dilluns, 19 d’abril del 2010

Moles del Corb i de Sant Honorat

Diumenge dia 18, aprofitant que era l’aniversari del meu germà (feia 15!!!), vam decidir de fer la circular de moles del Corb i Sant Honorat.

Després de llevar-nos a les 7,30h del matí, vaig conduir cap a Artesa de Segre, i poso incapeu al vaig, perquè el meu pare es un viciat de l’escalada i volia veure les diferents vies que veiem pel camí. Un cop a Artesa ens va ensenyar la pastisseria dels croissants enormes i vam aprofitar per esmorzar i comprar alguna cosa per picar a la muntanya.

Vam seguir direcció a Pons i després fins al peu del Hotel Boix (molt maco per cert! ^^). Un cop allà, es va fer una sincronització de rellotges i començàrem la ruta. Per començar s’han de passar pel mig de les instal·lacions de l’hotel i seguir pel camí del dipòsit d’aigua. Després trobem un encreuament, on comença veritablement el camí. Hi ha una senyal que ens indica Sant Honorat o Clot de la Font Viva, nosaltres seguirem a l’esquerra, encara que es pot fer cap als dos costats, ja que és un camí circular.


Entrem per un camí de muntanya amb una mica de pujada i el pugem fins al final, on ens creuem amb una altra senyal (Can Boix i Grau de Porta) i creuen 3 camins (encara que se li diu el coll de 4 camins, deu haver-hi algun amagat que no vam trobar). Seguirem per una pista força ampla i amb lleugera pujada fins a trobar-nos amb un cartellet que posa Serradell de les Serquetes i Peramola. Per fer la ruta aquest tros no és obligatori, però val la pena veure’l. Seguint el caminet arribem a la Casa del Corb, una casa embalmada amb parets de tàpia (des de aquí es veu més o menys on s’aparca el cotxe quan vas a escalar alguna via de per aquesta zona, on van aparcar el meu pare i els altres quan vam fer l’Aresta Idíl·lica). Per seguir la ruta cal tornar marxa enrera i continuar per la pista que haviem deixat abans.

Al arribar a la següent senyal, que posa Sant Salvador de Corb podem pujar a veure l’ermita de Sant Salvador de Corb. La ermita està molt destrossada, però com que la pujada no és gaire forta també val la pena pujar-hi, encara que més per les vistes i no tant per el temple. Tornem a tirar marxa enrera i seguim per la pista.

Llavors arribem a un trencall amb la senyal de Sant Pou Ribalera, on trencarem a la dreta. Aquí ja comença la part de roca. El camí segueix amb una cadena per el vessant de la roca i continua bordejant totes les roques per on trobemforça vies d’escalada. Al mig d’aquesta passejada trobem l’Aresta Idíl·lica, on el meu pare ja havia anat a escalar. Al continuar el camí ens trobem amb el tercer i últim encreuament voluntari que ens portara a la Mola de Sant Honorat.

Aquest passeig és el millor de tota la ruta. Pugem fins a dalt seguint les fites, encara que algunes estan posades d’enganyifa, l’única que cal, més ben dit, que s’ha de seguir és l’anomenada fita de l’Alfredo , aquesta ens porta directe cap amunt.
A dalt hi ha unes vistes espectaculars on es pot veure la Serra de l’Aubenç, el pantà d’Oliana i la vall del Segre, el Cadí, Port del Compte, la Serra de Turb,... A més també vam trobar una cosa que em va fer molta gràcia. Vam trobar una capceta de metall, on hi havia una llibreta i un boli, allà la gent hi havia posat coses de tota mena com els cims que havien pujat, el dia que arribaven i fins i tot algunes porres del Barça-Madrid. Nosaltres vam firmar com a membres del GEAMM.

Després de fer unes quantes fotos de rigor vam baixar fins al trencall i seguirem al camí fins a arribar a un altre encreuament on hi posava Torrent de la font viva. Al continuar cap avall de seguida s’arriba a l’hotel un altre cop. Després vam agafar el cotxe i vam tornar a casa.


Un peto(K)

Vane*

4 comentaris:

ferran ha dit...

molt be, la primera piada de la vane, molt xula, aixo si, de tant en tant " un insult carinyos pel teu pare estaria be" jeje....tipus " que cabron como nos haces caminar..."
es que com ja es un friki de l'escalada, ja li anirà be

una abraçada per aquesta familia tan trempada
ferranet

Ana ha dit...

Ole, familia, estáis hechos unos deportistas. La fita del Alfredo es algo dudosa, seguro que la puso en el camino???
Espero que sigáis tan en forma, qué envidia!!
Un besazo a los 4.

JAUME ORS ha dit...

... muy bien família ... por cierto era una vuelta circular ??
Lo mejor de todo ser polivalente, caminar, escalar ... Felicidades a los 4 !!!!

Ther ha dit...

Això és una familia com deu mana! sí senyor!!!!