Escriure aquesta piada es com tenir el primer fill, com és el primer costa una mica de sortir però un cop es fora l'hi acabas agafant carinyo i aprofitant que la cosa ja està dilatada en busques un altre. Per cert enhorabona als pares dels nous vinguts. jijiji
Doncs res com qui no vol la cosa un d'aquest divendres que per quasualitats de la vida tenia festa :) quedo amb la Carla per intentar fer cim en alguna muntanya de Montserrat. Vaig deixar que tries la meva companya de cordada al cap i a la fi es preferible no discutir gaire amb la persona que t'assegurara a 130 metres del terra.
Quedem aviadet, als voltants de les deu ja erem a Montserrat aparcats, equipats, pixats i cagats... sobretot jo, som curiosos al homes però quants una dona menciona la paraula prenyada, ens entra una mena de suor freda, ens possem neguitosos i no sabem molt bé com afrontar la situació. Doncs, així estava jo, seguint els passos d'una dona cap a un terrenys del qual precisava informació. Pujem les escales del darrera del monestir seguint les idicacions cap a l'ermita de Sant Benet, la superem pel darrera i seguim pel camí del Plà dels ocells fins a trobar una desviació a mà dreta per un camí que s'enfila pel mitg del bosc i ens porta a peu de via. Una passejadeta de 45 min per obrir els pulmons.
1er Llarg 6a, V+/A0
Comencem amb força, sens dubte el llarg més complicat de la via però el mes ben equipat. Jo no puc començar tant fort aixi que deixo a la meva companya que l'obri, com es d'esperar la Carla encantada de la vida s'hi possa amb un somnriure d'orella a orella. El llarg comença amb un passet molt pulid i s'endinsa per una canal amb un parell d'arbres ideals per ficar unes cintes llargues, tot seguit ens col·loca dins una xemeneia inicialment llisa però que a mesura que vas agafant altura la roca es torna mes agreida però a la vegada mes tecnica, molt important la col·locació, finalment sortim l'exterior amb peus col·locats a banda i banda de la xemene
ia una sensació bastant aeria i molt gratificant sobretot quant estas arribant a la reunió. Jo a l'inici de la xemeneia hem vaig arrosegar com un cuc, portava la motxilla i no podia fer gran cosa, ideal fer oposició, nomes us dire que vaig arribar suant a la primera reunió. La Carla com es habitual a poc a poc i disfrutant, la veritat es que quant la veus escalar et dona molt bones vibracions.2on Llarg V-
Jo deixaria aquest llarg com un V. Ara si hem toca a mi obrir-lo, hem trec roba i pujo amunt per una fisura que tinc a mà esquerra, els alejes d'aquest llarg son
bastant considerables però està plè de sabines per anar fent "apanyos" dificil possar caxarros. La sortida del llarg es el més complicat despres es deixa fer molt bé.3er LLarg V-
Jo tambe el consideraria un V, es el torn de la Carla, seguim pujant per la fissura amunt fins que la panxa de la prenyada ens obliga desviarnos cap a la dreta i anar a buscar una sabina on improvitzarem una reunió, segueix amb la dinamica del 2on llarg. la Carla va aprofitar per possar algun tasco, inconvenient no se sent res, ja podeu cridar REUNIO ben fort si voleu ser escoltats.
4rt i 5è Llargs 2x1 quien da mas?? IV, IV+ o V+???
