dijous, 29 de gener de 2009

UN DIMECRES A CAN JORBA, Versió de la Charlie


Dimecres al matí no donen bones prediccions climatològiques per arriscar amb via llarga, per tant decidim anar a Montserrat, el sector d’esportiva de Can Jorba, on en Carles hi tenia un projecte pendent i la Carla volia afrontar un parell de vies rebels de l’última vegada. Un cop més no som els únics; - que no treballa la gent ? o bé, - hi ha gent que viu molt bé ! De totes maneres les nostres vies ens esperaven pacients. Comencem escalfant amb un 6ª + ( segons la ressenya nova i un V+ segons l’antiga ). Un cop dits, muscles i “cocu” en calent anem cap la via Ladysue 6b, seria un dels meus reptes del dia, ja que l’última vegada la vaig fer en tope rope. Primer el Carles, xapa la via, m’ensenya els passets “ punyaterus “ i baixa somrient dient: - el teu torn.
Pensaments d’inseguretat que aparto del meu cap ràpidament, peus de gat, el vuit, mirada de complicitat i amunt ! Poc a poc, pensant cada pas; la mà dreta, l’esquerra, els peuets, molt important els peuets. - Les tres primeres xapes son les més complexes - sento que diu el Carles. - Les tres primeres !? i les de desprès !! – Buf! Seria mentida si digués al cap de poc, però vaig arribar a dalt, encadenant la via Ladysue.
Ara tocava el torn al Carles, ens desplacem i anem a la via “sin nombre” 7b +, una via desplomada on les preses magnesiades son les úniques preses, no hi ha més opcions. El Carles es prepara; ditet encintat, peuets de gat, el vuit, cintes les justes, fora el polar, pes mínim!. Puja executant cada un dels passos com si d’un ball es tractés, però cantat amb uns zoooah!!! molt particulars d’ell. El primer “pegue” és per deixar la via xapada, i ara toca descansar. Per tant la Carla vol provar el 7b + , tope rope i amunt! Bé, res d’amunt! Semblava que anés avall, varem provar totes les tècniques; - agafat de la cinta, - fes el gussanito, - intenta el pas una vegada més - … crec que la meva distància màxima al terra van ser 30 cm ! El Carles va provar la via una segona vegada, realitzant amb gran precisió els passos aïllats, però en un d’ells fiu, patinada i penjat! Aquell dia no seria el dia per l’encadene de la via. Tot arribarà!

Ja per acabar el dia varem anar a la via Kiskillós 6b + , una via on la dificultat està en les tres primeres xapes i la sortida de dins una “coveta “ , recordava haver fet aquelles 3 primeres cintes en tope rope, aquest cop ho intentaria sense. NO va haver-hi sort, vaig caure una vegada rere l’altra, Així que varem donar el nostre dia d’escalada per acabat, però sempre amb un bon gust de boca i ganes de tornar-hi!!!