Segon Intent al Cadí

Dissabte 28 de Febrer, 19.00pm: Sortim cap al cadí, la Sandra i l'Adrien des de Barcelona, en Sergi, en Pere T, l'Anna X i jo des d’Argentona.
Factor a favor: el mal gust de boca que els hi havia quedat als nostres nois de no aconseguir fer Cim en l’últim intent.
Factor en contra: Ja al migdia les nuvolades envaïen tot Catalunya, i no semblava que diumenge canviés el panorama.... però tothom mutis.....
21.00pm: Arribem a Martinet on ens reunim tot el grup. Tot sopant, les angoixes “femenines” començaven a aflorar...com corconets (monus però corconets): “mira que el fred...,mira que de nit....” la cara de por de la Sandra se’ns va guanyar a l’Anna i a mí (com sempre s’ho va acabar passant teta).
22.00pm: Enfilem cap a Estana, el poble que serà camp base per els cotxes, ens vestim (no, no anavem despullats...), i carreguem motxilles. Sorprenentment el fred havia ameïnat .

-

23.00pm: Iniciem la aproximació cap al Prat del Cadí, com a cap de Grup tenim a la Sandra. Us hem de dir que no sabíem que fos...Supersònica!!!! quin ritme, quin nivell, i quin ofec...a ella només li faltava anar saltant i ballant, i els demés desllomats....”Es clar! Ella no porta corda...(autoengany)”.
24.15pm: Arribem al camp base, amb tot això no us hem dit que no va parar de NEVAR en tot el camí oi?
24.20pm: comencem a muntar tendes no se com, amb els frontals de tots i el focus també Supersònic de la Sandra. Semblava allò un Camp d’Esports Municipal!
24.40pm aprox: Dins tendes i mirar de dormir. Dins la nostra tenda, que per cert faig un incís, era per a dues persones i n’hi dormíem 3....hi havia un ben equipat (l’Adrien) i dues pageses i de ciutat amb mala equipació...cal que us digui el fred que varem passar i les hores que vam aconseguir dormir....

-
La “guinda del pastís”, l’hora de llevar-nos... Senyores i Senyors...
8.30am: ens llevem...rotllo “domingueros”, tot i la caminada nocturna, no tenia perdó!
Tot emboirat i ennuvolat, no es veia res...però els nostres noiets frissaven per tirar milles, així que apa som-hi

9.30am: comencem l’ascenció, l’objectiu inicial era fer la Canal Amagada, va ser descartada de seguida, la segona opció va ser la Canal del Cristall. Finalment (ens estem fent grans senyors...), ens vem quedar a peu de canal i ens vem dedicar a fer Pràctiques de Rescat d’Alpinisme.
L’Adrien ens va ensenyar a fer una reunió amb un “Dead-man”, en Sergi a com rapel·lar a través d’un super-bolet, en Tutu a fer un ràpel mitjançant dos piolets... que més podem demanar les nenes?

12.30am aprox: arribem al campament base de les tendes, i fem pràctiques de localització amb les Arves.... iniciem els descens cap a Estana.

14.30pm: Dinem a Estana, i arribem a la conclusió de què...el tema de renunciar i aprofitar per fer pràctiques tampoc ha estat del tot malament.

15.30pm aprox: Tornem cap a casa.
Els Cadí te pinta de ser preciós. L’aconseguirem un altre dia SEGUR!!!!

FRIKIS EN BUSCA DE ...

FRIKIS: "Aquells indivius que encara que les previsions del temps siguin de pluja, son capaços de fer kilòmetres en busca de ... el sol ... per poder escalar, tocar pedre, posar-se els peus de gats o el que faci falta, encare que els resultats no siguin satisfactoris. "

Avui Diumenge no pinta gaire bé, després d´una setmana primaveral, amb solete i temperatures fantàsticas, arriva Diumenge i totes les nostre il.lusions pel terra o millor dit mollades. Hem quedat a les 8.30 en Jordi, l´Enric, la Carla, la Ana F, en Jaume, la Montse Mena i en Sergi. Tot i que ens aixequem i ens donem conta que ha estat plovent durant la nit, i el cel amenaça pluja, nosaltres "erre que erre" ... volem escalar.

