AGULLA DE CÉLLECS (Via Caciques, 6b)

Tresor: "Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d'ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari"

(Vistes de l´agulla de Céllecs ... el cap de l´indi)



(VIDEO RESUM)

Això és la Agulla de Céllecs, un petit tresor, un regal de la naturalessa i que nosaltres, els escaladors podem disfrutar de la seva bellesa, un capritx de la natura que ens pot recordar al cap d´un Indi i que ens enfilem pel seu cos fins arrivar al damunt seu per tot seguit disfrutar de les vistes que ens ofereix.

Es dimarts i ens trobem l´amic d´en Mure, en Muré en Diego i en Jaume ... una altre vegada a Céllecs, per descobrir una miqueta més aquest sector. Entre d`altres, apart de fer la via Caciques també tastarem una mica d´artifo a la seva via veina.

La via Caciques, amb l´equipament just, però els pasos més difícils ben protegits té dues parts, la del inici en placa, fisurada i maca un pel bruta que cal protegir amb algún friend mitja entre el primer químic i el seguent parabolt per continuar per un desplom de bons cantells i ben protegit per arrivar adalt de la Agullola.

Més a la dreta trobem una via perfecte per practicar l´artifo i encara més a la dreta dues vies més per continuar practican. Allà en Mure i el seu colega varen disfrutar de valent !!!

AGULLA DE CÈLLECS

Via Caciques, 6b

APROXIMACIÓ: Desde el sector Senglar, que esta per sota de la placa, cal perdre una mica d´alçada i seguint el fil de la paret. Desde el sector senglar s´an equipat dues linees de ràpels per arribar al peu de via, força més ràpid.

ORIENTACIÓ: Sud/Sud-est

ROCA: Granit.

CÉLLECS

Som Dilluns 10 ... anme a Céllecs ??? Per la ocasió ... l´Alexandra que tornara a tastar el granit, en Diego que cada día està més friki i dos de sempre en Muré i en Jaume ... més tard arribarà un pedaso friki ... en Cueca.

(VIDEO RESUM)

Fem la aproximació i esta clar que avui gaudirem de sol, sembla ser que la pluja la comencem a deixar enrere que jà toca.

Una vegada arrivem a la Placa fem unes quantes vies per escalfar i que la Alexandra sapiga bé que és la adherencia ... per tot seguit anar a les vies del costat de la placa per fer una mica de sortidetes ... explosives !!!!

Caray ... realment sont sortides de bloc per després donar a pas a una placa fantàstique on podem practicar una mica de la col.locació de cacharrikis com a nosaltres ens agrada. En Cueca arriva i ... ens dona una bona lecció de pasos de bloc ... explosius amb saltirunet inclòs !!!

Tot seguit ens arrivem al sector de l´Agulla de Céllecs dons allà vam veure unes quantes vies força motivadores, fin i tot on practicar una mica d´artificial però sobre tot accedir a la Agulla através de la via Caciques (6B) o sigui que sommi !!!

Una vegada accedim a sota de la Agulla ... temtadora ... llàstima que anem justos de temps o sigui que ... els privilegiats d´obrir en Cueca que com no ... ho fa fàcil de veritat i estetic i tot seguit l´Alexandra també la fa ... nosaltres ... per la propera que si no falla vindrem dilluns que bé només per fer-la !!!!

... dons això ... dilluns que bé tornem a estar aquí per acabar amb aquest petit sommi !!!

Armand Ballart - Aventura Vertical - La PXB 27-05-10

El proper dijous 27-05-10 a les 21:30h, a la Panxa del Bou, a Sabadell, l'Armand Ballart ens convida a un viatge a través de la descoberta d'itineraris verticals, als indrets més coneguts, pintorescs i de vegades també màgics i remots de la nostra geografia.

CURS D'ESTIU: ESCALADA A LES ESCOLES - RECURSOS PER A MESTRES I PROFESSORS...

Arriba la segona edició, que l'any passat va tenir tan bona acollida. Es tracta del curs d'estiu organitzat per l'INEFC de Barcelona: ESCALADA A LES ESCOLES: RECURSOS PER A MESTRES I PROFESSORS.
Curs orientat a mestres, professors o futurs professionals que volen introduir l'escalada en un entorn escolar, ja sigui a través de Unitats de Programació, Unitats Didàctiques o en format d'activitat extraescolar. Dins el curs donem les eines necessàries per portar aquesta tasca amb èxit.

