dijous, 10 de març del 2011

Carnestoltes escalant...i amb final feliç!

Dissabte matí, dia 5 de març, nova romeria GEAMM amb tot el què això implica!!

Anem cap a Malanyeu, a esmorzar, a fer uns riures, a disfressar-nos...i...bé, perquè no...a escalar!
En Pere i l'Ana Fernández ens decidim per la via dels Senzills, al costat de la Badalona. Avui l'Ana ve forta, amb ganes de tibar i consolidar el seu bon estat de forma.

Dit i fet, guarnits per l'ocasió, l'Ana ataca el 1r llarg, que
s'acaba amb un 6a finet.
La paret no li posa fàcil, perquè fa un fred
que pela, i als 5 o 6 metres ja té les mans
congelades. Amb molt
de valor, moltes queixes i sense tacte a les mans, arriba a la
reunió.
FELICITATS ANA! Estàs ketesurts!






















La via continua amb un canvi de paret (6a un pas, V+), un llarg
de tràmit de IV, i un llarg final de 6a finet,
finet. Anem quasi en
paral.lel amb la cordada del costat, de l'Alfredo i en Jose, que
estan fent la Montse
Curto, i quan estem a l'últim llarg ja els
sentim cantar el Cherokee!!

Nosaltres també fem la dansa de la victòria quan arribem
al cim, i després d'un parell de ràppels ens reunim
amb
l'Alfredo i família a peu de via.


Mentres en Marc, l'Eva i en Ramon estan batallant
a la Stock de Coc. En Ramon ha représ amb força

aquesta nova etapa post-lesió, i l'Eva,
valenta com és ella, torna a la VIA LLARGA!!!
Felicitats als dos.




Però espereu, que la cosa no acaba aquí. Encara ens quedava el sopar de carnaval al vespre. Allà ens vam reunir uns quants representants del Geamm, amb ganes de passar-ho bé. El sopar, bo, i la companyia, millor, tot i que vam trobar a faltar a molta gent. Disfresses? Sí, sí, alguna que altre. Ah! I fins i tot hi va haver concurs al bar dels Capgrossos. A que no endevineu qui va guanyar el 1r premi? La parella Alfredo-Luisa, que no tenien rival.
Si voleu veure com estàvem tots de macos, seguiu mirant...







dimarts, 8 de març del 2011

Via Bonatti a Le Grand Capucin...

Aquest és un dels cims que en Ferranet (i potser en Pere M.) té previst atacar aquest estiu als Alps.

He trobat aquest vídeo perquè us feu una idea de la zona (maravellosa), la paret ("tremenda") i la manera en que la va escalar el gran Gaston Rébuffat el 1961 (reverencia virtual).

Les imatges pertanyen a la pel.licula "Les Horizons Gagnés" (1974) on surt el sr. Rébuffat en persona...

Àpali, va pèr tu Ferran!



dilluns, 28 de febrer del 2011

Escalant a l'Alt Urgell...





“Manitou” en la cultura tradicional algonquina (els pobles natius de Canadà i Estats Units del Nord) és el Gran Esperit, el Creador de totes les les coses … el "Gitche Manitou" és dons el "Gran Esperit".

El seu significat real és més proper a una "Gran Connexió". Els primers exploradors francesos van traduir el terme com a "Gran Manitou": la gran interconnexió i l’equilibri de la natura i la vida.

Tot té el seu propi Manitou, cada planta, cada pedra, cada animal i … també el GEAMM!

Interconnexió i equilibri entre tots els seus components a través de l’amistat i la muntanya.

L'amistat duplica les alegries i dividix les angoixes per la mitat.

Aquest diumenge a l’Alt Urgell, uns quants de nosaltres van fer més gran el "Gitche Manitou" del GEAMM...
-
Pere T.




-
-
I no podia faltar el ball del Gran Manotiou!.....




dijous, 24 de febrer del 2011

La Fada del Bosc de Can Soliva...


Recordo a la meva àvia Mercè, sota la claror i els espetecs de les flames de la llar de foc, explicant-me la llegenda del bosc de Can Soliva.

Em deia que quan el bosc tremola desvestit pel cru hivern, just quan les fulles formen una catifa daurada de vivències i el gebre ho cubreix tot….

I el silenci sense destorb, es passeja lliurament entre les branques. Just abans de que la primavera esclati vestint el bosc de colors, formes i sons….

És el moment de passejar-hi i aprendre a romandre quiet durant una estona.

Així pots arribar a escoltar el silenci. Notar com passa per el teu costat, després com t'embolcalla i a poc a poc t'acarona per finalment xiuxiuejar-te a l'orella paraules desconegudes.

Potser amb sort veuràs la figura d'una fada ballant amb robes de seda.

Si no t'espantes i l'hi somrius, el seu cant t'acompanyarà de per vida.

