CAN JORBA (Sector Central)

Aquest és el projecte que està apunt de caure a les mans d´en Carles. Situada a Can Jorba al Sector Central i més concretament al sector Bauma. És la "Via sense nom, 7b+", una via increíble d´uns 15 metres. Aquest és un petit fragment que us recomano veure i disfrutar.

Un dimecres a Can Jorba. Versió d’en Charlie.

Dimecres dia 28 de Gener, a les 09:15 del matí, la Charlie i jo sortim cap a Montserrat. Ens enduem el material de via llarga i d’esportiva. Un cop al poble del Bruc i depenent una mica del temps decidirem que fem. Esmorzem tranquilament i finalment decidim anar a fer esportiva al sector de de Can Jorba, ja que tan la Charlie com jo tenim projectes pendents. El dia es presenta amb sol i núvols, però sense fred. Aparquem el cotxe fora de l’abast dels arbres, la urbanització de la vinyanova sembla un camp de batalla. Els dos molt motivats iniciem el camí cap al sector central de Can Jorba. El ritme de la Charlie caminant és frenètic, té pressa per provar el seu projecte de 6b+. Comencem escalfant en un 6a+ (via sense nom). Els dos l’encadenem, el dia comença bé. A continuació fem la via del cantó, un 6b (via Ladysue). Els dos l’encadenem. La Charlie s’estrena en el 6b, em deu una birra.

La Charlie al 6b (sense nom)

Un cop ja hem escalfat, anem els dos cap als nostres projectes. Primer comencem pel meu, un 7b+ (sense nom) que m’està donant molta feina. La Charlie com que està forta en posa la primera cinta de la via. Jo l’acabo de montar, encadenant tots els passos, però descansant en algunes cintes. Li veig color, però ser que avui no és el dia.

En Charlie al 7b+

És el torn de la Charlie. Vol provar el 7b+, s’encorda, es posa els peus de gat, respira profundamenti i suca les mans de magnesi. Prova el primer pas i … cau, és dur. Li ensenyo la tècnica del “gusanito” perque pogui provar més passos de la via i així la conegui per a una propera vegada. Prova el segon pas i també cau. Potser necessita més entreno.

La Charlie al 7b+ (primer pas)

Després la torno a provar jo, més per entrenar que per encadenar. Una altra vegada en surten tots els passos però haig d’anar descansant.

Ara és el moment de que la Charlie provi el seu projecte, un 6b+, amb un pas morfològic al començament, seguit d’uns passos físics i amb rebot inclòs. Jo li monto la via. Ella La prova i té problemas amb el primer pas, és un pas llarg i dur. Decideix esquivar el pas i fer la resta.

La Charlie montant una “xapussa”, vull dir un pedal per esquivar el primer pas del 6b+.

La resta no li surt perque s’equivoca de peu, posa l’esquerra en comptes del dret, i fa un “saque”, últimamente està acostumada. S’ha d’estudiar millor la via, però no la té lluny. Segurament ve cansada del 7b+. La farà.

Acabem el dia contents i satisfets, i anem al bar a recuperar forces. Passem pel mig del camp de batalla de la urbanització de Can Jorba.

Els efectes del vent a la urbanització de la Vinyanova

Entre rialles quedem que hem de tornar a provar els nostres projectes, els acabarem fent, segur. Ha sigut un gran dia, el dia dels Charlies.

