divendres, 27 de febrer de 2009

ELS TRES PASSARELLS I LA FUNCIÓ CLOROFÍL·LICA 120 m, V



Aproximació

Des de bon matí l’Anna Xicota i en Tánger esperen al pàrquing del camp de futbol d’Argentona. Com sempre, En Jose i en Victor arriben tard, els 10 minuts de rigor! Són les 8:15 i marxem en direcció Montserrat, com no, a fer una de les vies mítiques per iniciar-se a la via llarga: Funció Clorofíl·lica (V, 120 m).

La nostra intenció es fer una via ràpida, pim pam, puja i baixa, perquè l’Anna ha d’estar a les 15:00 a Mataró per fer de taxi i portar les seves companyes a la Facultat. Tenen classe avui, a les 16:00 i és molt i molt important...

Despistats com són es perden i fan una ruta turística per les rodalies de la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de trucar en Tutu, com no, encarrilen el bon camí cap a Montserrat. Ara sí, per fí!

Arribem a 10:30 al descampat de Vinyes Noves on deixem el cotxe i ens enfilem cap a peu de via. Apali, cap a munt que fa pujada i, com no...

Anna, Víctor i Jose: On està el peu de via?
Jose: No ho sé tira pel dret que ja arribarem.
Anna: No vols dir que serà cap a l’esquerra.
Víctor: No, no cap a dreta, que no ho veus que hi ha un camí cap allà!
Tánger: Ens mira indiferent!

Al final ens decidim pel que era més obvi, seguir les petjades d’en Tánger i tirar pel dret cap a peu de via. Arribem a la via, cara Oest, fa fred i no ens arriba el sol.

Primer llarg (45 m, V):

A les 11:15 comencem a escalar, en una cordada de tres.
Obre el primer llarg en Jose arrambat a la dreta de la via. Les cames li fan figa (ahir va fer la via Cafè, copa i puro - 450 m, 6a. V+ obligat) però puja amunt, xino xano i sense patir, això si, despitat com és, no para d’observar on collons paren els parabolts VERMELLS, i on està la punyetera reunió. De cop i volta se sent:




Anna: Jose que fas?¿? Jose: On collons para la reunió?
Víctor: No sé, mira la ressenya.
Jose: Cap a l’esquerra o la dreta?
Anna: Recordo que era cap a la dreta.
Jose: Mireu la ressenya.
Anna i Víctor: Però si la tens tu la ressenya!!!
Jose: Ostres és veritat- i continua pujant cap a dalt.
En Jose arriba a la R1. L’Anna puja de segon i en Víctor de tercer.


En el primer llarg ens trobem una petita panxa on patim una mica ja que no ens notàvem els dits del fred que feia. La via s’ha de fer per la dreta dels parabolts a tocar gairebé el diedre. Es troben còdols sortits, forats i, si es va molt apurat, alguna sabiniki. El primer tram del llarg és una placa i el segon tram comença després d’una petita panxa. Per arribar a la reunió s’ha de remuntar un petit esglaó on en Víctor ha patit un colló i part de l’altre (estava penjat com un fuet), però a anat pujant.


Segon llarg (40 m, IV):

A les 12:15, una hora després, l’Anna obre el segon llarg (40 m, IV). Mentre l’Anna va pujant en Jose l’assegura i en Víctor es dedica a fer un TETRIS (la corda esta megarisada i plena de nusos).

Abans de pujar en Víctor i Jose es plantegen de rapelar des de la R2 i abandonar la via perquè l’Anna fa tard a la Facultat...

Jose: Anna, escolta.
Anna: Què?
Víctor: Mira que comença a ser tard.
Anna: Ostres és veritat.
Víctor: Abandonem. Arribem a la reunió i rapelem que si no, no hi arribaràs a temps.
Anna: Vale, vale.




En José puja de segon i en Víctor de tercer. El segon llarg és molt amè i es fa sense dificultats. Les preses són bones, l’únic inconvenient és que no hi toca el sol i la paret està freda.


Ràpel:

A les 13:15, a la R2 muntem el ràpel. Una mica moixos per no acabar la via i preocupats per l’Anna (arribarà tard a Facultat), comencem el descens.

Anna: Ostres Víctor, que no has fet de primer encara!
Víctor: No passa res, m’ho estic passant bé.

En Jose va primer, en Víctor segon i l’Anna tercer. Arribem sense problemes a peu de via on ens espera en Tánger.



Camí de tornada:

A les 13:45 recollim els ‘bártulos’ i agafem el camí de tornada... i a mig camí...

Anna:
On està el camí de tornada?
Víctor: ‘Sigue las baldosas amarillas’.
Jose: És per aquí!
Anna: No, no, tira pel dret, avall, i ja trobarem el camí.
Víctor: Si, si, tirem avall.
Jose: Seguiria per aquest camí.
Tánger: ens mira indiferent i tira pel dret!

Altre cop, camp a través, tirem pel dret seguint les petjades d’en Tánger i trobem el camí de tornada.

A les 15:45 arribem a Argentona. Marxa l’Anna. En Víctor i en Jose continuen cap a Mataró on els hi espera un bon dinar a casa d’en Jose.


Encara no s'ha acabat tot...

A les 16:30, en Víctor i en Jose encara dinen...

Telèfon: RING, RING, RING
Anna: Ei, sabeu què.
Víctor: Què!
Jose: Que passa? – tot menjant els postres.
Anna: Doncs, que no me’n recordava.
Víctor: Ai! Je, je. Què no te’n recordaves?
Anna: Que no tenia classe avui fins les 18:00.
Víctor i Jose: ...
Anna: Que no me’n recordava.
Víctor: Que parras! quins collons, je je!
Jose: La mato, je je!
Víctor i Jose: ...


'Moraleja':

Millor fer campana perquè.. tot i així arribaràs a temps... a la Facultat...

Per últim nomes dir que va ser la primera vegada que escalàvem junts l’Anna en Jose i en Víctor i va ser un dia molt gran, per repetir!

7 comentaris:

Pere T. ha dit...

Juas Juas!
Boníssim piada!
Quin trio... quin "peligru"! Per Déu!

Ujamaors ha dit...

Quina sortideta més divertida !!! De totes maneres penseu que vareu fer els dos llargs méx xulos, la resta de la via ... rés !!!

Ther ha dit...

JiJI l'he llegit tota toa tota!!! quan repetiu vinc segur!!!! petunitus

Carla ha dit...

Molt bé!! a la pròxima que comenci el llarg el Victor per si us en passa alguna que altra... tela marinera... EL millor prendre-s'ho amb humor.
petons

ferran ha dit...

aixo sembla una aventura dels "con 8 basta", menos mal que portaveu al tanger, es el vostre salvador, un brindis pel tanger!!

Anònim ha dit...

Ei, nens! kin fart de riure la piada!!
M'ho vaig passar súper bé amb valtros i em vaig sentir d'allò ben segura amb la súper-seguretat d'en Jose, que monta reunions a tot arreu, jejej.
Ja us en dec dues: Malanyeu i Montserrat. Millor! així repetim!!
Petonets a tots dos, Anna la taxista

Ana ha dit...

Ja, ja, què bo!!! Els diàlegs autèntics, i de la memòria de l'Anna millor no dir res. Totes les "Annes" som unes despistades increïbles.