Barranc Gorgonchón 11-09-09

Acces:
Hem d’anar a Huesca per la N-240 i despres agafar una desviació a la dreta, continuarem per la HU-332 direcció Bierge, al final d’aquest poble passarem per la presa de Bierge ( final del Barranc Peonera) i seguirem recte en direcció Morranoi Yaso, uns 200 metres avanç d’arribar al poble de Bastaras trobem una pista a mà esquerra, aquest camí sembla particular però rapidament veurem el cartell informatiu del barranc, alla podrem deixar el cotxe. Com podreu veure es exactament el mateix cami que el Formiga uns quilometres avanç, nosaltres vam optar per fer-los tots dos al mateix dia gracies a la seva proximitat. Mapa d'acces
Aproximació:
Nomes hem de seguir la pista que va baixant però s’ha de vigilar de no confondres amb unes fites que trobareu a mà dreta que et conviden a seguir un corriol fins a l’inici d’un petit torrent que curiosament esta equipat, nosaltres creiem que era l’inici del barranc però no, estava completament sec i el gorgochon sempre porta aigua. Hem de seguir la pista fins trobar una desviació a mà esquerra on es pot veure l’aigua, seguirem per un corriol que ens deixara a la part engonjada del barranc, una imatge increible.
Descens:
Aquest Barranc es una petita joia, dic petita perque el barranc nomes fa 200 metres de longitud, però per el contrari es un barranc molt físic, nosaltres vam entrar ja fent un saltet a la part engorjada però es pot posar el neopre a la part oberta del barranc i entrar per el caudal fins a la part encaixonada, els rappels son molt curts fan 5 i 7 metres respectivament però s’han de baixar fent oposició, el primer encara es podria baixar per mitg de l’aigua i no passaria res, sempre que el caudal no fos excesiu, però el segon es una trampa mortal ja que a mitja cascada hi ha un forat que si t’atrapa dificilment en podras sortir, aquest esta equipat amb un passamans que et condueix fins a una reunio que es troba allunyada de l’aigua i del perill, però nomes si pot arribar fent oposició i si tenim en compte que el barranc no fa n’hi un metre d’amplada doncs... en poques parraules prepareu-vos per suar. aconsellable portar nomes una motxilla amb la corda necesaria. Despres nomes ens queda disfrutar de la bellesa d’aquest barranc i anar superant passadisos estrets que es van obrint a mesura que arribem al final, per ultim trobarem un petit sifò, s'acaba en una petita presa envoltats de vegetació. No es un barranc per anar amb gent que s'inicia n’hi per a grans grups de persones.

Retorn:
Just a mà esquerra on hi ha la pressa sobre una pista que ens tornara fins a l’antic camí de l’aproximació, té bastant de desnivell i s’ha de vigilar, nosaltres ens vam colar i vam anar a parar a un camps de conreu, però no te perdua perque mai perds de vista el poble de Bastaras n’hi l’inici del barranc.
Aproximació: 20 minuts
Descens: 45 min (2 persones)
Retorn: 40 minuts

-VIDEO DEL BARRANC-

Barranc Formiga 11-09-2009

Acces:
Hem d’anar a Huesca per la N-240 i despres agafar una desviació a la dreta, continuarem per la HU-332 direcció Bierge, al final d’aquest poble passarem per la presa de Bierge ( final del Barranc Peonera) i seguirem recte en direcció Morrano, Yaso i Bastaras. Continuarem fins arribar al pont del riu Formiga, just passat aquest veurem el parquing a mà dreta on deixarem el cotxe. Mapa d’acces.
Aproximació:
Una pista molt clara situada al costat de l’aparcament, el camí ens portara fins a unes coves “Las Polvorosas” amb unes petites contruccions de pedra, poc despres arribarem a l’ultim tram on vas assegurat amb un cable d’acer com si es tractes d’una via ferrada. D’urant l’aproximació el barranc estará situat practicament tot el camí a mà Esquerra.
Descens:
Un cop arribat aquest punt hem de baixar fent un rappel, es pot obtar per un de 4 metres o un altre de 20 metres, aquest ultim està instal·lat en un arbre.
un cop superat això ens possem els neoprens i entrarem dins l’aigua que ja no ens abandonara fins al final del barranc. Petits resaltes, tobogans i salts fan d’aquest barranc un lloc ideal per portar a gent que s’inicia en aquest mòn, el paisatge es espectacular la formació de les pedres es molt curiosa, infinitat de forats i formacions rocosas en forma de tub fan que et sentis una autentica formiga quant el realitzes, tambe té un sal de 10 metres on as d’apuntar molt bé i un tobogan d’uns 6 o 7 molt divertit (No obligats) tot es pot rappelar, nosaltres nomes vam utilitzar la corda en dues ocasions, l’aigua era cristalina d’un verd turquesa, gens freda i amb poc caudal però amb badines plenes, molt recomanable.
Retorn:
Arribarem a una badina on agafarem el mateix cami de l’aproximació ara situat a mà esquerra.
Aproximació: 40 min
Descens: 1:30 o 2 hores
Retorn: 15 minuts
- VIDEO DEL BARRANC -

