Canal Estreta a Ulldeter

Canal Estreta o Central d'ulldeter fent Cim al Gra de fajol Petit.
Dificultat : 60º / III
Recorregut : 220 metres.

El diumenge dia 7 de desembre ens enfilàvem cap a Ulldeter, en Pere T., en Pere M., en Ferran, la Cris, Anna i l’Esther, amb la intenció de barrufar-nos la Canal Estreta del Gra de Fajol Petit (que el cap de setmana anterior ja havíem trepitjat alguns dels membres del GEAMM).
El viatge perfecte, gens d’entrebancs, ple de cotis com ja es habitual entre tots nosaltres.
Ens trobem amb en Josep i la Laura i ja està format el GEAMM team d'avui!

L’aproximació s’iniciava per el mateix punt que la Canal Oriental, per tant era un recorregut que ja coneixíem, per la cara Nord fins a peu de Canal.
Sent pont, i com ja ens temíem hi havia més d’una cordada davant nostre, així que varem començar a enfilar xinu-xanu. La sorpresa, la cordada de davant nostre eren uns nois la mar de trempats d’Argentona. Els varem enxampar a l’inici dels primers ressalts.

En aquest primer tram ens trobem la neu tova, es un tram fàcil però de fons, de uns 45º.
En la segona etapa, ja ens trobem petits passos de gel, fem les cordades, i en Pere T i en Ferran ens ensenyen el funcionament dels cargols de gel. Enfilem gel amunt, la mar de divertit. Aquests trams ja són possibles IV, de entre 50-60º.

Hi ha dos trams més de neu amb petits ressalts de gel, a l’inici dels ressalts es produeixen els col·lapses, però la veritat es que el bon rotllo de tots va ser fantàstic.
L’ultima reunió es troba dins una cova, on s’inicia l’últim ressalt de gel. Es un lloc molt coquetó, sense una gota de neu, amb unes vistes espectaculars. Es on s’acaba el tram de via més encaixonat, molt maco, amb un encant especial.

Passat aquest tram, la canal s’eixampla, amb una pendent més suau, una 45º, la neu un pel més tova. I ja el finalitzem desencordats.
Arribem al cim, per fi, l’esgotament ha valgut la pena. I la incògnita: estan a dalt sentim escàndol de cotxes, i tots alhora pensem “que be que s’està aquí dalt”.

Fem xerinola varia a dalt el cim, i comença en descens, tranquil. Per l’aresta oest, igual que la setmana anterior, però ens trobem amb més clapes de gel. Pendents d’entre els 40-30º.
Arribem als cotxes feliços i cap a fer una ben merescuda birrilla.
El viatge de tornada, divertit, seguim amb els cotis cotis, i només amb una dormilega al cotxe, la Cris.
Ja són dos viatges en els que en Ferran no pot aclucar l’ull. ;)

Text: Esther

Fotos: Pere M i Pere T.