(Previsió del temps)

Misatge al movil ... Montser Mena ... nosaltres marxem a terres de Lleida que pinta que no ploura. Que feu vosaltres ?

Nosaltres la primera intenció era anar a Montserrat, però decidim anar a Céllecs, en Jordi té un projecta a mig acabar i aceptem la proposta. Arrivem a Òrrius on anem a esmorzar, ens presentem al "Club" (no penseu malament) i ja trobem un parell de frikis (mirar definició de friki) miran les resenyes de Cellecs. Un ve de Montserrat on estava plovent, i segons ell, sota pluja, millor anar a buscar el granet del granit. (friki,friki,friki), i el seu company ve de Girona (un atre .. friki). Fem un bon esmorzar i quan sortim a fora ... plou !!!

(VIDEO INTRODUCCIÓ)

Que fem ???? ... misatge al movil ... Montser Mena ... per aquí Lleida esta plovent, hem marxat i ara estem al Bruc i ... segueix plovent ... i marxem a Sabadell a la "Panxa del Bou, on no neva ni plou" ... que feu vosaltres ???.

En Jordi i l´Enric diuen que marxan cap a casa a fer vida familiar (la veritat és el més raonable), però la Carla, l´Ana i en Jaume diuen d´apropar-se fina a Canet al "roco" a veure que tal, o potser fins a Calella, o potser fins a ... que frikis !!!

Unes abraçades i marxem a Canet. Segueix plovent, agafem l´autopista i ... segueix plovent i arrivem a Canet i ... segueix plovent.

... que guapo, com mola, aquesta és la primera impresio de l´Ana i la Carla. I si provem de escalar, dons sembla que no estigui gaire mollat ??? ... agafem corda, arnesos, els peus, cintes ... i som-hi !!

Frikis !!!! ... tot i estar una mica mollades ens hi possem i encara podem fer alguna coseta. Fem una facileta i després anem a fer un diedre super guapo amb fisureta inclosa. Son les 13.30 iquan decidim posar-hi una mica de seny i retirar-nos.

Per fi podem dir que hem ... escalat !!!!

... i si marxem ara a Sabadell a la "Panxa del bou" ???? diu la Carla. Ens mirem l´Ana i en Jaume i per dintre nostre pensem ... friki !!!!!

L´Ana i en Jaume es retiren i la Carla marxa a Sabadell a reunir-se amb la Montse i en Sergi per acabar de rematar la jornada.

A LA PANXA DEL BOU

GPS apunt i cap a Sabadell hi falta gent !! Desprès de perdrem jo i el GPS per la famosíssima i desèrtica, a aquelles hores, Zona Hermètica de Sabadell, per fí vaig veure el Xavi a les portes de la Panxa del Bou, Sort !! una mica més i desespero...

Un cop a dins; salutacions a la nostra ex muni Montse, en Sergi, l'Anna, la Irina, la Laura, en Xavier, en Rafa i l'Albert... sí, sí una bona colla del SEDEG. Ells ja hi eren de feia una bona estona, desprès de perdre’s per terres Lleidatanes, Montserratines i finalment, i igual que jo, per la zona Hermètica.

Un rocòdrom molt xulo i recomanable. Primer de tot em van ensenyar la zona de rocòdrom amb les cintes posades i per a tots els nivells, verticals, desplomats, sostres, vies amb preses amb canto, preses finetes, fissures... i desprès la zona del búlder; on vaig trobar molt divertit seguir els passos marcats en colors per arribar a fer una mini-via en horitzontal, bé vaig triar la més fàcil i no la vaig poder acabar.. puf al terra i puf al terra... mans completament adolorides.

