dimarts, 28 d’abril del 2009

A MUERTEEEE!!!!!

Aquest finde, mentre alguns companys i companyes aprenen escalada artificial, jo arrisco la meva reputació per quedar amb en Marc i en Carles. En Carles pilota (no condueix) el cotxe fins a Olesa de Montserrat, on ens trobem les impressionants parets de les Paparres. No he trobat ressenyes, però cap problema, se les saben de memòria (o això diuen!).


Només arribar comencen les pressions: "avui res de casco, no necessites aquest mosquetó, treu-te això, fora la baga d'ancoratge"...Ah, no, per aquí no passo, la baga ve amb mi digueu el que digueu. Uff, em fan suar!!!


L'escalfament per a ells és un 6c. Jo a continuació escalfo en un parell de quarts (el Marc puja per fer-me fotos sense peus de gat, el tio!). Després comença la canya de debò: en Carles se'n va a un 7a, però està molt cansat i li falten forces. En Marc té un repte pendent amb un 8a+, "Marley", crec que es diu. Tampoc li surt a la 1ª. Cap problema, descansem i després un altre pegue.


Segona ronda: pretenen que faci un 6a amb sortida de 5+. Ho veig xungo, ni de conya de 1ª. Provo en "top-rope", em penjo i ho maleeixo tot però tiro amunt. No es pot dir que no a aquests dos. Ells de seguida tornen a la càrrega. És espectacular veure'ls lluitar contra les seves febleses, abraçant la roca amb força, els músculs en tensió a cada pas. Un col.lega desconegut els anima: "Vengaaaaa, a muerteeee!!!". La veu se sent al Monestir de Montserrat. Vaja, tampoc surt a la 2ª. En Carles esgotat, li falta repòs. Al Marc li ha vingut d'un pèl, ostressss!!!


Avança el dia. Faig un 5è de 1ª i m'animo molt, ole! Les hores passen massa ràpid. En Marc "a muerte" amb el 8a+, el té tan a prop...La maleïda roca es deixa acaronar però no posseir. I, per fi, el millor moment del dia: en Carles torna al 7a, cansat, no vençut. El Marc l'assegura implacable: "ara no pots badar, has d'anar per feina". Ell quasi no parla, només emet algun soroll de tant en tant. Supera el desplom amb fermesa, ara sí, Carles, ara sí. I mentre enfila l'últim tram de la via, se'm mulla la galta. En Marc riu, però jo sé que ell també s'ha emocionat una mica...


Amb el "subidón" d'en Carles vaig a provar un altre 6a. Massa dur per fer de 1ª, però interessant per practicar "posturetes" i passos raros. Braços a tope, em vaig penjant, estudio la pedra i aprenc a llegir-la una mica. Arribo a dalt amb molt bon feeling i ganes de millorar. "Si entrenessis una mica...". Ja ho sé, Marc, ja ho sé. Amb ells dos sempre s'ha d'anar "a muerte". Tinc agulletes, però si em deixen penso repetir.




12 comentaris:

Ana ha dit...

Ai, que abans he escrit un comentari i crec que l'he esborrat. Je, je, el repeteixo:

Uff, com m'ha costat fer aquesta piada. Mira, Jaumet, m'he atrevit amb fotos i música!!! Carles i Marc, un plaer sortir amb vosaltres, wapos!

Carles ha dit...

Gran dia d'escalada, amb uns companys fenomenals. Ana, tens fusta d'escaladora. Vas tibar a muerte i això que anaves empastillada, jeje. I a més tens una gran tècnica per des-fer nusos, jiji. Ah per cert, ets la primera persona que conec que s'emociona perque un altre encadena una via, que maco. Petons. A tu Marc un tailandés.

Montse ha dit...

Jo he estat a les paparres però amb prou feines vaig poder fer 1 o 2 vies, ara ja sabeu perquè.. Jejjeje, les vistes a Montserrat magnífiques, oi Anna?

Ther ha dit...

Caram és anar amb en carles i en marc i agafar nivell eh!!! però... la propera posa't el casc, diguin el que et diguin!!! Felicitats campiona. Per cert les fotos xulíssimes.

Pere T. ha dit...

Felicitats a tots tres i en Carles per l'encadene!
Sou uns cracs!
Carla.... fes-li la fitxa del GEAMM en Marc ja! .... je je je

Anònim ha dit...

EEiii PAPARRES, es molt xulo!!!! Ja us va convidar a birra en charly o no era grau nou????
Bueno, ens veiem aviat maquines!!!
Muaakk
Cris

ferran ha dit...

estas molt guapa a les fotos, eh? com es nota que estaves contenta, aixins m'agrada, aixo si, cuidadin amb aquests 2 que tenen un punt de bogeria perillos, un petonet

JAUME ORS ha dit...

... bon trio !!! Felicitats a tots tres però sobre tot a l´Ana dons anar amb aquest parell de frikis no és fàcil. Guapes les fotos i la piada entra de debó. Petons als tres !!!!

Unknown ha dit...

Molt bé, molt bé !! Quines ganes que m'han entrat, tinc mono d'escalar, que aquest cap de setmana no m'han deixat !!!
Molt motivadora la piada!!
Quin crack Ana !!
Records als altres 2 pendons !!

Alfredo ha dit...

Guauuu Anuxi,a este paso no hay quien te "sople",te van a salir musculos hasta en las pestañas.
Muy buena piada mujeee.

A los otros 2 (Carles y Marc) por lo que cuentan en su linea!!!!

cuidaros

Ana ha dit...

Doncs sí, Montse, les vistes a Montserrat fantàstiques. Cris, en Carles no ens va convidar, no val! (no era grau nou, serà per això)
Als altres gràcies pels comentaris. Ja tinc ganes que arribi demà per tornar-nos a trobar.

jd ha dit...

EP! Soc el un dels nois que estaba diumenge a les paparres amb vosaltres! El que no va provar el 8a+!

Veig que finalment el Carles es va endur la peluts mauqineros (el 7a). Felicitats epr l'encadene! a mi aquella via en va costar molt encadenarla!

Llastima que el Carles al final no va encadenar! pero la tiene apuntico apuntico!

Salutacions i a seguir tibant-li