dilluns, 4 de maig del 2009

SUBIDA AL PUIGPEDROS

Raquetada de nieve y medio "alpinismo"en family

Ya lo teniamos pensado, el sábado dia 2 vamos ha hacer el Puigpedròs la 3ª montaña más alta de Catalunya con 2914 metros.



Como llegar.. es facil ,ponemos de punto de partida Puigcerdà (que todos sabemos donde esta)dirección a La Seu de Urgell, pasado el pueblo de Ger hay un desvio que pone a Meranges, esta carretera nos lleva directo al Refugi de Malniu que es donde aparcaremos el coche y empezaremos la subida (3 euros aparcar el coche).
Salimos del refugio a las 10.00, hay indicadores que nos situan en el camino, cruzamos un puente de madera desde donde vemos el Estany Sec (que tenia agua) un pequeño repecho y llegamos a una estación metereologica, donde nos ponemos las raquetas y empieza la montaña a empinarse Roc de la LLosa ,con mucha nieve, una pareja va delante nuestro y nos va abriendo el camino nadie había subido ese dia por esta ruta, por lo visto es el camino más corto pero aunque el más complicado, la nieve estaba virgen,teniamos que subir haciendo "eses" porque las raquetas resvalaban, y así, poco a poco perdiamos a la pareja que nos precedía, nosotros al ser 4 somos más lentos. La ruta está muy poco senalizada, por lo menos en invierno, no hay marcas ni fitas hasta llegar a mitad del recorrido que si que esta sembrado de fitas por todos lados. Llegamos al Pic de les Molleres del Puigpedros (cuatro piedras mal puestas) donde ya se ve nuestro destino final, una larga.. larga... caminata en subida que nos lleva al pie de la montaña que está formada por peñascos(eso si todo nevado) y un par de cruces. La vista desde la cima es espectacular (Andorra,Francia,El Cadi), hace mucho viento, estamos 2 minutos hacemos unas fotos y volvemos por el mismo camino de ida. Queriamos hacer una ruta circular pero en el refugio nos aconsejaron que no, que estaba muy mal y con mucha nieve(otro dia será).




Nosotros tardamos en hacer el recorrido, parando a comer el Pic de las Molleres, 5h 30 minutos
Inegrantes del crupo: mi hijo Jose de 14 años, se porto con un jabato, mi hija Vanessa de 19 que con dolor de oidos no se rindió, mi mujer Luisa de.......ésta sube lo que le pongan y un servidor Alfredo




Para no hacerme pesado os paso un par de fotos de escalada deportiva el la Tour de Carol (Francia), las que hicimos son vias de IV y V, aunque, también hay de todos los grados.



Roca de granito con bastante adherencia y la mayoría con químicos y parabolts


diumenge, 3 de maig del 2009

SOLIUS ... L´ESCALADOR NEIX O ES FÀ ?

Avui Dissabte mentres els nostres companys estan disfrutan a Vilanova de Meià, la Sandra i en Jaume s´han enportat a escalar al Tito, l´amic de la Sandra i a la Merijou, la dona del Jaume. Hem triat la escola de Solius, un bon llóc per en Tito, per tindra el primer contacta amb la roca i la Merijou per tornar a recordar que és escalar.





Sota un cel ben blau i acompanyats de cordades per tot arreu anem a la Agulla Central i comencem per les dues vies que van equipar els Pere´s pel curset.





En Tito bé amb la "teorica" feta, dons la Sandra l´hi ha pasat tots els apunts del curset i ... sorpresa per tots !!!! ... amb tota naturalitat comença a fer totes les maniobres com si ho hagues fet tota la vida ... que si l´arnes, el doble vuit, asegura amb el reverso amb tota tranquilitat i ... quan fà la seva primera via "Mama Rose" (IV+), es desenvolupa a mida que va pujant amb un moviments de peus, posicions i per sobre de tot tranquilitat que ens deixa a tots bocabadats.

"... vols probar de primer ???"




I així és ... a continuació fa la mateixa de primer i com a casa s´ha papajat tots els apunts com pasar la corda pel mosquetó, la orientació de la cinta, com arrivar a la reunió ... etc. es posar en acció i ... tots flipats ... amb quin estil i sense cap mena de nerviosisme va progresant i fen la via.