UN DIMECRES A CAN JORBA, Versió de la Charlie

Dimecres al matí no donen bones prediccions climatològiques per arriscar amb via llarga, per tant decidim anar a Montserrat, el sector d’esportiva de Can Jorba, on en Carles hi tenia un projecte pendent i la Carla volia afrontar un parell de vies rebels de l’última vegada. Un cop més no som els únics; - que no treballa la gent ? o bé, - hi ha gent que viu molt bé ! De totes maneres les nostres vies ens esperaven pacients. Comencem escalfant amb un 6ª + ( segons la ressenya nova i un V+ segons l’antiga ). Un cop dits, muscles i “cocu” en calent anem cap la via Ladysue 6b, seria un dels meus reptes del dia, ja que l’última vegada la vaig fer en tope rope. Primer el Carles, xapa la via, m’ensenya els passets “ punyaterus “ i baixa somrient dient: - el teu torn.
Pensaments d’inseguretat que aparto del meu cap ràpidament, peus de gat, el vuit, mirada de complicitat i amunt ! Poc a poc, pensant cada pas; la mà dreta, l’esquerra, els peuets, molt important els peuets. - Les tres primeres xapes son les més complexes - sento que diu el Carles. - Les tres primeres !? i les de desprès !! – Buf! Seria mentida si digués al cap de poc, però vaig arribar a dalt, encadenant la via Ladysue.

Ara tocava el torn al Carles, ens desplacem i anem a la via “sin nombre” 7b +, una via desplomada on les preses magnesiades son les úniques preses, no hi ha més opcions. El Carles es prepara; ditet encintat, peuets de gat, el vuit, cintes les justes, fora el polar, pes mínim!. Puja executant cada un dels passos com si d’un ball es tractés, però cantat amb uns zoooah!!! molt particulars d’ell. El primer “pegue” és per deixar la via xapada, i ara toca descansar. Per tant la Carla vol provar el 7b + , tope rope i amunt! Bé, res d’amunt! Semblava que anés avall, varem provar totes les tècniques; - agafat de la cinta, - fes el gussanito, - intenta el pas una vegada més - … crec que la meva distància màxima al terra van ser 30 cm ! El Carles va provar la via una segona vegada, realitzant amb gran precisió els passos aïllats, però en un d’ells fiu, patinada i penjat! Aquell dia no seria el dia per l’encadene de la via. Tot arribarà!

Ja per acabar el dia varem anar a la via Kiskillós 6b + , una via on la dificultat està en les tres primeres xapes i la sortida de dins una “coveta “ , recordava haver fet aquelles 3 primeres cintes en tope rope, aquest cop ho intentaria sense. NO va haver-hi sort, vaig caure una vegada rere l’altra, Així que varem donar el nostre dia d’escalada per acabat, però sempre amb un bon gust de boca i ganes de tornar-hi!!!

GEAMM productions..

Canal Central al Gra de Fajol Gran (2.708m)

VIA A LLARGA A MONTSERRAT

L'Anna, l’Ariete i en Tutu decideixen anar a fer escalda en roca desprès d’un llarg període d’activitats de neu, la Carla, que no perd passada quan es tracte d’escalar també s’hi apunta !! I ja hi som tots !! 4 membres del GEAMM cap a l’escola més gran de Catalunya, Montserrat, a refrescar la via llarga.

En Tutu ja ens ho portava tot amanit; aniríem a COLLBATÓ ( sector d’hivern ), pujaríem les vies: L’Avi Trepador i l’Alimera de tres llargs cada una i les cordades serien: Anna X. i Pere T. , Esther i Carla ( primera via juntes com a cordada autònoma !!! )

Parada obligada al Bar de carretera direcció l’ermita de Collbató. I allà; - sorpresa !! Una bona colla del SEDEG ( Granollers ), la Montse, en Sergi and Company van aparèixer per la porta, entre rialles i anècdotes de les últimes sortides varem esmorzar plegats.

