Diumenge 8 de Març del 2009
Introducció de l’afer:
1er definició de Dioni: “Dionisi el Vell”=tirà de Siracusa.
2ona definició de Dioni: “El Dioni” = va ser un ex-vigilant de seguretat que va realitzar un robatori en una empresa portant-la a la fallida.
Jo crec que podríem relacionar la nostra vía, més aviat, amb la primera definició.
I...vet aquí la nostra història:
Tornem a dirigir-nos cap a Oliana, aquesta vegada amb la intenció de fer una vía una mica més assequible en metres que l’últim dia que ens varem acostar a aquesta zona.
La ruta tranquil·leta, xerrada i una mica de rialles....produïdes més aviat per nervis d’en Sergi i l’Esther. L’un que no ho veia clar, i a l’altre com a conseqüència li suaven les mans... Això de començar una vía sempre fa una mica de ...”por” no?
1er definició de Dioni: “Dionisi el Vell”=tirà de Siracusa.
2ona definició de Dioni: “El Dioni” = va ser un ex-vigilant de seguretat que va realitzar un robatori en una empresa portant-la a la fallida.
Jo crec que podríem relacionar la nostra vía, més aviat, amb la primera definició.
I...vet aquí la nostra història:
Tornem a dirigir-nos cap a Oliana, aquesta vegada amb la intenció de fer una vía una mica més assequible en metres que l’últim dia que ens varem acostar a aquesta zona.
La ruta tranquil·leta, xerrada i una mica de rialles....produïdes més aviat per nervis d’en Sergi i l’Esther. L’un que no ho veia clar, i a l’altre com a conseqüència li suaven les mans... Això de començar una vía sempre fa una mica de ...”por” no?
De fet ja portàvem alguns dies, parlant de quina via: “aquesta només te un 6a” deia la Carla, i jo pensava “puffffff”, “i l’altre te una 6a i un 6b” i aquí sí que m’havia d’imposar, “senyors jo un 6b ni de conya”...ja tenien peu per riure de mi. Be, fem l’aproximació de 40min aproximadament, durant el viatge fins a peu de via ens anem repartint les cordades. Només una cosa teníem clara: Ni jo ni el Sergi volíem fer el 6a de primers. Ens, ja tenim els herois de la jornada, en Pere T (per variar), i la Charlie Brown, que senyors donarà molt a parlar aquesta petita gran dona.
Definim:
Som dues cordades, aquesta vegada formades per en Pere T i Jo, i en Sergi i la Charlie (en aquest ordre ja que va ser com varem començar la vía)
Som dues cordades, aquesta vegada formades per en Pere T i Jo, i en Sergi i la Charlie (en aquest ordre ja que va ser com varem començar la vía)
La vía començava amb un 5c i després el 6a, per tant decideixo de començar jo per deslliurar-me’n del 6a. “Quina por” penso “em dec estar fent gran...a no que ja ho sóc....ups”.
Ja us podeu imaginar, “uiuiui que no sé si podré....”, “que síííí”, “cada xapa és una victòria”, em dia en Pere T, quina paciència....mentrestant, la impacient de la Carla pujava una via de costat...per escalfar, i com ho feia tan i tan bé, tothom estava pendent d’ella, jo penjada com un fuet, i una envejaaaa....jaja.
Per fi arribo a la primera reunió sense més incidents que el llarg temps d’espera del meus companys...però ho havia aconseguit!!!
Ja us podeu imaginar, “uiuiui que no sé si podré....”, “que síííí”, “cada xapa és una victòria”, em dia en Pere T, quina paciència....mentrestant, la impacient de la Carla pujava una via de costat...per escalfar, i com ho feia tan i tan bé, tothom estava pendent d’ella, jo penjada com un fuet, i una envejaaaa....jaja.
Per fi arribo a la primera reunió sense més incidents que el llarg temps d’espera del meus companys...però ho havia aconseguit!!!
Tothom es prepara, amb un plis en Pere ja és amb mi, “quina calor, aigua, aigua”. Ara be el tram 6a.
Mentre en Pere aprofita per patir una miqueta i posar cacharritus nous (quina virgueria), en Sergi i la Carla van arribant sense més incidents.
Ostres el 6a semblava fàcil des de la reunió, cal que us digui com el vaig fer jo? Més val que no...La Carla, la primera de la Segona cordada està feta una campiona, i en Sergi com a segon però sense fer ni una sola trampa. Felicitats!!! Això ja està mig fet.
El següent tram, sense compromís, tots ok.
El següent tram, sense compromís, tots ok.
El penúltim, uns esperó una mica delicat, molt juganer per en Pere, aquí va disfrutar el noiet. Bastant de compromís però amb la seva recompensa.
L’últim, el vaig obrir jo, aprofitant per posar bitxitus pels foradets, uns “aliens” fantàstics que no es movien ni en broma....vaig aprendre a fer una mica d’equilibris, i ajudar-los a que reposessin una estona (ja m’enteneu oi), però haig de dir que sí vaig disfrutar aquí...al meu ritme.
La sort, és la infinita paciència dels companys.
La recompensa, quan treus el cap per sobre el cim, i veus el pati. Un dia més una mica de patiment tenia recompensa.
El retorn cap al cotxe, molt més còmode aquesta vegada, la Charlie ja li agafa el ritme a les baixadetes....El viatge de retorn a casa, entretingut, encara es seguient quedant forces per xerrar una miqueta.
L’última anècdota del dia: A Coll de Nargó, hi ha un forn on fant unes coques.....bonííííssimes!!!! i un aví amb...una xerrera especial!!!
Aquí va la Super Ressenya:
PD: Gràcies per un dia més fantàstic.
(Previsió del temps)
