ROCA, PEDRES ...I CALCITA

Avui dimecres la meva intenció era anar a escalar una miqueta, però com no he trobat ningú que li anés bé he decidit anar a caminar per la zona de Cànoves Samalús. Perqué a Cànoves Samalús ? Dons fa temps que hem vaig perdre per aquesta zona molt poc visitada i vaig trobar una zona de grans blocs (sorprenenment).

Hem deixo caure per veure si veig algun posible projecta i així estiro les cames. Trobo una posible paret d´uns 8 metres on podría sortir alguna via de força grau (ahi queda la cosa). Entre blocs probo alguna coseta, però res que valgui la pena. Son blocs molt petits i la pedra de molt mala qüalitat, això si, sempre val la pena visitar llocs nou, dons pot emportar-te alguna sorpresa ... i jo la he trobada.

Trobo un sector on hi ha hagut uns desprendiments i entre blocs apareixen ... per a mi una meravella potser perqué no entenc sobre minerals, però trobo com una mena de quars cristalitzat maquíssims, amb uns cristalls petits però ben formats. (veure fotos).

Serà qüestió de preguntar i miran a internet dedueixo que és "Calcita". Això sí, marxo més content !!! ... escalar no gaire però ja se sap que la muntanya sempre et dona sorpreses molt agradables.

El dijous quedo amb un company de la feina que precisament li agrada molt el tema dels minerals, i a primera hora del matí jà ens estem enfilan cap a la zona i ... flipem perque trobem unes bones peçes que ens hem portem cap a casa, ara toca netejar-les una miqueta i a disfrutar.(Si algún membre del GEAM li agraden els minerals i vol alguna, que m´ho digui. Jaume Ors)

Després de totes aquestes sorpreses que m´ha portat la jornada que no falti una miqueta d´escalada, encara que sigui un petit ... roc !!!

(VIDEO BLOC A CÀNOVES SAMALÚS)

Café, copa i Puro. Una via Llarga, llarga.

Trucades, mails, missatges, per deixar-ho tot apunt. Estava decidit, aquest Diumenge sí. Feríem el llarg viatge a la monumental muntanya de Roca Narieda i la pujaríem fins dalt a través de la via; Cafè, copa i puro. Gran repte per 3 de nosaltres, ja que mai havíem trepat fins tant amunt! 435 metres d’ascensió serpentinosa, amb una dificultat màxima de 6a, V+ obligat.

Varem sortir puntuals d’Argentona, més de 2 hores de camí, boira i baixes temperatures, parada al bar de carretera per fer una mossegada ràpida i una visita al senyor roca...i a les 9:59 ja érem a l’esplanada a punt per iniciar l’aproximació. Ja la veiem! La grisa paret vertical ens cridava somrient. Desprès de 40 minuts de lleu pendent els nostres rostres brillaven lluents i això que el sol, encara mandrós a aquelles hores, no ens havia vingut a saludar. Entre l’Esther i en Tutu ens van portar a peu de via, serien la primera cordada, i la Carla i en Jose la segona. Tot calculat i estudiat, 30 minuts per reunió, uniríem un parell de llargs, res d’ imprevistos, havíem d’anar per feina, eren molts metres i els dies d’hivern encara són curts.

Al llarg de tota la via trobem nombroses bagues i cordinos a ponts de roca i savines, pitons i algun espit, que fan de la via una via diferent. Hi trobem també tot tipus d’escalada; un parell de plaques ven divertides, un flanqueig de 5+, trams amb molt bon canto, jardinets, reunions còmodes i de penjades. El pas més compromès de tota la via va ser l’ últim llarg R12, un 6a amb bavaresa ben assegurada i una posterior placa fina amb la possible alternativa de passar per un tram molt vertical de molt bon canto però amb una preocupant sensació de inestabilitat de les roques.

Un cop acabat aquest últim llarg, 200m més per arribar al clímax de la via, el cim; 360 graus de vistes indescriptibles, muntanyes pelades, verdes i nevades, el pentà d’Oliana sota una boirina tímida de última hora, tot il·luminat per la tènue claror del sol baix apunt de dir-nos adéu.

Havíem estat més de 7 hores escalant non-stop, i encara ens quedava el més dur ( almenys per a mi ) la baixada d’hora i mitja ( per mi eterna ) per tarteres amb pronunciada pendent, trams d’ espinosos boscos i punyeteres desgrimpades. A les 19:00 h en punt divisàvem el cotxe davant els nostres ulls, - just a temps!! Ja era fosc.


