Moles del Corb i de Sant Honorat

Diumenge dia 18, aprofitant que era l’aniversari del meu germà (feia 15!!!), vam decidir de fer la circular de moles del Corb i Sant Honorat.

Després de llevar-nos a les 7,30h del matí, vaig conduir cap a Artesa de Segre, i poso incapeu al vaig, perquè el meu pare es un viciat de l’escalada i volia veure les diferents vies que veiem pel camí. Un cop a Artesa ens va ensenyar la pastisseria dels croissants enormes i vam aprofitar per esmorzar i comprar alguna cosa per picar a la muntanya.

Vam seguir direcció a Pons i després fins al peu del Hotel Boix (molt maco per cert! ^^). Un cop allà, es va fer una sincronització de rellotges i començàrem la ruta. Per començar s’han de passar pel mig de les instal·lacions de l’hotel i seguir pel camí del dipòsit d’aigua. Després trobem un encreuament, on comença veritablement el camí. Hi ha una senyal que ens indica Sant Honorat o Clot de la Font Viva, nosaltres seguirem a l’esquerra, encara que es pot fer cap als dos costats, ja que és un camí circular.

Entrem per un camí de muntanya amb una mica de pujada i el pugem fins al final, on ens creuem amb una altra senyal (Can Boix i Grau de Porta) i creuen 3 camins (encara que se li diu el coll de 4 camins, deu haver-hi algun amagat que no vam trobar). Seguirem per una pista força ampla i amb lleugera pujada fins a trobar-nos amb un cartellet que posa Serradell de les Serquetes i Peramola. Per fer la ruta aquest tros no és obligatori, però val la pena veure’l. Seguint el caminet arribem a la Casa del Corb, una casa embalmada amb parets de tàpia (des de aquí es veu més o menys on s’aparca el cotxe quan vas a escalar alguna via de per aquesta zona, on van aparcar el meu pare i els altres quan vam fer l’Aresta Idíl·lica). Per seguir la ruta cal tornar marxa enrera i continuar per la pista que haviem deixat abans.

Al arribar a la següent senyal, que posa Sant Salvador de Corb podem pujar a veure l’ermita de Sant Salvador de Corb. La ermita està molt destrossada, però com que la pujada no és gaire forta també val la pena pujar-hi, encara que més per les vistes i no tant per el temple. Tornem a tirar marxa enrera i seguim per la pista.

Llavors arribem a un trencall amb la senyal de Sant Pou Ribalera, on trencarem a la dreta. Aquí ja comença la part de roca. El camí segueix amb una cadena per el vessant de la roca i continua bordejant totes les roques per on trobemforça vies d’escalada. Al mig d’aquesta passejada trobem l’Aresta Idíl·lica, on el meu pare ja havia anat a escalar. Al continuar el camí ens trobem amb el tercer i últim encreuament voluntari que ens portara a la Mola de Sant Honorat.

Aquest passeig és el millor de tota la ruta. Pugem fins a dalt seguint les fites, encara que algunes estan posades d’enganyifa, l’única que cal, més ben dit, que s’ha de seguir és l’anomenada fita de l’Alfredo , aquesta ens porta directe cap amunt.

A dalt hi ha unes vistes espectaculars on es pot veure la Serra de l’Aubenç, el pantà d’Oliana i la vall del Segre, el Cadí, Port del Compte, la Serra de Turb,... A més també vam trobar una cosa que em va fer molta gràcia. Vam trobar una capceta de metall, on hi havia una llibreta i un boli, allà la gent hi havia posat coses de tota mena com els cims que havien pujat, el dia que arribaven i fins i tot algunes porres del Barça-Madrid. Nosaltres vam firmar com a membres del GEAMM.

Després de fer unes quantes fotos de rigor vam baixar fins al trencall i seguirem al camí fins a arribar a un altre encreuament on hi posava Torrent de la font viva. Al continuar cap avall de seguida s’arriba a l’hotel un altre cop. Després vam agafar el cotxe i vam tornar a casa.

Un peto(K)

Vane*