinc a l’entrada de la canal. En Fred és l´únic que encara s’està posant els grampons i està força allunyat, uns 20 metres a la dreta. Jo creuo l’entrada i em situo a uns 5 metres a l’esquerra, sota un ressalt de roca, on crec que es podria muntar una possible reunió segura (a resguard de possibles caigudes de pedres o gel). En Sergi està a la dreta, més a prop d’en Fred. En Ferran està ben bé al mig de l’entrada de la canal, just al centre. L’Adrien s’acosta al primer ressalt, uns 10 metres per sobre d’on es troba en Ferran.
“Qué haces Adrien?” li dic “No vas encordado…!”
“Voy a provar… y bajo” em contesta. “Ok, cuidado….”

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
L’Adrien alça el seu piolet dret i el clava sobre el ressalt. “Esto pinta bien” ens diu. “Nieve-hielo bastante dura…”
I just en aquell moment…
Un soroll ben extrany ens arriba d’amunt, de ben amunt… baixant per la canal cap a nosaltres….
Primer com xiulet d’una forta ventada, després incrementant-se i acostant-se de manera ràpida, convertint-se en un fort soroll, com si la muntanya comencés a tremolar per dins, com si els budells del Cadí es recargolessin, com si una gran estampida baixes cap a nosaltres…
I en poc segons ja ho teniem tot a sobre.
Metres i metres cúbics de neu caient a tota velocitat per tot arreu. Una enorme i contundent riada blanca arrossegant-ho tot….
Tan sols vaig tenir temps d’arresarar-me més a l’esquerra, acostant-me el màxim a la paret…
El Cadí se'ns queia a sobre!

Diumenge 09:10h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” crido desesperat. Breus segons d’inquietant silenci.
Merda!
“Adrieeeeeeeeen, Ferraaaaaaaaaaaaaaaan, Sergiiiiiiiiiiii….” Només sento en Ferran cridant de dolor, no veig ni sento a l’Adrien….
En Sergi em contesta: “estic bé”. Ha tingut temps de fer un megasalt i quedar-se més protegit.
En Ferran crida de dolor “Ahhhhh, l’espatlla, l’espatlla!….. se m’ha sortit l’espatlla!”.
L’Adrien no contesta. No el veig.
Arribo fins en Ferran. La seva motxil.la està 100 metres més avall. El trobo estabornit. L’allau l'ha revolcat uns quants metres. Està mig dret, agafant-se l’espatlla dreta amb la mà esquerra. No es pot moure del dolor. “Truco a emergències?” em pregunta en Sergi. “Espera’t que el trec d’aquí, busca a l’Adrien!...Adrieeeeeen!”.
Tots dos creiem que l’allau s’havia endut l’Adrien avall.
Però, miraculosament, el veiem encara “pillat” als dos piolets, al peu del ressalt. “Adrien!, estás bien?” el crido. “Bien, bien…. bajo!” em contesta. En Fred ha estat un espectador de luxe a uns 25 metres de nosaltres.

La prioritat absoluta és sortir d’allà “per potes” i “a tota òstia”, però en Ferran molt endolorit i traumatitzat no es mou. No el puc tocar. El dolor és molt fort. Aconsegueixo enganxar-lo de l’arnés i poc a poc el vaig ajudant a moure’s cap a una zona segura. Encara estem enmig de la canal i no duu ni el casc!

Diumenge 09:12h, peu de la Canal de l’Àliga al Cadí …
Analitzem la situació, què cony fem? Està clar que en Ferran tindrà moltes dificultats per baixar amb l’espatlla fora de lloc. De moment l’Adrien està fora de perill i ja enfila cap avall, buscant el bosc.
Deixem en Ferran al costat d’en Fred protegits. En Sergi va a “pescar” la motxil.la d’en Ferran, jo recullo el meu piolet d’enmig de la canal i les ulleres que li han volat a l’Adrien i torno amb en Ferran i en Fred.
Comencem a baixar, lenta i dolorosament. Per sort, als pocs passos, l’espatllla d’en Ferran es torna a posar a lloc ella sola. En Ferran respira alleugerat i ho celebra…. cridant!.
El “loco” es fot a cridar i a xerrar amb en Fred tan tranquils, després de caure’ns mitja paret del Cadí a sobre i quan encara estem en clar perill!
Bronca monumental a tots dos: “Tots callats i cap vall sense parar!”.

