Via PICNIC - vídeo especial annex -

Sense comentaris...

Via Picnic al Serrat dels Monjos 140m V+/A0

Diumenge 30 de gener, com que cada cop ens costa més matinar i anar a dormir més d’hora, decidim aparcar els piolets, i agafem els peus de gat… Anem a Montserrat, aquest cop al Serrat dels Monjos, la Via PICNIC, molt coneguda i clàssica, n’hi ha tantes de conegudes i clàssiques, que quan fas una d’aquestes per primer cop, sembla que portis dos dies escalant….
L’aproximació el farem deixant el cotxe al parking de les Coves de Salnitre. Des d’aquí, pujem per les escales i seguim el camí, borejant les parets… fins arribar al sector del Serrat dels Monjos, aproximadament uns 20 minuts fins a peu de via. En el peu de via, justament sota el diedre inicial, hi ha escrit a la roca “picnic”.

Ressenya dels escalatroncs
Com que es fa per sorteig, li toca en Sergi començar:
1er llarg, Jo personalment li posso V+, força atlètic, i amb molt bona fisura per protegir. 40 metres fins R1.
2on llarg, Diedre guapissim i la placa encara més, llarg per disfrutar. L’ambient comença a ensumar-se. 30 metres fins R2
3er llarg, comença amb diedre, que es pot protegir amb tascons, i després s’han de veure els dos claus que hi ha. L’entrada és força atlètica, aquests primers 10 metres, personalment, penso que són de V+. Arribem al pas clau, un spit ens convida a fer un A0 o seguir en 6ª en lliure. Com que en Pere Montasell, està fet un “Toro” obre ell aquest llarg. 25 metres fins arribar a R3. Creec que desde que xapes l’espit, en obertura de diedre, i després anar sortint cap a l’esquerra es fa molt millor.
4art Llarg, tirada de IV, aresta amb molt d’ambient, i fácil. Per seguir per un petit diedre fins a R4 45 metres.
El descens és a priori : desde R4, seguir camí cap a la dreta i anar baixant, fins arribar a instal•lació de ràpel, 45m, que us deixaran a peu de camí. Doncs bé com sempre passa que corres massa, doncs no varem trobar aquesta instal•lació. El corriolet segueix fins al camí de abaix, però podriem dir que és un pel més fondós…
Via molt recomenable.
Pere Tutusaus, Pere Montasell i Sergi Lugo

Plecs del Llibre, via Francesc Casanoves 6a (V+ oblig.) 200m

L’Esther i en Ramón han quedat per anar a fer alguna via… jo com qui no vol la cosa m’hi acoplo, la seva idea inicial era anar a fer Mutan World al Garraf o potser l’Espareguera a Montserrat. Doncs no, a sobre d’acoplat me les manego per que canviin de plans per un nou projecte un xic mes emblemàtic, la Francesc Casanoves al Plec s del Llibre. Gràcies a les recomanacions d’en Pere i la Carla i el meu poder de convicció (hauria de ser comercial) ens dirigim cap a Montserrat…RING!! RING!!!...Osti!! la Carla truca, que voldra? …al final no treballa… diu que s’apunta i que quedem a Monistrol. Mas vale tarde que nunca.

Apa som-hi aparquem el cotxe a Santa Cecilia, i anem per el camí de l’Arrel en busca de la la Canal de la Llum, forta pujada que fa que ens començem a despilotar. Un un cop arribat al Coll del Mitg dia, ara toca baixar la Canal del mateix nom, collons si que queda lluny… despres de baixar durant no se quan de temps trobem un retol que ens anuncia: PLECS DEL LLIBRE, pocs minuts despres trobem la desviació a la nostre dreta, el camí es molt fàcil d’identificar perque algun il·luminat l’ha marcat amb centenars de marques de color groc fosforito, bueno si mes no trobareu el peu de via rapidament pujant per una petita canal amb un desnivell considerable.

Jo, a l'inici del primer Llarg IV

Comencem per un IV de tràmit que en un plis plas ens el ventilem, al davant la Carla i jo seguits d’aprop d’en Ramón i l’Esther. Un cop a la R1 surto a lluitar contra el segon llarg de 6a..que cabron… em va fer suar la cansalada. La via esta super equipada amb spits, i els llarg son llarguets, sino recordo malament us faran falta unes 12 cintes en un parell de llargs, us cansareu de xapar. L’Esther es l’encarregada de superar aquest llarg, que crec que també el va lluitar i patir com una campiona… No hay triumfo sin pena, n’hi pena sin triumfo.

