CAP DE SETMANA MULTIAVENTURES

JULIOL 18/19 2009. SERRA DE PRADES. Com a referencia la Mussara, és un paradís per a la pràctica de qualsevol esport d´aventura ... escalada, barranquisme, espeología ... i si no la escusa perfercta per deixar-se perdre per cada racó d´aquesta geografía.

Salanques per Setmana Santa va ser la última sortida en grup del GEAMM. Avans d´agafar les vacances d´Agost i que els la penya GEAMM prengui camins diferents hem decidit fer aquesta sortida multiaventura ... a la Serra de Prades.

(MAS CARET, Casa rural, Farena)

Per la ocasió som: en "Tutu", la Bàrbara, la Montse, en Sergi, en Gorka, la Jéssica, en Jaume, en Jose Luis, en Jordi, la Eva, en Marc, la Susana, l´Alex, la Estefanía, en Tito i la Sandra, la Lluisa i l´Alfredo i en Sergi i la

SITUACIÓ: Farena (Serra de Prades). Casa rural Mas Caret.

ACTIVITATS:

• Dissabte matí: Ferrada de la Trona
• Dissabte migdía: Avenç de la Febró
• Dissabte tarda: Escalada a Mont-Ral
• Dissabte nit: Sopar i audiovisuals
• Diumenge: Barranc al riu Glorieta

FERRADA DE LA TRONA

(Mas de Joan Pou)

Situada a cavall de Mont-Ral i La Mussara aquesta ferrada és perfecta per tot aquell que es vulgui inciar en aquest fantàstic món i avui es dona aquest cas cons entre nosaltres tenim algun novatillo.

(VIDEO RESUM)

Sortim de Mas Caret direcció La Mussara i en poc més de mitja hora arrivem a peu de carretera a Mas d´en Joan Pou.

Deixem els cotxes com podem, repartiment de material, breus explicacions i el grup es posa en marxa. Aproximació 15 minuts amb fantàstiques vistes fins arrivar a peu de via.

No té gaire dificultats, un primer tram recta amunt, un llarg flanqueig a esquerra, un ràpel d´uns 10 metres, per a continuació creuar un petit pont nepalí i per finalitzar amb una paret força vertical per arrivar al final i jà esta !!!

Curta però amb un recorregut força interesant.

AVENÇ DE LA FEBRÓ.

Tot seguit prenem la carretera direcció La Mussara. Una vegada deixem enrera l´accés aquesta població fantasma amb el seu refugi, en menys d´un kilòmetre a mà dreta trobem la pista que ens durà a l´avenç de la Febró.

(VIDEO RESUM)

Això sí, primer de tot toca fer pasar la gana !!!

Tot seguit afafem el corriol direcció l´avenç i en poc menys de 20 minuts arrivem a la entrada principal. Dues opcions: entrar a peu o fer un parell de ràpels, al gust de tothom.

Una vegada dintre ... tots bocabadats comencem a recorre la esquerda principal i com a nens petits anem descobrint tots els recons posibles al nostre abast. Al final de la esquerda principal trobem una mini-ferrada que ens portarà una altre vegada a l´exterior d´aquest fantàstic indret.

ESCALADA A MONT-RAL (Sector Terranegra)

Finalitzada la visita a l´avenç no tenim prou i marxem direcció a Mas Caret, però avans fem una parada a Mont-Ral per practicar una mica d´escalada. Per la ocasió anem al Sector Terranegra, graus asequibles per a tothom i força aprop del parking.

Una vegada acabem les poques forces que ens queden, decidim per donar com a finalitzada la jornada de Multiaventures ... de Dissabte.

SOPAR A MAS CARET

Ara només toca fer un gran sopar per recuperar forces i esperar la jornada de Diumenge que promet moltíssim !!!

BARRANC RIU GLORIETA

La jornada de Diumenge estara centrada tot el día a fer el barranc del riu Glorieta, situat al mateix Mont-Ral. Sortim direcció Mont-Ral i allà mateix deixem els cotxes a peu del camp de Futbol.

(VIDEO RESUM)

Amb la il.lusió que descriuen els nostres ulls agafem tot el material i fem l´aproximació fins el riu. El riu Glorieta brolla de sota terra, o sigui que el primer tram el fem sense gens d´aigua fins trobar el primer ràpel amb aigua. Ara ja no deixarem de tocar aigua fins el final del Barranc. Racons espectaculars i salts increíbles farà d´aquest barranc una experiencia única per molts de nosaltres !!!