Per tu Bàrbara
Feliç Aniversari des del GEAMM!


dimarts, 15 de febrer del 2011

dijous, 10 de febrer del 2011

CÈLLECS ... ROQUES NOVES



Aquest divendres tenim intenció de visitar el sector "transmutacio" que en Mohahw donar a coneixer al seu blog. Aquest sector, situat entre la placa i el bronx ha estat equipat per uns companys de Montornes i Parets del Valles i ... promet moltílssim !!!


(VIDEO RESUM)

Però ... vaja ... hem deixo les resenyes que m´havia imprimit o sigui que ho haurem de deixar per la pròxima. I ara ... on aném ??




Com fà força fred, tocant els cero graus, decidim anar a buscar el solet, i la millor opcció Roques noves dons haviem deixat algun projecte pendent, això molacaracola, dues plaquetes fines finetes.
Una vegada arrivem al sector, hem encertat, el solet calenta de debó i ens permet despullarnos només una miqueta.




Ens hi fiquem a fer feina, les vies protagonistes son la "bicicleta 6a" i tot seguit la "muacata 6b" ... la primera cau, una via fineta de només dos bolts i la segona ... potser amb els passos més evidents però ... els passos surten però queda pendent l´encadene.

A la poca estona arriven la Carla i en Bladé ... ilu dons sobre tot amb la Carla fà temps que no escalem. Ells per feina ... dons no tenen gaire temps ... "fisureta 6a+" i el "desplom del marron 6a+/6b" son les protagonistes, nosaltres continuem amb la "sobregan 6a" i continuem per les seves.


Un matí intens, amb bona companyia i tocant roca que és el que importa. En Bladé i la Carla marxem com han arrivat, i nosaltres anem a fer un menu al "PALOMARES".

CÈLLECS
ROQUES NOVES



dijous, 3 de febrer del 2011

Nova Marca Tèxtil en material Esportiu



Aquest cop us vull presentar la marca suralwear, que un bon amic està comercialitzant... Tot el que siguin prendes relacionades amb Bici, Raids, Triathlons, Curses de Muntanya, Trekking... i sobretot material tèxtil relacionat amb activitats esportives de gran qualitat, podeu trobar-les a la seva web.

La relació Qualitat - Preu és un bon motiu per provar-ho...
Sergi Lugo

dimarts, 1 de febrer del 2011

Via Sangantanes V/ 175 m Gorra Marinera

23/1/ 11
la gorra marinera y la magdalena

Frio mucho frio...al llegar a Monistrol para desayunar, el coche me marcaba menos 7 grados...tela marinera(pega con la gorra marinera, oleee!!)
Quien dijo miedo al frio...una cordada no habitual formada por Jose A., Ramon y yo nos ponemos direccion la la Gorra Marinera, decidimos ir por la ruta que sube por el camping, la ermita de sant Miquel, pasando por la estacion superior de san Joan
pie de via

y que nos deja al pie de la gorra, mas o menos 1 hora
El pie de via es facil de encontrar, en el mismo camino, ya se ve una balma que es donde comienza nuestra via.
1º largo. esta algo sobaete, pues me parece que todo dios empieza las vias vecinas por aqui, hay chapas por todos los lados, asi que a gusto del consumidor, nosotros llegamos a la balma y seguimos direccion a la izquierda en diagonal y llegamos a la reunion, la manos heladas.Ramon IV/25m
2º largo. se sale en flanqueo a la izquierda, para subir por una balma/labio que tiene su puntillo,(en realidad puedes subir por donde quieras porque hay chapas por donde mires) recto y reunion, solete.Alfredo IV/V/30m



3º y 4º largo. los empalmamos, son faciles, lo unico el roce de la cuerda ufffff como pesa..se sale ligeramente a la derecha, y al pasar la 3ª reunion que nos saltamos ya va descaradamente a la derecha hasta llegar a la reunion, se podria decir que es una especie de feixa/camino que a la izquierda nos deja en la ermita de sant Jauma.Ramon 20+35 IV/III. 55m
5º y 6º largo.tambien los empalmamos, se sale facil recto y poco a poco en tendencia a la izquierda, para ir a la reunion que esta en una balma 5ºreunion que la saltamos porque queda a la sombra, el frio y la roca freskita nos hace ir a buscar el solete, si se hace asi no chapar la reunion, si no el siguiente seguro, para que el roce sea lo menos posible, se sube en diagonal a la izquierda, con un patio guapo guapo y recto a la reunion(el mejor largo de la via)Alfredo 20+30
V, 50 m 7º largo. muy corto, recto a la cima y reunion en el suelo.Ramon IV 15m



Hacia tiempo que las manos no se nos quedaban, sin tacto por el frio, ni poniendotelas en la nuca eras capaz de sentirlas y que decir se los pirreles yo creo que con principos de congelacion...vaaale, vaaale no tanto, pero si congelaetes.
Como es costumbre este año, bailoteo/indio en la cima, una grimpadeta de unos 50 metros faciles, para buscar la instalacion de rapel(oeste) que nos deja al pie de la escaleras de Jacob, en la Magdalena inferior y regreso al camino principal y al monasterio.
Dejamos a mi hijo en casa, Ramon y yo nos vamos a local de Horitzons para exarles una manopla, tapando burejos de las paredes para poder pintar, poco a poco..tendra cara y ojos
cuidaros Alfredo.

dilluns, 31 de gener del 2011

Via PICNIC - vídeo especial annex -

Sense comentaris...

