dijous, 1 de juliol de 2010

Les Canals (Garrotxa)

La garrotxa es per estadística es la comarca amb més pluges de tot Catalunya, concretament a Sadernes s'hi s'amaga un dels descensos més increïbles de la nostre terra, però es capritxos i normalment les seves pared estan seques, aixi que vam estar a la guait de la meteo, la setmana del 14 al 18 hi havia previsió de forts ruixats... doncs res, a demanar els permisos, ara ja nomes ens queda creuar els dits...la naturalesa serà qui decidirà.


Accés:
Senzill agafem l'autovia de l'atmetlla direcció Vic, seguim cap a Torelló i anem a buscar el nou túnel de Bracons, en un plis plas estas a les Preses, en uns quants minuts mes a Olot que el creuàrem per anar a buscar l'autovia en direcció Girona, sortirem desprès del túnel a la sortida de Montagut, tot recte cap amunt fins a Sadernes, important anar-hi d'hora i demanar els permisos.

Aproximació:
una mica avanç del 4 pàrquing de vehicles, baixa una pista per la nostre esquerra direcció Bassegoda, aquesta ressegueix el riu i va canviant de costat varies vegades, un cop creuat el riu per 3 vegada per un pont de fusta anirem a buscar un collet i no deixarem en cap moment les marques taronges que en portaran fins al riu, unes 2:30 o 3. Una aproximació de les maques, maques!!



Descens:
Comencem en un petit rierol obert que ens fa tenir una idea falsa del caudal del barranc, però si en aquest punt hi ha aigua es molt bona senyal, seguirem per el riu durant una bona estona per petites badines, algunes mes profundes que altres. Un cop superat aquest tramit bonic i verd arribem al primer rapel, si porta aigua es un tobogan amb totes les de la llei, continuarem per un seguit de ràpels curts fins arribar al sector badina trampa, clar que amb aigua es un salt de 12 o 13 metres que també es pot convertir en tobogan, increïble... desprès d'això el barranc s'estreny i anem per petites badines no gaire altes, no son gens profundes...vigileu. El barranc continua amb una dinàmica entre verd i rocós, amb badines mes i menys grans, si busques bé es poden fer infinitat de salts, alguns d'ells delicats per l'emplaçament i el caudal. Conclusió un barranc molt disfruton, que té absolutament de tot, als que ens agrada volar ens ho em de mirar tot amb lupa, però si porta aigua es una canya.




Retorn:
Surt una pista per la nostre dreta que ressegueix la muntanya i puja lleugerament fins a trobar el Camí principal que el prendrem cap a l'esquerra. En una hora o hora i mitja podem estar perfectament al cotxe.



Bl@de


3 comentaris:

Nogués ha dit...

Per fi es va pillar les putes canals amb un xurret com deu mana i es va fer el putu sal de la marmita trampa.

I el trekking impresionante.

Jo crec que es van muntar 3 rapels obligats, ja que es va saltar casi tot.

OEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!

Alfredo ha dit...

valee, valeee..Jordi´s, a la proxima de barrancos me apunto..que el agua ya esta mas calentita, claro esta, si quereis llevar un lastre...osease yo.

cuidaros

Anònim ha dit...

EEeeeennggaaaa... Alfredo... que els Jordis et portin a fer el Navarros o l'aigueta d'Eriste!!

Con un par...

;-)

Pere M.