L'Esther acabant el Segón Llarg de 6a

Seguim amunt, aquets cop la Carla surt de reunió i deseguida es troba un petit llavi de V+ ben protegit, però no pots badar, cop de gas i amunt… el llarg perd continuitat i graduació progressivament fins a la R3.

La Carla despres de superar el llavi de V+, 3er Llarg

Els nostres companys no regalen metres aixi que anem per feina. Em toca de nou, navego per un llarg de IV amb algun tram un pel descompost que ens portara fins a l’inici de la que serà la tirada més vertical i aeria de la via.

En Ramón recuperant a l'Esther a la 3a Reunió

Tenim unes vistes de 180º espectaculars i ja veiem el cim Montgròs al nostre costat. La Carla il·lusionada tira amunt pel darrer llarg de 6a, l’hi espera una tirada mantinguda i molt xula amb algun paset cabronzete… com més a la dreta et col·loquis més patí, però mes opcions(bolos) tindras per ascendir, tu decideixes.

Darrers metres del 5e Llarg de 6a

Finalment cim, cim? ja que estem aquí decidim trobar la manera de pujar al Montgròs, flanquejem sense desencordar-nos fins a la pared i anem a buscar una via de V de dos o tres pasos que perd grau de seguida fins a una R situada just a sobre d’uns rostolls, ultima tirada llarga de III fins a sota del cim. Recollim Material i un caminet a la nostre esquerra en porta fins al Cim, ara si…quines vistes 360º de panoramica Montserratina, estem al rovell de l’ou, impressionant.

L'equip GEAMM al Cim del Montgròs

Uff, es tard i ens queda tornar, fem una mica l’indi i cap avall, prenem el camí en direcció nord per anar a buscar una canal que surt per la nostre dreta, tot cap a baix fins a trobar el torrent de mitg dia que toca de nou remuntar fins a trobar la canal de la llum, uns 40 minutets i al cotxe. Jo no se vosaltres, però jo no canvio la Muntan World per aquesta.

Bladé

... ESCALANT SOTA CERO A CUBELLS

"molt de fred, però això no ens treu les ganes de tocar roca ... això és el que té tindra passió per la escalada "


(VIDEO RESUM.VEIEU LES MANS D´EN NOGUES DESPRÉS DEL SAQUE)

Cubells ... un gran descobriment per tots nosaltres. Aquestes parets calcàries guanyan protagonisme al poble de Cubells. Una escola que va tindre el seu protagonisme dels 80 al 90 per caure en l´oblit, fins que fa poc, els escaladors locals l´han tornat a reviure. GRÀCIES.




Per la Ocasió la Eva, l´Ana, en Marc, en Carles, en Nogues i en Jaume ... i els sectors escollits en un primer lloc el For Fred, molt adient per la ocasió i més tard el sector Duc i placa gran ... aquest una meravella, tant estéticament con la roca ... una adherencia fantàstica.

(vistes al sector del Duc i Placa Gran)

Només arrivar al sector fem les vies"Fuerza y Garra", "Sang i Fang" i "Rock dur" totes tres amb un V+ de grau, compartint reunió, potser aquesta última un pel més ajustat el grau que les dues veines.Tot seguit pasem a fer "L´Escudella," un 6+ concentrat a la sortida d´un petit sostres amb passets finets, això amb 25 metres xulos.

També cauen "Apache" un 5c per stot seguit anar a fer al sector del costat "Ladrón de roles", un 7b que només son accesibles alguns inmortals com en Carles i en Marc. També una molt bona i estetica "Rumasa", 6b super recomenable, una preciositat. També la veina "Espero pomepero", 6a amb els seus 25 metres també molt recomenables.

Les 17.30 i estem a -1 grau sota cero ... no cal dir res més. Marxem a Artesa de SEgre a fer un minicroisant per fer passar la gana ... o el fred.

ESPORTIVA A CUBELLS
(SERRA DE MANIA)

SITUACIÓ: Cubells (Lleida)

ACCÉS: Vinguen de Balaguer, passem la població de Cubells i despres de 1.7 kilòmetres, entre el kilòmetre 42 i 42 girem a la esquerra per una pista de terra. Recta amunt (no a la dreta) durant 1.2 kilòmetres fins que el camí es torna molt pitjor deixem el cotxe. Continuem a peu seguint les fites fins arrivar al primer sector, uns 10 minuts.
ORIENTACIÓ: Sud-est.