.... Guau !!!! ... l´escalador neix o es fà ???? Avui hem descobert que l´escalador neix !!!!

Ara li toca a la Merijou i ... com no també ens deixa bastant bocabadats. Ella ho fa fàcil tot, sempre ho he dit, potser li mancarà força però la tècnica no li falta, a sobre és tan metòdica, que ho fà fàcil i maco.

Avui la Sandra i en Jaume ... a segòn terme ... i amb molt de gust !!!!
Anem a la esquerra i acabem fent vies fins a 5+ i tots ... i quan dic tots, també dic la Merijou i el Tito les fan totes amb una facilitat .... !!!!

(Agulla Central)




Tots dos ens confesan haver-so pasat d´alló més bé !!!! ... i segur que hi tornaran !!!!

(VIDEO RESUM)

FELICITATS, MARC!!!!

Avui fa anys en Marc Romero, un tio amb pinta de xungo però bon cor....en el fons del fons!!!


Si el voleu felicitar el trobareu enfilat en algun sostre o desplom, o també menjant al costat d'una bona llar de foc.

Una forta abraçada de tot el Geamm.

dimarts, 28 d’abril del 2009

I CURS MONOGRÀFIC D'ESCALADA ARTIFICIAL EQUIPADA

Dates: 25 i 26 d'Abril 2009
Monitors: Pere Montasell, Pere Tutusaus, Ferran Domingo
Alumnes: Jose, Ramon, Eli, Xavier, Marc, Susanna, Carla, Víctor, Jose, Jaume, Bart, Sandra, Marta, Esther.

El Curs, ben organitzat, estava estructurat de la següent manera:
-
Dissabte matí: Teòrica
Dades que alguns ja havíem sentit alguna vegada...d'altres de noves...
El més divertit les presentacions i l'inici del bon rotllo, tothom té ganes de participar.
-
Dissabte migdia-tarda: Inici de la pràctica al rocòdrom de Canet

Comencem a aparèixer els conflictes, les preguntes, els dubtes. En Pere Monta prepara cordes estàtiques per controlar a tothom, mentre que en Pere T. explica sàviament els seus coneixements i en Ferran se'n surt com pot, amb uns cursetistes molt exigents.

-Anem provant vies, amb moltes queixes al principi i més destressa al final.
Factors importants: l'equilibri, la confiança (com sempre), la p...fifi, els sostrets i els desploms.

-

Diumenge tot el dia:

Primera intenció ... sortida a Montserrat a fer vies a la Bola del Partió, la Miranda de la Portella, i La Cadireta

Anem cap a Montserrat, amb el cel d'entrada ben tapat. Parem a esmorzar al Bruc, i quan anem a sortir...diluvi universal!. Entre parades, dubtes i trons, decidim no jugar-nos'la.

En Marc ens planteja la opció d'anar al Rocòdrom de Santa Maria de Palautordera (ell i la Susanna són d'allà i disposen d'accés). Així que so-m'hi tots cap allà!
Entre arribar i començar, surt un sol espectacular. Bo i així, les casualitats de vegades són bones. El rocòdrom és genial, aconseguim consolidar conceptes (amb no pocs entrebancs), i practicar-los amb molta seguretat (Montserrat potser hauria estat precipitat).
-
Estem tots junts i com sempre....moltes bromes i rialles. Aprenem nusos nous i molt "truquillus" genials. De nou: cap de setmana exprimit a tope i molt disfrutat.
Ara a esperar el proper Curs Monogràfic del CIM.
-


(VIDEO RESUM)

A MUERTEEEE!!!!!

Aquest finde, mentre alguns companys i companyes aprenen escalada artificial, jo arrisco la meva reputació per quedar amb en Marc i en Carles. En Carles pilota (no condueix) el cotxe fins a Olesa de Montserrat, on ens trobem les impressionants parets de les Paparres. No he trobat ressenyes, però cap problema, se les saben de memòria (o això diuen!).


Només arribar comencen les pressions: "avui res de casco, no necessites aquest mosquetó, treu-te això, fora la baga d'ancoratge"...Ah, no, per aquí no passo, la baga ve amb mi digueu el que digueu. Uff, em fan suar!!!


