Barranc de la Paridora 13/10/2009

Ctrl + C Ctrl + V Aprofitant l'ultim cap de setmana del 41è Curs d'escalada, que el dilluns és festa i que la destinació triada es ni mes ni menys que... Supr, Supr. Estic tant acostumat a fer servir l'opció de Cortar i Pegar per agilitzar la feina que a vegades hem considero un autentic perro de l'escritura. Això es com aquell alumne inmadur que es connecta a la famosa web "El Rincon del Vago" i es baixa un Treball complet sobre la 3à Guerra Mundial hores avanç d'entregar-lo i dic 3à perque tots sabem que n'hi va haber 5... un moment siusplau... si el termometre marca 39,5 puc seguir escrivint tinc marge fins al 41, despres ja m'entren convulsions i m'haig d'enmanillar a la taula.

Com anava dient despres d'acabar el curs d'escalada el diumenge dia 12 i haver tingut el gust de compartir cordada amb la Vicky i en Jaume Mayor, seguia disposant d'un dia lliure, d'un llibre de ressenyes barranqueres de la zona i de la meva estimada victima l'Anna. En aquest cas podriem dir que la victima vaig ser jo, ara us explicare el perque... Dies avanç vaig estar meditant sobre la millor opció barranquera per fer el dilluns, bàsicament l'unic factor que hem faria pendre una decisió o una altre era el meu estat físic i el de l'Anna, però l'Anna sempre diu que està bé, aixi que depenia nomes del meu, tenin en compte que el dissabte vam anar a fer el Canaletes, per la tarda escalada esportiva i que diumenge vam haver de matinar per fer el curs... clar que alguns van acabar de nit i d'altres a l'hora de dinar ja erem a baix. Lo dicho, segons el nostre estat físic d'aquest d'arrers dos dies ens decantariem per una opció o una altre. La Paridora era un barranc que ja havia descartat dies avanç per dos motius, el primer és que segons la meva ressenya es necesitava un mínim de 7 o 8 hores per fer-lo sencer i l'altre era que el penultim rappel hem causava un cert mal rotllo perque veia que era de 30 metres segons la meva ressenya, i la meva corda era de 60m, s'havia que hem trobaria amb un barranc sec i que les badines estarien sota mínims, això causa una certa modificació en l'allargada dels rappels en altres paraules, si el rappel feia més de 30 metres tindriem un petit problema. La veritat remuntar un rappel de 30m completament vertical amb les pareds llises i mullades despres de nose quantes hores d'activitat no era una cosa que hem fes gaire gràcia. Però, perque soc jo la victima?? us preguntareu, doncs molt sencill, ja l'hi havia comentat a l'Anna sobre l'existencia d'aquest barranc i que era una opció que podria estar molt bé, però no ho acabava de veure clar. Doncs no se el perque se l'hi va possar entre cella i cella que l'haviem de fer, aixi que va agafar a en Sergi per banda i l'hi va dir que hem convençes per anar a fer-lo, aquella mateixa nit vaig parlar amb en Sergi i m'ho va pintar tant bé que no m'ho vaig pensar gaire, bueno els que hem coneixeu ja sabeu que soc un tio molt neutral, i que no hem picu mai... jijiji total, que no se com el vam acabar fent.

Acces:

Hem d'anar per l'AP-7 direcció Tarragona, sortida 34 i seguir direcció Reus, continuarem per la N-240 i passarem Falset, Mora d'Ebre, Gandesa i Horta de Sant Joan, atravessat aquest ultim poble arribarem a un creuament que pendrem a la dreta direcció Arnes, uns quilometres més endevant ens desviarem cap a la dreta i entrarem a Arnes i atravessarem el poble en direcció els estrets. Seguirem per una pista sense esfaltar uns quants centenar de metres despres tombarem a la dreta en direcció al cementiri, i seguirem rectes fins a trobar un creuament amb una font de pedra a la nostra esquerra, pendrem aquest camí i seguirem rectes fins a trobar una cadena que ens talla el pas. Just avanç veurem un caminet a mà dreta que baixa, poc despres atravessarem un petit pont de formigo, a partir d'ara haurem de continuar per la carretera principal fins arribar a una valla de fusta que podrem obrir i seguir endevant, pocs metres despres trobarem el rètol del barranc, nosaltres continuarem rectes, la carretera et fara atravessar en diverses ocasions el riu, a partir d'aqui hauras de valorar fins on arribaras conduint, veuras que hi han varies opcions d'aparcament però com més aprop del Mas de Pau aparquis millor, jo vaig aparcar al mas que hi ha uns 600m avanç, el camí ja era inpracticable per el meu cotxe. Caminant arribem al Mas de Pau i seguim recte fins a veure la primera fita recontruida per nosaltres. Mapa d'accés

Aproximació:

Molt llarga amb molt de desnivell però no us deixara indiferents, el camí comença per el lateral dret del riu, quant s'acaba veuras que entraras al propi barranc i el remuntaras uns metres amunt fins que les fites et desviaran per un camí que queda a l'esquerra del riu, us trobareu una pujada bastant considerable. Vaig sentir veus que pots seguir remontant barranc amunt fins a trobar de nou una desviació a la dreta, nosaltres vam pujar pel lateral esquerra seguin unes marques vermelles i diferents fites, tornarem a travessar al barranc i trobarem un altre camí que ens deixa el riu a mà dreta pujarem de forma més pausada, sempre seguin les fites i marques vermelles, tornarem a entrar altre cop al barranc, en aquest punt podrem veure a la dreta un troç del penultim rappel de 30m segons la meva ressenya, i l'ultim rappel de 10 encastat en unes roques a mà esquerra, seguirem rectes i veuem que el camí torna a pujar de forma brusca per l'esquerra del barranc, seguirem en tot monet les marques vermelles, un cop superat aquest desnivell tornarem atravessar el barranc. A mà dreta ens quedaran els ultims 3 rappels mes engorjats i alts del recorregut, nosaltres anirem a buscar un camí a la dreta del riu, a partir d'ara ja no tornarem a veure més el barranc i sempre el tindrem a mà esquerra, seguirem per un petit sender i pendrem una desviació a mà esquerra, comença la part amb més desnivell, pujem moltissim tindrem unes vistes de la vall al·lucinants, no te perdua hi ha infinitat de fites i de marques menys la part final, que té tendencia a anar cap a la dreta i amunt fins atrobar una pista ampla que pendrem a la esquerra, pocs metres despres trobarem un rètol d'avis d'incendi a mà esquerra amb moltes roques petites es l'inici del barranc. Nomes per el camí d'aproximació val la pena fer el barranc. He de confessar que hem vaig perdre prop de 45 minuts perque vaig seguir la pista ampla, hem pensava que el barranc estava ubicat mes lluny però realment teniem l'inici just al costat.

Descens:

Caminem uns 50 metres fins a trobar la primera badina on hi ha instal·lat un passamans fins a la reunio del primer rappel de 20 metres, ets pots possar el neopre o el que creguis necesari en aquesta badina, l'unic inconvenient es que hi ha corrent d'aire i fa una mica de fred. Un cop superat el rappel el barranc segueix amb una succesió de resaltes, un rappel molt aeri de 20m i un menys aeri de 13. Seguirem per una part molt engorjada amb petites badines d'aigua estancada, millor si les pots evitar, despres arribarem a un salt un pel incomode de dos temps de 7m amb possiblitat de montar rappel, la badina normalment es plena i el salt es pot fer perfectament, aigua congelada però tant si optes per fer el rappel com per fer salt no t'escaparas de la remullada. Despres de superar una zona de caos arribarem a un rappel un pel volat que acaba a uma badina amb l'aigua de surgencia molt freda. Inmediatament despres trobarem un altre rappel també un pel volat que sembla una mena de gruta, seguirem i trobarem dos rappels de 6m que és poden fer seguits si tens la corda prou llarga, apenes hi ha fregament. Poc despres arribarem a un del punts negres del recorregur, ja que a la meva ressenya possa que es un salt i jo hem vaig trobar la badina amb molt poca aigua, costa una mica d'apreciar desde el rappel, però si t'hi fixes es veu perfectament el fons, finalment superes una petita zona de caos i arribes a l'ultim tram del barranc, 3 rappels de 22m, 5m i 30m molt engorgats i impressionants, molt fàcil d'identificar hi ha una placa d'algu que hi va perdre la vida, lo curios del cas es que es deia Jordi. Despres de fer una terrible reflecció amb mi mateix, d'haber vist el rappel de 30 metres desde baix i comprobar que la badina era buida, vaig dedir abandonar per un escape que hi havia a mà dreta, era el mateix camí de l'aproximació. No m'agrada gens abandonar una cosa que ja he començat i menys quant hem queden 3 rappels per arribar al final, però crec que vaig pendre la decisió correcte, primer perque no anava sol, segon perque estava rebentat i tercer perque quant vaig arribar a casa vaig poder comparar la meva ressenya amb una altre, quina va ser la meva sorpresa, el rappel era de 35m. Uffff!!!

Retorn:

Vam decidir no fer l'ultim rappel de 10 i tornar per el camí de l'aproximació, ens vam treure el neopre on podiem contemplar el penultim rappel de 30 o 35 i el rappel de 10 que era com una mena de cova, es començava a fer tard i mas vale lo bueno conocido que lo malo por conocer. Vam seguir el camí i vam dedicar-nos a muntar fites en llocs on creiem que no quedava molt clara la direcció.

Veureu que apenes tenim fotos i cap video del barranc, vam anar a l' idea, arribavem al cotxe a les 18:30 de la tarda i marxavem a les 19:00 teniem encara uns 45 minuts fins Arnes i despres tornar fins a Mataró, o sigui unes 3h més. La mare que va parir la Paridora!!! jijiji

De totes maneres estic contentissim d'haver pres la decisió de fer aquest barranc hem va semblar espectacular, gràcies Sergi per convençem (no et va costar gaire) i gràcies Anna per motivar-me i aguantar-me.

Aproximació: 2h 30minuts o 3h, nosaltres 3h 30minuts.

Descens: 2h 30 minuts (vam anar per feina).

Retorn: 1h 30 minuts (amb la calma, montant fites).

By Bladé