El dia prometia; cel destapat, assolellat i lleus ràfegues d’un vent fresc.
Varem arribar a la paret de la Codolosa desprès d’una curta aproximació des de la zona d’esbarjo “ La Salut “ . La primera ascensió per la via Alimera amb un primer llarg de V; L’Anna ens va obrir la via, amunt!, seguidament en Tutu, darrera la Carla ( primera de la segona cordada ) i a continuació l’Esther. Després vindria el llarg de V i el de IV que ens portaria al cim. On varem poder observar l’ermita i la població de Collbató 105 metres més avall. Una via per escalfar motors i retrobar-nos amb la paret, molt assequible per alternar a cada llarg el primer de cada cordada.
Petit incident de la via: L’Esther a l’arribar al cim ens informa, amb cara preocupada, de la desaparició del seu reverso muntanya avall.. cloc, cloc, cloc...- Què s’ha de fer ara ?? Doncs, agafar els apunts del curs d’escalada i practicar el NUS DINÀMIC, gran nus !! I així ho varem fer o millor dit, així ho va fer el Gran Tutu.
Varem repelar els tres llargs i un cop a baix, ens falta un membre de l’equip: En Tànger !! llest animal, resguardant-se del vent dins una cova propera.

Decidits cap a la segona via: L’Avi Trepador amb un primer llarg de IV + que iniciarien el Tutu i l’Esther com a primers de cada cordada. Tot i ésser una via de dificultat equivalent a l’anterior ( IV+, V i V ) varem coincidir tots en l’augment de la dificultat a cada llarg, doncs va ser una via amb passets més compromesos.

Disfrutant fins l’últim ràpel i amb l’alegra rebuda a peu de via del nostre desaparegut amic Tànger varem anar cap al Casal del Bruc on ens retrobaríem amb els companys del SEDEG per explicar-nos el gran dia que havíem passat.

LA PANXA DEL BOU ON NO NEVA NI ... FA VENT !!!!

Avui Dissabte hem quedat per anar a fer una mica d´esportiva. El part meteorològic per dissabte una mica decebedor, vent huracanat a tot arreu i ... han encertat. El día s´aixecat amb un paisatge castigat pel fort vent ... cantitat d´arbres al mig dels carrers, grans murs tombats com si siguesin de cartró... Dels que haviem quedat per anar a escalar al final som només la Cristina i en Jaume. Que fem ??? ... ganes en tenim però el cap ens diu que és una bojería anar a tocar roca. Anem "a la Panxa del Bou on no neva ni ... fa vent !!!. La Panxa del bou situat a Sabadell, disposa d´instal.lacions per a la pràctica de la escalada per a tots els nivells. Podrem escalar amb corda al rocòdrom, sense corda fent bloc, o fent Bulder. Que més volem ? Dons això ... escalar !!!

VIDEO INTRODUCCIÓ

Escalfem una miqueta i fem uns petits itineraris pel bulder per que els nostres braços es posin en marxa però el que tenim ganes és agafar la corda i anar a tocar el sostre dels plafons i així ho fem.

Vistes generals

Anem enllaçan vies fins arrivar a tocar les tres del migdía, quan decidim que ja toca penjar els peus de gat i anar a omplir la panxa una miqueta.

Pujem a la part de dalt on hi ha el mejandor molt ben ambientat mentres disfrutem del video "King Lines" de Crish Sharma per acabar una jornada a la "panxa del bou on no neva ni ... fa vent".

Un altre día de satisfaccions i bons records que no s´ha pogut emportar el vent !

Picant gel als Alps... 2a. part.

Ja hem tornat dels Alps (de fet vam tornar dissabte), i una setmana més tard de la primera piada em toca acabar la crònica que us vam avançar allà in situ (pidolant wifi...)

Com us deiem, en Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, vam anar a disfrutar d’una setmaneta de fred i glaç a la ombrívoles i fredes valls al voltant dels Ecrins, concretament als sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.
El mateix diumenge que vam arribar-hi, ja ens posàvem a escalar per prendre-li el pols al glaç:
Comencem per la via Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts, a peu de carretera i amb bastanta concurrència, però ideal per l’hora que és .
El dilluns, ja matinem i ens posem a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç. Un itinerari clàssic, molt assequible i disfruton, i també a peu de carretera. Molt recomanable si no hi trobes ningú (cosa difícil)
El dimarts dia de descans forçat per esdeveniments que no venen al cas.... mentre fem una visita al veí i no menys famós Vaillon du Diable.
Dimecres, amb un dia de descans acumulat ens llevem amb ganes de recuperar terrenys i ens proposem de fer 2 cascades properes, la Pilone, II 4 100mts., i Delire du Chacal II 4 110mts., amb un grau més exigent que la Cartugeas. La segona no l’acabem per falta de condicions en el glaç, però a les 6 de la tarda ens anem a dinar satisfets de la jornada.