L'Onze de Setembre al Pedraforca

En un cap de setmana tan senyalat com aquest, el GEAMM va decidir gaudir de la seva pròxima aventura a la emblemàtica muntanya del Pedraforca. L’organització va ser ràpida i poc estesa però al final vàrem sortir cap a les terres del Berguedà una bona colla.

L’Esther i la Carla vàrem començar l’aquaducte el mateix Dijous; els cama llargs i pinatells ens esperaven somrient sota les humides vesants de Gòsol. Quina boletada a l’hora de sopar!!

En Pere, la Sandra i en Tito van llevar-se abans que el sol, “ El Gran Diedre” ens esperava impacient i la tempesta de la tarda també. Així doncs desprès de muntar tendes al Càmpig de Gòsol, l’Esther, la Carla, la Sandra i el Tito vam aprendre ràpid què significa fer una gran clàssica a la cara Nord del Pedra; Mans glaçades, via compromesa i una bella escalada. Sort del nostre gran ( en sentit figuratiu ) Instructor que tot arreu ens acompanya i de la seva experiència ens ensenya.

La Família Muntasell no van ser tant matiners i junt amb la família Pérez van arribar a Sant Julià de Cerdanyola ja tocades les dues. Una bona tarda d’esportiva amb passets per a tots els gustos; vies de IV, V i fins i tot 6é van anar caient.

A la nit el millor, tots reunits a taula per a sopar, rialles i bon “ jalar” - Com ens cuida la Luísa !!! – Gràcies de nou!.

L’andemà desprès d’un esmorzar tranquil, l’Anna, en Pere Muntasell, l’Esther i la Carla, varem encaminar-nos cap a la cara Nord-oest del Pedra, - farem la Cívis Genís - li vàrem dir al del refu. Desprès d’una curta tartera amunt i una llarga recerca de l’arbre “mort” que ens havia de senyalar el peu de via, vàrem escalar el primer llarg. Els trons i llamps ens amaneçaven sorollosament i en concens de les tres noies vàrem decidir deixar per un altre dia els següents llargs, que des de la primera reunió tant divertits semblaven.

L’aventura de l’Alfredo, la Luísa i el seu fill Jose va ser una altra. Van disfrutar d’una bella caminada fins al Pollegó inferior del Pedraforca, descobrint nous camins mai trepitjats abans ... L’Alfredo els va conduir fins el cim, - Enhorabona companys!! -. El sol que va brillar al llarg de tot el matí va desaparèixer a l’hora de dinar. Va caura aigua, pedra i més aigua. La família Pérez van baixar la tartera de l’enforcadura del Pedra i xops però amb un somriure varen arribar a Gòsol.

I tots cap a casa. - Però aquí no s’acaba! -

En Pere Muntasell, l’Anna, la Carla, en Ferranet, en Pere Tutussaus i la Bàrbara ens vàrem reunir a casa l’Eva, on vàrem celebrar tot sopant el seu Aniversari.

- Felicitats Eva !! -

By Carla :-)

Barranc Fenollet Est (Lleida-Organyà)

Divendres once de setembre 2009, sortida de les crestes de nargó, i conjuntament el descens del barranc de Fenollet Est. Desde Organyà, agfarem un desvio a l'esquerra on indica Cabó i

Montanisell, i seguirem direcció montanisell, passarem per una zona de picnic i la font bordonera, i arribarem a un desviament que possa Fenollet, seguim a la dreta i deixarem el cotxe en el revolt de la dreta, una corva tancada de 180º a l'esquerra. Veurem marques blaves i grogues, però no les seguirem, ja que són del camí de tornada. Mapa d'accés. Seguirem caminant per la carretera, a mà esquerra veurem la casa Fenollet i una petita balsa, seguirem caminant i a pocs metres a mà dreta trobarem un camí, que puja fins troba una balsa més gran, seguirem la tuberia negre de l'esquerra, i anirem seguint-la fins trobar fites de pedres, el camí puja amb força pendent. Un cop arribar al cim, en un plà, veurem que hi ha un camí que va tiranta la dreta i amb desnivell descendent. Aquest ens farà arribar a la capçalera del barranc.

