MONTSERRAT, MAGDALENA INF. (Via "la que hi faltaven spits, 110 mts, IV+)

Dimarts ... com no hem tingut prou amb la sortida de dilluns avui ens escapem en Josep, jo i en Diego, company meu de la feina. Avui és un día especial per mi, dons veure per primera vegada fer via llarga al Diego hem fa moltíssima il.lusió. Per l'ocasió anem a Montserrat, i més concretament a la Magdalena Inferior. La primera intenció és fer la Rantanplan però al final ens decantem per la "la que hi faltaven espits, 110 metres, IV+.

(VIDEO RESUM)

Arribem a Montserrat cap a les 9 hores i ... després d´un breu esmorzar, anem a buscar el pas dels francessos per arribar a peu de via.....
... Ay Dieguito donde te has metido !!!!
Per fi toca pedra ... el primer llarg un pel lliscós però anem progresant. A mida que anem guanyan metres en Diego va deixan enrera el neguit de la primera vegada. Reunió rera reunió i amb increibles vistes al Monestir arribem dalt del cim on cridem al vent i deixem anar tots els nervis de l´ascensció !!!!Felicitats Diego ... i com no felicitats Josep i Jaume per haver donat a conèixer noves sensacions a nous companys !!!!Ara només toca fer el ràpel per tot seguit anar fins el Monestir a fer passar la gana.

VIA "la que hi faltava spits, 110 mts, 4c"

APROXIMACIÓ: Sortim del monestir i ... o agafem el cremallera fins a San Joan i després el camí direcció S. Jeroni. L´altre opcció és agafar desde el Monestir el camí direcció S. Benet i després de passar el pas dels francesos i just passat la desviació a mà dreta a S. Benet agafarem a mà esquerra el camí que ens durà fins a tocar Gorros.

ITINERARI. L1 (33 mts, 4c) Aquest primer llarg és un pél lliscós els primers metres (10 metres) però després millora amb els metres. El grau ... sostingut ... a tota la via. L2 i L3 (15+40) 4c : Nosaltres els fem de una tirada dons la primera reunió no m´agrada. Molt sostingut i amb troços de bona verticalitat ... però amb bones patates per agafar-te. L4 (20 mtrs. 4c) Aquest derrer llarg ens portarà fins el cim. No te complicacions excepte al arribar a la part final, on perd pendent i les xapes allunyan una mica. DESCENS: Descens en un sol ràpel de 40 metres per la cara SE.

PIC DEL MARTELL (Reserva i Midi Plan)

Avui dilluns marxem al Pic del Martell !!!! Per la Carla, en Jordi i en Josep serà el primer contacte amb aquest increíble raconet de la nostra geografía catalana i ... a tocar de la civilitatció ... ja veus ... Castefa als nostres peus i la platja a tocar !!!

.... 7.30 ... surto de Cardedeu ... 8.00 recullo al Jordi a Mataró ... 8.25 ... carreguem en Josep a Badalona ... i a les 9.20 estem a la nova terminal 1 de l´aeroport amb la Carla ... 10.00 esmorzan a Castefa i ... 12.00 a peu de via de la "Reserva" i la "Midi Plan".

(VIDEO RESuM)

Ja veus ... maniga curta ... caloreta i estem a mitjans de novembre !!! Totes dues vies a tocar i les dues cordades una darrera de l´altre disfrutat en tot moment de la pedra caliza ben erosionada i sobre tot de les bones vistes al nostre mar mediterrani. La "reserva" ... maquíssima ... això si ... no us oblideu un joc de tascons i friends si no voleu patir de valent els "alejes" entre xapa i xapa i la "Midi plan" també maquíssima un pel més equipada.
Una vegada adalt ... esperem la cordada que bé al darrera nostre que ens ha recollit un regalet (un tascó d´en Jaume que no tenia ganes de pujar) ... però com no arriben ... que caray ... ens marxem cap a Castefa ha fer un bon entrepa i una cerveseta !!!!

... i colorin colorado este cuento se ha acabado.

APROXIMACIÓ: (25 minuts) Sortim del parkin que hi ha a la mateixa carretera, devant del sector d´escalada esportiva. Un camí ascendent a mà dreta fins pujar adalt de tot per tot seguit baixar per una baixada força pronunciada fins a peu de vies direcció al Barranc. ORIENTACIÓ: Est.