Fins la propera !!!

"MURITO" A PREMIÀ DE DALT

... últimament el "Murito" està sent un llóc de peregrinatge del GEAMM. Perquè ??? ... llóc agradable, aproximació cero, vistes al Maresme, bon ambient, i a sobre et poses les piles !!!

Avui dijous 23 de juliol la Esther ens proposa quedar en aquest indret i allà ens hi presentem una bona colla. Xerra que te xerra, magnesi a l´ambient, els dits treuen foc i així pasen una bona estoneta a última hora de la tarda ...

SITUACIÓ: Premià de Dalt

ACCÉS: De l´ajuntament de Premià de Dalt (accesible des de la N-II a la 1ª sortida de Premià de Mar) seguim la riera asfaltada en direcció a la muntanya. La carretera s´enfila molt forta per la riera asfaltada i després d´un revolt molt fort a dretes, just avans de l´accés al jardí arqueològic de la Cadira del Bisbe, trobarem jà el gran mur que seguix per un carrer a la dreta. Podem deixar el cotxe al costat mateix. (200 metres més amunt seguint la carretera trobariam la zona de escalada de les Roques de l´Ignasi).

DESCRIPCIÓ: És una paret o mur de contenció a base de blocs de granit, d´una llargada considerable, pot fer més de 300 metres per una alçada d´uns 3 a 4 metres. Orientació Sud/SudOest o sigui que fantàstic per entrenar de cara a l´hivern o a última hora dels dies d´estiu.

ECRINS 1a PART

En Ferranet i la Carla us farem un breu resum del què han sigut aquests 8 dies intensos a les parets del Parc Nacional dels Ecrins, una vegada més terres desconegudes per a mí però no pels experimentats companys de cordada Ferranet i Francesc.

Comencem la nostre excursió a les 6:00 del matí quan en Francesc, cunyat d’en Ferranet, ens passa a boscar. L’organització del viatge podriem dir que no era el nostre punt fort; - ups ! ens hem oblidat de mirar el temps ... - ups ! m’he deixat la càmara... - ups ! algú té un mapa de carreteres ??...

Però el més important ningú s’ho havia deixat a casa:

- les ganes d’escalar i de disfrutar cada instant de les nostres vacances!.

Primera parada:

Orpierre > Alps Francesos, població situada a 130 Km de Grenoble i 5 hores de Mataró, coneguda per les seves grans parets calcàries, amb una equipació d’escola. Escalada en sombra a partir de les 15:00h al sector Quiquillon i un Cim d’allò més bucòlic; amb el poble romànic al cap de vall envoltat d’una espectacular paret circular perfecte i tot el que abarcaven els nostres ulls d’un color verd intens preciós!.

La Berarde > Al final de la carretera de Bourg d’Oisans trobem aquesta petita població d’una de les 7 valls del Parc dels Ecrins, la Vall d’ Oisans, situada a 1740 m i envoltada per pics de més de 3000 m. On varem disfrutar de nits tranquiles iluminades per milers d’estrelles, la brisa fresca i dels exquisits sopars elaborats ( i tan elaborats !! ) per en francesc. Gaudiem d’aproximacions a peu de cotxe o bé caminades d’hora i escatx, - si no et perds pel camí, és clar... – varem trepitjar els sectors : PARAVALANCHE ( 1850 m ) i DALLES D’ENCOULA ( 2300 m ) .

I el 4rt dia varem decidir encaminar-nos cap a la impactant AGULLA DIBONA a 3131 m. Dormint al Refugi Soreiller als peus de la puntxaguda agulla desprès d’una bona caminada de més de 2 hores ascendint més de 1000m.

Vercors > On ens varem desplaçar els últims dies del nostre viatge i reunir amb els companys Jordi i Ferran. Amb parada obligada a la petita vila de Presles ( 25 habitants ) i un bar-alberg amb un italià d’allò més trempat i coneixador de tota via escalable de la zona. Roca calcària i parets de entre 4 i 10 llargs, ben equipades i de grau apretat, o millor dit : - el grau a Vercors pica ! oi tan !.

PIQUE LONGUE. LA GRANOTA. MONTSERRAT.