Rampas Invertidas 225m 6a

El Diumenge 23 de Gener tot desafiant les temperatures glacials que feien a tot Catalunya vàrem decidir anar a Vilanova de Meià a fer la Rampas invertidas , l'Esther, en Bladé i jo (Xicu).

L'Esther i en Bladé no havien escalat a la Roca dels Arcs i no sabiem molt bé com es mourien en una paret exigent com aquesta.

Ara puc assegurar que no és una via per iniciar-se a la Roca dels Arcs.

També he de dir que jo em vaig iniciar amb la Musical Exprés, no només a Vilanova sinó també en la via llarga, i recordo tenir la mateixa sensació que ells.

Anem al gra.

Sortim de Mataró i de camí cap a Vilanova la temperatura ens espanta, al voltant dels -9ºC.

Esmorzem al Cirera i anem cap a la Roca dels Arcs.

Preparem el material i un airet que ens fa posar tota la roba que duem.

Comencem l'aproximació i al baixar al rierol la cosa ja canvia i el ventet deixa de tocar, arribem a peu de via acalorats i a més la via esta lliure, tota per nosaltres.

Haviem decidit que jo faria els dos primers llargs, en Bladé els dos següents i l'Esther els darrers.

Son al voltant de les dotze i ens posem en marxa.

1er llarg.

Per començar una panxa, segons la ressenya V+, no s'ho creuen ni ells, el vaig trobar bastant més dur que amb un parell de dinàmics surt i llavors continua amb una placa vertical fins a reunió.

En Bladé arribant a R1

2on llarg.

Dues panxetes amb bastant de canto (6a) i una placa mes fàcil fins a reunió, amb compte de no equivocar-vos, la reunió que et trobes en linea recta de l'ultima assegurança és del Plaer de ma vida, la nostra queda entre dos arbres uns quatre metres més a l'esquerra, si no m'haguessin avisat hi hauria anat de cap, gràcies Joan.

L'Esther i en Bladé en l'inici del 4rt llarg

Aquí canviem de tàctica, veient com són els 6a's segueixo un llarg més i els tres darrers els farà en Bladé. L'Esther ja fa estona que no té braços peró no defalleix.

3r llarg

Comença amb una placa de regletes petites però franques (6a), seguit d'un flanqueig i arribes a una vira ,no anar a una reunió amb una bagua blava a l'esquerra, on un sostret de V+ et deixa en una placa de canto però amb un bon aleje fins a reunió.

Aqui fem canvi de cordes i surt en Bladé.

4rt llarg.

Surt en diagonal cap a la dreta seguint uns burins i et trobes amb una panxa on les primeres presses són romes i pulides (V+), i després canto fins a reunió.

Aquí la via enllaça amb la Lleida i canvia totalment la dinàmica.

L'Esther arribant a reunió

5è llarg.

Comença amb tendència cap a l'esquerra on pots col.locar un camalot del 2 en una fissura i llavors llaçar un parell de sabines.

Comença a bufar altre cop un airet glaçat sort que ja estem dalt.

6é llarg.

Segueix per terreny indefinit amb trams de roca trencada fins a muntar reunió en un arbre.

Aquí ens vam desencordar i vam fer una última grimpada fins arribar al cim.

La sensació que m'ha deixat la via es bona:

-Temperatura i tacte bons.

-Escalada exigent i física, grau obligat.

-Via molt vertical i de panxes.

-Equipament, sobamenta i graduació en consonància amb la resta de vies de la paret.

-Companyia immillorable.

Quan vulgueu repetim, us deixo triar la via. Jejejeje

By Xicu

ANIÉS-ERMITA VIRGEN DE LA PEÑA (OSCA)

Diumenge 9 de febrer. Aquesta ruta força espectacular i molt aprop de la ciutat d´Osca, val la pena fer-la, per la bellessa de l éntorn, per la ermita dita, i també per la fauna, en aquest càs els "buitres" que ens acompanyan tota la excursió.´


(VIDEO RESUM)

Una vegada entrem a la població de Aniés ens dirigim pel carrer princiapal del poble fins la part alta on trobem una mena de bassa, allà deixem el cotxe.
Apartir d´aquí, el camí és evident, direcció cap a les parets i fins i tot podem veure la ermita, enganxada a la roca com si volgues caure.