Vem anar alternant els descans, amb les vies del roco i les del búlder i finalment, a les 5 de la tarda cap a dinar; un molt bon menú i un molt millor sobretaula; les últimes sortides de la colla, les intringulis del SEDEG, què farem per Setmana Santa ...

Un parell de fotos més i tots cap a casa, desprès d’un bon dia d’entrenament a un lloc nou, on segur repetirem !

ELS TRES PASSARELLS I LA FUNCIÓ CLOROFÍL·LICA 120 m, V

Aproximació

Des de bon matí l’Anna Xicota i en Tánger esperen al pàrquing del camp de futbol d’Argentona. Com sempre, En Jose i en Victor arriben tard, els 10 minuts de rigor! Són les 8:15 i marxem en direcció Montserrat, com no, a fer una de les vies mítiques per iniciar-se a la via llarga: Funció Clorofíl·lica (V, 120 m).

La nostra intenció es fer una via ràpida, pim pam, puja i baixa, perquè l’Anna ha d’estar a les 15:00 a Mataró per fer de taxi i portar les seves companyes a la Facultat. Tenen classe avui, a les 16:00 i és molt i molt important...

Despistats com són es perden i fan una ruta turística per les rodalies de la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de trucar en Tutu, com no, encarrilen el bon camí cap a Montserrat. Ara sí, per fí!

Arribem a 10:30 al descampat de Vinyes Noves on deixem el cotxe i ens enfilem cap a peu de via. Apali, cap a munt que fa pujada i, com no...

Anna, Víctor i Jose: On està el peu de via?
Jose: No ho sé tira pel dret que ja arribarem.
Anna: No vols dir que serà cap a l’esquerra.
Víctor: No, no cap a dreta, que no ho veus que hi ha un camí cap allà!
Tánger: Ens mira indiferent!

Al final ens decidim pel que era més obvi, seguir les petjades d’en Tánger i tirar pel dret cap a peu de via. Arribem a la via, cara Oest, fa fred i no ens arriba el sol.

Primer llarg (45 m, V):

A les 11:15 comencem a escalar, en una cordada de tres.
Obre el primer llarg en Jose arrambat a la dreta de la via. Les cames li fan figa (ahir va fer la via Cafè, copa i puro - 450 m, 6a. V+ obligat) però puja amunt, xino xano i sense patir, això si, despitat com és, no para d’observar on collons paren els parabolts VERMELLS, i on està la punyetera reunió. De cop i volta se sent:

Anna: Jose que fas?¿? Jose: On collons para la reunió?
Víctor: No sé, mira la ressenya.
Jose: Cap a l’esquerra o la dreta?
Anna: Recordo que era cap a la dreta.
Jose: Mireu la ressenya.
Anna i Víctor: Però si la tens tu la ressenya!!!
Jose: Ostres és veritat- i continua pujant cap a dalt.
En Jose arriba a la R1. L’Anna puja de segon i en Víctor de tercer.

En el primer llarg ens trobem una petita panxa on patim una mica ja que no ens notàvem els dits del fred que feia. La via s’ha de fer per la dreta dels parabolts a tocar gairebé el diedre. Es troben còdols sortits, forats i, si es va molt apurat, alguna sabiniki. El primer tram del llarg és una placa i el segon tram comença després d’una petita panxa. Per arribar a la reunió s’ha de remuntar un petit esglaó on en Víctor ha patit un colló i part de l’altre (estava penjat com un fuet), però a anat pujant.

Segon llarg (40 m, IV):

A les 12:15, una hora després, l’Anna obre el segon llarg (40 m, IV). Mentre l’Anna va pujant en Jose l’assegura i en Víctor es dedica a fer un TETRIS (la corda esta megarisada i plena de nusos).