(VERMELLA: Reserva / VERDA: Midi Plan)

RESERVA: (120 mts, V, semiequipada) L1 (IV+, 40mts.): Surt per una fisura, primer en diagonal a mà esquerra per tot seguit tornar a mà dreta. Nosaltres ... agafem la variant de la Dire-strait que va directa a la primera reunió ... això si .. de IV+ nà de nà, vaja que jo li poso un V com a minim. Aquest primer llarg ben equipat, sempre parlant de la varinat dire-strait. Si agafeu la original només trobareu 2 parabolts i un clau. L2 (V, 40 mts.) Pujem recta amunt un pel a la esquerra directes a buscar un sostre molt evident en forma de triangle. La millor opcció es guanyar-lo per la seva esquerra ... però jo dubto i el guanyo per la dreta tot recta amunt el parabolt que veig ... un pel lluny ... però es pot anar protegint amb friends fins arrivar-hi. Després fins la reunió cap seguro però vaig protegint amb fisures i friend i alguna cunya de l´any de Franco i algun altre regalet. Si guanyeu el sostre per la esquerra la trobareu més ben equipada, un total de 6 parabolt i un parell de claus. L3 (V, 40mts). Aquí tinc dubtes ... i marxo per la via de la dreta, la Midi plan (V+) per anar a buscar directament la reunío de dalt de tot. Aquest llarg està força ben equipat i només toca disfrutar del que queda de via. DESCENS: Tota la via es pot rapel.lar però és mes aconsellable baixar caminant. Una vegada adalt marxarem amb tendencia a mà esquerra fins arrivar al camí per on hem vingut. El camí no és gaire evident però no té perdua. (20 minuts).

Via Aresta idíl·lica - Olina (165m, V/Ae)

Ja som diumenge i anem cap a Oliana. el destí és Sant Honorat, la via l'aresta idíl·lica, roca conglomerat que es trenca, aquestes són les paraules del papa pitufo, bé anem-hi !!

Creuem el pont sortint d'Oliana, cap a Peramola (prou caxondeo !, per cert era Pera o Pere - mola ??). Provem l'aproximació que ens proporcionen els savis consells de l'arantxa i en llorenç, per tant triguem uns 30-35 minuts caminant, per un paissatge maravellós, trepitjem la roca que tindrem que tastar, i afirmem que no és de gaire bona qualitat. Al fons veiem inmensos ponts de roca naturals, asociem figures a les roques, i ja hi som.

Pujem el primer tros R0 caminant, fins a sota el llavi on comença el primer pas d'Ae. abans de tot en Pere tot generós col·labora amb l'aportació d'aigua als canals i petits barrancs de la zona. Cordades Pere-Vicky, Esther-Sergi i ana-Alfredo.

1er llarg, un parell o tres de passos d'Ae i sortida en lliure, reunió a l'esquerra, llarg intens, però molt curs. La reunió en una repissa per 50 persones.

2on llarg, tendència recte i a l'esquerra, equipat amb parabolts, però escasos.

3er llarg, III - -IV, amb una assegurança i fem reunió en la primera savina que trobem.

Ara seguirem caminant encordats, uns 50 metros, fins al següent llarg.

4rt llarg sortida en lliure V, i tres passos d'Ae, per tornar a sorti en lliure, tendència cap a l'esqueera on anirem a buscar un parabolt, un pel allunyat, seguidament a la dreta per anar a buscar la Reunió.

5 er i 6 è llarg, els empalmem, IV - IV+, reunió adalt del Cim. Les vistes fabuloses, inclús podem divisar Montserrat, també podem escoltar la cantarella de l'Anna sota la vall de Sant Honorat.

El ràpel comença, al final del cim, el primer de 15 metros que ens deixarà justament devant de la instal·lació d'uns dels millors ràpels que he pogut fer mai, 45 metros de ràpel volats, dins d'una boveda, impresionant, fabulós, per repetir, ... Vigileu, al'hora de recuperar les cordes, pot ser un problema !!, tres ràpels d'uns 25metros ens seguiran fins arribar aproximadament a peu de via.