Una vegada arrivem a una cruilla, prenem el cami de la dreta, amb la indicació de la "Ermita de la Virger", un PR 110. A la esquerra deixem el PR 109 de la Paúl, que serà per on tornarem.

Ara jà només hem de continuar amunt seguint les indicacions fins arrivar a la ERmita amb unes vistes increíbles. Això si, si voleu visitar la ermita heu de demanar la clau al poble que creiem que val la pena ... nosaltres no ho varem fer.

Una vegada disfrutem del paisatge i com no ... dels buitres que volen amb certa amenaça cap als gossos, decidim no trigar gaire més i marxar.
Sortim per dalt deixant la Ermita a sota nostra i amb tendencia direcció Oest resseguim la pista que ens durà a pendre el PR 109 fins arrivar al poble.

Una ruta maca, sencilla que en poc menys de 3 horetes ens fa gaudir d´aquestes terres que cada vegada hem sorprenen més.

ANIÉS-VIRGEN DEL CASTILLO
(OSCA)

Àger – Via TOPE CLÀSSIC 275m (6a/A1)

El GEAMM torna a arrencar amb un any nou. 16/01/2011
Primer va ser a Rubies, i ara toca Àger. Sortim amb la intenció d’atacar tres vies a la zona del Cap del Ras. La Redrum (Montse i Sergi), la Tope Clàssic (Alfredo, Ramon i Ana F.)-(Pere T. i Sergi) i l’Esperó Badalona (Esther, Jordi N. i Muré).

(Ressenya dels amics escalatroncs)

Comencem distribuint les cordades i fent l’accés de 10 minuts.
Primer llarg IV desprotegit, però fácil ens deixa asota mateix de la paret – 40 metres.
Segon llarg 6ª molt ben equipat i gens compromés, pujar per una placa amb bones regletes – 35 metres.
Tercer llarg V+, segons les ressenyes , és el més compromés, i té raó. Se surt de la reunió per la dreta, buscant un flanqueig amb bona adherencia de placa. En cosa de 3 metres es comença a pujar per la placa, anem trobant pitons, un cop comença a enfilar-se, hi ha una espècie de diedre amb baveresa, del tot descompost, que haurem d’anar afegint assegurances (friends petits), per anar protegint els passos, un llarg dur de V+ - 35 metres.
Quart llarg, V+, sortim de la reunió per l’esquerra, passem una sabina, seguim per la placa (trobem pont de roca), i pasat uns 6 metres, em de fer un petit canvi a l’esquerra, aquest és el pas clau del llar, ven assegurat i bona adherència. Seguirem amunt, fins trobar una antiga reunió, que ens saltem, seguim a l’esquerra i pugem fins a la feixa, on trobarem la Reunió amb parabolt – 45 metres.
Cinquè llarg, III, sense protegir, descompost, decidim sortir de la reunió cap a la dreta per un mur descomposts, però força fácil, seguirem amunt fins trobar la següent reunió – 25 metres.
Sisè llarg, V+/Ae, sortim de la reunió cap amunt i trobem una placa amb bavaresa, seguim la linea de parabolts, la cosa comença a possar-se més tiesa, i exigent, sincerament, és un V+ mantingut i exigent. Fins arribar al 6b o Ae . Obviament encara no tenim el Grau per fer-ho en lliure…, per tant estrep i cap amunt, la reunió sota una bauma que donarà pas al següent llarg. Sens dubte el llarg més dur de la via. – 35 metres.
Setè llarg, V+/A1, Llarg amb una bona entrada d’Ae, dos parabolts, ens donen pas als A1, un cordino en un pont de roca, seguit d’un tascó, acontinuació un petit diedre amb dos parabolts més, seguim fins la reunió al costat esquerra, tocant la sabina. – 15 metres.
Vuitè llarg, III+, sortim de la reunió enfilant-nos per la sabina (ull que rellisca), amb tendència cap a la dreta, trobem un petit mur, ens enfilem fins trobar la reunió asota de una gran placa llisa. – 20 metres
Novè llarg, V+. Llarg amb un començament molt macu, llis, fent oposició entre una fisura i la canaleta, V+ d’adherència. Els seguros, estan possats més lluny generosament, però es fa molt bé apartir d’aquí es va trobant més canto, arribem adalt de tot. 25 metres.