Abans de pujar en Víctor i Jose es plantegen de rapelar des de la R2 i abandonar la via perquè l’Anna fa tard a la Facultat...

Jose: Anna, escolta.
Anna: Què?
Víctor: Mira que comença a ser tard.
Anna: Ostres és veritat.
Víctor: Abandonem. Arribem a la reunió i rapelem que si no, no hi arribaràs a temps.

Anna: Vale, vale.

En José puja de segon i en Víctor de tercer. El segon llarg és molt amè i es fa sense dificultats. Les preses són bones, l’únic inconvenient és que no hi toca el sol i la paret està freda.


Ràpel:

A les 13:15, a la R2 muntem el ràpel. Una mica moixos per no acabar la via i preocupats per l’Anna (arribarà tard a Facultat), comencem el descens.

Anna: Ostres Víctor, que no has fet de primer encara!
Víctor: No passa res, m’ho estic passant bé.

En Jose va primer, en Víctor segon i l’Anna tercer. Arribem sense problemes a peu de via on ens espera en Tánger.

Camí de tornada:

A les 13:45 recollim els ‘bártulos’ i agafem el camí de tornada... i a mig camí...

Anna: On està el camí de tornada?
Víctor: ‘Sigue las baldosas amarillas’.
Jose: És per aquí!
Anna: No, no, tira pel dret, avall, i ja trobarem el camí.
Víctor: Si, si, tirem avall.
Jose: Seguiria per aquest camí.
Tánger: ens mira indiferent i tira pel dret!

Altre cop, camp a través, tirem pel dret seguint les petjades d’en Tánger i trobem el camí de tornada.

A les 15:45 arribem a Argentona. Marxa l’Anna. En Víctor i en Jose continuen cap a Mataró on els hi espera un bon dinar a casa d’en Jose.


Encara no s'ha acabat tot...

A les 16:30, en Víctor i en Jose encara dinen...

Telèfon: RING, RING, RING
Anna: Ei, sabeu què.
Víctor: Què!
Jose: Que passa? – tot menjant els postres.
Anna: Doncs, que no me’n recordava.
Víctor: Ai! Je, je. Què no te’n recordaves?
Anna: Que no tenia classe avui fins les 18:00.
Víctor i Jose: ...
Anna: Que no me’n recordava.
Víctor: Que parras! quins collons, je je!
Jose: La mato, je je!
Víctor i Jose: ...


'Moraleja':

Millor fer campana perquè.. tot i així arribaràs a temps... a la Facultat...

Per últim nomes dir que va ser la primera vegada que escalàvem junts l’Anna en Jose i en Víctor i va ser un dia molt gran, per repetir!

ROCA, PEDRES ...I CALCITA

Avui dimecres la meva intenció era anar a escalar una miqueta, però com no he trobat ningú que li anés bé he decidit anar a caminar per la zona de Cànoves Samalús. Perqué a Cànoves Samalús ? Dons fa temps que hem vaig perdre per aquesta zona molt poc visitada i vaig trobar una zona de grans blocs (sorprenenment).

Hem deixo caure per veure si veig algun posible projecta i així estiro les cames. Trobo una posible paret d´uns 8 metres on podría sortir alguna via de força grau (ahi queda la cosa). Entre blocs probo alguna coseta, però res que valgui la pena. Son blocs molt petits i la pedra de molt mala qüalitat, això si, sempre val la pena visitar llocs nou, dons pot emportar-te alguna sorpresa ... i jo la he trobada.

Trobo un sector on hi ha hagut uns desprendiments i entre blocs apareixen ... per a mi una meravella potser perqué no entenc sobre minerals, però trobo com una mena de quars cristalitzat maquíssims, amb uns cristalls petits però ben formats. (veure fotos).

Serà qüestió de preguntar i miran a internet dedueixo que és "Calcita". Això sí, marxo més content !!! ... escalar no gaire però ja se sap que la muntanya sempre et dona sorpreses molt agradables.

