A MUERTEEEE!!!!!

Aquest finde, mentre alguns companys i companyes aprenen escalada artificial, jo arrisco la meva reputació per quedar amb en Marc i en Carles. En Carles pilota (no condueix) el cotxe fins a Olesa de Montserrat, on ens trobem les impressionants parets de les Paparres. No he trobat ressenyes, però cap problema, se les saben de memòria (o això diuen!).

Només arribar comencen les pressions: "avui res de casco, no necessites aquest mosquetó, treu-te això, fora la baga d'ancoratge"...Ah, no, per aquí no passo, la baga ve amb mi digueu el que digueu. Uff, em fan suar!!!

L'escalfament per a ells és un 6c. Jo a continuació escalfo en un parell de quarts (el Marc puja per fer-me fotos sense peus de gat, el tio!). Després comença la canya de debò: en Carles se'n va a un 7a, però està molt cansat i li falten forces. En Marc té un repte pendent amb un 8a+, "Marley", crec que es diu. Tampoc li surt a la 1ª. Cap problema, descansem i després un altre pegue.

Segona ronda: pretenen que faci un 6a amb sortida de 5+. Ho veig xungo, ni de conya de 1ª. Provo en "top-rope", em penjo i ho maleeixo tot però tiro amunt. No es pot dir que no a aquests dos. Ells de seguida tornen a la càrrega. És espectacular veure'ls lluitar contra les seves febleses, abraçant la roca amb força, els músculs en tensió a cada pas. Un col.lega desconegut els anima: "Vengaaaaa, a muerteeee!!!". La veu se sent al Monestir de Montserrat. Vaja, tampoc surt a la 2ª. En Carles esgotat, li falta repòs. Al Marc li ha vingut d'un pèl, ostressss!!!

Avança el dia. Faig un 5è de 1ª i m'animo molt, ole! Les hores passen massa ràpid. En Marc "a muerte" amb el 8a+, el té tan a prop...La maleïda roca es deixa acaronar però no posseir. I, per fi, el millor moment del dia: en Carles torna al 7a, cansat, no vençut. El Marc l'assegura implacable: "ara no pots badar, has d'anar per feina". Ell quasi no parla, només emet algun soroll de tant en tant. Supera el desplom amb fermesa, ara sí, Carles, ara sí. I mentre enfila l'últim tram de la via, se'm mulla la galta. En Marc riu, però jo sé que ell també s'ha emocionat una mica...

Amb el "subidón" d'en Carles vaig a provar un altre 6a. Massa dur per fer de 1ª, però interessant per practicar "posturetes" i passos raros. Braços a tope, em vaig penjant, estudio la pedra i aprenc a llegir-la una mica. Arribo a dalt amb molt bon feeling i ganes de millorar. "Si entrenessis una mica...". Ja ho sé, Marc, ja ho sé. Amb ells dos sempre s'ha d'anar "a muerte". Tinc agulletes, però si em deixen penso repetir.