Dijous retornem al Vaillon du Diable, i tot i posar-nos-hi d’hora un grup de gendarmes amb les novies se’ns anticipen a les vies clàssiques de la vall i després de dubtar ens posem a picar-li a la Vol du Bourdon, II 4+ que ens supera una mica en grau i que a més té el gel duríssim. Potser és casualitat, però per acabar-ho d’adobar el piolet d’en Josep se li va partir la fulla. Baixem a la 2a reunió.

Amb un regust amarg per la jornada anterior i amb una parella de piolets menys, definitivament el divendres matinem, per ser els primers a fer la Hèmos de Gódo, II 4 220mts., al mateix Vaillon du Diable, la gran clàssica... però oh sorpresa, uns alemanys matiners ja ens han passat al davant de nou. Tot i així ens hi fiquem, menjant una mica de neu i glaç que cau de la cordada superior, però s’ha de reconeixer que va valer la pena, una bonica, estètica i disfrutona via que ens enlaira ben amunt de la vall seguint la seves estètiques llengües blaves.
Aquest és un bon any per l’escalada en glaç en aquesta zona. Us recomanem una visita tant als que fa poc que us hi heu aficionat com als que ja porteu llarg bagatge. I als que ja la coneixeu,... aprofiteu un cap de setmana llarg, que aquest any trobareu les cascades que altres temporades no hi heu trobat!
Bons cims i bons averanys!
Pere, Josep i Laura.

Canal Central - Gra de Fajol - Ulldeter

Dissabte 11 de Gener del 2009, pels voltants de les 19.00 PM , en Pere T., en Bart, la Sandra, l'Andrien i l'Esther, s'enfilen direcció Ulldeter, amb la intenció de l'endemà ventilar-se la Canal Central del Gra de Fajol ("Remember Sandra"), posteriorment de l'arribada del nostre Sherpa personal... en Sergi, que arribava puntualment a les 08.30AM del diumenge.
Bé, l'arribada al refugi, amb retard....a les 22.00 PM, i treient el fetge, però per sort...quin panorama d'estels....això va ajudar a compensar....
El nostre repte "domingueru", va començar un pelin tard, al voltant de les nou, però la cosa pintava molt bé: tot just aquella filada de núvols, que donava a la panoràmica una caire romàntic, el sol començant a alçar-se, i evidentment, el bon rotllo del grup.
Fins a peu de via, la neu en quantitat...a trams tan tova que perdies les cames de cop i volta.
Un cop als peu de "La Central", la cosa no podia millor més, neu dura, piolets i grampons treballant sense parar, bessons i glutis....en forma i cap amunt!!!
300mts de via (45º/50º), entre parets escamades i uns "fons de pantalla" que recomano de veure, mai hauria pensat que Ulldeter tingués tantes cares diferents, i tan espectaculars...
Sense encordar-nos varem anar xinu-xanu, alguns més a ritme d'entrenament i altres a ritme de pulmó, però en general seguint els passos d'en Tutu, que sempre són una gran referència.

Passat el tram entre lloms de paret, s'obria un embut, amb neu més gelada i major pendent, allà sí que van patir les cames, el pati canviava... però ja es veia l'aresta final en forma d'alè lluent, amb la pols de neu volant per l'aire. La fita! que això ajuda.
En arribat a dalt la satisfacció i l'alegria, els companyerisme, i... la càmer.... que aviem perdut!!! quin esglai, per sort la trobaríem cap al tard al refugi.
Fotos, fotos i més fotos, que el paissatge ja s'ho valia.
L'últim tramet fins al CIM del GRA DE FAJOL, ja duret però imprescindible...."hem fat un casi 3.000mts!!!!!)


