Via Dioni. Roca dels Collars

De veritat, quan arrivas aquest indret ... és realment increíble ... creues el pantà d´Oliana i quan ja trenques direcció Canelles i t´endinses per aquestes terres ...
La via Dioni a la Roca dels Collars és una via realment maca, on destaca la adherencia, però també trobem una bones fisures i fins i tot un esperó ... una varreja de sensacions en un llóc maquíssim. Per la ocasió som dues cordades que farem la mateixa via: la Sandra, en tito i la Esther per una banda i en Bladé, l´Alfredo i jo per una altre. Nosaltres, la última cordada ... serem els privilegiats de iniciar-la.

Després de fer ... una bona aproximació d´uns 45 minuts ... creuem primer de tot el Mas de S. Pere per acontinuació pista amunt fins trobar el trecat que ens portarà direcció les parets ...


Una vegada arrivem a peu de via tenim al damunt el primer llarg de adherencia, sens dubte i l´Alfredo és l´encarregat de posar-se a prova. Un llarg força guapo on la bona col.locació és esencial.

Una vegada arriva a la reunío la seva satisfacció és més que evident i tot seguit un darrera l´altre anem pujant gaudint en tot moment del tacte increíble de la roca que cal dir ... que té sorprenentment molt bona adherencia. Tot seguit un segón llarg de 6a ens posa a prova a tots, una fisura en un tram força vertical realment increíble i força sostingut pasarem de la adherencia a la técnica.

Així llarg darrera llarg anirem guanyant alçada i metres, un petit bosquet de tramit per arrivar a un esperó fantàstic ...

... per continuar i finalitzar l´última llarg ... una fisura de esquera a dreta força continuada i d´una estética força accentuada en durà al final de via ...

... on ens farem la foto que dirà que haurem aconseguit el nostre propòsit ... arrivar adalt d´aquetst cim a la Roca dels Collars, un premi inigualable !!!!

Dues cordades del GEAMM a la mateixa via, la via Dioni a la Roca dels Collars !!!

ROCA DELS COLLARS
VIA DIONI (150 MTS, 6a)

SITUACIÓ: A la Roca del Collars. Direcció Solsona i a continuació el pantà d´Oliana. Una vegada el creuem, atenció a la desviació a mà dreta direcció Canelles (L-401). Avans d´entrar al poble a màs esquerra hi ha una pista sense esfaltar que agafarem fins el final, la masia de Mas d´en Pere.

APROXIMACIÓ: Avans d´arriva al Mas de S. Pere podem deixar el cotxe. Una vegada creuem el Mas recte amunt, com a referencia deixarem enrera una furgoneta abandonada. A continuació agafarem un corriol marcat amb fites a mà esquerra direcció les paret. Una vegada comencem a pujar arrivarem a una agulla que pasarem pel darrera fins trobar una tartera que creuarem en diagonal direcció esquerra fins arrivar a una olla on trobem les vies. Com a refencia podem veure a mà esquerra de la via unes cordes fixes. El peu de via molt comode.

(fotos de les resenyes d´en Xavi)

ITINERARI: L1 (v+, 35 mts). El primer llarg és placa en pura adherencia, molt fineta. Just avans d´arrivar a la reunió anirem a buscar a mà esquerra una fisura, on trobem una pedra encastada que ens podem agafar sense por per tot seguit anar a buscar la reunió. L2 (6a, 25 mts). Aquest llarg molt vertical i mantingut resegueix la fisura. Podem protegirla amb un fisurer un friend petit, que sempre servirà per si algú vol fer-ho en A0. Xuíssima i técnica. Al arrivar a la reunió haurem de superar un petit desplom, sempre tindrem la opcció d´agafarnos a una senyora arrel. L3 (IV+, 40 mts). Creuem un petit bosc amb una corda fixe, per a continuar recte amunt per un tram força fàcil. L4 ((V+,20 mts) Llarg maquíssim també. Surt per un esperó espectacular i força técnic, per a continuació arrivar a una placa tumbada per arrivar finalment a la reunío. Tenim la opcció de muntar, o continuar per una corda fixe fins un petit bosquet on al final podem montar molt comodament la reunió. Nosaltres ho varem fer així. L5 (V, 30 mts) Tenim al devant una fisurar increíble de esquerra a dreta que creua tota la paret. Ben equipada però es spot posar alguna coseta. Una vegada creuem tota la fisura recte amunt fins arrivar adalt del cim.
DESCENS: Uns 20 metres a la esquerra de l última reunió, direcció oest trobem un ràpel que ens durà a la R4 (nosaltres varem baixar fins el bosquet i per la corda fixe arrivem a la reunió rapelable) i un segón ràpel a la R2 i un tercer de la R2 al terra.