Un rajolí d'aigua ens acompanya desdel principi, però a mesura que avancem, aquest deapareix, dins de la roca calcària. L'equipament és bó en general. El vam realitzar amb banyador, degut a l'estat en que estava. L'últim ràpel deixa un bon sabor de boca, per la dura aproximació que té.

Horaris:

Aproximació: 45 minuts.

Descens 1-1:30

retorn: 5 minuts (temps per a dues persones)

Ressenya:

Primer Open d’escalada de Portals de Montserrat

El proper dissabte 19 de Setembre a les 10.00 h. se celebrarà a la Pista poliesportiva de Collbató
el Primer Open d’escalada de Portals de Montserrat.

Es tracta d’una jornada on tant joves com grans podran gaudir de la practica de l’escalada indiferentment del seu nivell, ja que l’activitat està adaptada a tots els nivells.
Han creat una pagina web on podreu trobar tota la informació de l’open: http://openportals.wordpress.com/

Francesc Casanovas i Pera 180 ( V+ / 6a )

Divendres 28 d’Agost era festiu a Granollers, sinònim a farmàcia tancada i de via llarga assegurada !! Així doncs en Pere i la Carla i també la Sandra i en Tito varem retrobar-nos a Montserrat. La Sandra ha vingut amb les piles carregades de les vacances i en Tito de ganes no n’hi falten!. La via escollida per aquesta ocasió; Francesc Casanovas i Pera als Plecs del llibre.

Varem iniciar la caminada pel camí dels Francesos, deixant el cotxe aprop de can Jorba. Desprès d’ aventurar-nos per un traçat alternatiu de varies grimpades fem “cim” dalt d’un coll d’on veiem perfectament els plecs del llibre. El dia era caloròs i la caminada no pas curta però tan sols haver pujat fins allà ja valia la pena l’esforç. Ara venia baixada, seguint les marques blanques cap al Torrent de Migdia i trencant a l’esquerra per una canal força pronunciada, aquest cop les marques eren grogues i no n’hi havien pas poques.

En Pere passada la panxeta de V+

Un cop a peu de via, sortegem, com ja és costum, qui inicia el 1er llarg; -L’hi ha tocat en Pere !- Uns primers metres de III i un tram de IV fins arribar a la reunió. A mi em toca el passet finet de 6a en placa al segon llarg, a ell el del 5é llarg caracteritzat per la sensació aèria de l’esperó del tram final i també una panxeta Montserratina graduada en V+ del 3er llarg que va superar com si res, i on a mi, se’m va escapar un “ai!” d’exclamació al veure que em separava de la roca i marxava avall uns centímetres, - tornem-hi i cap a munt!! -.

El 4rt llarg

L'últim llarg, per l'esperó

La cordada Sandra-Tito ens seguien d’aprop. Les semarretes taronges del GEAMM ensenyaven a tot observador per on anava la via.

La Sandra i en Tito en el 2nd llarg i les samarretes GEAMM

Un cop al Cim la feina encara no estava feta, l’ambició de l’escalador de via clàssica ens va fer voler arribar més lluny; al cap de munt del Mont Gros.

Cim prèvi al Mont Gros. Mont Gros al fons

Segons ressenya es trectava de dos llargs més de IV i III...però desprès d’un bon inici van desaparèixer les assegurances no trobant la trassa de la via i fent reunió a una sabineta d’aquelles “ai probretes”... o millor dit: “ai pobre de mi!”... Ho vàrem realitzar amb tres llargs i vàrem fer cim, ara sí! Dalt de tot! On poques muntanyes de Montserrat sens ressistien a l’açada arribada, l’esquena de l’Aeri, els Gorros, Agulles, el mirador de Sant Jeroni, buf! I més que me’n falten!

Tots 4 contents, comentàvem la grandesa de la via, molt molt recomenable!.