Una activitat que necessita molt sacrifici una bona dosi psicològica, però que aporta una recompensa brutal. Ho recomano!!!

Per últim varies pràctiques de autodetenció, i de posar "cacharritus" a les roques. Cosetes d'aquelles que fan que els nens disfrutin sensmesura.



Text i Fotos: Esther


Dades tècniques:
Hem trobat rampes màx. 55º, l'estrenyiment força malament, neu poc fixada i roca cutre, hem sortit per la variant de l'esquerra (millor). Cornises superiors sense perill. Possibles plaques de vent al tram final de l'embut. Millor agafar la pala per l'esquerra (neu més dura). Existeix un gran bloc inestable just quan la canal inicia el primer flanqueig a l'esquerre (R1 de la ressenya), al peu de l'estrenyiment. Està a punt de caure i és gran com un televisor. Cal anar-hi molt al "lloro"...

UNA VIA DE PERLES

Divendres 16 de Gener a les 6 del matí ja estava llevada, m’esperava un dia de noves emocions; un dia d’escalada. A les 7 en punt en Carles i jo sortiem de Mataró per iniciar el camí cap a PERLES, un poblet molt petit envoltat de muntanyes frondoses i de unes bones parets verticals, situat molt a prop del pantà d’Oliana i el bucòlic Coll de Nargó. Vam fer parada a Ponts per esmorzar , aquest cop la via ja la teníem clara; Començaríem pel primer llarg de “ Amistades pelirrojas “ V+ i empalmaríem amb el segon llarg de “ las putas moscas “ 6ª, per continuar amb el tercer 6ª i quart V+ llarg de la via.
Ja des del trencant cap a Fígols i Alinyà vam observar la neu acumulada per tot; les teulades de Perles eren completament blanques. Varem deixar el cotxe a la plaça del poble i varem fer l’aproximació, 5 min., perfecte!!, El nostre amic sol solet ens acompanyava una vegada més. Un cop a peu de via i desprès d’observar la immensa bellesa de la vall d’Alinyà, vaig pensar que no hi hauria ningú tan ximplet d’anar a escalar a un poble a 780m desprès de les grans nevades i baixes temperatures dels derrers dies. Doncs al cap de poc ja estava allà en Pepet i el seu company de cordada, tots dos veïns de Berga i tots dos tan bojos com nosaltres. Molt trempats, per cert!.

Vaig iniciar l’ascensió per una zona ombrívola on no hi tocava el sol, quin fred ! la pedra semblava gel. Mans i peus glaçats. El Carles, un cop a la reunió , em va confiar que a ell també li havia estat dur aquell tram, varem decidir que un V+ en aquelles condicions se li sumava grau, 6ª?. Ara el torn del Carles, 6ª amunt i jo darrera, fent reunió sota un sostret de considerables dimensions. Els següent llarg també 6ª esquivava el sostret per la dreta, amb un parell de passos molt penjats - quin pati !! – Dos trams de 6ª molt macos i assequibles. El llarg de V+ ens va portar al cim, deixant pel camí una bona patinada per part meva, fiuuuu ! sort en tinc del meu company de cordada que sempre estar molt atent ! Una bavaresa molt roma on els peus passaven per una zona molt placosa - quin vocabulari, eh !! ;-) -. El Carles, va fer el tram sense dificultats… No hi ha excuses; falta de tècnica i pràctica.

Un cop al cim nevat, observem les panoràmiques vistes i repelem. Recordeu la reunió sota el sostret ? Impossible d’arribar-hi pel vol, l’experimentat Carles, decideix baixar fins la següent reunió, - ups! Falta ½ metre de corda !! Molt importants els nusos als dos caps!.
Un cop a baix decidim fer un parell de vies d’esportiva. A la primera només comentar un petit incident… al treure una de les cintes exprés de la reunió aquesta per art de màgia va caure avall, molt avall, per sort no li va donar a ningú. Tot i el bon aspecte des près de la llarga caiguda us puc assegurar que a hores d’ara estar a les escombraries inutilitzada per sempre.