L'escalfament per a ells és un 6c. Jo a continuació escalfo en un parell de quarts (el Marc puja per fer-me fotos sense peus de gat, el tio!). Després comença la canya de debò: en Carles se'n va a un 7a, però està molt cansat i li falten forces. En Marc té un repte pendent amb un 8a+, "Marley", crec que es diu. Tampoc li surt a la 1ª. Cap problema, descansem i després un altre pegue.


Segona ronda: pretenen que faci un 6a amb sortida de 5+. Ho veig xungo, ni de conya de 1ª. Provo en "top-rope", em penjo i ho maleeixo tot però tiro amunt. No es pot dir que no a aquests dos. Ells de seguida tornen a la càrrega. És espectacular veure'ls lluitar contra les seves febleses, abraçant la roca amb força, els músculs en tensió a cada pas. Un col.lega desconegut els anima: "Vengaaaaa, a muerteeee!!!". La veu se sent al Monestir de Montserrat. Vaja, tampoc surt a la 2ª. En Carles esgotat, li falta repòs. Al Marc li ha vingut d'un pèl, ostressss!!!


Avança el dia. Faig un 5è de 1ª i m'animo molt, ole! Les hores passen massa ràpid. En Marc "a muerte" amb el 8a+, el té tan a prop...La maleïda roca es deixa acaronar però no posseir. I, per fi, el millor moment del dia: en Carles torna al 7a, cansat, no vençut. El Marc l'assegura implacable: "ara no pots badar, has d'anar per feina". Ell quasi no parla, només emet algun soroll de tant en tant. Supera el desplom amb fermesa, ara sí, Carles, ara sí. I mentre enfila l'últim tram de la via, se'm mulla la galta. En Marc riu, però jo sé que ell també s'ha emocionat una mica...


Amb el "subidón" d'en Carles vaig a provar un altre 6a. Massa dur per fer de 1ª, però interessant per practicar "posturetes" i passos raros. Braços a tope, em vaig penjant, estudio la pedra i aprenc a llegir-la una mica. Arribo a dalt amb molt bon feeling i ganes de millorar. "Si entrenessis una mica...". Ja ho sé, Marc, ja ho sé. Amb ells dos sempre s'ha d'anar "a muerte". Tinc agulletes, però si em deixen penso repetir.




dilluns, 27 d’abril del 2009

La "Cordada Tigreton" als Ports de Beseit...




He trigat a decidir-me, però al final accepto la gran invitació que m'han fet la Laura i en Carles, marxarem als Ports i que li donguin pel sac a la meva espatlla, que com és meva, farà el què jo li digui...... A ESCALAR... Yiiiha!!!!
-

Primer us presento als meus 2 grans amics, quina parelleta mes maca! D'ella ja ni recordo quants anys fa que me l'estimo, molts... i a ell ja el tinc a la meva llista de bons amics, això sí, l'envejo, una mica, però l'envejo, quina sort que té amb la Laura..
-

Àpali! a fer km. amb la California, arrgghhh!!!.. jo tambe en vull una!!!!

Primer escalarem la Mas-Colomer (6a, Ae), el 3er i 4art llarg són de fisura amb roca bastant podrideta, allí els voltors ja ens amenaçen des de el seu cel "si no sou prou bons i acabeu pel terra, sereu nostres", no els hi donarem aquesta satisfacció!, je je...

El 5è llarg tot mullat, oohh oohh.... podrem passar? Aquella aigua que s'ens presentava allí com un mur per nosaltres estava allí per una raó, que no era per aturar-nos, ens ensenyaria tot lo forts i valents que podem arribar a ser. Fa temps em van explicar que la solidesa d'una muralla depén del valor del qui la defensa... vàrem decidir lluitar contra aquells guerrers, en Charlie va guanyar i ens va apropar al cim, allí varem disfrutar del mar de muntanyes que teniem sota els nostres peus, ens vem sentir lliures i feliços.