Gràcies per aquest Diumenge tan especial !

Carnaval a Solius...

El diumenge 22 de Febrer un intrèpid “FRIKI” grup d’escaladors vam decidir anar a fer esportiva als “FILLS DE SOLIUS”. Vam envair l’AGULLA CENTRAL amb 4 cordades diferents. Per una banda l’Anna Xicota obria vies amb l’ajuda del Víctor, el Sergi amb la Sandra, l’Alfredo amb l’Ana F., el Jordi amb la Jessica i l’Enrique. Alló semblava un parc d’atraccions, anàvem passant d’una via a l’altra sense descans. El dia va acompanyar-nos, sol, calor i les meravelloses gavines que ens amenaçaven amb els seus sorolls esfereïdors. Va ser un dia complert que vam acabar dinant pollastre i amanida en un lloc tranquil i bonic. Tots vam gaudir d’una magnífica companyia i d’una activitat que n’estem del tot enamorats.
Fins la propera!!!!!!!

Sandra.

FRIQUISME A MARGALEF

Aquest cap de setmana de sol i baixes temperatures hem decidit passar-lo fent esportiva a la fantàstica població de Margalef, poble perdut al massís del Montsant i on no s’hi va de pas. Però paga la pena desplaçar-s’hi per gaudir de la pedra foradada que tan atrau als fanàtics d’aquest esport, gaudir de la varietat en sectors i vies que ens ofereix la rocosa vall i sobretot sobretot gaudir del deliciós arròs caldós del Refugi desprès d’un llarg dia d’escalada.

En Marc i en Carles ( vaja dos Friquis ! ) i L’Esther i la Carla ( inocents de nosaltres ) viatjàvem Dissabte al matí cap a terres Tarragonines, per tocar paret just quan el sol està més alt i escalfa de valent. Així que samarretes fora ( ells ) i semarretes de tirants ( nosaltres ) i a trepar. El sector; Els Cingles del Molí, aproximació 0, un parell de vies de V per escalfar i disfrutar, junt amb un 6a i un 6a + . Aquí i llavors l’Esther va adquirir el compromís del seu primer projecte ( que friqui ) un 6a Bon Rotllo, en tope rope, el qual serà encadenat de segur en el pròxim viatge a Margalef. Mentrestant en Carles i en Marc van anar a tibar un 6b+ 50 m més enllà.

Entre jocs, acudits i anècdotes en el refugi la nit va arribar junt amb un bon sopar en companyia d’un bon vi. ( Sense comentaris )

Diumenge es va llevar ennuvolat, quina mala sort!. Tot i així varem decidir anar a tocar roca, aquest cop al sector: El Camí de l’Ermita; gran varietat de graus fins el 7a, i dues noves vies d’uns 30m ( 6b i 6c ) obertes després de Nadal pel Jordi del refu i amb projecció d’una tercera.
Quan varem arribar, la paret ja era plena, un V+ per començar i fred, molt fred, un concert de gemecs de ràbia i impotència dels escaladors que trepavem amb els dits adolorits, i llavors penses - friquisme o fanatisme ? Decidint finalment anar a El Bloc del Pork, sector més resguardat i també amb una gran varietat de graus, des d’un IV + a 7b+ . Allà varem pujar “Lo Morissec Assasí” ( V + ) i “Tot és igual “ ( 6a+ ), sumant un 6b pel Carles i en Marc. Tot i els escalfaments aeròbics, l’Esther no va separar-se de terra, no era un dia per escalar.

Tot seguit cap a El Laboratori , conegut sector pels seus alts graus i la concurrència de molts cracks de l’escalada. “ Voladerum” 7b+, inici en sostre i seqüència de passos de bloc, - increïble ! encadenat per en Marc i un ambiciós projecte d’en Carles. L ’Esther i la Carla mentrestant van treure les seves dots de Cheerleaders per animar-los en l’ascensió cap a la felicitat i immortalitzant cada segon amb càmera i vídeos. Ja per acabar el dia, la Carla va escalar l’únic 6a del Laboratori, deixant l’encadene per un pròxim viatge a Margalef.

Un viatge que caldrà repetir; pel tipus d’escalada, per descobrir nous sectors i vies, pels nous i no tan nous projectes adquirits, pels consells, ànims i experiència d’en Carles i en Marc, per la paciència d’en Carles, les historietes d’en Marc, la bona música de l’Esther .... en fi, pels bons moments passats plegats.