Moles del Corb i de Sant Honorat

Diumenge dia 18, aprofitant que era l’aniversari del meu germà (feia 15!!!), vam decidir de fer la circular de moles del Corb i Sant Honorat.

Després de llevar-nos a les 7,30h del matí, vaig conduir cap a Artesa de Segre, i poso incapeu al vaig, perquè el meu pare es un viciat de l’escalada i volia veure les diferents vies que veiem pel camí. Un cop a Artesa ens va ensenyar la pastisseria dels croissants enormes i vam aprofitar per esmorzar i comprar alguna cosa per picar a la muntanya.

Vam seguir direcció a Pons i després fins al peu del Hotel Boix (molt maco per cert! ^^). Un cop allà, es va fer una sincronització de rellotges i començàrem la ruta. Per començar s’han de passar pel mig de les instal·lacions de l’hotel i seguir pel camí del dipòsit d’aigua. Després trobem un encreuament, on comença veritablement el camí. Hi ha una senyal que ens indica Sant Honorat o Clot de la Font Viva, nosaltres seguirem a l’esquerra, encara que es pot fer cap als dos costats, ja que és un camí circular.

Entrem per un camí de muntanya amb una mica de pujada i el pugem fins al final, on ens creuem amb una altra senyal (Can Boix i Grau de Porta) i creuen 3 camins (encara que se li diu el coll de 4 camins, deu haver-hi algun amagat que no vam trobar). Seguirem per una pista força ampla i amb lleugera pujada fins a trobar-nos amb un cartellet que posa Serradell de les Serquetes i Peramola. Per fer la ruta aquest tros no és obligatori, però val la pena veure’l. Seguint el caminet arribem a la Casa del Corb, una casa embalmada amb parets de tàpia (des de aquí es veu més o menys on s’aparca el cotxe quan vas a escalar alguna via de per aquesta zona, on van aparcar el meu pare i els altres quan vam fer l’Aresta Idíl·lica). Per seguir la ruta cal tornar marxa enrera i continuar per la pista que haviem deixat abans.

Al arribar a la següent senyal, que posa Sant Salvador de Corb podem pujar a veure l’ermita de Sant Salvador de Corb. La ermita està molt destrossada, però com que la pujada no és gaire forta també val la pena pujar-hi, encara que més per les vistes i no tant per el temple. Tornem a tirar marxa enrera i seguim per la pista.

Llavors arribem a un trencall amb la senyal de Sant Pou Ribalera, on trencarem a la dreta. Aquí ja comença la part de roca. El camí segueix amb una cadena per el vessant de la roca i continua bordejant totes les roques per on trobemforça vies d’escalada. Al mig d’aquesta passejada trobem l’Aresta Idíl·lica, on el meu pare ja havia anat a escalar. Al continuar el camí ens trobem amb el tercer i últim encreuament voluntari que ens portara a la Mola de Sant Honorat.

Aquest passeig és el millor de tota la ruta. Pugem fins a dalt seguint les fites, encara que algunes estan posades d’enganyifa, l’única que cal, més ben dit, que s’ha de seguir és l’anomenada fita de l’Alfredo , aquesta ens porta directe cap amunt.

A dalt hi ha unes vistes espectaculars on es pot veure la Serra de l’Aubenç, el pantà d’Oliana i la vall del Segre, el Cadí, Port del Compte, la Serra de Turb,... A més també vam trobar una cosa que em va fer molta gràcia. Vam trobar una capceta de metall, on hi havia una llibreta i un boli, allà la gent hi havia posat coses de tota mena com els cims que havien pujat, el dia que arribaven i fins i tot algunes porres del Barça-Madrid. Nosaltres vam firmar com a membres del GEAMM.

Després de fer unes quantes fotos de rigor vam baixar fins al trencall i seguirem al camí fins a arribar a un altre encreuament on hi posava Torrent de la font viva. Al continuar cap avall de seguida s’arriba a l’hotel un altre cop. Després vam agafar el cotxe i vam tornar a casa.

Un peto(K)

Vane*

Balsam del Tigre 6a+/6b pared Bucolica(Oliana)

Ana me dijo hace varias semanas a ver si convenzo a Carles y vamos hacer esta via que se ve muy chula, Yo le conteste, si no lo convences, a mi esta via se me pasa de grado y para sufrir ya tendremos tiempo..lo convencio.

Ya hacia varias semanas que no escalaba con Ana, mi compañera de cordada ultimamente a sido Esther...un besote.