Diumenge 09:20h, dins el bosc a la cara nord del Cadí …
Ens reunim tots cinc. Quina sort que hem tingut! Encara tremolem de por. El dolor es reflexa a la cara d’en Ferran. Li donc un bon “xute” d’analgèssic-antiinflamatori de la meva farmaciola, ens repartim el seu pes entre els quatre i comencem a baixar cap al Prat.

Diumenge 11:05h, Prat del Cadí …
Arribem sans i estalvis. Recollim tot I ens disposem a baixar fins a Estana. La baixada no serà fàcil. Tot el material que van dur entre tres, ara l’hem de baixar entre dos. La macrotenda i la pesada motxil.la d’en Ferran….
Mentres acabem de preparar-ho tot… sorpresa! Arriben la Montse i en Sergi del SEDEG de Granollers. Volien fer la Canal Amagada però no ho han vist clar i han fet mitja volta…però una segona cordada del SEDEG si que ha tirat amunt. Després d’explicar la nostra aventura no perden ni un segon en intentar avisar als companys. Però no hi ha manera, ni per ràdio ni per mòbil….
Els deixem per començar a baixar, poc a poc, amb en Ferran, i quedem a Cal Basté a Estana.

Diumenge 13:25h, Cal Basté a Estana …
La baixada ha estat dura. En Ferran té l’espatlla feta pols. Jo i en Sergi ens hem destrossat l’esquena amb tanta càrrega…. Però estem tots junts i força bé pel que podia haver estat….i això és el més important.
Dinem a Cal Basté, tot esperant notícies dels companys de Granollers. Arriben una mica més tard… també han patit una allau sense més conseqüències que una “patinada” de 200 metres avall…
Buf noi…. Quina jornada! Fem un celebració col.lectiva ….i cap a casa.

CONCLUSIONS
És obvi que no vam ser del tot prudents. És obvi que tot i “llegir” les senyals que ens enviava la muntanya, no vam pendre les decisions correctes. Segur que rebrem crítiques per estar al peu d’una canal al Cadí i no a casa mirant la tele…. Tot això és obvi…. Però sabeu què?

Cony! Estimo molt, moltíssim als meus amics… a l’Adrien, en Sergi, en Ferran, en Fred... i des del diumenge a les 09h10 encara més i això és un tresor que no em treu cap crítica.
Mercès per compartir part de les vostres vides amb mi!

PERE TUTUSAUS

PD: Perdomeu-me les errades i faltes del text. L’he escrit d’una sola tirada i sense respirar. En Ferran en té per tres setmanes amb el braç inmobilitzat, però segur que es recupera abans!

CAN JORBA (Sector Central)

Aquest és el projecte que està apunt de caure a les mans d´en Carles. Situada a Can Jorba al Sector Central i més concretament al sector Bauma. És la "Via sense nom, 7b+", una via increíble d´uns 15 metres. Aquest és un petit fragment que us recomano veure i disfrutar.

Un dimecres a Can Jorba. Versió d’en Charlie.

Dimecres dia 28 de Gener, a les 09:15 del matí, la Charlie i jo sortim cap a Montserrat. Ens enduem el material de via llarga i d’esportiva. Un cop al poble del Bruc i depenent una mica del temps decidirem que fem. Esmorzem tranquilament i finalment decidim anar a fer esportiva al sector de de Can Jorba, ja que tan la Charlie com jo tenim projectes pendents. El dia es presenta amb sol i núvols, però sense fred. Aparquem el cotxe fora de l’abast dels arbres, la urbanització de la vinyanova sembla un camp de batalla. Els dos molt motivats iniciem el camí cap al sector central de Can Jorba. El ritme de la Charlie caminant és frenètic, té pressa per provar el seu projecte de 6b+. Comencem escalfant en un 6a+ (via sense nom). Els dos l’encadenem, el dia comença bé. A continuació fem la via del cantó, un 6b (via Ladysue). Els dos l’encadenem. La Charlie s’estrena en el 6b, em deu una birra.

La Charlie al 6b (sense nom)

Un cop ja hem escalfat, anem els dos cap als nostres projectes. Primer comencem pel meu, un 7b+ (sense nom) que m’està donant molta feina. La Charlie com que està forta en posa la primera cinta de la via. Jo l’acabo de montar, encadenant tots els passos, però descansant en algunes cintes. Li veig color, però ser que avui no és el dia.