Via Picnic al Serrat dels Monjos 140m V+/A0

Diumenge 30 de gener, com que cada cop ens costa més matinar i anar a dormir més d’hora, decidim aparcar els piolets, i agafem els peus de gat… Anem a Montserrat, aquest cop al Serrat dels Monjos, la Via PICNIC, molt coneguda i clàssica, n’hi ha tantes de conegudes i clàssiques, que quan fas una d’aquestes per primer cop, sembla que portis dos dies escalant….
L’aproximació el farem deixant el cotxe al parking de les Coves de Salnitre. Des d’aquí, pujem per les escales i seguim el camí, borejant les parets… fins arribar al sector del Serrat dels Monjos, aproximadament uns 20 minuts fins a peu de via. En el peu de via, justament sota el diedre inicial, hi ha escrit a la roca “picnic”.


Ressenya dels escalatroncs
Com que es fa per sorteig, li toca en Sergi començar:
1er llarg, Jo personalment li posso V+, força atlètic, i amb molt bona fisura per protegir. 40 metres fins R1.
2on llarg, Diedre guapissim i la placa encara més, llarg per disfrutar. L’ambient comença a ensumar-se. 30 metres fins R2
3er llarg, comença amb diedre, que es pot protegir amb tascons, i després s’han de veure els dos claus que hi ha. L’entrada és força atlètica, aquests primers 10 metres, personalment, penso que són de V+. Arribem al pas clau, un spit ens convida a fer un A0 o seguir en 6ª en lliure. Com que en Pere Montasell, està fet un “Toro” obre ell aquest llarg. 25 metres fins arribar a R3. Creec que desde que xapes l’espit, en obertura de diedre, i després anar sortint cap a l’esquerra es fa molt millor.
4art Llarg, tirada de IV, aresta amb molt d’ambient, i fácil. Per seguir per un petit diedre fins a R4 45 metres.
El descens és a priori : desde R4, seguir camí cap a la dreta i anar baixant, fins arribar a instal•lació de ràpel, 45m, que us deixaran a peu de camí. Doncs bé com sempre passa que corres massa, doncs no varem trobar aquesta instal•lació. El corriolet segueix fins al camí de abaix, però podriem dir que és un pel més fondós…
Via molt recomenable.
Pere Tutusaus, Pere Montasell i Sergi Lugo

Plecs del Llibre, via Francesc Casanoves 6a (V+ oblig.) 200m

L’Esther i en Ramón han quedat per anar a fer alguna via… jo com qui no vol la cosa m’hi acoplo, la seva idea inicial era anar a fer Mutan World al Garraf o potser l’Espareguera a Montserrat. Doncs no, a sobre d’acoplat me les manego per que canviin de plans per un nou projecte un xic mes emblemàtic, la Francesc Casanoves al Plec s del Llibre. Gràcies a les recomanacions d’en Pere i la Carla i el meu poder de convicció (hauria de ser comercial) ens dirigim cap a Montserrat…RING!! RING!!!...Osti!! la Carla truca, que voldra? …al final no treballa… diu que s’apunta i que quedem a Monistrol. Mas vale tarde que nunca.

Apa som-hi aparquem el cotxe a Santa Cecilia, i anem per el camí de l’Arrel en busca de la la Canal de la Llum, forta pujada que fa que ens començem a despilotar. Un un cop arribat al Coll del Mitg dia, ara toca baixar la Canal del mateix nom, collons si que queda lluny… despres de baixar durant no se quan de temps trobem un retol que ens anuncia: PLECS DEL LLIBRE, pocs minuts despres trobem la desviació a la nostre dreta, el camí es molt fàcil d’identificar perque algun il·luminat l’ha marcat amb centenars de marques de color groc fosforito, bueno si mes no trobareu el peu de via rapidament pujant per una petita canal amb un desnivell considerable.