El dijous quedo amb un company de la feina que precisament li agrada molt el tema dels minerals, i a primera hora del matí jà ens estem enfilan cap a la zona i ... flipem perque trobem unes bones peçes que ens hem portem cap a casa, ara toca netejar-les una miqueta i a disfrutar.(Si algún membre del GEAM li agraden els minerals i vol alguna, que m´ho digui. Jaume Ors)

Després de totes aquestes sorpreses que m´ha portat la jornada que no falti una miqueta d´escalada, encara que sigui un petit ... roc !!!

(VIDEO BLOC A CÀNOVES SAMALÚS)

Café, copa i Puro. Una via Llarga, llarga.

Trucades, mails, missatges, per deixar-ho tot apunt. Estava decidit, aquest Diumenge sí. Feríem el llarg viatge a la monumental muntanya de Roca Narieda i la pujaríem fins dalt a través de la via; Cafè, copa i puro. Gran repte per 3 de nosaltres, ja que mai havíem trepat fins tant amunt! 435 metres d’ascensió serpentinosa, amb una dificultat màxima de 6a, V+ obligat.

Varem sortir puntuals d’Argentona, més de 2 hores de camí, boira i baixes temperatures, parada al bar de carretera per fer una mossegada ràpida i una visita al senyor roca...i a les 9:59 ja érem a l’esplanada a punt per iniciar l’aproximació. Ja la veiem! La grisa paret vertical ens cridava somrient. Desprès de 40 minuts de lleu pendent els nostres rostres brillaven lluents i això que el sol, encara mandrós a aquelles hores, no ens havia vingut a saludar. Entre l’Esther i en Tutu ens van portar a peu de via, serien la primera cordada, i la Carla i en Jose la segona. Tot calculat i estudiat, 30 minuts per reunió, uniríem un parell de llargs, res d’ imprevistos, havíem d’anar per feina, eren molts metres i els dies d’hivern encara són curts.

Al llarg de tota la via trobem nombroses bagues i cordinos a ponts de roca i savines, pitons i algun espit, que fan de la via una via diferent. Hi trobem també tot tipus d’escalada; un parell de plaques ven divertides, un flanqueig de 5+, trams amb molt bon canto, jardinets, reunions còmodes i de penjades. El pas més compromès de tota la via va ser l’ últim llarg R12, un 6a amb bavaresa ben assegurada i una posterior placa fina amb la possible alternativa de passar per un tram molt vertical de molt bon canto però amb una preocupant sensació de inestabilitat de les roques.

Un cop acabat aquest últim llarg, 200m més per arribar al clímax de la via, el cim; 360 graus de vistes indescriptibles, muntanyes pelades, verdes i nevades, el pentà d’Oliana sota una boirina tímida de última hora, tot il·luminat per la tènue claror del sol baix apunt de dir-nos adéu.

Havíem estat més de 7 hores escalant non-stop, i encara ens quedava el més dur ( almenys per a mi ) la baixada d’hora i mitja ( per mi eterna ) per tarteres amb pronunciada pendent, trams d’ espinosos boscos i punyeteres desgrimpades. A les 19:00 h en punt divisàvem el cotxe davant els nostres ulls, - just a temps!! Ja era fosc.


Gràcies per aquest Diumenge tan especial !

Carnaval a Solius...

El diumenge 22 de Febrer un intrèpid “FRIKI” grup d’escaladors vam decidir anar a fer esportiva als “FILLS DE SOLIUS”. Vam envair l’AGULLA CENTRAL amb 4 cordades diferents. Per una banda l’Anna Xicota obria vies amb l’ajuda del Víctor, el Sergi amb la Sandra, l’Alfredo amb l’Ana F., el Jordi amb la Jessica i l’Enrique. Alló semblava un parc d’atraccions, anàvem passant d’una via a l’altra sense descans. El dia va acompanyar-nos, sol, calor i les meravelloses gavines que ens amenaçaven amb els seus sorolls esfereïdors. Va ser un dia complert que vam acabar dinant pollastre i amanida en un lloc tranquil i bonic. Tots vam gaudir d’una magnífica companyia i d’una activitat que n’estem del tot enamorats.
Fins la propera!!!!!!!