No ens relaxem encara !! Ara ve la llarga baixada. Desgrimpant cap a l’esquerra trobem un caminet de marques blaves que ens allunya de la via, baixem, baixem i seguim baixant, amb set i cansament acumulat... Apareixen unes noves marques taronges que ens porten directament cap els barrancs de can Jorba, triem el del Joc de l’Oca, menys ràpels i més curtets. Rebuts per una lleu pluja a l ‘últim tram, arribem al cotxe prop les 9 de la nit. Sí senyor, un dia complert en la immensitat de les parets de Montserrat!!.

Observacions:

Puc haver intercanviat algun color de les marques que senyalitzen els diferents camins, s’agreeix qualsevol comentari que ho ractifiqui.

Per evitar fer el barranc del Joc de l’Oca també es pot passar de llarg i anar a trobar el camí dels Francesos novament.

Per on coi van els dos llargs de la via que fa cim al Mont Gros ??

Escalada clàssica a les Agulles d'Amitges

El cap de setmana del 15 i 16 d'agost, l'Anna, la Carla, la Marina, la Marta, el Pere M., el Pere T. i el Ramon ens vam acostar al refugi d'Amitges amb la intenció d'escalar algunes vies a les Agulles d'Amitges en un entorn d'alta muntanya.

Agulles d'Amitges

Tots plegats ens vam trobar a Espot el divendres i a les vuit del vespre vam iniciar la pujada al refugi. Com que era molt tard, vam fer una excepció i vam optar per pujar en taxi. Déu n'hi dó per on pugen aquests vehicles tot-terreny! Arribada al refugi, sopar ràpid i just quan el gruix de l'equip buscava un bon emplaçament per al vivac va caure un xàfec que els va fer optar per quedar-se al porxo del refugi.

Dissabte, 15 d'agost: Via del Diedre (IV+) a l'Agulla Gran

Ens aixequem d'hora, esmorzem i iniciem l'evident aproximació fins a la canal que en la seva cara est separa les dues agulles. El nostre objectiu és la via del Diedre a l'Agulla Gran d'Amitges.

Preparats per sortir

Acabant l'aproximació

Serem dues cordades. D'una banda en Pere T., la Carla i la Marta, i de l'altra en Pere M., l'Anna i el Ramon. Ens equipem i estudiem l'inici de la ruta. La primera cordada inicia l'escalada, però un cop ens trobem tots a la primera reunió, ens adonem que no estem a la via correcta. Rapel·lem i tornem a començar més a l'esquerra, on un senzill llarg de III ens porta a la primera reunió. Aquí el terreny ja es posa més vertical (IV), però es troben uns quants pitons que protegeixen els passos més delicats. La segona reunió està situada en un molt còmode balconet que dóna inici al llarg diedre que dóna nom a la via (IV+). Aquest llarg cal equipar-lo completament, però el terreny ofereix forces possibilitats d'autoprotecció. El diedre té molt bona roca i bastant canto. Els passos més difícils són els metres inicials i en un estretament a mig diedre que es pot superar per la seva cara esquerra. Superat aquest pas, hi ha una reunió bastant penjada a la dreta que no cal muntar ja que es pot seguir fins la següent sense massa problemes de fregament de les cordes. Nosaltres, però, la vam utilitzar per la segona cordada per tal de guanyar una mica de temps, ja que el cel s'havia anat ennuvolant poc a poc i, de lluny, es començava a sentir la remor dels primers trons.

El diedre des de baix

El diedre des de dalt, amb la reunió intermitja

El darrer llarg de la via torna a ser més fàcil (III) i ràpidament arribem al cim de l'agulla.

La primera cordada al cim

No ens entretenim gaire perquè la tempesta està cada cop més a prop i, gairebé sense temps per gaudir de les vistes del cim, encarem els dos ràpels de 45 metres cadascun.

El segon dels llargs i verticals ràpels del descens

Una desgrimpadeta per la canal i ja som a peu de via. Recollim ràpid i cap al refugi falta gent. Encara que al final no vam poder evitar la pluja per poc, tots vam estar força satisfets d'haver assolit el cim.

Un cop al refugi, el xef Pere Tutusaus ens va obsequiar amb un suculent arròs per recuperar forces, en un dinar-berenar-sopar acompanyat de vi i amb cafè per acabar. Què més es pot demanar!!??. Després, unes entretingudes partides de dòmino, triar via per l'endemà i cap a dormir.