Segun Gris, el balsam de tigre es un enguento para los morados, golpeduras pues habra que probarlo.

Como va siento habitual quedamos en el parking de la estacion de Mataro Ana, Carles y yo a las 7 de la mañana..vaya estaba cerrado el parking tubimos que dejar un coche, en este caso el mio aparcado alaito del gimnasio Paradais.

A eso de las 9.15 estabamos desayunando en Pons, unas llescas de pa anb tomaca con lomo y fuet, Ana se fue a la pasteleria a comprarse una pasta(mira quecome raro esta mujer jijiji) estaban dos personas en otra mesa que el Carles conocia, que estaban equipando una via ( sisi tambien conocian a Ferran)llaman por telefono a Carles, ostrass el Marc y la Gris que estan en Coll de Nargo y que han dormido esa noche por los alrededores y que se apuntan para hacer la via..oleee!!

Dejamos los coches en la carretera antigua junto al embalse ya se ve la Pared Bucolica una fuerte subida y en 10 minutos a pie de via marcada con la palabra "balsan"Primero suben Marc y Cris van con una sola cuerda, no porque sean mas rapidos que nosotros ehhhh, si no porque nosotros somos tres..nos ha joio.

Empieza Marc le sige Cris y espero que llege a la 1º reunion y empiezo yo el primer largo. L1 V+..Empieza suave pero se va poniendo vertical y llega a una pancheta, problemasuff como tengo los brazos cargadisimos y acabo de empezar, descanso y me lanzo por ella..me costo lo mio, despues unas presas buenisimas, reunion comoda, Gris ya salede la reunion y se enfila al 6a.llegan mis compis de cordada.

L2 6a..nada mas salir de la reunion la pancheta que le da el grado al largo, me acercome pongo de puntillas y si con las manos me agarro a las presas bestiales, subo piescuando ya creo que la tengo se me escapa una mano...a volaaar, fue un sake limpiodescanso brazos uffff uffff otra intentona, lo mismo, pero ya con los brazos sin fuerzaninguna otro sake, un momento de descanso saco el streps y ala paribaaa si si lo sees trampa..pero como dicen que no hay dos sin tres...por llevar la contraria!! el restodel largo es guapisimo regletas, pies una pasada, reunion comoda, Gris y Marc yacasi ni se les veia, seria por el rato que me pege en la pancheta??mis compis subenal rato.

L3 V+..Le toca a Ana se sale por la izquierda por unas pequeñas panchetillas y se llegaa una placa con buenas presas con una pasito comprometido y finito, al final un poco a la derecha y reunion comoda, al rato subimos nosotros.

L4 V+..Salida por la izquierda y paso muy fino para chapar el primer seguro, hay quecojerse en "bavaresa" para poder chaparla una vez chapada la via se deja hacer no sin problemas, placa, bavaresa placa..reunion comoda

L5 6a+/6b..quien hace este largo..pues el Carles, salida en forma de diedro pero no muy exagerado, recto y ligeramente a la izquierda,se llega a la pedazo de pancheta fisurada por abajo que es donde hay que cojerse con manos invertidas, para poder llegar a las que hay por encima..en un plis plas Carles lo hace reunion comodisima a pocos metros,(este paso a mi me costo)

L6 IV..este largo se lo dejamos a Carles..solo decia dame cuerda sin parar dame cuerda sin parar..creo que no hay ningun seguro en este largo y la reunion se monta en el arbol que mas rabia te de, ehhh Carles,.

La Cris y el Marc nos estaban esperando en la cima para bajar todos juntitos, se vapor la izquierda de la roca marcado con fitas ligera bajada, vamos viendo vias por en lateral dela roca que suben mas arriba, ahora si fuerte bajada para ir a encontrar el pie de via y segira donde dejamos los coches 30/45 minutos, que Ana se hicieron eternos y agotadores!! una vez en el coche..esta gente tiene de todo para comer galletas,frutos secos, chuches y brevaje a base de polvos, de color naranja..reparto de material y tomar la birra/cafe en Coll de Nargo. Un buen dia de escalada con una gente de puta madre, no me acuerdo cual era la frase preferida del Carles y Marc...puede ser xupame la......