En Charlie al 7b+

És el torn de la Charlie. Vol provar el 7b+, s’encorda, es posa els peus de gat, respira profundamenti i suca les mans de magnesi. Prova el primer pas i … cau, és dur. Li ensenyo la tècnica del “gusanito” perque pogui provar més passos de la via i així la conegui per a una propera vegada. Prova el segon pas i també cau. Potser necessita més entreno.

La Charlie al 7b+ (primer pas)

Després la torno a provar jo, més per entrenar que per encadenar. Una altra vegada en surten tots els passos però haig d’anar descansant.

Ara és el moment de que la Charlie provi el seu projecte, un 6b+, amb un pas morfològic al començament, seguit d’uns passos físics i amb rebot inclòs. Jo li monto la via. Ella La prova i té problemas amb el primer pas, és un pas llarg i dur. Decideix esquivar el pas i fer la resta.

La Charlie montant una “xapussa”, vull dir un pedal per esquivar el primer pas del 6b+.

La resta no li surt perque s’equivoca de peu, posa l’esquerra en comptes del dret, i fa un “saque”, últimamente està acostumada. S’ha d’estudiar millor la via, però no la té lluny. Segurament ve cansada del 7b+. La farà.

Acabem el dia contents i satisfets, i anem al bar a recuperar forces. Passem pel mig del camp de batalla de la urbanització de Can Jorba.

Els efectes del vent a la urbanització de la Vinyanova

Entre rialles quedem que hem de tornar a provar els nostres projectes, els acabarem fent, segur. Ha sigut un gran dia, el dia dels Charlies.

UN DIMECRES A CAN JORBA, Versió de la Charlie

Dimecres al matí no donen bones prediccions climatològiques per arriscar amb via llarga, per tant decidim anar a Montserrat, el sector d’esportiva de Can Jorba, on en Carles hi tenia un projecte pendent i la Carla volia afrontar un parell de vies rebels de l’última vegada. Un cop més no som els únics; - que no treballa la gent ? o bé, - hi ha gent que viu molt bé ! De totes maneres les nostres vies ens esperaven pacients. Comencem escalfant amb un 6ª + ( segons la ressenya nova i un V+ segons l’antiga ). Un cop dits, muscles i “cocu” en calent anem cap la via Ladysue 6b, seria un dels meus reptes del dia, ja que l’última vegada la vaig fer en tope rope. Primer el Carles, xapa la via, m’ensenya els passets “ punyaterus “ i baixa somrient dient: - el teu torn.
Pensaments d’inseguretat que aparto del meu cap ràpidament, peus de gat, el vuit, mirada de complicitat i amunt ! Poc a poc, pensant cada pas; la mà dreta, l’esquerra, els peuets, molt important els peuets. - Les tres primeres xapes son les més complexes - sento que diu el Carles. - Les tres primeres !? i les de desprès !! – Buf! Seria mentida si digués al cap de poc, però vaig arribar a dalt, encadenant la via Ladysue.

Ara tocava el torn al Carles, ens desplacem i anem a la via “sin nombre” 7b +, una via desplomada on les preses magnesiades son les úniques preses, no hi ha més opcions. El Carles es prepara; ditet encintat, peuets de gat, el vuit, cintes les justes, fora el polar, pes mínim!. Puja executant cada un dels passos com si d’un ball es tractés, però cantat amb uns zoooah!!! molt particulars d’ell. El primer “pegue” és per deixar la via xapada, i ara toca descansar. Per tant la Carla vol provar el 7b + , tope rope i amunt! Bé, res d’amunt! Semblava que anés avall, varem provar totes les tècniques; - agafat de la cinta, - fes el gussanito, - intenta el pas una vegada més - … crec que la meva distància màxima al terra van ser 30 cm ! El Carles va provar la via una segona vegada, realitzant amb gran precisió els passos aïllats, però en un d’ells fiu, patinada i penjat! Aquell dia no seria el dia per l’encadene de la via. Tot arribarà!

Ja per acabar el dia varem anar a la via Kiskillós 6b + , una via on la dificultat està en les tres primeres xapes i la sortida de dins una “coveta “ , recordava haver fet aquelles 3 primeres cintes en tope rope, aquest cop ho intentaria sense. NO va haver-hi sort, vaig caure una vegada rere l’altra, Així que varem donar el nostre dia d’escalada per acabat, però sempre amb un bon gust de boca i ganes de tornar-hi!!!

GEAMM productions..

