dijous, 23 de juliol de 2009

PIQUE LONGUE. LA GRANOTA. MONTSERRAT.



El dilluns 13 de juliol el Geamm va trepitjar de nou Montserrat. La Sandra i l’Alberto ja tenien “mono” d’escalar per aquell indret i van decidir seguir les recomanacions de l’Esther i la Carla i van anar a PIQUE LONGUE. Va ser una tarda meravellosa on vam disfrutar i van passar-ho molt bé.
La ressenya la vam treure d’un bloc que vam trobar al Geamm, i està tan ben feta que no ens repetirem. El que sí farem és una descripció de l’aproximació. Tot i que en aquest cas no és gens difícil.
Pugem al pàrking de Montserrat per Monistrol, aparquem i comencem a caminar fins les escales del fons, pugem i a l’esquerra ens envia al camí del VIA CRUCIS.


(1)
-
Caminem fins a trobar un Jesús (foto1) i seguidament unes escales a la dreta (foto2).

(2)
-
Pugem i ja tenim l’agulla al davant, però quina és la nostre via?. Hi ha moltes que tenen el nom, però aquesta justament no. Està a l’esquerra del “de la bruixa” (foto3) i la podem diferenciar per les xapes VERDES.
-

(3)

-
Comencem encadenant el dos primers llargs, i després pugem caminant fins una barana de fusta. La saltem i pugem un xic a l’esquerra (foto 4), ja estem davant les xapes verdes de nou (foto 5 i 6).


(4)

-
(5)

-

------------------------------------------------ (6)

-
Es veu bonic i imponent aquest segon tram. Anem pujant fins trobar-nos una part plana per on es pot caminar. Just davant tenim el 6a. A l’esquerra veiem l’arbre que ens ajudarà a muntar el ràpel per la baixada. Seguim pujant. 6a cap a munt (són tres xapes) i caminant cap a l’esquerra per acabar l’ascensió. Ens situem davant l’últim tram i pugem fins a la reunió. La via no arriba al cim ja que la pedra està molt solta. Un cop allà muntem el primer ràpel. Aquest tira una mica cap a la dreta i hem de controlar-lo per arribar al punt on hem sortit. Caminem fins el 6a i just a l’esquerra es pot baixar desgrimpant sense cordes (s’ha de fer un petit salt final). Busquem la reunió de l’arbre i la muntem. Vinga cap a baix...La baixada és complicada, la canal està molt bruta i plena de vegetació. Cauen forces pedres cap a baix. Un cop sembla que ja estàs a terra s’ha de seguir rapelant. Per saber on s’acaba cal dir que hi ha una pedra molt gran (que ens servirà per protegir-nos de les pedres que cauran) i 4-5 pins que ens ajudaran a seguir desgrimpant fins a peu de via. Ja estem al costat de la tanca i ara hem d’agafar el camí en direcció oposada al monestir (mirant a baix a la dreta), aquest ens portarà fins el camí ample.
Per cert, hi ha l’opció de rapelar per la mateixa via sense haver d’entrar per la canal, potser no és mala idea!!!!!
Va ser una tarda ben aprofitada.

-



Autors: 2M (S. Martí i A. Molina)

5 comentaris:

Alfredo ha dit...

Oleeeee y oleeee.
No parais,que bien os lo montais
que envidia(y nada de sana)cachisss
y via larga,joesss!!
Ya mismo habra que poner una instancia para poder escalar con vosotros......

cuidaros

GEAMM ha dit...

Molt bé Sandra i Alberto ! Enhorabona!!

Una via d'una tarda a la fresca i amb tot l'encant de disfrutar de les vistes al monsastir de Montserrat i fins i tot la música de les sardanes.

Quina sera la proxima ...??

Carla :-)

ferran ha dit...

com prospera la cordada d'enamorats, que maco... es que quan hi ha tan d'amor es puja levitant, jeje...
petonets pels que estan entre nuvols de cotó
ferran

Ther ha dit...

Quins cracks! molt bé! i molt bona idea això de anar marcar amb imatges l'aproximació!

Ujamaors ha dit...

... aquesta parella promet de debó !! Petonets als dos !!