cuidaros Alfredo

L'avi trepador, pared de la Cosolosa Montserrat sur

L'avi Trepador 85 metros.Collbató-Montserrat

Sábado 10/04/10 quedamos a las 08,00 h. en el parking de Sorly-Discau (Vilasar de mar) Alfredo José y yo, desayunamos en la cafetería y salimos dirección Collbató, para hacer la via L'avi trepador de 3 largos, llegamos a buena hora, dejamos el coche en el parkin del merendero, y siguiendo el camino hasta pie de via, 10 minutos,(si hubiésemos cogido el camino correcto) pero como siempre, nosotros fieles a nuestro estilo, echamos por el camino mas largo y difícil.Una vez a pie de via nos equipamos y distribuimos la ascensión. 1º largo un IV+. Sube de primero Alfredo, visto i no visto reunión! de 2º sube José muy bien, despues yo. 2º largo un V. Subo yo, después siguen José y Alfredo, sin problema. Bien.Una vez en la 2ª reunión trago de agua y a buscar el 3º largo, otro V. Arranca Alfredo seguido de José y de mí, llegamos tranquilamente a la 3º reunión.Disfrutamos de las vistas y del excelente día, hacemos fotos y preparamos cuerdas para rapelar. Bajamos en dos rapels uno de 30m. y otro de 55m. muy guapos, si no fuese por que las cuerdas se enganchaban en los matorrales que habian cada dos por tres. Pero guay!! Una vez a pie de via, esta vez sí, enfilamos el camino correcto hasta el coche, clarita y agua fresca en el bar del merendero y pa casa a buena hora de comer.La via se nos hizo corta, de hecho lo és pero disfrutamos mucho.Un abrazo a los dos.

Enrique.

El Salt de Sallent (Sant Privat d'en Bas)

El dissabte 10 d’abril l’Edu, l’Anna la Cris i jo (Nogués), vam decidir fer el barranc Salt de Sallent. Aquest barranc es diferent dels que tenim per els pirineus, ja que el Salt de Sallent, tal com diu el seu nom es un Salt d’aigua d’uns 145m aprox partit amb 5 rappels, 15, 17, un volat de 35, 40 i 40 metres amb el xurret d’aigua al costat, que segons com bufa el vent et cau tot a sobre, sobretot al tercer i quart rappel.

Aquest barranc es trova a la Vall d’en Bas comarca de la Garrotxa, concretamente en el poble de Sant Privat d’en Bas.

Per aparcar el cotxe abans de començar a fer l’aproximació es té que entrar dins del poble i just pasar unes cases la carretera segueix amb una curva a mà dreta, pero a mà esquerra tens una pista que baixa, estreta i esfaltada, que amb 30 metres pases per un pon sobre del riu i aquest sera el caudal aproximat que portara el Salt de Sallent, ja que fins aquí te algun petit afluent. Poc despres de seguir aquesta pista, tindrem 2 camins de terra un a l’esquerra i l’altre que segueix recte. Agafarem el que va recte i poc despres ens trovarem amb una cadena, aquí deixarem els cotxes.

Passada la tanca començarem a caminar per la pista i al poc temps (10min aprox.) tindrem un corriol a mà esquerra en direcció Les Escaletes. Si ens pasem aquest caminet i continúem, creuarem un riuet, això vol dir que anem malament i tindrieu que recular. Al cap de poc de seguir el corriol 25min aprox, pasem per sobre del riu amb uns mini blocs de pedres i el Salt de Sallent ens queda a dalt del caudal. Seguim pujant ara intensament cap amunt i al cap d’uns 20min, sortirem a una esplanada, baixant a mà esquerra tindrem l’inici del barranc.

Des de l’inici del baranc tenim unes vistes espectaculars de la Vall d’en Bas.

El primer rappel, es trova a l’esquerra sota d’un arbre.

El primer Rappel es de 15m que ens deixa en un balconet, pero la reunió està sota del balconet, tot està equipat de P..M.. capacitat per a 3 persones, com a molt 4. El segon rappel fa 17m molt fàcil, que ens deixa a la tercera reunió. Rappel de 35m volat i amb pendul final. Aquest rappel és el més tècnic i espectacular. No aconsello baixar solament amb el vuit, ja que si el baixes amb simple tens que fer molta força. Millor baixar amb shunt i vuit o amb un puny ja que al final del rappel quedes penjat a 80m. Aquesta feina li vaig deixar a l’Edu, jaja... Despres del volat tenim el quart rappel de 40m que l’Edu va pillar amb la cascada ja que el vent va canviar de direcció i li va caure tota l’aigua a sobre. Aquest mateix rappel va perdent verticalitat i ens deixa en el cinqué rappel de 40m que ens deixa a la primera badina del barranc (tierra firme). Ara ens toca un mini caos fins l’ultim rappel de 30m amb una nova badina. Poc despres ja ens deixa en el camí de l’inici. Solament tindrem uns 30min fins el cotxe (tot baixada).

Es el primer barranc amb un SALT d’aigua amb més de 100m que he fet mai i va ser espectacular.

Repito seguro!!!!

Jordi Nogués