Aqui
si que la vam liar, despres d'arribar a la sabina la Carla hem va animar a seguir pujant perque segons la seva ressenya hauriem de trobar una reunió pel terra, curiosament arribes a un balconet bastant gran on ens vam col·locar sense està assegurats en lloc, efectivament hi vam trobar la reunió però estava massa a la dreta, molt incomode per assegurar i amb massa flanqueig a l'esquerra. Aqui vam tenir un petit l'apsus no sabiem molt bé per on continuava la via, ja que veiem un parabolt que pujava per una fissura però que clarament no era un IV, finalment vam deduir que la via seguia flanquejant per l'esquerra, però t
enin en compte que no estavem assegurats en lloc i que el proper seguro estava a can collons de la roca ens vam tallar una mica, finalment la Carla va aconseguir xapar el parabolt de la via complicada, mes tècnic però molt més proper i va recular al balconet per deixar-me obrir a mi el 4rt Llarg, començo amb un flanqueig bastant considerable, no es gens complicat, però si caus fas un pendol de collons, aconsegueixo xapar amb el primer parabolt i segueixo molt mes confiat endavant, finalment arribo a un balconet bastant llarg busco la 
reunio i no la trobo, retrocedeixo, faig recuperar cordes a la Carla i despres d'una curiosa reflexió amb mi mateix decideixo tirar pel dret, recta amunt, trobo un cordino i un parell de xapes molt separades i no gens alineades, un passet bastant macu hem fa patir una mica i segueixo recte amunt sense trobar la reunio, a messura que avanço veig que la inclinació de la montanya esta disminuint i que la graduació també, uns quants min
uts despres era al cim rient de mi mateix, avia enllaçat dos llargs, encara no se per on vaig pujar, però era feliç. Finalment la Carla puja hi esta d'acord a mi que hi habia un pas que no era n'hi de conya un IV, contents ens fem les fotos de rigor i ens preparem per l'unic rappel d'uns 30 metres perfectament equipat a mà esquerra del cim.En acabar el rappel baixem per una canal molt tupida i seguim baixant fins a trobar el cami que agafarem a mà esquerra fins a la desviació
que porta a st. Benet o al monestir.S'ha de dir que la via està considerada un V+ però degut al seu desgast de roca hi ha ressenyes que la consideren 6a al primer llarg.
Gracies Carla per fer-me entendre que la paraula prenyada pot ser maravellosa.
Fins la pròxima.
by Bladé
a aquella hora estava tancada la cafeteria de Montserrat, i desprès a Montserrat. En la primera ja us vaig explicar com s’arrivaba. Quan vam arribar feia molta boira, no es podia veure el pic. Vo
líem fer la GEDE, una via que té cinc llargs, però com baixar per camí estava malament ens vam saltar un llarg, primer va començar el meu pare i jo el vaig assegurar, era un tres, era fàcil, però com no feia sol la pedra estava freda i et feia mal. El segon llarg, un altre tres, el va fer l’Enrique i el meu pare el va assegurar. El tercer, que era un quatre, però no era molt difícil, el va fer el meu pare i l’Enrique el va assegurar,( Compte! només sortir de la reunió franqu
(foto blog del "Muntanyenc")
a amb una part bastant engorjada on el raigs solars no eren gaire benvinguts. La veritat es que les primeres dues hores de descencs van ser un patiment, cada vegada que tocavem l'aigua aviem de sortir disparats, no notavem ni les mans n'hi el peus i avegades erem incapaços de montar i demontar els rappels. No va ser fins a la part final que era molt mes oberta i amb el sol just el davant on vam començar a disfrutar com a nens petits. Llastima que era el final. Una experiencia que ens va deixar glaçats.
ncaixonada on predomina la roca, es bastant acuatic i té una succesió de rappels dentre 10 i 20 metres. La segona a diferencia de la primera es molt mes oberta i alpina, plena de vegetació, mes concretament d'avets on el rappels començen a ser menys tecnics però mes alts, d'entre 30 i 35 metres. Es un barranc que té de tot, salts, tobogans... però cal estar al lloro, demana un previ estudi de caudal i coneixement de la zona per poder fer segons quines coses. Totes les ressenyes remarquen molt una marmita trampa d'uns 4 metres, nosaltres la vam trobar plena tot i que el caudal era bastant escas, cap complicació. No cal que digui que es molt fred, ideal per fer a l'estiu.
porta fins al pont de pedra que creua el riu, per cert pels que no n'hagin tingut prou es pot fer un saltironet des del pont.