El dilluns 13 de juliol el Geamm va trepitjar de nou Montserrat. La Sandra i l’Alberto ja tenien “mono” d’escalar per aquell indret i van decidir seguir les recomanacions de l’Esther i la Carla i van anar a PIQUE LONGUE. Va ser una tarda meravellosa on vam disfrutar i van passar-ho molt bé.
La ressenya la vam treure d’un bloc que vam trobar al Geamm, i està tan ben feta que no ens repetirem. El que sí farem és una descripció de l’aproximació. Tot i que en aquest cas no és gens difícil.
Pugem al pàrking de Montserrat per Monistrol, aparquem i comencem a caminar fins les escales del fons, pugem i a l’esquerra ens envia al camí del VIA CRUCIS.

(1)

-

Caminem fins a trobar un Jesús (foto1) i seguidament unes escales a la dreta (foto2).

(2)
-

Pugem i ja tenim l’agulla al davant, però quina és la nostre via?. Hi ha moltes que tenen el nom, però aquesta justament no. Està a l’esquerra del “de la bruixa” (foto3) i la podem diferenciar per les xapes VERDES.

-

(3)

-
Comencem encadenant el dos primers llargs, i després pugem caminant fins una barana de fusta. La saltem i pugem un xic a l’esquerra (foto 4), ja estem davant les xapes verdes de nou (foto 5 i 6).

(4)

-
(5)

-

------------------------------------------------ (6)

-
Es veu bonic i imponent aquest segon tram. Anem pujant fins trobar-nos una part plana per on es pot caminar. Just davant tenim el 6a. A l’esquerra veiem l’arbre que ens ajudarà a muntar el ràpel per la baixada. Seguim pujant. 6a cap a munt (són tres xapes) i caminant cap a l’esquerra per acabar l’ascensió. Ens situem davant l’últim tram i pugem fins a la reunió. La via no arriba al cim ja que la pedra està molt solta. Un cop allà muntem el primer ràpel. Aquest tira una mica cap a la dreta i hem de controlar-lo per arribar al punt on hem sortit. Caminem fins el 6a i just a l’esquerra es pot baixar desgrimpant sense cordes (s’ha de fer un petit salt final). Busquem la reunió de l’arbre i la muntem. Vinga cap a baix...La baixada és complicada, la canal està molt bruta i plena de vegetació. Cauen forces pedres cap a baix. Un cop sembla que ja estàs a terra s’ha de seguir rapelant. Per saber on s’acaba cal dir que hi ha una pedra molt gran (que ens servirà per protegir-nos de les pedres que cauran) i 4-5 pins que ens ajudaran a seguir desgrimpant fins a peu de via. Ja estem al costat de la tanca i ara hem d’agafar el camí en direcció oposada al monestir (mirant a baix a la dreta), aquest ens portarà fins el camí ample.
Per cert, hi ha l’opció de rapelar per la mateixa via sense haver d’entrar per la canal, potser no és mala idea!!!!!
Va ser una tarda ben aprofitada.

-

Autors: 2M (S. Martí i A. Molina)

UNA VIA, UN CIM, ...UN DIA MOLT ESPECIAL

Fa gairebé un any que vaig començar a escalar, de fet 10 mesos, i el mateix temps aproximadament que vaig sentir a parlar d’una Vía que esdevindria per mi molt particular. Va ser motiu per mirar d’indagar si dins la meva família podía haver algun ascendent escalador, que tot i ser una troballa frustrada, va omplir de joia per un día algú que per mi ocupa un espai molt important del meu cor, el meu avi.
A més a més es tracta d’un cim molt especial segurament per molts de nosaltres, que ens identifiquem amb aquestes terres.
Hi ha vegades, experiències, que no saps molt be perquè tenen una màgia especial, inclús tenen un punt d’espiritualitat, difícil d’explicar. Per mi aquesta n’és molt, de difícil, tant que en el descens del cim, no podía parlar. Hi havia quelcom dins el meu pit que em feia palpitar amb força….
Fa ara 10 mesos que em vaig proposar fer aquesta Vía, el dia que n’estigues preparada. I aquest dia va arribar, just un dia abans del meu aniversari. Acompanyada de la mà del que va començar sent el meu monitor i a dia d’avui és per mi una gran cordada i millor amic. El seu regal: un dia que segurament no oblidaré mai.