Àlbum de fotos, ressenya cedida per : http://antxpavil.blogspot.com/

La Cadireta – Anglada-Guillamon

Hi han vies i agulles que porten associades una aura mítica al seu nom. El sostre de l’Anglada-Guillamon és una d’elles, perquè imposa respecte i qualsevol caminant que hagi passat per sota no li ha estat indiferent. Quans de nosaltres anant algun dia a escalar a Agulles o a Frares no hem quedat uns moments en silenci contemplant la seva espectacular silueta tot venint de can Massana?


Per raons personals, he estat molts anys abans no he volgut anar a escalar-la, però fer-ho ha estat un petit alliberament personal.


El divendres al migdia, improvisadament en Mauro em va trucar, que tenia una “vacant” a la seva cordada de 3 i que anaven a fer la Cadireta.

Encara no estic segur de perquè vaig dir que sí, però no me’n penedeixo gens.

Tot i les boires baixes amenaçadores típiques de Montserrat, quan ens vam plantar a peu de via tot esquivant manades de “marxaires” i caminants matiners les brumes matinals ja s’havien esvaït.

En Harold, de Chile, fa pocs mesos que escala però ja s’hi va veure en cor, i ens va obrir els 2 primers llargs ell.



Després en Mauro ens va fer una exhibició de malabarisme al sostre, i ens va brindar unes “poses” per unes fotos excepcionals.


La via s’acaba amb un llarg facilet de IIIº a pel... molt Montserratí.

He de dir que el dissabte vaig anar com un senyor... tota la via de 2n! Últimament m’estan malacostumant perquè l’anterior escalada a Sant Llorenç de Morunys l’Anna també em va portar “arrossegant” tota la via!


Doncs au, no sigueu tant gamerusos com jo i aneu a fruir d’un dels millors i assequibles sostres de Montserrat, per no dir de Catalunya!



Anglada-Guillamon, 115 mts. MD - IV+ , A3e

La Cadireta d’Agulles, Montserrat.

Material: 22 express, 3 plaquetes recuperables, cordinillus per escanyar burins trencats, 2 estreps, i càmara per unes fotos espactaculars.

Les reunions són molt còmodes i us fareu un fart de saludar la gent que passa per sota el camí.
1r llarg. 25mts. Entrada en lliure de IV+ i de seguida treiem els estreps. Ben equipada i amb les xapes molt aprop. 1a. R ample i còmode.
2n. Llarg. 30mts. Similar a l’anterior però una mica més vertical, ens porta directes a una còmoda repisa just sota el sostre.
3r. Llarg 15mts. Impresionant, acrobàtic,... el millor lloc per experimentar la sensació de ser un fuet de Vic. Guardeu-vos les forces perquè a la sortida del sostre els parabots allunyen una mica.
4t. Llarg 15+30 mts. Sortim en artificial 3 passos i continuem en lliure amb molt bona presa. Enllacem el següent llarg de III per arribar fins al cim.
Descens. Rapel fins al coll i un altre rapel fins a terra.

Barranc de la Paridora 13/10/2009

Ctrl + C Ctrl + V Aprofitant l'ultim cap de setmana del 41è Curs d'escalada, que el dilluns és festa i que la destinació triada es ni mes ni menys que... Supr, Supr. Estic tant acostumat a fer servir l'opció de Cortar i Pegar per agilitzar la feina que a vegades hem considero un autentic perro de l'escritura. Això es com aquell alumne inmadur que es connecta a la famosa web "El Rincon del Vago" i es baixa un Treball complet sobre la 3à Guerra Mundial hores avanç d'entregar-lo i dic 3à perque tots sabem que n'hi va haber 5... un moment siusplau... si el termometre marca 39,5 puc seguir escrivint tinc marge fins al 41, despres ja m'entren convulsions i m'haig d'enmanillar a la taula.