Canal Central al Gra de Fajol Gran (2.708m)

VIA A LLARGA A MONTSERRAT

L'Anna, l’Ariete i en Tutu decideixen anar a fer escalda en roca desprès d’un llarg període d’activitats de neu, la Carla, que no perd passada quan es tracte d’escalar també s’hi apunta !! I ja hi som tots !! 4 membres del GEAMM cap a l’escola més gran de Catalunya, Montserrat, a refrescar la via llarga.

En Tutu ja ens ho portava tot amanit; aniríem a COLLBATÓ ( sector d’hivern ), pujaríem les vies: L’Avi Trepador i l’Alimera de tres llargs cada una i les cordades serien: Anna X. i Pere T. , Esther i Carla ( primera via juntes com a cordada autònoma !!! )

Parada obligada al Bar de carretera direcció l’ermita de Collbató. I allà; - sorpresa !! Una bona colla del SEDEG ( Granollers ), la Montse, en Sergi and Company van aparèixer per la porta, entre rialles i anècdotes de les últimes sortides varem esmorzar plegats.

El dia prometia; cel destapat, assolellat i lleus ràfegues d’un vent fresc.
Varem arribar a la paret de la Codolosa desprès d’una curta aproximació des de la zona d’esbarjo “ La Salut “ . La primera ascensió per la via Alimera amb un primer llarg de V; L’Anna ens va obrir la via, amunt!, seguidament en Tutu, darrera la Carla ( primera de la segona cordada ) i a continuació l’Esther. Després vindria el llarg de V i el de IV que ens portaria al cim. On varem poder observar l’ermita i la població de Collbató 105 metres més avall. Una via per escalfar motors i retrobar-nos amb la paret, molt assequible per alternar a cada llarg el primer de cada cordada.
Petit incident de la via: L’Esther a l’arribar al cim ens informa, amb cara preocupada, de la desaparició del seu reverso muntanya avall.. cloc, cloc, cloc...- Què s’ha de fer ara ?? Doncs, agafar els apunts del curs d’escalada i practicar el NUS DINÀMIC, gran nus !! I així ho varem fer o millor dit, així ho va fer el Gran Tutu.
Varem repelar els tres llargs i un cop a baix, ens falta un membre de l’equip: En Tànger !! llest animal, resguardant-se del vent dins una cova propera.

Decidits cap a la segona via: L’Avi Trepador amb un primer llarg de IV + que iniciarien el Tutu i l’Esther com a primers de cada cordada. Tot i ésser una via de dificultat equivalent a l’anterior ( IV+, V i V ) varem coincidir tots en l’augment de la dificultat a cada llarg, doncs va ser una via amb passets més compromesos.

Disfrutant fins l’últim ràpel i amb l’alegra rebuda a peu de via del nostre desaparegut amic Tànger varem anar cap al Casal del Bruc on ens retrobaríem amb els companys del SEDEG per explicar-nos el gran dia que havíem passat.

LA PANXA DEL BOU ON NO NEVA NI ... FA VENT !!!!

Avui Dissabte hem quedat per anar a fer una mica d´esportiva. El part meteorològic per dissabte una mica decebedor, vent huracanat a tot arreu i ... han encertat. El día s´aixecat amb un paisatge castigat pel fort vent ... cantitat d´arbres al mig dels carrers, grans murs tombats com si siguesin de cartró... Dels que haviem quedat per anar a escalar al final som només la Cristina i en Jaume. Que fem ??? ... ganes en tenim però el cap ens diu que és una bojería anar a tocar roca. Anem "a la Panxa del Bou on no neva ni ... fa vent !!!. La Panxa del bou situat a Sabadell, disposa d´instal.lacions per a la pràctica de la escalada per a tots els nivells. Podrem escalar amb corda al rocòdrom, sense corda fent bloc, o fent Bulder. Que més volem ? Dons això ... escalar !!!

VIDEO INTRODUCCIÓ

Escalfem una miqueta i fem uns petits itineraris pel bulder per que els nostres braços es posin en marxa però el que tenim ganes és agafar la corda i anar a tocar el sostre dels plafons i així ho fem.

Vistes generals

Anem enllaçan vies fins arrivar a tocar les tres del migdía, quan decidim que ja toca penjar els peus de gat i anar a omplir la panxa una miqueta.

Pujem a la part de dalt on hi ha el mejandor molt ben ambientat mentres disfrutem del video "King Lines" de Crish Sharma per acabar una jornada a la "panxa del bou on no neva ni ... fa vent".

Un altre día de satisfaccions i bons records que no s´ha pogut emportar el vent !