En Marc i en Carles ( vaja dos Friquis ! ) i L’Esther i la Carla ( inocents de nosaltres ) viatjàvem Dissabte al matí cap a terres Tarragonines, per tocar paret just quan el sol està més alt i escalfa de valent. Així que samarretes fora ( ells ) i semarretes de tirants ( nosaltres ) i a trepar. El sector; Els Cingles del Molí, aproximació 0, un parell de vies de V per escalfar i disfrutar, junt amb un 6a i un 6a + . Aquí i llavors l’Esther va adquirir el compromís del seu primer projecte ( que friqui ) un 6a Bon Rotllo, en tope rope, el qual serà encadenat de segur en el pròxim viatge a Margalef. Mentrestant en Carles i en Marc van anar a tibar un 6b+ 50 m més enllà.
Entre jocs, acudits i anècdotes en el refugi la nit va arribar junt amb un bon sopar en companyia d’un bon vi. ( Sense comentaris )

Diumenge es va llevar ennuvolat, quina mala sort!. Tot i així varem decidir anar a tocar roca, aquest cop al sector: El Camí de l’Ermita; gran varietat de graus fins el 7a, i dues noves vies d’uns 30m ( 6b i 6c ) obertes després de Nadal pel Jordi del refu i amb projecció d’una tercera.
Quan varem arribar, la paret ja era plena, un V+ per començar i fred, molt fred, un concert de gemecs de ràbia i impotència dels escaladors que trepavem amb els dits adolorits, i llavors penses - friquisme o fanatisme ? Decidint finalment anar a El Bloc del Pork, sector més resguardat i també amb una gran varietat de graus, des d’un IV + a 7b+ . Allà varem pujar “Lo Morissec Assasí” ( V + ) i “Tot és igual “ ( 6a+ ), sumant un 6b pel Carles i en Marc. Tot i els escalfaments aeròbics, l’Esther no va separar-se de terra, no era un dia per escalar.
Tot seguit cap a El Laboratori , conegut sector pels seus alts graus i la concurrència de molts cracks de l’escalada. “ Voladerum” 7b+, inici en sostre i seqüència de passos de bloc, - increïble ! encadenat
Un viatge que caldrà repetir; pel tipus d’escalada, per descobrir nous sectors i vies, pels nous i no tan nous projectes adquirits, pels consells, ànims i experiència d’en Carles i en Marc, per la paciència d’en Carles, les historietes d’en Marc, la bona música de l’Esther .... en fi, pels bons moments passats plegats.

by Carla :-)
7 comentaris:
Per què després no diguis que no comento res, Charlie!!! Em fa molta enveja el solete i la pedra de Margalef. Avisa la propera que si el peu aguanta...
Aixó si que es valentia...baixar a Margalef amb el Carles i el Marc...quina enveja que feu.
Fins ara
Mooolt xula la piada!!!! Em temo però carla que eren: Carles, Marc i Carla_tres frikis de cuidado, i Esther_la pobre innnocent!!!!
Bon dia , penya!!!
Nomès uns petits apunts per crear polèmica.
1- La Esther que no es mosegui tan el llavi quan escala, q a les fotos queda fatal i té el perill de morir desagnada!!.
2- al Carles que per molt q s´apropi en Ramonet a les fotos no se li encomanara el grau , si no és per això te més delicte.
3- Al Marc q es deixi d tantes històries i aveura si encadena, q ja fa pudor...
4- Per la Carla: els dits a la butxaca i no a la xapa!!! ejem!! Que volem que els llueixis per molts anys.
Espero haver mogut conciencies amb els meus càustics comentaris. Un petonet per tots i totes.
firmat : el de Casa LOLA
Pero que frikis !!!!!!!!!! finst i tot fotos amb en Ramonet !!!!!! Molt bona soritda i bona piada.
Joder Marc, no és per desmereixer en Carles... però vaia exibició de potencia amb el bidit!!
No se pq en Carles s'arramba al Ramonet, si amb la teva companyia ja hauria d'anar servit :-D
Ostres Carles només de veure't a tu i en Marc penjats al laboratori m'agafa mal a totes les articulacions. Vinga bows a muerte vosaltres que podeu.
Publica un comentari a l'entrada