TASTET A L'ESCALADA CLÀSSICA A GORROS.

Una tarda tranquil.la a casa, avui no hi hagut sort, no sortiré a escalar, ara, demà sí! Demà per fí aniré a tocar roca !! Des del dilluns passsat, festiu per alguns afortunats, que no m’enfilo per enlloc, bé, això si pujar a dalt del cavall no és considera enfilar-se ! ... D’això m'en faig un fart !! J

I com que veig que ningú s’anima a explicar-vos el Tastet a l’escalada Clàssica a Montserrat, ho faré jo!

Dilluns 01 de juny, una molt bona manera de començar el mes que ens obra camí a l’esperat estiu, ens trobem al Monestir de Montserrat una bona colla del GEAMM, i aquest cop amb uns acompanyants especials;

En Marc!! Després d’impregnar-se duran més de 9 mesos de muntanyes, parets, vies i fotos moltes fotos d’escaladaors per part de la seva socia i amiga, s’ha decidit per batejar-se en el món de la via clàssica amb una gran cordada : Sergi i Esther i una bona via per iniciar-se: la Rataplan.

En Tito!! Després de tastar l’escalada fa menys d’un mes, les ganes el superen i tan amb les cordes per davant com per darrera la via Rataplan va caure als seus peus. Cordada: La Sandra, qui el va introduir en aquest món de sargantanes i l’Albert, muni de Granollers i esperem a partir d’ara company de multiples escalades.

La Montse!! Qui després de varis intents frustrats perquè vingués a escalar amb nosaltres i s’introduis de nou en aquest estil de vida, per fí es va decidir !! I vaig disfrutar de la seva companyia al llarg de l’ascenció al cim, on ens va confessar el seu petit secret; Enhorabona Xavi i Montse!!! Cap altre racó hagués estat un millor lloc. La via : "La qui hi faltaven spits". Cordada: jo!

En Ramon i l’Enrique: En Ramon ja fidel a les nostres últimes sortides, no s'en perd ni una !! i l’Enrique qui després d’un temps lesionat i amb el tema via clàssica una mica oxidat van fer cim per la via "Benson" i van gaudir de la simpatia, paciència i didàctica del nostre estimat Ferranet.

Així doncs, varem rodejar la Magdalena Inferior i la varem escalar suaument fins a fer CIM junts, per a gaudir una vegada més de les meravalloses vistes de Montserrat ( ara ja, les agulles, parets i racons tenen nom propi ), gaudint de la sensació d’inmensitat, bellesa, satisfacció i companyerisme.

L’Amàlia!!: L’Amàlia no ens esperava al CIM, però sí al banc del Cremallera prenent el sol i amb llibre en mà, el nostre campament base, la nostre fidel aliada sortida rera sortida, la nostre excusa perfecte per a descarregar-nos de les cordes tan a la baixada com a la pujada ( 1000 escales sòn moltes!, però 1000 escales amb corda, sòn una bogeria !! ) .

Esperem repetir aviat amb tots vosaltres i compartir moments tan especials com el del dilluns!!. Qui proposa la propera data ??

By Carla :-)