Feia un parell d'anys que em rondava pel cap aquest viatge i un any per una història i l'altre any per una altra el vaig anar posposant.
Aquest any no va ser una excepció, fins dos mesos abans no tenia massa clar si podria anar-hi, el principal problema eren les vacances de la feina, que no em coincidien amb les dates que haviem triat amb els companys per fer-lo.
Finalment, desprès de batallar-hi uns quants dies, per no dir setmanes, i més d'una emprenyada, vaig aconseguir reunir dues setmanes de vacances, que tot i que no era lo aconsellable si que era suficient per coneixer la vall i fer quelcom interessant.
Tot i que sabiem amb què ens trobariem quan arribessim allà, plaques llises amb infinites fissures sense protegir, no vàrem fer una preparació especial, de fet tampoc en tenim en escreix d'aquest tipus d'escalada en el nostre país.
Si que vàrem anar a Cavallers, el Canigó, Les Bouilloses o Montserrat, per provar d'escalar fissures i algun offwitch però la majoria de vegades ens trobavem amb escalada en placa que no ens servia per gaire res.
Un cop allà, els meus somnis vàren quedar en un no res veient la immensitat dels paratges i de la natura que m'envoltava.
Un calfred recorria el meu cos mentre, bocabadat, mirava l'inacabable paret del "Capitan" o l'estètica figura del "Half Dome" sense despreciar les "Cathedral Rocks", el "Lost Arrow" o el "Centinel Rock".
Només una cosa em va deixar una mica trist, no poder disfrutar de les altissimes cascades que hi ha en qualsevol racó de la vall, que per culpa de la sequera no eren res mes que una minsa regalimada en la paret. I que en el seu estat normal haguèssin sigut un autèntic luxe per els nostres sentits.
Yosemite ValleyUna altra cosa que em va cridar l'atenció van ser la quantitat d'animalons que t'envolten en qualsevol lloc. Esquirols, picasoques, cervols, "mapatxes" i fins i tot ossos.
En el que escalada es refereix, la majoria de les vies passen per diedres i fussires d'autoprotecció, en que només trobarem alguna resta de material abandonat per alguna cordada anterior i algún pitó en algun tram dificil de protegir o en alguna reunió.
També trobarem parabolts en alguna placa, no sense el seu respectiu "aleje", o en algun dels molts pèndols que podem trobar en qualsevol via anat d'una fissura a una altra per poder seguir amb l'ascensió.
Fissures del primer llarg de la FreeBlast (El Capitan)De les moltes vies que vaig fer em quedo amb la Regular Northwest Face al Half Dome.
Sobretot pel que representa aquesta muntanya però també per ser el meu primer Big Wall i el meu primer vivac a la paret, tot i que vaig disfrutar bastant més escalant l'East Butress de la Middle Cathedral Rock o el Central Pillar of Frenzy.
I que ara us explicaré:
Ressenya Regular Northwest Face al Half DomeDesprès de preparar les coses (petate, sacs de dormir, menjar, tres jocs d'aliens, tres jocs de camalots C4 fins el 3, un 4, un 5 i un joc de tascons, jumars, politja, estreps i ampolles buides), agafem el bus que ens porta fins a Mirror Lake.
Aqui comença l'aproximació, que fins al cap de tres hores i mitja d'inacabable ascens mitjançant tarteres, cordes fixes i bosc arribem al peu del Half Dome totalment destrossats. Per sort a peu de paret hi ha un brollador d'aigua que tot i la sequera que hi ha a la vall segueix rajant.
Reomplim les ampolles i les buidem al mateix instant, el nostre cos engoleix tots els litres d'aigua que li oferim.
Un cop ens hem refet, enfilem paret amunt per tal de fixar els llargs que poguem i pujar els petates amb el que no necessitem per passar la nit i 10 litres d'aigua, i aixi estalviar-nos feina per l'endemà.
Quan el sol es pon baixem al peu de via, sopem i cap a dormir.
A trenc d'alba ens llevem, esmorzem i comencem l'escalda jumejant els quatre primers llargs i pujant petates, el nostre objectiu és arribar a la reunió 17 on segons la ressenya hi ha un "biby deluxe".
Les hores passen i nosaltres anem pujant ara un, ara el petate i ara l'altre.
Flanqueig cap a l'esquerra,
... posso l'alien blau,
... segueixo,
...Uff! no m'ha quedat gaire bé i tinc un passet,
... reculo i em penjo, suposo que aguantarà el meu pesi podré colocar algu més,
... clinc,
... estic volaaaaaaant,
... merda! repisa,
... el camalot del 4 m'ha salvat el tormell.
Seguim amunt, un altre flanqueig, un pèndol i comencen les xemeneies, es fan prou bé pero no es poden protegir massa, sort que hi ha algun tascó abandonat i algun pitó.
El sol ja està a l'horitzó, s'està fent fosc i ens falten quatre llargs, un de xemeneia que empalmo amb un de diedre ajagut, el petate s'ens enganxa, estem esgotats.
Ja amb el frontal, un diedre vertical i unes fissures d'uns 15 centimetres tallades amb radial. Faig correr el Camalot del 4 per tota la fissura i arribo a la reunio són les 23:30.
Una repisa d'uns 50 cm i 5 metres de llarg i un metre més amunt una de 2 metres. Aixó és un vivac de luxe? Mengem una mica i cap a dintre el sac.
Jo al Bivy DeluxeEns llevem amb l'albada i sant tornem-hi.
Ens venen els llargs més durs de la via, els zigzags, hi ha molt de material abandonat, pugem en artifo i anem a parar just sota d'un immens sostre.
Mirem a l'esquerra i allà comença la "Thanks Gods Ledge" una repisa de 20 cm i 20mts de llarg, comences caminant tranquilament de cara a la paret i de cop la paret et dira enrera, m'ajupo i em llenço al buit, m'agafo de la fisura que hi ha entre la repisa i la paret i segueixo tot talonejant fins arribar a una xemeneia que t'has de posar d'esquenes a la paret (quin cangueli) i agafar l'aresta per sortir.
Llavors una placa amb dos pendols on en Soepe vola dos cops d'un alien blau i un micro. I per acabar una fisura en forma de volta catalana i arribada al cim
Són les 5 de la tarda, els guiris ens tiren fotos, sóm l'espectacle del cim.
El Half Dome amb la seva aproximacióQuatre hores i mitja de baixada pel mateix cami de pujada, amb les cordes fixes, rapels i com no amb els frontal a tot drap.
Hi ha moments que sembla que no sapiguem caminar, ens entrebanquem amb qualsevol cosa.
Estem destrossats.
Dos dies d'agulletes a tot el cos.
Això del Big wall és molt dur.
Ja us dic jo que quan arribes al camping dius "això no està fet per mi" però al cap de dos dies ja tens ganes de tornar-te a penjar amb el petate per fer qualsevol cosa al Capitan, ("The Nose", La triple directa,...) però això haurà de ser en un altre viatge, que a mi se m'han acabat les vacances
i cap a casa i falta gent.
Si em permeteu us dono un consell
No deixeu que us ho expliquin i aneu a viure-ho en la vostre pell.
Ah! Si hi aneu! Aviseu-me! que jo també mi apunto.
By Xicu
+de+DSCF1082.JPG)
(quart llarg)