Com anava dient despres d'acabar el curs d'escalada el diumenge dia 12 i haver tingut el gust de compartir cordada amb la Vicky i en Jaume Mayor, seguia disposant d'un dia lliure, d'un llibre de ressenyes barranqueres de la zona i de la meva estimada victima l'Anna. En aquest cas podriem dir que la victima vaig ser jo, ara us explicare el perque... Dies avanç vaig estar meditant sobre la millor opció barranquera per fer el dilluns, bàsicament l'unic factor que hem faria pendre una decisió o una altre era el meu estat físic i el de l'Anna, però l'Anna sempre diu que està bé, aixi que depenia nomes del meu, tenin en compte que el dissabte vam anar a fer el Canaletes, per la tarda escalada esportiva i que diumenge vam haver de matinar per fer el curs... clar que alguns van acabar de nit i d'altres a l'hora de dinar ja erem a baix. Lo dicho, segons el nostre estat físic d'aquest d'arrers dos dies ens decantariem per una opció o una altre. La Paridora era un barranc que ja havia descartat dies avanç per dos motius, el primer és que segons la meva ressenya es necesitava un mínim de 7 o 8 hores per fer-lo sencer i l'altre era que el penultim rappel hem causava un cert mal rotllo perque veia que era de 30 metres segons la meva ressenya, i la meva corda era de 60m, s'havia que hem trobaria amb un barranc sec i que les badines estarien sota mínims, això causa una certa modificació en l'allargada dels rappels en altres paraules, si el rappel feia més de 30 metres tindriem un petit problema. La veritat remuntar un rappel de 30m completament vertical amb les pareds llises i mullades despres de nose quantes hores d'activitat no era una cosa que hem fes gaire gràcia. Però, perque soc jo la victima?? us preguntareu, doncs molt sencill, ja l'hi havia comentat a l'Anna sobre l'existencia d'aquest barranc i que era una opció que podria estar molt bé, però no ho acabava de veure clar. Doncs no se el perque se l'hi va possar entre cella i cella que l'haviem de fer, aixi que va agafar a en Sergi per banda i l'hi va dir que hem convençes per anar a fer-lo, aquella mateixa nit vaig parlar amb en Sergi i m'ho va pintar tant bé que no m'ho vaig pensar gaire, bueno els que hem coneixeu ja sabeu que soc un tio molt neutral, i que no hem picu mai... jijiji total, que no se com el vam acabar fent.

Acces:

Hem d'anar per l'AP-7 direcció Tarragona, sortida 34 i seguir direcció Reus, continuarem per la N-240 i passarem Falset, Mora d'Ebre, Gandesa i Horta de Sant Joan, atravessat aquest ultim poble arribarem a un creuament que pendrem a la dreta direcció Arnes, uns quilometres més endevant ens desviarem cap a la dreta i entrarem a Arnes i atravessarem el poble en direcció els estrets. Seguirem per una pista sense esfaltar uns quants centenar de metres despres tombarem a la dreta en direcció al cementiri, i seguirem rectes fins a trobar un creuament amb una font de pedra a la nostra esquerra, pendrem aquest camí i seguirem rectes fins a trobar una cadena que ens talla el pas. Just avanç veurem un caminet a mà dreta que baixa, poc despres atravessarem un petit pont de formigo, a partir d'ara haurem de continuar per la carretera principal fins arribar a una valla de fusta que podrem obrir i seguir endevant, pocs metres despres trobarem el rètol del barranc, nosaltres continuarem rectes, la carretera et fara atravessar en diverses ocasions el riu, a partir d'aqui hauras de valorar fins on arribaras conduint, veuras que hi han varies opcions d'aparcament però com més aprop del Mas de Pau aparquis millor, jo vaig aparcar al mas que hi ha uns 600m avanç, el camí ja era inpracticable per el meu cotxe. Caminant arribem al Mas de Pau i seguim recte fins a veure la primera fita recontruida per nosaltres. Mapa d'accés

Aproximació:

Molt llarga amb molt de desnivell però no us deixara indiferents, el camí comença per el lateral dret del riu, quant s'acaba veuras que entraras al propi barranc i el remuntaras uns metres amunt fins que les fites et desviaran per un camí que queda a l'esquerra del riu, us trobareu una pujada bastant considerable. Vaig sentir veus que pots seguir remontant barranc amunt fins a trobar de nou una desviació a la dreta, nosaltres vam pujar pel lateral esquerra seguin unes marques vermelles i diferents fites, tornarem a travessar al barranc i trobarem un altre camí que ens deixa el riu a mà dreta pujarem de forma més pausada, sempre seguin les fites i marques vermelles, tornarem a entrar altre cop al barranc, en aquest punt podrem veure a la dreta un troç del penultim rappel de 30m segons la meva ressenya, i l'ultim rappel de 10 encastat en unes roques a mà esquerra, seguirem rectes i veuem que el camí torna a pujar de forma brusca per l'esquerra del barranc, seguirem en tot monet les marques vermelles, un cop superat aquest desnivell tornarem atravessar el barranc. A mà dreta ens quedaran els ultims 3 rappels mes engorjats i alts del recorregut, nosaltres anirem a buscar un camí a la dreta del riu, a partir d'ara ja no tornarem a veure més el barranc i sempre el tindrem a mà esquerra, seguirem per un petit sender i pendrem una desviació a mà esquerra, comença la part amb més desnivell, pujem moltissim tindrem unes vistes de la vall al·lucinants, no te perdua hi ha infinitat de fites i de marques menys la part final, que té tendencia a anar cap a la dreta i amunt fins atrobar una pista ampla que pendrem a la esquerra, pocs metres despres trobarem un rètol d'avis d'incendi a mà esquerra amb moltes roques petites es l'inici del barranc. Nomes per el camí d'aproximació val la pena fer el barranc. He de confessar que hem vaig perdre prop de 45 minuts perque vaig seguir la pista ampla, hem pensava que el barranc estava ubicat mes lluny però realment teniem l'inici just al costat.

Descens:

Caminem uns 50 metres fins a trobar la primera badina on hi ha instal·lat un passamans fins a la reunio del primer rappel de 20 metres, ets pots possar el neopre o el que creguis necesari en aquesta badina, l'unic inconvenient es que hi ha corrent d'aire i fa una mica de fred. Un cop superat el rappel el barranc segueix amb una succesió de resaltes, un rappel molt aeri de 20m i un menys aeri de 13. Seguirem per una part molt engorjada amb petites badines d'aigua estancada, millor si les pots evitar, despres arribarem a un salt un pel incomode de dos temps de 7m amb possiblitat de montar rappel, la badina normalment es plena i el salt es pot fer perfectament, aigua congelada però tant si optes per fer el rappel com per fer salt no t'escaparas de la remullada. Despres de superar una zona de caos arribarem a un rappel un pel volat que acaba a uma badina amb l'aigua de surgencia molt freda. Inmediatament despres trobarem un altre rappel també un pel volat que sembla una mena de gruta, seguirem i trobarem dos rappels de 6m que és poden fer seguits si tens la corda prou llarga, apenes hi ha fregament. Poc despres arribarem a un del punts negres del recorregur, ja que a la meva ressenya possa que es un salt i jo hem vaig trobar la badina amb molt poca aigua, costa una mica d'apreciar desde el rappel, però si t'hi fixes es veu perfectament el fons, finalment superes una petita zona de caos i arribes a l'ultim tram del barranc, 3 rappels de 22m, 5m i 30m molt engorgats i impressionants, molt fàcil d'identificar hi ha una placa d'algu que hi va perdre la vida, lo curios del cas es que es deia Jordi. Despres de fer una terrible reflecció amb mi mateix, d'haber vist el rappel de 30 metres desde baix i comprobar que la badina era buida, vaig dedir abandonar per un escape que hi havia a mà dreta, era el mateix camí de l'aproximació. No m'agrada gens abandonar una cosa que ja he començat i menys quant hem queden 3 rappels per arribar al final, però crec que vaig pendre la decisió correcte, primer perque no anava sol, segon perque estava rebentat i tercer perque quant vaig arribar a casa vaig poder comparar la meva ressenya amb una altre, quina va ser la meva sorpresa, el rappel era de 35m. Uffff!!!

Retorn:

Vam decidir no fer l'ultim rappel de 10 i tornar per el camí de l'aproximació, ens vam treure el neopre on podiem contemplar el penultim rappel de 30 o 35 i el rappel de 10 que era com una mena de cova, es començava a fer tard i mas vale lo bueno conocido que lo malo por conocer. Vam seguir el camí i vam dedicar-nos a muntar fites en llocs on creiem que no quedava molt clara la direcció.

Veureu que apenes tenim fotos i cap video del barranc, vam anar a l' idea, arribavem al cotxe a les 18:30 de la tarda i marxavem a les 19:00 teniem encara uns 45 minuts fins Arnes i despres tornar fins a Mataró, o sigui unes 3h més. La mare que va parir la Paridora!!! jijiji

De totes maneres estic contentissim d'haver pres la decisió de fer aquest barranc hem va semblar espectacular, gràcies Sergi per convençem (no et va costar gaire) i gràcies Anna per motivar-me i aguantar-me.