Després d’aquesta ens enfilem uns 30 metres més fins a trobar el cim. Les vistes IMPRESIONANTS, la recompensa és merescuda, se’ns dubte el lloc és increíble.
Un cop adalt, fem una petita exploració per la zona, trobant restes d’emprentes dels Ovnis, però això és una altre història.

Els descens, cap a la dreta fins trobar un esperó característic, seguim veient les fites, i haurem de baixar fins trobar una bauma molt ben escabada, que ens anirà indicant el camí amb fites. 45 minuts.

Sergi…

FERRATA CANAL DE LES DAMES (MONTSERRAT)

Per començar l´any no millor que trencar els mals costums i com no començar amb noves il.lusions renovades.

I com feia temps, molt temps que no quedava amb en Santi ... decidim anar a fer una ferrata com els vells temps ... com els bons temps.Ho tinc fàcil fer la piada ... amb el teu permís Santi ... te la copio !!!!


(VIDEO RESUM)



Aquest dimarts, aprofitant que estem de vacances de nadal, vam quedar amb en Jaume Ors, per anar a fer una via ferrada a Montserrat, en concret, la Via Ferrada del Canal de les Dames. Una via ferrada, que donava la casualitat que cap dels dos l'haviem feta. Jo feia més de 3 anys que no em posava l'arnés. La Via Ferrada, ja la vam començar amb un inici potent, posteriorment, vam anar avançant per la Canal, a través de algunes cadenes i dels diferents elements que carateritzen les vies ferrades, tot i que en algúns llocs era una mica antic i pèssim, però sense "perill". Gairebé, al seu final, vam tindre el tram més complicat, que començava a baix d'una mena de pou, i teniem que pujar, per una paret només equipada amb el cable de vida, aquest va ser el punt més complicat i potent de la ferrada. Després una mica més d'esglaons, i posteriorment, vam arribar a la seva fi. Després, vam buscar una miqueta de solet, vam esmorzar, després vam baixar per un corriol fins a trobar el cotxe de nou. Va ser un matí molt entretingut i divertit(Piada feta per en Santi Armengol)

VIA FERRATA
CANAL DE LES DAMES
(MONTSERRAT)

SITUACIÓ: Montserrat Sud (Vinya nova)
ACCÉS: Sortin pel Bruc o per Collabató, hem de arrivar a la urbanització de Bruc Residencial. Adalt, a la part nord de la urbanització, tocan jà al bosc, trobarem una pista ben senyalitzada direcció Vinya Nova, al tanto no anar cap a Can Jorba.
APROXIMACIÓ: Desde Vinya nova continuem per la pista principal per la dreta. Una vegada trobem un mur de pedra amb una valla metàlica agafarem la pista de la esquerra on podem deixar el cotxe. Pujem pel camí fins arrivar a una torrentera (ple de pedras) fins veure un indicador de la ferrata del canal de les dames
ITINERARI: Comencem per una pared força vertical equipat amb esglaons força malmessos pels aiguats. Continuem fins arrivar a una segona part on trobem una paret equipada amb cordes i després amb presses sikades a la paret. Continuem per la canal i guanyem dos resalts equipats amb cordes. Tot seguit arrivem a la part més vertical, equipada un primer tram amb cordes fixes i cadenes sense cable de vida. Al tanto dons aquest tram és força exposat . Arrivem a un replá i tot seguit un tram desplomat, això si equipat amb cable de vida, amb esglaons. Continuem per la canal, guanyem un resalt amb ajuda d´una corda fixa fins arrivar a la part final. Un mena de gorja que ha fet l´aigua, per on haurem de pujar per les instal.lacions de cable fixes. Força físic però amb técnica és deixa fer bé, no deixant de patir una mica. Val la pena en aquest tram asegurar-se amb una cinta express ben llarga per fer el canvi dels mosquetons. Una vegada superat aquest últim tram finalitzem la ferrata.
DESCENS. Continuem amunt i quant trobem un camí a la dreta que s´enfila l´agafem fins arrivar a dalt d´un petit cim on és deixa veure el sol i agafem, tot quan comença a baixar, el camí a la dreta amb marques blaves fins arrivar a la pista principal. L´agafem a la dreta fins arrivar al cotxe.

(RESENYA llibre "vias ferratas y caminos equipados" Ed. Desnivel)