Olaia – Welcome to the sun.

El dia de Sant Joan, enlloc de dormir la ressaca, descansar i jaure al sofà, l’Anna i jo, en Pere M., vam decidir anar a fer una escaldeta-boniqueta...
...això sí , al nostre ritme... no és qüestió de perdre la nostra bona fama.

Per motius variats que no exposarem aquí, ens vam plantar a peu de via a les 14:00, i amb el sol gratinant-nos el clatell ens vam posar a escalar.


És una via disfrutona, molt recomanable i especialment dedicada als escaladors-sabinaires amants de les vies pràcticament desequipades. Té una lògica escaladors de les vies clàssiques, buscant sempre les ziga-zagues que esquiven les dificultats del terreny.

Escaladors plaqueros absteniu-vos!!! Aquí les cintetes curtes no serveixen per a res.

Via amb molts flanquetjos, que poden arribar a molestar de tant de fregament a les cordes, però que li donen una mica d’ambient a una escalada de poca dificultat.

No m’esplaiaré amb els detalls de la via i en la ressenya, perquè trobareu molt bones referències al Un Munt de Ressenyes.

Només dir-vos que l’Anna es va portar com una campiona; a la primera reunió ja volia baixar, i a la segona, i a la tercera... i així vam anar fent fins que ens vam plantar a dalt!! Ei però vam arribar de dia al cotxe, eh?

I per celebrar-ho vam anar a menjar-nos una coca a Ponts!!