Gràcies per llegir tota la parrafada, aquest cop una mica més llarga de l’habitual, és que quan una persona disfruta ho vol expressar i transmetre als demés de la millor manera que pot.
Una vegada més una experiència molt enriquidora i per tornar-hi!! Us aconsello aquest bell racó de Lleida.
By Carla :-)

ESPORTIVA A CAN JORBA

Sol solet vina a veure´m que tinc fred !

Som en Carles i en Jaume. Hem quedat per anar a treure les teranyines a les parets de Can Jorba. El día s´aixecat tapat, fred i quan arribem al Bruc s´afageix el vent. Tres elements que haurien d´estar prohibits! Un petit "dejeneur" al Bar de l´Anna (dons el Casal està tancat) i ... som-hi !

Arrivem al "Sector Central" i el temps decideix estar al nostre costat. Gens de vent a peu de via, surt el solet i una temperatura fantàstica per ser el mes de Gener. Ara només toca disfrutar de la pedra.
Comencem per la via 6 (sense nom) un 6a+, una placa que és tot peus. Força disfrutona. Continuem amb la veina "Ladysue" (6b) de placa on a les 3 primeres xapes està el grau, també força xula i llargueta. Totes dues al sector del costat del "muro de lamentaciones".

Via "Nº 6 sense nom" 6a+

Via "Ladysue" 6b

Ara marxem d´aquesta zona, però continuem al sector central però més a la dreta, al sector "Vesper", fem la via "Kiskillós" (6b+) també molt llargueta i guapa. La sortida guapíssima un pel desplomada, però de 3 moviments, tot seguit un tram fàcil fins arribar a un altre sostre que haurem de guanyar, no tan difícil com el primer però més de "coco", per acabar a la part final amb pasos finets. Total de via 33 metres.
Deixem aquesta i anem a la veïna de la esquerra, la via "La Cantonada" (6a+), maquíssima, tota ella de continuitat, això si una sortida molt p..ta.

Via "Kiskillós" 6b+

Via "La Cantonada" 6a+

... i per acabar la jornada en Carles té un projecte d´escàndol ... la via nº 16 un 7b+, al sector "Bauma" una preciositat de via, curta però intensa.
Qué haig de dir, veure´l pujar va ser el millor del dia, es va treure tots els pasos encara que no va encadenar d'una tirada, però segur que en poc temps serà seva.
Recollim trastos, anem una altre vegada al Bar de l´Anna a fer un petit dinar i cap a casa.

Bona companyia+escalada=Felicitat

Picant gel pels Alps....

En Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, hem anat a passar uns dies de fred i glaç a la ombrivoles i fredes valls de Oissans, conegudes en el mundillu del gel pels sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.

Vam arribar el diumenge passat, a mig matí, i el mateix dia ja vam escalfar motors... o refredar els piolets i les cordes, segons com es miri, en un totxillu a prop de carretera. Això és un "gustasu", baixes del cotxe i et poses a escalar!!
La via es diu Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts. La vam ferper tots costats i ens ho vam passar teta.

Avui dilluns, ja hem matinat i ens hem posat a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350 mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç.

Demà anem a fer una visita al també famós Vaillon du Diable, a fer una via no tan llarga, però igualment interessant. la "Les Hémos de Godo, II 4 220mts".
La veritat és que les condicions de la zona són excepcionals i estan
quasi totes les cascades formades; realment és un bon any, i miris a on miris hi veus in fil de gel.
Val la pena una visita a aquest racó de món. Ja penjarem les ressenyes. De moment unes fotos. Records a tothom i molta enveja pels que curreu!!

Josep, Laura i Pere