Jo, a l'inici del primer Llarg IV

Comencem per un IV de tràmit que en un plis plas ens el ventilem, al davant la Carla i jo seguits d’aprop d’en Ramón i l’Esther. Un cop a la R1 surto a lluitar contra el segon llarg de 6a..que cabron… em va fer suar la cansalada. La via esta super equipada amb spits, i els llarg son llarguets, sino recordo malament us faran falta unes 12 cintes en un parell de llargs, us cansareu de xapar. L’Esther es l’encarregada de superar aquest llarg, que crec que també el va lluitar i patir com una campiona… No hay triumfo sin pena, n’hi pena sin triumfo.

L'Esther acabant el Segón Llarg de 6a

Seguim amunt, aquets cop la Carla surt de reunió i deseguida es troba un petit llavi de V+ ben protegit, però no pots badar, cop de gas i amunt… el llarg perd continuitat i graduació progressivament fins a la R3.


La Carla despres de superar el llavi de V+, 3er Llarg

Els nostres companys no regalen metres aixi que anem per feina. Em toca de nou, navego per un llarg de IV amb algun tram un pel descompost que ens portara fins a l’inici de la que serà la tirada més vertical i aeria de la via.

En Ramón recuperant a l'Esther a la 3a Reunió

Tenim unes vistes de 180º espectaculars i ja veiem el cim Montgròs al nostre costat. La Carla il·lusionada tira amunt pel darrer llarg de 6a, l’hi espera una tirada mantinguda i molt xula amb algun paset cabronzete… com més a la dreta et col·loquis més patí, però mes opcions(bolos) tindras per ascendir, tu decideixes.


Darrers metres del 5e Llarg de 6a

Finalment cim, cim? ja que estem aquí decidim trobar la manera de pujar al Montgròs, flanquejem sense desencordar-nos fins a la pared i anem a buscar una via de V de dos o tres pasos que perd grau de seguida fins a una R situada just a sobre d’uns rostolls, ultima tirada llarga de III fins a sota del cim. Recollim Material i un caminet a la nostre esquerra en porta fins al Cim, ara si…quines vistes 360º de panoramica Montserratina, estem al rovell de l’ou, impressionant.

L'equip GEAMM al Cim del Montgròs


Uff, es tard i ens queda tornar, fem una mica l’indi i cap avall, prenem el camí en direcció nord per anar a buscar una canal que surt per la nostre dreta, tot cap a baix fins a trobar el torrent de mitg dia que toca de nou remuntar fins a trobar la canal de la llum, uns 40 minutets i al cotxe. Jo no se vosaltres, però jo no canvio la Muntan World per aquesta.

Bladé

divendres, 28 de gener del 2011

... ESCALANT SOTA CERO A CUBELLS

"molt de fred, però això no ens treu les ganes de tocar roca ... això és el que té tindra passió per la escalada "


(VIDEO RESUM.VEIEU LES MANS D´EN NOGUES DESPRÉS DEL SAQUE)

Cubells ... un gran descobriment per tots nosaltres. Aquestes parets calcàries guanyan protagonisme al poble de Cubells. Una escola que va tindre el seu protagonisme dels 80 al 90 per caure en l´oblit, fins que fa poc, els escaladors locals l´han tornat a reviure. GRÀCIES.




Per la Ocasió la Eva, l´Ana, en Marc, en Carles, en Nogues i en Jaume ... i els sectors escollits en un primer lloc el For Fred, molt adient per la ocasió i més tard el sector Duc i placa gran ... aquest una meravella, tant estéticament con la roca ... una adherencia fantàstica.



(vistes al sector del Duc i Placa Gran)



Només arrivar al sector fem les vies"Fuerza y Garra", "Sang i Fang" i "Rock dur" totes tres amb un V+ de grau, compartint reunió, potser aquesta última un pel més ajustat el grau que les dues veines.Tot seguit pasem a fer "L´Escudella," un 6+ concentrat a la sortida d´un petit sostres amb passets finets, això amb 25 metres xulos.
També cauen "Apache" un 5c per stot seguit anar a fer al sector del costat "Ladrón de roles", un 7b que només son accesibles alguns inmortals com en Carles i en Marc. També una molt bona i estetica "Rumasa", 6b super recomenable, una preciositat. També la veina "Espero pomepero", 6a amb els seus 25 metres també molt recomenables.




Les 17.30 i estem a -1 grau sota cero ... no cal dir res més. Marxem a Artesa de SEgre a fer un minicroisant per fer passar la gana ... o el fred.





ESPORTIVA A CUBELLS
(SERRA DE MANIA)

SITUACIÓ: Cubells (Lleida)

ACCÉS: Vinguen de Balaguer, passem la població de Cubells i despres de 1.7 kilòmetres, entre el kilòmetre 42 i 42 girem a la esquerra per una pista de terra. Recta amunt (no a la dreta) durant 1.2 kilòmetres fins que el camí es torna molt pitjor deixem el cotxe. Continuem a peu seguint les fites fins arrivar al primer sector, uns 10 minuts.
ORIENTACIÓ: Sud-est.