El segon dia la nostra ignorancia ens va traïr, amb 4 signes mal entesos vem creure que plouria, pero unes formigues em van dir que no plouria, encara treballaven fora el niu i per la seva manera de caminar i altres indicis estava clar que no plouria, aquell dia la sabiduria de la natura va guanyar a l'arrogancia dels ignorants.

Dos dies mes tard amb l'intencio d'escalar a les Moles del Don, el riu dels estrets no ens va deixar passar, aquell dia no estàvem convidats, però eren tantes les ganes d'escalar, que la Laura ens va obrir tota la "Caspas i Càries", quin fred vem passar!!!!

I per fi, l'ultim dia la "KRT" (6b, Ae), completament equipada i amb bona roca, com els Ports ja ens havíen castigat força, avui son benèvols, surt el sol, i els voltors ja no ens amenaçen, s'han fet amics nostres i ens convidan a tornar aviat, així ho farem, ens emportem uns bons records, el meu diari es possarà content quan li expliqui tot el que hem viscut aquests dies.

Per cert, com es la meva primera piada, és molt probable que quedi una "xapuça", ejem..
Ferranet

UN DIVENDRES A LA PLACA YOSEMITE



esprès d’unes setmanes de repòs el Jaume i la Carla han tornat a la seva ja tradicional trobada de Divendres ... Aquest cop hem gaudit del granit de Banyadores, més concretament ens hem deixat les gemmes dels dits a les llises vies de la Placa Yosemite, que com molt bé diu el seu nom són un seguit de plaques, curtes i variables en graus; 5b, 6a+,6b i 7a* ( aquesta última l’hem deixat per una pròxima visita...ejem ) Hem disfrutat com nens, xerrat pels descosits, captat l’energia del sol... però sobretot hem tibat fort !!



(VIDEO INTRODUCCIÓ)


Text By Carla

Fotos By Jaume

* graus segons la nova guia del Maresme.


1. Indiana Pou a la recerca de l´últim burí (7a) 2. Fisureta Dom (6b) 3. Me resbalan los pies (6a+). 4. Cacatua Men (6a+). 5 Peix-polla (V)



Peix-polla i Cacatua Men




Fisureta Dom (6b)





dimarts, 21 d’abril del 2009

MÉS CALANQUES: CLIMBING IN THE RAIN

DISSABTE, 11 D'ABRIL 2009

5.27 del matí. Al bungalow en Pere ens desperta: "Està plovent!!!" Nooo, ostres, no podrem escalar. A les 7, segon intent....ja no plou! Sortim il.lusionats cap a Sormiou. Objectiu: la via "Coco". La sort decideix que nosaltres, Tutu, Carla i Ana, siguem la 1ª cordada. Després vénen els "Ploramiques" (Esther, Jaume i Víctor), i finalment la Marta, en Sergi i en Jose. No gaire lluny veiem els companys Vicky, Lu, Arantxa i Llorenç.

La via assequible i entretinguda: ara una mica de plaqueta, ara una petita fisura, ara un tros caminant, ara veig el company i ara no...Com sempre, en Tutu i la Carla tiren amunt amb energia; just el que necessito, no puc ser menys! 1r llarg, 2n, 3r...i el cel cada cop més amenaçador. 4t llarg...el vent i el fred s'intensifiquen i llavors comença a caure la pluja. Ostres, em mullo, i amb mi es va mullant la corda, les bagues, els mosquetons...Per què costa tant muntar aquesta R??? Els nervis no ajuden. "Reunió!!!!" (uff). Últim llarg, i la roca mullada. En Pere, sempre sensat, improvisa un estrep per facilitar-nos la tasca. Ha deixat de ploure quan enfilem l'última part de la via. Ara no és moment de febleses ni de pors, la roca es deixa agafar. No relliscarem; som els primers i hem de donar exemple. Acabem el llarg colpejats per un intens vent, el cor bategant fort. La vista ens treu l'alè: mar a dreta i esquerra, d'un blau profund i furiós.

Poc a poc van arribant els companys. El cim és un festival de fotos, abraçades i crits que ni el vent pot ensordir. Mengem i agafem forces per baixar. Gràcies a l'Amàlia, la nostra guia a peu de terra, arribem sans i estalvis a la platja. Ja hem escalat amb pluja...Prova superada, GEAMM!!!

Ana