Diumenge, 16 d'agost: Via Giraud a l'Agulla Petita

Com que diumenge hem de baixar fins a Espot i tornar cap a casa, triem una via curta que, sobre el paper, té com a grau màxim IV+: la via Giraud a l'Agulla Petita. La via comença amb una xemeneia entre la paret i una mena de llastra molt gran. El llarg és força espectacular però es puja bé en oposició. El tram més delicat és la sortida de la xemeneia un cop sobre la llastra, però el pas està ben protegit amb un espit.

La Marta acabant el primer llarg

El segon llarg comença amb un pas on una llastra ajuda a progressar i on trobarem un clau.

En Pere T iniciant el segon llarg

Superat aquest pas s'arriba a una repisa on, almenys la segona cordada, muntem reunió intermitja. D'aquesta repisa surt una fissura curta però força vertical que porta a una altra repisa on hi ha la reunió del segon llarg. En la meva modesta opinió, aquest pas és de més grau que IV+, però en pocs metres trobarem un pont de roca i dos claus que donaran confiança als que puguin pujar en lliure i ofereixen la possibilitat de fer A0s als que no ho podem fer. La via continua baixant pocs metres per entrar de seguida a una canal a la dreta. És molt recomanable, encara que per pocs metres, tornar a muntar reunió a la canal de pujada, just sota un gran bloc encastat. Altrament, les cordes fregarien molt i es faria difícil mantenir la comunicació amb el company. Situats sota el bloc esmentat, un espit ens indica que cal superar-lo per l'esquerra (i també ens permetrà als menys hàbils superar el pas). Superats aquests tres metres més difícils, la continuació és una grimpada més fàcil entre grans blocs fins a la tercera reunió. A partir d'aquí caldrà flanquejar el cim de l'agulla per l'esquerra en un parell de llargs de puja i baixa més espectaculars que difícils.

La Carla al cim de l'Agulla Petita

Flanquejant el cim

Arribarem a la instal·lació des d'on un parell de ràpels ens portaran al peu de la canal que separa les dues agulles en la seva cara est. Com el dia anterior, no tenim massa temps d'encantar-nos perquè la tempesta de la tarda arriba puntual a la cita. De tornada al refugi, ens tornem a remullar, però tampoc avui això pot evitar que baixem amb la satisfacció d'haver assolit el nostre objectiu. Encara que aquesta via, sobre el paper era més curta i fàcil que la de dissabte, la veritat és que em va semblar més difícil i menys evident que la via del Diedre.

Arribem, al refugi, fem un mos ràpid, recollim les coses i baixem cap a Espot.

En definitiva, tots plegats vam disfrutar d'un gran cap de setmana en un entorn preciós, gaudint d'un tipus d'escalada diferent per a molts de nosaltres: en granit, a equipar i en terreny d'alta muntanya. Una gran experiència! Ademés, aquells de nosaltres menys avesats a aquestes rutes vam tenir la sort de poder aprendre de l'experiència, els coneixements i els consells dels dos Peres. Gràcies per la vostra paciència!

Forat de Bòixols (LLEIDA-Nivell Baix)

Dissabte 29 d'Agost, la Bárbara, l'Amàlia, la Gemma, l'Anna, la Jana, en Manel, en Pere Tutu i en Sergi s'en van cap a Bòixols a descendre aquest petit, però bonic barranc.

Venim d'Isona i la boira calava molt, l'ambient està assegurat, la temperatura baixa a 16º.

(Mapa accés desde Mataró).

Fem l'accés desde el poble de Bòxols, comencem a baixar pels carrers fins arribar a camps que ens orienten direcció al riu, hi ha un petit retol de fusta que indica el camí al riu i a l'inici del barranc, en 5-10 minuts ja hi som. El barranc comença amb salts i resalts, l'aigua està justeta, però encara raja. L'equipament és bó, parabolts amb argolla. Cap a la meitat del barranc, abans del bonic ràpel de 15 metres, començem a trobar que l'aigua és fosca i amb força argila sedimentada. Per tant fan la progressió més lenta i els Salts s'han de comprovar abans. Finalment arribem a l'últim ràpel, que també es pot salta desde adalt de la roca.

El retorn, per un camí cap a la dreta va cap a on haurem deixat el cotxe previament. Si es vol tornar a Bòixols, desde el Pont romànic, surt un camí, amb força inclinació que ens durà en aquella direcció.

Horaris:

Aproximació: desde Bòixols 10 minuts

Descens: 1:30 h.

Retorn: amb dos cotxes, 5 minuts. Amb el cotxe a Boixols uns 45 minuts.