El Cim: el Pedraforca, muntanya màgica
La Vía: la Homedes, que va a petar a dalt del Gat, aquell que ja varies vegades mirava amb ulls anel·lants.
El día: 12 de Juliol del 2009, vigílies d’aniversari.

L’aproximació, aproximadament 45 min, per un camí perfecte (tenint en compte la nostra última experiència a la cara Sud), empinadillu, però amb vistes que valen la pena, i molt entretingut entre conversa i rialles.
Arribem a peu de vía, amb un parell o tres de parades intermitges de rigor.

Amb la ja tradicional pregunta: “Pere la puc fer be, aquesta vía?” i la corresponent mirada d’assentiment-cansansi... s’inicia la següent pregunta: “Qui comença?” i la resposta, (que ja no és tan habitual, doncs m’agrada treure’m el regustet de iniciar la vía i si pot ser, acabar-la) en aquest cas “Pere, millor comença-la tu, que no em conec gens això i vull mirar a veure que tal”. En ho prenem amb calma, doncs ningú espera. Comecem la Vía:

Primer llarg:
Perfecte per escalfar (es clar que vaig de segona), i tastar la pedra. Inicies com en us especie de xemenia molt còmoda, on posarem un parell bitxitos. Amb tendència clarament a la dreta, i un únic parabolt a la meitat del llarg, abans de començar el flanqueig. Superat aquest clarament a l’esquerra i amunt. En aquest tram ja es poden tastar els efectes de les gelades en la roca. La dificultat en anar buscant poder posar assegurances alternatives. Segon llarg:
Ara em toca a mí: comença amb una sortida en A0, evidentment no m’ho penso, tiro de cinta i amunt. Passat aquest primer passet, entres en una xemenia entre un esperonet ple de “cantos d’espantu” i una parell lliseta a la dreta. Sense pujar sobre l’espero, vas resseguint tota la continuïtat d’aquesta escletxa. Representa que hi ha diversos pitons i només en vaig assegurar 2 (n’hi ha més però en mal estat). Arribes a la reunió ja entrat, cap a la dreta, en placa.
Tercer llarg:
En Pere, sense dificultats, excepte trobar el camí correcte, i poder assegurar amb bitxitos. Sempre amb tendència a la dreta. Quart llarg:
Jo, tornem a tenim una sortida en A0, ajudant-te d’un cordino, estratègicament posat. Següents passos una mica atlètics, però perfectament assequibles. La dificultat sempre és la mateixa: surt pràcticament a pel, sense assegurances. Busca que busca esquerdes per posar friens. Tendència sempre vertical. Sense pèrdua. Cinquè llarg:
Aquí comences a relaxar-te, passos de II-III, més entretingut que de dificultat. Tendència clarament a l’esquerra, cap a l’esperó, sense arribar-hi. Cura amb l’excés de confiança. En aquest llarg ens va acompanyar un seguit de garses, que entraven i sortien dels nius. Una zona ja, commovedora. El paisatge començava a ser impactant.

Sisè llarg i setè llarg
Sense dificultat, però perdedor, Difícil trobar la reunió. Busca que buscaràs. Tendència dreta i l’últim pas a l’esquerra.

Vuitè llarg:
Deu ni dor... no trobava res de res. Puges amunt amb tendència a la dreta, resseguint el “barranc”, continues i veus clarament el pas de flanqueig, però no trobes el parabolt. Està just abans de començar el flanqueig. Aquest a la dreta baixant, quan sembla que hi hagi una esquerda per pujar, NO, continues a la dreta baixant i es veu clarament l’ascens i una reunió incomodíssima (fins ara totes perfectes), difícil o impossible per mí de reforçar.
Vaig trigar tant a trobar el parabolt i la reunió que ens van enxampar una cordada “veterana”.

Novè llarg:

Sortida del flanqueig, i tram pràcticament caminant, cap a l'esquerra.