Sí, sí senyors, En Carles, l'Esther i la Carla amb en Ramonet, quin crack!

by Carla :-)

Buscant el sol dominguero

Sàbiament, hi ha qui, quan se'n va a escalar per Catalunya, s'endú tota la biblioteca d'escalada a Catalunya per si de cas. I aquest "per si de cas" esdevé una rutina quan segueixes els pronòstics dels homes del temps.

El dissabte van pronosticar un sol radiant al mig de Catalunya, i nosaltres, innocents i confiats, el diumenge vam fer rumb cap al sol promès. La Sandra, la Cristina, en Pere i l'Anna des d'Argentona, i l'Antxi, l'Aspavil, la Lu i en Blai des de Pallejà, Barna i Monistrol.

Tots rumb cap al bell mig de Catalunya per gaudir del sol a la paret, com els llangardaixos!

Sortirem a les 8 del pàrquing i arribarem a les 10 al bar on vam esmorzar uns entrepans boníssims i baratos veient les quasi esmatxades d'en Rudi. Amb la panxa plena i preparats per cremar tots aquells hidrats de carboni, ens acostem cap al Mont Roig a fer la via Diedre Blanqueta.

Ja eren les 10:30 del matí i els núvols baixos encara estaven enganxats a la paret.

Al mateix temps, l’Aspavil&Co també es trobaven un mar de boira enganxat a la seva via d’Àger.
Sortim del cotxe i una rasca!!! Decidim fer temps i anar a veure l’ermita que hi havia més amunt.
Congelats de fred i com que els núvols no es mouen, decidim anar a Sant Llorenç de Montgai a veure si allí no fa tan de fred i apareix el sol.

Tampoc. Uns núvols amenaçadors es passegen per damunt dels nostres caps i el mapa del temps de Tv3 es dibuixa a les nostres ments enlluernant-nos de ple.

Truquem als altres i decidim anar a fer esportiva a Os de Balaguer, ja que porten ressenyes de la zona.

A les primeres preses quasi se’ns congelen les mans però, poc a poc, anem escalfant ditets i reversos. En Blai ens deixa bocabadats amb les seves madalenes i en Llorens celebra que ha pujat grau!!

L’Antxi s’enamora d’una pedra i la Lu ens demostra com et pots fer un 6ª sense deixar de riure!

Les nenes del Geamm (Sandra, Cris i jo) també fem els nostres pinitos sota l’atenta mirada del monitor superior Tutu, acompanyat del seu inseparable amic, Tànger.

Al final les parets d’Os aconsegueixen treure’ns el mono per uns dies i a mi em porten bells records de les meves primeres escalades.

Acabem al bar, como no!, fent uns beures i uns caraculos (típic joc de cartes dolomític).

Moraleja: quan vagis a escalar, enporta’t totes les ressenyes que puguis i omple el dipòsit del cotxe. Quants cops no m’he trobat igual, fent voltes per Catalunya fugint dels núvols, la pluja i el fred!

Anna.

HEROES DEL SILENCIO.80mts.6b

08-02-2009

No n'apendrem mai. Diumenge feia una mica de fred, una mica de vent, el sol sortia i s'amagava...però teniem ganes d'escalar i cap al Montroig ens vam atansar.

A peu de via hi ha una " H " rascada a la paret que indica per on comença la via.

El primer llarg és un 6a de 20mts. Si vas justet de grau o el fred no et deixa agafar-te be, la roca és ideal per posar-hi friends i tascons tot i que a mesura que vas pujant el fred va desapareixent.

El segon llarg és un 6b. La sortida de la reunió no està ben assegurada però quan arrives al pas de 6b les xapes s'ajunten, potse r no per fer-les en A0e però està assequible. Durant tota la via vam anar trobant pitons al lloc just on els necessitavem. Va ser un cònsol.

El tercer llarg serveix per reposar i agafar forces pel darrer llarg.

<-- 2n llarg. 6b

4t Llarg.6a+ -->

Una mica finet,finet...

I finalment, abans de marxar....la lluna tambè volia escalar fins a l'ermita de Montalegre,a l'extrem oest del Montroig. A veure si ens veiem aviat !!!!! una abraçada des de Lleida

Alpinisme al Montseny

Ascensió realitza per l'Adrien, en Sergi (la variant), l'Anna i en Pere T.

Canal NE a les Agudes

Accés: des de Sant Celoni per la carretera BV-5114 al Parc Natural del Montseny i a Santa Fé del Montseny. En el km 23,8 aparquem en un petit aparcament a la dreta (2 cotxes) de la carretera, just després de pasar un petit pont. Creuem la carretera per enfilar una canal arbolada.