Més info aquí

VOLANT A L'ESPERÓ DEL MÍSTIC

Diumenge, 9 de maig de 2010

Per aquesta ocasió quedo amb l'Alfredo, l'Esther i l'Alexandra de Suïssa. Havíem planejat anar a Àger, però el temps va decidir que canviéssim els plans i acabéssim a Montserrat, a una via anomenada "Esperó del Místic" (adjunto ressenya del Onaclimb).

El dia ja començava amb imprevistos, però res em feia imaginar-me com acabaria...

1r llarg, 25m, 6a: Un cop a la via (que, per cert, ens va costar de trobar), l'Alfredo arrenca com de costum i es curra un 1r llarg que jo no vaig trobar gens fàcil. Amb els braços embotits només començar, vaig fer A0 per un tubo, vaja escaladora!!! Darrera meu venien l'Esther i l'Alexandra. A la R vam coincidir que aquella via no era cap regal...



2n llarg, 40m, V+: Aquest millor, però tampoc fàcil. He llegit als Escalatroncs que podria ser 6a perquè la sortida de la R té la seva gràcia i a més t'has de mirar bé on poses els peus. Definitivament, a l'Esperó Místic no es va a passejar...

3r llarg, 30m, V: Un llarg més amable, que ens permet escalar una mica més tranquils. L'Alfredo va davant i jo el segueixo. L'Esther i l'Alexandra també pugen sense problemes. Ja queda menys!



4t llarg, 30m, V+: Em torna a tocar. Em miro i em remiro la sortida de la R. No sé què em passa avui que no ho veig gens clar (un pressentiment?). Al final, "qué narices!", tiro i bé, vaig fent, pujant per una placa que, a trossos, és ben fineta. Xapo la 2ª i la 3ª, amunt. La 4ª xapa està a prop, mentre que la 3ª ja em queda força lluny. Recordo que li dic a l'Alfredo "Ya la veo, está aquí cerca!", i llavors es trenca una pedra i avall....


El vol devia ser espectacular, però no el recordo. Només recordo el fort cop contra la paret, de cul (amb un blau que ho demostra). Adolorida, demano que em baixin fins la R. Els companys em miren preocupats, però jo estic bé, o això em sembla. Continuem? Ostres, només queden 2 llargs, i tot depèn de mi...Demano a l'Alfredo que tiri ell de 1r; l'Esther l'assegura. El miro pujar amb atenció, però de sobte noto que em tremolen les cames..."Esther, crec que no puc seguir, no ho veig clar". Ella, sensata, li diu a l'Alfredo que baixi, que abandonem. El nus de la gola pot més que el dolor, i em surten llàgrimes de ràbia i frustració. Però no hi ha res que no curi una abraçada dels companys...(gràcies, Esther)

Després dels ràpels i la curta aproximació acabem la tarda fent turisme a Montserrat, perquè l'Alexandra volia veure la Verge. Jo li demano a la Moreneta que el mal de peu no sigui res, però ella pensa "Massa tard, noia, haver-te dedicat a fer puntes de coixí". Acabo el dia sense poder caminar, a l'Hospital de Mataró i amb el peu mig enguixat. L'Alfredo es queda amb mi, quina paciència (gracias, Alfre).

I ara què? Bueno, repòs, resignació, i més ganes que mai de recuperar-me i seguir escalant. Només faltaria que l'Alfredo faci 6b abans que jo!!!!

PEDRAFORCA, tornarem...

Tot i les males prediccions per l’inici de setmana... ( si fos pels del temps no ens mouríem mai de casa!! ) en Bladé i jo vàrem decidir fer una visita al Sr. PEDRAFORCA. No cal dir, que una vegada més ens va impressionar la seva presència i misticitat. Matins tranquils i assolellats i tardes cobertes per a núvols amenaçadors d’un bon ruixat o pedregada.

Verd viu i intens, reflecteix l’abundant aigua d’aquesta primavera. Blanc brillant de les clapes de neu d’ arreu i l’enforcadura encara ben nevada, mostren la seva personalitat pre pirinenca. I no cal parlar de la duresa de la seva tartera i la bellesa de la seva escalada. Quanta paret per a descobrir i quines aproximacions més llargues, rebufa! Quines suades!.

