diumenge, 25 de gener de 2009

VIA A LLARGA A MONTSERRAT



L'Anna, l’Ariete i en Tutu decideixen anar a fer escalda en roca desprès d’un llarg període d’activitats de neu, la Carla, que no perd passada quan es tracte d’escalar també s’hi apunta !! I ja hi som tots !! 4 membres del GEAMM cap a l’escola més gran de Catalunya, Montserrat, a refrescar la via llarga.

En Tutu ja ens ho portava tot amanit; aniríem a COLLBATÓ ( sector d’hivern ), pujaríem les vies: L’Avi Trepador i l’Alimera de tres llargs cada una i les cordades serien: Anna X. i Pere T. , Esther i Carla ( primera via juntes com a cordada autònoma !!! )

Parada obligada al Bar de carretera direcció l’ermita de Collbató. I allà; - sorpresa !! Una bona colla del SEDEG ( Granollers ), la Montse, en Sergi and Company van aparèixer per la porta, entre rialles i anècdotes de les últimes sortides varem esmorzar plegats.


El dia prometia; cel destapat, assolellat i lleus ràfegues d’un vent fresc.
Varem arribar a la paret de la Codolosa desprès d’una curta aproximació des de la zona d’esbarjo “ La Salut “ . La primera ascensió per la via Alimera amb un primer llarg de V; L’Anna ens va obrir la via, amunt!, seguidament en Tutu, darrera la Carla ( primera de la segona cordada ) i a continuació l’Esther. Després vindria el llarg de V i el de IV que ens portaria al cim. On varem poder observar l’ermita i la població de Collbató 105 metres més avall. Una via per escalfar motors i retrobar-nos amb la paret, molt assequible per alternar a cada llarg el primer de cada cordada.
Petit incident de la via: L’Esther a l’arribar al cim ens informa, amb cara preocupada, de la desaparició del seu reverso muntanya avall.. cloc, cloc, cloc...- Què s’ha de fer ara ?? Doncs, agafar els apunts del curs d’escalada i practicar el NUS DINÀMIC, gran nus !! I així ho varem fer o millor dit, així ho va fer el Gran Tutu.
Varem repelar els tres llargs i un cop a baix, ens falta un membre de l’equip: En Tànger !! llest animal, resguardant-se del vent dins una cova propera.

Decidits cap a la segona via: L’Avi Trepador amb un primer llarg de IV + que iniciarien el Tutu i l’Esther com a primers de cada cordada. Tot i ésser una via de dificultat equivalent a l’anterior ( IV+, V i V ) varem coincidir tots en l’augment de la dificultat a cada llarg, doncs va ser una via amb passets més compromesos.

Disfrutant fins l’últim ràpel i amb l’alegra rebuda a peu de via del nostre desaparegut amic Tànger varem anar cap al Casal del Bruc on ens retrobaríem amb els companys del SEDEG per explicar-nos el gran dia que havíem passat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si, si! El meu gosset és el més llest de tots! No va aparèixer fins que tocava marxar, va venir tan trankil amb cara de: què ja haveu acabat de fer el mico?

Que bé que m'ho vaig passar escalant amb el bon dia que feia!
A veure si ho repetim...

Anna.