Aproximació: Cal remuntar la canal que està just creuar la carretera amb tendència a la dreta. En forta pujada fins creuar una pista (10'). Seguim l'ascens per la pala de neu (traça) fins a peu de canal (entre la via Mar d'Estels i la via Itzi). Seguim pujant fins passat un arbre. La via va per la canal de l'esquerra, muntem R0 sobre pitons o friends (45').

1era ascensió: Desconeguda (la variant poter 1era d'en Sergi i l'Adrien)

Dificultat: 50-55º (màxim 70º/M1 en algún ressalt)

Orientació: nordest

Reunions: R0 (pitons/friends) R1 (arbre) R2(pitons) R3 (pitons)

Material: 6 cintes exprés, friends mitjans i petits, pitons (uves i universals) i 2 cordes de 60

Época: desembre-març (en funció de les nevades)

Horari: 1’30-2’30 hores (fins al cim de les Agudes)

1 llarg (55m): 40º fins al primer ressalt (possible 70º/M1). Reunió en l'arbre.

2 llarg (55m): 40º. Reunió a la dreta de l'entrada del darrer ressalt sobre pitons.

3 llarg (50m): 60º (possible 70º). Reunió a la cresta cimera sobre pitons. Seguim la cresta (espectacular) fins al cim de les Agudes.

Descens: des del cim baixem fins al primer coll, girem a la dreta per pendre el camí que baixa cap als Castellets seguint la traça (1h30).

Condicions dia 7/2/09. Neu dura des del parking fins a peu de canal. Allaus de purgues recents. Canal segura. Neu més justa a trams. Primer ressalt M1. Segon llarg bé de neu. Tercer llarg més just, neu poc consistent i més difícil de protegir. Cresta fins al cim en bones condicions. Biaxada traçada. Si fes més fred, estari millor.

Molt disfrutona i del tot recomenable. Ens ho vam passar molt bé.

Bego-Miguel-Kush Can Jorba - Montserrat

Diumenge 8 de Febrer en Pere Tutu i en Sergi Lugo, van a Montserrat Sud, al sector de Can Jorba, al costat mateix de l'inici de la ferrata-barranc del joc de l'Oca, petit incís per comentar, que s'ha d'anar ven equipat per fer el Joc de l'Oca, ja que molts trams la seva progressió vertica és amb cadenes, per tant caldrà portar guants, talavard, bagues de seguretat amb disipador, casc, material per descendre i corda (la seva llargada haurà de ser el doble del rapel més llarg.

La via que anem a fer és una via fàcil, molt ben equipada, i per debutar en via llarga. Bego-Miguel-Kush, justament al costat dret de l'Escabroni-Escapullini, la nostre es mou per un itinerari de parabolts, durant els tres millers llargs anem creuant-nos amb la via Escpullini, i justament en el moment que tenim el sostre de la Miranda de Can Jorba i anem a buscar el diedre les vies esseparen. Arribem llavors a la 4arta reunió, molt cómoda, molt ben resguardada i protegida del sufert vent que em tingut. En Pere enllaça el quart llarg, una mica perdedor al principi, però ben equipat, aquesta segona part de la via, no té la verticalitat de l'anterior, però mantéla bona qualitat de la roca. finalment arribem adalt de tot. On mirem de protegir-nos del fort vent que fa.

1er llarg: d'uns 45 metres IV+ (es fi, i normalment és fred)

2on llarg : d'uns 30 metres V- (hi ha un únic pas de V-, on hem de superar un resalt, amb bona presa.

3er llarg : 45 metres IV+ (placa de Iv+, fins arribar a a dreta del sostre, on comença un diedre sense dificultats).

4art llarg : 50 metres IV

5er llarg : 30 metres V- (al principi em de superar un petit resalt, amb bona presa)

6er : 40 metres IV- (com és normal aquest últim llarg, amb menys seguros que els d'abans).

Ressenya dels nostres amics escalatroncs :

Per fer el descens optem per anar per la canal del Joc de l'Oca, per això desde adalt de tot, emde seguir un camí amb fites, que ens condueix per una baixada entre arbes i arrels bastant pronunciada, i ens dur a dins del començament del joc de l'Oca, els rapels màxims no superen el 15 metres, Per anar ve, si porteu una corda de 30metres, us estalviareu plegar i desplegar les d'escalada.