La intenció era aprofitar la llarga aproximació a la cara sud des del refu, dues hores de camí per frondosos boscos, grises tarteres, grimpades fàcils de II i III i fins i tot crestejar gaudint d’unes vistes ensisadores per arribar finalment al peu de via desitjat. Doncs això, aprofitar l’aproximació com a entrenament amb motxilla de 10 kg... - tot i que amb 6 kg jo ja en tinc prou i de sobres!! –. La via escollida per l’ocasió era “El camí del Tro”, la qual ja tenia pendent des de l’última visita al Pedra, abandonada per vent, fred i horari. Aquest cop es repetiria la història, havent d’abandonar per confusió de via ¿?. Spits platejats, daurants, antics i parabolts... buf, cada ressenya diu la seva i nosaltres ven confosus... Desprès de llargues deliveracions...escollim la via de spits platejats, a la dreta la via de spits “antics” i a la seva esquerra spits daurats... ah ! i amb una reunió pintada de groc amb moscata incorporat per a baixar.... era la correcta ?

Bé, també vàrem aprofitar per iniciar-nos en el món del bloc Pedraforquí, divertidíssim i esgotador:

By Carla :-)

2010_05_Pedraforca

Sol de Mitjanit a la Serra de les Canals...

Us poso un link al blog d'en Jaume Grimp on hi ha la darrera piada d'aquesta via que dos GEAMM's van obrir el gener del 2008....a vuere si algú hi treu el cap!

Aquí podeu vuere la ressenya i com es va obrir la via...

VIA LLARGA A CELLECS !!! (Via Orriuenca, IV,V)

(resenyes dels blog d´en MAKALU )

Avui he tingut un somni ... " estic a la platja mentres fullejo resenyes per demà ... vui fer una mica de via llarga al Maresme. Costa decidir-se per quin dels sector que hi ha a tota la serralada litoral ... desde Teia fins a Mataró ... ja està decidit ... Banyadores ... hem giro i allà està ... amb les seves parets de més de 1000 metres d´alçada ... amb les seves grans plaques i fisures ... vies de més de 15 llargs a menys de 1 kilòmetre de les platjes ... el YOSEMITE català ... i la seva via més visitada " ... per un nou GEAMM, 700 mtrs, 6b+, A2" ... però desperto i tot ha sigut un somni !!!!



(VIDEO RESUM)

És dimecres i avui m´escapo amb en Diego a fer una mica de via llarga ... via llarga a Céllecs ??? Bé ... és una via esportiva que es podría fer en un sol llarg però esta equipada amb una reunió intermitja ... genial !!! per que no dir una via de dos llargs ??? i així poder dir que fer via llarga a Céllecs ??? ... dons això avui hem fet via llarga a Céllecs !!!! Gràcies als equipadors !!!!

I realment perfecte, una via per practicar les maniobres, posar cacharrikis que es poden posar i així persones com en Diego que comencen practicar tot alló que en altres escoles seríen més compromeses.




(en Diego al primer llarg)

Per sota del sector de la "Placa" trobem aquest sector i la primera via que trobem (Via Orriuenca) és la anomenada. Un primer llarg tot recte amunt (una mica sorrenca però a mida que es vagi escalant s´anirà netejant) força ben equipat fins arrivar a una senyora repisas on trobem la primera reunió (que es pot accedir també desde les vies de la dreta de la placa).

(en Jaume i en Diego al segón llarg)

El segon llarg, maco i amb vistes increíbles a la Agulla de Céllecs ( ... i qui no vegi un "Indio" que vagi a l´oculista) acaba amb una placa força maca, per finalitzar aquesta via. Desde adalt amb un sol ràpel arrivem fins a peu de via, però qui vulgui una mica més d´aventura ... és podría continuar per dalt ... això si equipant un tercer llarg sense equipar o sigui ... qui s´atreveix !!!!!

Una vegada acabem la via ... com no ... nous projectes a la Agulla de Céllecs per la pròxima jornada !!!

... i ara només toca seguir somiant on trobar altres parets a la vora de casa nostre !!!

CELLECS (SCTOR. SENGLAR)

Via Orriuenca, IV,V

SITUACIÓ : Céllecs (Orrius)

APROXIMACIÓ: Un cop sigueu a la placa, heu de seguir cap a la dreta direcció el sector senglar, (trobareu uns cartellets on s'informa de com anar-hi), quan cregueu que no podeu anar més enllà, haureu de mirar la roca que queda al devant vostre ja que el pas es troba allà, heu de pasar per la roca fins a trobar les 4 vies, totes equipades amb parabolts ben posadets i amb dificultats en lliure que van desde 4b fins a 7c així que si ús aburriu ja sabeu el que s'ha de fer, anar a cremar roca.Al croquis que hi ha, la línea groga és el camí a seguir.

ORIENTACIÓ: Est

ROCA: ... evidentment GRANIT !!!

BANDEROLA GEAMM A LA MOMIETA

LOS NUEVOS GEAMM..

UNA MANERA DE VIURE!!