dimecres, 18 de novembre del 2009

Via Aresta idíl·lica - Olina (165m, V/Ae)


Ja som diumenge i anem cap a Oliana. el destí és Sant Honorat, la via l'aresta idíl·lica, roca conglomerat que es trenca, aquestes són les paraules del papa pitufo, bé anem-hi !!

Creuem el pont sortint d'Oliana, cap a Peramola (prou caxondeo !, per cert era Pera o Pere - mola ??). Provem l'aproximació que ens proporcionen els savis consells de l'arantxa i en llorenç, per tant triguem uns 30-35 minuts caminant, per un paissatge maravellós, trepitjem la roca que tindrem que tastar, i afirmem que no és de gaire bona qualitat. Al fons veiem inmensos ponts de roca naturals, asociem figures a les roques, i ja hi som.
Pujem el primer tros R0 caminant, fins a sota el llavi on comença el primer pas d'Ae. abans de tot en Pere tot generós col·labora amb l'aportació d'aigua als canals i petits barrancs de la zona. Cordades Pere-Vicky, Esther-Sergi i ana-Alfredo.

1er llarg, un parell o tres de passos d'Ae i sortida en lliure, reunió a l'esquerra, llarg intens, però molt curs. La reunió en una repissa per 50 persones.
2on llarg, tendència recte i a l'esquerra, equipat amb parabolts, però escasos.
3er llarg, III - -IV, amb una assegurança i fem reunió en la primera savina que trobem.
Ara seguirem caminant encordats, uns 50 metros, fins al següent llarg.
4rt llarg sortida en lliure V, i tres passos d'Ae, per tornar a sorti en lliure, tendència cap a l'esqueera on anirem a buscar un parabolt, un pel allunyat, seguidament a la dreta per anar a buscar la Reunió.
5 er i 6 è llarg, els empalmem, IV - IV+, reunió adalt del Cim. Les vistes fabuloses, inclús podem divisar Montserrat, també podem escoltar la cantarella de l'Anna sota la vall de Sant Honorat.
El ràpel comença, al final del cim, el primer de 15 metros que ens deixarà justament devant de la instal·lació d'uns dels millors ràpels que he pogut fer mai, 45 metros de ràpel volats, dins d'una boveda, impresionant, fabulós, per repetir, ... Vigileu, al'hora de recuperar les cordes, pot ser un problema !!, tres ràpels d'uns 25metros ens seguiran fins arribar aproximadament a peu de via.

7 comentaris:

GEAMM ha dit...

home ara feia dies que no fotia ni brot, amb una mica de temps, sempre es pot fer algo. Via molt recumenable, excepte pels que esteu acostomats a abandonar vies, o arribar a les 2:00 de la matinada al cotxe, je, je. Espereu al canvi d'hora.
Sergi

Pere T. ha dit...

Sortida molt enriquidora!

JAUME ORS ha dit...

... jo només pel ràpel ja val la pena fer-la !!!! A disfrutar !!!

PGB ha dit...

Juas, així que ereu vosaltres? Justament diumenge vaig anar amb la xicota i uns amics a fer la volta als cincles de Sant Honorat i la Roca del Corb. No vaig poder apartar els ulls de l'Aresta idílica i menys encara al veure que hi havia 3 cordades cap a la una del migdia. Vem estar dinant per allà i cap a les 3 (més o menys), al passar per sota, vem sentir els renecs d'alguna noia que li costava molt l'artíficial. Diria que vosaltres ja no hi ereu.

Alfredo ha dit...

UFffffff me lo pase genial, la escalada, la compañia, el rapell, que por cierto, nosotros los hicimos con frontal...para repetir

Cuidaros

Pd: eyyy ya se como funciona la **fifi**

Ana ha dit...

Doncs suposo que la noia que renegava era jo, je, je. Crec que si t'has d'estrenar en artificial(com era el meu cas) aquesta via no és la més adequada. Els passos eren durillos i a més la quantitat de "catxarros" a recollir i el pes dels mateixos dificultava encara més la tasca.

Tot i així,agraeixo la paciència i suport dels meus companys, i espero millorar la propera vegada.

Alfredo, tendrás que enseñarme a usar la fifi, a ver si la siguiente cuesta un poco menos!!!!

Unknown ha dit...

Enhorabona nois!! J ja stic perdent el fil ... a veure si a la pròxima sortida podem fer-la plegats ! Però haurà de c entre setmana ... ja us explicaré !!

Carla .-)