dijous, 1 de juliol del 2010

Olaia – Welcome to the sun.

El dia de Sant Joan, enlloc de dormir la ressaca, descansar i jaure al sofà, l’Anna i jo, en Pere M., vam decidir anar a fer una escaldeta-boniqueta...
...això sí , al nostre ritme... no és qüestió de perdre la nostra bona fama.

Per motius variats que no exposarem aquí, ens vam plantar a peu de via a les 14:00, i amb el sol gratinant-nos el clatell ens vam posar a escalar.


És una via disfrutona, molt recomanable i especialment dedicada als escaladors-sabinaires amants de les vies pràcticament desequipades. Té una lògica escaladors de les vies clàssiques, buscant sempre les ziga-zagues que esquiven les dificultats del terreny.

Escaladors plaqueros absteniu-vos!!! Aquí les cintetes curtes no serveixen per a res.

Via amb molts flanquetjos, que poden arribar a molestar de tant de fregament a les cordes, però que li donen una mica d’ambient a una escalada de poca dificultat.

No m’esplaiaré amb els detalls de la via i en la ressenya, perquè trobareu molt bones referències al Un Munt de Ressenyes.

Només dir-vos que l’Anna es va portar com una campiona; a la primera reunió ja volia baixar, i a la segona, i a la tercera... i així vam anar fent fins que ens vam plantar a dalt!! Ei però vam arribar de dia al cotxe, eh?

I per celebrar-ho vam anar a menjar-nos una coca a Ponts!!

6 comentaris:

JAUME ORS ha dit...

... molt bé, així m´agrada parelleta, la resaca pels golfaires !!! ... vosaltres a escalar !!!

Pere T. ha dit...

Quins walkies més xulos!
Jo vull uns....Adrien!!!!

Llorenç ha dit...

bon aquesta! una gran oblidada!!! les vies veines li fan massa ombra!

Jo en tinc molt on record! hi ha una diferència molt gran amb la resta de vies veines, en aquesta et veus com més despullat!

felicitats!

Alfredo ha dit...

Andaaa, no sabia que esta pareja escalara..
Pense que solo bailaban sevillanas y olee!!

me alegro un monton..no pareis

cuidaros.

Ana ha dit...

Pere, no em crec que l'Anna es volgués baixar a cada R. Digues la veritat: eres tu el que volia abandonar, i ella la que tirava amunt. Pensa que al Geamm se sap tot, je, je, je.

Anònim ha dit...

Evidentment que era jo la que tirava, en Pere tenia ressaca i insolació! així que la feina me la va deixar per mí.
Anna Serra.