Desè llarg:
Ja quan estàs relaxat i tranquil, “toma moreno”, el diedret de la via: una IV+, maco maco. Surts de la reunió cap a la dreta, arribes al díedre i tot recte cap amunt. Haig de dir, que és l’únic tram on jo vaig veure les marques de pintura vermella en tota la via.
30mts, amb un pitó, encastat. Molt atlètic (com a mínim per mí), i amb certa dificultat per posar els bitxos (friends), ja que a demés els vols posar be, per la possibilitat de caiguda. Be, vaig patir. Un cop arribo al pito, i dic “ Vale Pere ara em penjaré i descansaré”, vaig aposar la cinta i veig que allò es mou de mala manera “jo d’aquí no em pejo”, i vaig arribar a la reunió (amb sortida a l’esquerra, passada la última marca vermella), com un cohet! Per mí el llarg més complexa de tota la via, i variat. Molt satisfactori. (PD: EN PERE NO EM VA FER FOTOS)

Onzè llarg:
En Pere, disfruton, disfruton. Sortida recte amunt, primer una mica a l’esquerra i després clarament a la dreta fent un petit flanqueig. Hi ha algun passet que s’ha de mirar. Recordeu, “recolza l’esquena a la dret!, em deia en Pere..i tenia raó. Un pati de “luju”.

Dotzè i últim llarg:
La cordada de darrera ja ens havien advertit: “compte que de cada 3 preses una és bona”. I vaja si tenien raó. En Pere em deia “Esther, ara et toca fer passets de ballarina” i jo pensava “faré cim,... faré cim al Pedraforca”, mira inclús ara se’m posa la pell de gallina.
Tot amunt, fins que veus que ja estàs a l’alçada de les orelles del gat. “Pere, Pere! Estic fent cim!”.
La reunió està passat l’aresta del cim. És un pitó que es pot reforçar. AL CIM
Vaig trigar en preparar-ho tot, però vaig assegurar a en Pere des de la cresta del gat! I li vaig fer una abraçada que pretenia demostrar tot.
Vaig trucar al meu Avi, gairebé plorant. Torno a dir que no se molt bé perquè, però durant tota la via havia tingut aquells espècie d’emoció que et fa sentir....VIU.

Gràcies per aquest regal tan especial.

Vaig decidir, que algun dia intentaria re-equipar/ millorar les assegurances de la vía. Sería un bon projecte...no?

"MURITO" DE PREMIÀ

" ... hem desperto aquesta nit suan, un malsomni ha fet acte de presencia, hem tremolen les mans, la feina se´m tira al damunt ... esta clar que necesito la meva dosis d´escalada !!!"

(La Carla, en Ferran i en Jaume)

DIVENDRES, 10 de Juliol. Cauen gotes, que fem ?

La Carla i en Jaume han quedat per estirar una mica les articulacions, però com el temps no acompanya gaire i a sobre hem quedat força tard ens decidim per anar al rocòdrom de Premià de Mar però quan arrivem ... sorpresa !!! està tancat.

(VIDEO RESUM)

" ... anem al muret ??". Som´hi !!!

Per fer la sessió diferent ens equipem amb els arnesos, friends i fisurers i comencem a fer flanquejos de dreta a esquerra aprofitant tot forat i esquerda que trobem per anant ficant cacharriquis per així no tocar de peus a terra. Tot i així, no podem evitar la força de la gravetat i com no, acabem tocant de peus a terra. Evidente querido Whatson !!!

... però com no, per trencar tota regla, ens trobem a un veritable friki, en Ferran de Mataró, que amb tota finura es creua de esquerra a dreta part del murito amb una facilitat com aquell que es pren una cervesa en una tarda d´estiu a 40 graus a la ombra.

Aquesta nit segur que podré reconciliar el somni com cal !!!

SITUACIÓ: Premià de Dalt

ACCÉS: De l´ajuntament de Premià de Dalt (accesible des de la N-II a la 1ª sortida de Premià de Mar) seguim la riera asfaltada en direcció a la muntanya. La carretera s´enfila molt forta per la riera asfaltada i després d´un revolt molt fort a dretes, just avans de l´accés al jardí arqueològic de la Cadira del Bisbe, trobarem jà el gran mur que seguix per un carrer a la dreta. Podem deixar el cotxe al costat mateix. (200 metres més amunt seguint la carretera trobariam la zona de escalada de les Roques de l´Ignasi).

DESCRIPCIÓ: És una paret o mur de contenció a base de blocs de granit, d´una llargada considerable, pot fer més de 300 metres per una alçada d´uns 3 a 4 metres. Orientació Sud/SudOest o sigui que fantàstic per entrenar de cara a l´hivern.