Aproximació: 2h 30minuts o 3h, nosaltres 3h 30minuts.

Descens: 2h 30 minuts (vam anar per feina).

Retorn: 1h 30 minuts (amb la calma, montant fites).

By Bladé

Barranc Canaletes o Piqué 10/10/2009

Aprofitant l'ultim cap de setamana del 41è Curs d'Escalada, que el dilluns es festa i que la destinació triada es ni més ni menys que Ports de Beseit indret que fins a dia d'avui no havia tingut l'honor de visitar, hem plantejo seriosament la opció de fer un parell de barrancs per la zona, Ohh quina sopresa!! tinc un llibre de ressenyes de barrancs a Tarragona, perfecte. Ara ja nomes hem queda convençer alguna pobre victima perque es remulli amb mi, no es gaire dificil l'Anna Rubio, una amiga que ha descobert el mòn dels barrancs aquest any i que ja ha fet el LLech un barranc en el que no ho va passar del tot bé i el Formiga i el Vero de la Sierra de Guarra on va disfrutar com una nena petita seria la victima perfecte, la veritat es que no havia acabat d'expossa la meva proposta que ja hem va donar el "si quiero" de totes maneres decideixo enviar un mail per comunicar les meves intencions i veure si algu s'anima a venir. Despres d'una enviada de correus massiva per part de cursetistes i monitors demanant siusplau poder-me acompanyar en l'aventura barranquera, vaig decidir que nomes i aniriem l'Anna i jo. :)

Molt important per poder fer aquest barranc s'ha de demanar permis, jo no m'en vaig enrecordar fins minuts avanç de marxar a fer-lo, tot i aixi hem va ser possible d'aconseguir el permis, nomes necesites tenir a mà el telefon d'en Sergi Lugo i dues cames per corre, no ara seriosament, t'has de dirigir fins al cas antic d'Horta de Sant Joan i buscar "l'ECOMuseu" et faran omplir uns papers i t'el donaran sense demanar gaires explicacions.

Acces:
Hem d'anar per la AP-7 direcció Tarragona, agafar la sortida 34 i seguir direcció Reus, continuarem per la N-240 cap a Falset, Mora d'Ebre, Gandesa i finalment Horta de Sant Joan. Un cop arribat al poble l'atravessarem fins que arribem a un creuament que posa Arnes a la dreta i Prat del Compte a l'esquerra, nosaltres seguirem rectes i entrarem a un cami en mal estat que ens porta als estrets, a pocs metres tombarem per una pista a mà esquerra on ja veurem el cartell informatiu del barranc seguirem sempre recte i cap avall fins arribar a travessar el riu canaleta despres tornarem a pujar i entrarem dins un paissatge completament desolador causat pel greu incendi que va patir aquesta zona l'estiu passat, arribarem fins un petit aparcament al costat del Mas de Fondos, nosaltres seguirem rectes i tornarem a creuar un altre riu el de Cubars, finalment tombarem a l'esquerra per un camí on hi ha una cadena normalment oberta i a pocs metres arribarem al Mas de Satorras on deixarem el cotxe. Mapa d'acces.

Aproximació:

Hi ha dues opcions, a mà dreta del Mas de Satorres segueix un cami en direcció a uns camps de conreu si els seguim veureu que el cami baixa fins a trobar una desviació a l'esquerra que entra al bosc, a pocs metres arribarem al final del barranc indicat per un cartell, nosaltres pendrem el camí de l'esquerra que puja fort fins a trobar un creuament que pendrem a la dreta, continuarem per un camí on tot està cremat, finalment arribarem a un turonet amb un rètol informatiu de la prohibició del primer rappel de barranc, a partir d'aqui seguirem cap a la dreta i continuarem per un cami que baixa serpentejant fins a l'inici del barranc.

L'altre opció és agafar un camí que és troba un pel avanç d'arribar al Mas de Satorres el qual esta indicat amb marques vermelles que despres es tornen blanques fins a trobar el creuament avanç mencionat.