Ressenya

video :

VÍA BLEUE A "LES CHÉZERYS"

Emplaçament: França - Chamonixs
Zona: Davant el MontBlanc
Ubicació: Chézerys Slabs (part central)
Estan a Chamonixs vem trepitjar aquesta zona dos dies: el primer vem estar a la part esquerra dels “slabs”, tastant la vía “Desert de Samba” (5cmàx) molt bonica, el mateix dia ens vem alçar al cim de la “Aguillette d’Argentiere”, visita imprescindible si es trepitja aquesta zona.
El día de tornada, ens vem decidir a tornar, per el temps del que disposàvem. Ja que la zona era molt maca, les vistes com no, espectaculars, i el camí d’aproximació molt agraït, encara que ocupat per molta gent que practica “randonées”.

Dades de la Vía:
130m de longitud.
No sabem la longitud de cada llarg, però són forçar proporcionals, sent el més curt el penúltim.
Una peculiaritat de la vía és que empalma a la primera reunió amb la vía del costat i es converteixen en una de sola.
Ben equipada, el primer llarg amb químics i la resta amb parabolts. Vem porta màxim 11 cintes. Sense pèrdua.
Roca de molt bona qualitat, i amb “una cantos d’espantu”.
L’únic inconvenient de la zona, no de la vía en concret, és que no fas cim del tot, i baixes rapel·lant.
Aproximació (no té pèrdua):
Seguint la carretera que va de Chamonix a Argentière, hi ha una aparcament a la mateixa carretera que queda a l’esquerra, com si anéssim a “Coldes montets”, queda just a l’altre cara d’una petita capella.
Un cop aparcat al cantó esquerra, just a l’extrem esquerra de l’aparcament hi ha l’entrada a un sota bosc clarament indicat, doncs au cap amunt!
Nem seguint el camí sempre en travessa ascendent i direcció la “Aguillette d’Argentiere”. Les plaques queden a la dreta d’aquesta, i són fàcils d’dentificar, doncs hi ha un munt de gent grimpant. Pimer llarg 5b (Carla):
Una placa molt maca, s’ha de buscar una miqueta però de seguida ets a la reunió. (de fet aquí vem fer mig carrera amb la cordada que començava en el llarg del costat per tal d’arribar primers.
Segon llarg 5b-nosaltres ho considerem més aviat 5c- (Carla):
Segurament el llarg que fa que la vía sigui coneguda. Molt bonic i molt atlètic.
Surts de la primera reunió desgrimpant la roca, i unes passes més endavant localitzes el primer parabolt.
El llarg transcorre en la seva totalitat per un diedre, que acaba en una bonica bavaressa, però on ja estas fet pols (si més no una servidora).
Surts de la bavaressa i a l’esquerra tens una reunió una mica menys còmode que l’anterior, però molt correcte (accepte quan et persegueix la cordada de darrera...no hi ha massa espai)
Tercer llarg 5a (Esther):
Surto una mica cansada del diedre i tiro amunt, res a veure amb el llarg anterior. Es tracta d’una grimpadeta, de tal manera que em decepciono una mica (ja que jo volia fer una bona feina), fins que arribo a una tram de plaqueta que em fa sentir més orgullosa!, de cop i volta has de buscar una miqueta les presses, doncs desapareixen els “cantos d’espantu” i fas unamiqueta de zig zag fins arribar a la reunió. Molt bonica la última part del llarg.
Quart Llarg 5c (Esther):
El tram més curt.
Es surt per sobre la reunió fent un petit “salt”, inicialment fa una mica de respecte, doncs és el llarg més dret (junt amb el diedre), però de seguida descobreixes cantos per tot arreu, que no d’espanto però sí molt bons. Recte amunt amb tendència a la dreta. La reunió queda just a sobre la corniseta de lla dreta.
Cinquè Llarg 4b (Pere):
Li vem deixar el llarg més assequible a en Pere, però té una explicació....Durant la resta de dies ens va treure les castanyes del foc sempre que hi havia complicacions, així que l’últim el vem portat com una “princeseta” fins al cim.
Primera sortida amb tendència a la dreta, resseguint el flanqueig i l’últim tram cap a l’esquerra, clarament fins al cim.

Varem rapelar per la mateixa vía, però hi ha una linea alternativa amb unes grans anelles que es veuen clarament, la primera cau a l'esquerra.
Una vía i zona que ens va agradar molt a tots.

Salut i Alegría!!! Ther