Sandra.

FRIQUISME A MARGALEF

Aquest cap de setmana de sol i baixes temperatures hem decidit passar-lo fent esportiva a la fantàstica població de Margalef, poble perdut al massís del Montsant i on no s’hi va de pas. Però paga la pena desplaçar-s’hi per gaudir de la pedra foradada que tan atrau als fanàtics d’aquest esport, gaudir de la varietat en sectors i vies que ens ofereix la rocosa vall i sobretot sobretot gaudir del deliciós arròs caldós del Refugi desprès d’un llarg dia d’escalada.

En Marc i en Carles ( vaja dos Friquis ! ) i L’Esther i la Carla ( inocents de nosaltres ) viatjàvem Dissabte al matí cap a terres Tarragonines, per tocar paret just quan el sol està més alt i escalfa de valent. Així que samarretes fora ( ells ) i semarretes de tirants ( nosaltres ) i a trepar. El sector; Els Cingles del Molí, aproximació 0, un parell de vies de V per escalfar i disfrutar, junt amb un 6a i un 6a + . Aquí i llavors l’Esther va adquirir el compromís del seu primer projecte ( que friqui ) un 6a Bon Rotllo, en tope rope, el qual serà encadenat de segur en el pròxim viatge a Margalef. Mentrestant en Carles i en Marc van anar a tibar un 6b+ 50 m més enllà.

Entre jocs, acudits i anècdotes en el refugi la nit va arribar junt amb un bon sopar en companyia d’un bon vi. ( Sense comentaris )

Diumenge es va llevar ennuvolat, quina mala sort!. Tot i així varem decidir anar a tocar roca, aquest cop al sector: El Camí de l’Ermita; gran varietat de graus fins el 7a, i dues noves vies d’uns 30m ( 6b i 6c ) obertes després de Nadal pel Jordi del refu i amb projecció d’una tercera.
Quan varem arribar, la paret ja era plena, un V+ per començar i fred, molt fred, un concert de gemecs de ràbia i impotència dels escaladors que trepavem amb els dits adolorits, i llavors penses - friquisme o fanatisme ? Decidint finalment anar a El Bloc del Pork, sector més resguardat i també amb una gran varietat de graus, des d’un IV + a 7b+ . Allà varem pujar “Lo Morissec Assasí” ( V + ) i “Tot és igual “ ( 6a+ ), sumant un 6b pel Carles i en Marc. Tot i els escalfaments aeròbics, l’Esther no va separar-se de terra, no era un dia per escalar.

Tot seguit cap a El Laboratori , conegut sector pels seus alts graus i la concurrència de molts cracks de l’escalada. “ Voladerum” 7b+, inici en sostre i seqüència de passos de bloc, - increïble ! encadenat per en Marc i un ambiciós projecte d’en Carles. L ’Esther i la Carla mentrestant van treure les seves dots de Cheerleaders per animar-los en l’ascensió cap a la felicitat i immortalitzant cada segon amb càmera i vídeos. Ja per acabar el dia, la Carla va escalar l’únic 6a del Laboratori, deixant l’encadene per un pròxim viatge a Margalef.

Un viatge que caldrà repetir; pel tipus d’escalada, per descobrir nous sectors i vies, pels nous i no tan nous projectes adquirits, pels consells, ànims i experiència d’en Carles i en Marc, per la paciència d’en Carles, les historietes d’en Marc, la bona música de l’Esther .... en fi, pels bons moments passats plegats.

Sí, sí senyors, En Carles, l'Esther i la Carla amb en Ramonet, quin crack!

by Carla :-)