Descens:

Arribarem a una zona de caos amb pedras molt grans pel mitg del camí si les travessem arribarem a una gran badina on hi ha la cascada prohibida, allà ens possarem els neoprens i saltarem a una badina amb l'aigua cristalina i unes formacions rocoses espectaculars, el barranc comença amb tot un seguit de resaltes amb desploms fins arribar a una zona plena de joncs, es millor evitar-los perque si els trepitjeu us hi quedareu enganxats, inmediatament despres en trobarem el primer salt de 4 metres que tambe es pot fer tobogan, continuarem i entrarem a la zona de foscos amb algun saltiro bastant incomode però amb possibilitat de fer rappel, despres de sortir dels foscos arribarem a una zona de caos on hi ha petita gruta amb un sifò a mà dreta, la veritat es que feia una mica de cageli, no hem vaig atrevir a passar-lo per sota, vaig decidir anar per el camí fàcil el de l'esquerra, finalment el barranc acaba amb un rappel de 6 metres on l'Anna va aprofitar per fer practiques de montar i demontar i jo vaig saltar sense cap dificultat remarcable. Barranc d'iniciació, molt macu amb zona de foscos i un parell de salts. Si ets atrevit no et fa falta montar cap rappel.

Retorn:

Sortirem del riu despres d'una gran badina on trobarem de nou el retol que indica el final de barranc per la dreta, tombarem a l'esquerra i seguirem per el mateix camí de l'aproximació que ens portara fins als camps de conreu i fins al Mas Satorres.

Aproximació: 1h

Descens: 1h - 1h 30minuts

Retorn: 20minuts

-VIDEO DEL BARRANC-

by Bladé

MALANYEU (Via "Carla se´n va a la selva" (IV/V/V+, 100 mts.)

Avui Diumenge, jo i la Ana, aprofitan que hem d´anar a la casa de colonies on la pròxima setmana hem de celebrar el 1 Aniversari GEAMM, a la Vall del Lord, ens llevem ben d´hora per anar pel matí fins a Malanyeu i fer una via per poc que sigui. La escollida "La Carla se´n va a la selva". Que vos fer-li ... hi ha "mono".

Una vegada arrivem a Malanyeu fem la aproximació fins la via, la que ens queda més a la esquerra de totes. Caray !!! ... trobem força gent, fins i tot un parell de cursets i hem de fer una mica de cua. Cap problema, aprofitarem que al costat del primer llarg hi ha un llarg d´esportiva i la enllaçarem amb la nostra.

Accés:Un cop travessat el torrent i 5 metres després de passar pel filat elèctric, surt un camínet poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, la va resseguint per sota fins a trobar el peu de via.La via està situada a 15m a l’esquerra de la via Montse Curtó, i puja paral·lela , 5 metres a l’esquerra, d’una via (sense nom ? ) d’un sol llarg

Primer llarg (40 mts, 10 parabolts): Cap problema, tot recta amunt fins arrivar a la primera reunió.

Segon llarg (30 mts, 2 parabolts). Aquí prenem la opcció d´anar a la dreta, només sortir, salvem els primers 3 metres i deseguida fem flanqueig a mà dreta fins anar a buscar la reunió amagada entre arbres, això si força comoda.

Tercer llarg (35 metre, 11 parabolts). Anirem recta amunt, amb tendencia una mica a la dreta. Un pel descomposta la roca, a trams, fins arrivar al tram on podem agafar la varinat de la esquerra (V+) o la de la dreta, un IV.

Descens: Per aquesta via no és recomenable fer el ràpel, així que anirem a la linea del costat mateix on perferctament el podrem realitzar. Ràpel de 55m situat a 8m a l’esquerra de la R-3 i que condueix a la 1ª reunió i un segon de 40 m. O bé caminant a la dreta tot remuntant tota l’aresta fins a una casa i baixar a buscar el peu de via en uns 40’.

Ara una vegada avaix, casualitats de la vida, coneixem a la Martzia, una noia italiana on coincirem el cap de setmana seguent al aniversari GEAMM i també ... coincidim amb en Marc i en Carles a les Taules de la llei on estan fent esportiva. Guai !!!!



Un petit àpat i ... marxem cap a Sant Llorenç de Morunys a fer una ullada a la casa rural.

Un Diumenge complert !!!