Ctrl + C Ctrl + V Aprofitant l'ultim cap de setmana del 41è Curs d'escalada, que el dilluns és festa i que la destinació triada es ni mes ni menys que... Supr, Supr. Estic tant acostumat a fer servir l'opció de Cortar i Pegar per agilitzar la feina que a vegades hem considero un autentic perro de l'escritura. Això es com aquell alumne inmadur que es connecta a la famosa web "El Rincon del Vago" i es baixa un Treball complet sobre la 3à Guerra Mundial hores avanç d'entregar-lo i dic 3à perque tots sabem que n'hi va haber 5... un moment siusplau... si el termometre marca 39,5 puc seguir escrivint tinc marge fins al 41, despres ja m'entren convulsions i m'haig d'enmanillar a la taula.divendres, 13 de novembre del 2009
Barranc de la Paridora 13/10/2009
Ctrl + C Ctrl + V Aprofitant l'ultim cap de setmana del 41è Curs d'escalada, que el dilluns és festa i que la destinació triada es ni mes ni menys que... Supr, Supr. Estic tant acostumat a fer servir l'opció de Cortar i Pegar per agilitzar la feina que a vegades hem considero un autentic perro de l'escritura. Això es com aquell alumne inmadur que es connecta a la famosa web "El Rincon del Vago" i es baixa un Treball complet sobre la 3à Guerra Mundial hores avanç d'entregar-lo i dic 3à perque tots sabem que n'hi va haber 5... un moment siusplau... si el termometre marca 39,5 puc seguir escrivint tinc marge fins al 41, despres ja m'entren convulsions i m'haig d'enmanillar a la taula.dijous, 12 de novembre del 2009
Barranc Canaletes o Piqué 10/10/2009
Aprofitant l'ultim cap de setamana del 41è Curs d'Escalada, que el dilluns es festa i que la destinació triada es ni més ni menys que Ports de Beseit indret que fins a dia d'avui no havia tingut l'honor de visitar, hem plantejo seriosament la opció de fer un parell de barrancs per la zona, Ohh quina sopresa!! tinc un llibre de ressenyes de barrancs a Tarragona, perfecte. Ara ja nomes hem queda convençer alguna pobre victima perque es remulli amb mi, no es gaire dificil l'Anna Rubio, una amiga que ha descobert el mòn dels barrancs aquest any i que ja ha fet el LLech un barranc en el que no ho va passaHem d'anar per la AP-7 direcció Tarragona, agafar la sortida 34 i seguir direcció Reus, continuarem per la N-240 cap a Falset, Mora d'Ebre, Gandesa i finalment Horta de Sant Joan. Un cop arribat al poble l'atravessarem fins que arribem a un creuament que posa Arnes a la dreta i Prat del Compte a l'esquerra, nosaltres seguirem rectes i entrarem a un cami en mal estat que ens porta als estrets, a pocs metres tombarem per una pista a mà esquerra on ja veurem el cartell informatiu del barranc seguirem sempre recte i cap avall fins arribar a travessar el riu canaleta despres tornarem a pujar i entrarem dins un paissatge completament desolador causat pel greu incendi que va patir aquesta zona l'estiu passat, arribarem fins un petit aparcament al costat del Mas de Fondos, nosaltres seguirem rectes i tornarem a creuar un altre riu el de Cubars, finalment tombarem a l'esquerra per un camí on hi ha una cadena normalment oberta i a pocs metres arribarem al Mas de Satorras on deixarem el cotxe. Mapa d'acces.
Aproximació:
dilluns, 9 de novembre del 2009
MALANYEU (Via "Carla se´n va a la selva" (IV/V/V+, 100 mts.)


Primer llarg (40 mts, 10 parabolts): Cap problema, tot recta amunt fins arrivar a la primera reunió.
Segon llarg (30 mts, 2 parabolts). Aquí prenem la opcció d´anar a la dreta, només sortir, salvem els primers 3 metres i deseguida fem flanqueig a mà dreta fins anar a buscar la reunió amagada entre arbres, això si força comoda.
Tercer llarg (35 metre, 11 parabolts). Anirem recta amunt, amb tendencia una mica a la dreta. Un pel descomposta la roca, a trams, fins arrivar al tram on podem agafar la varinat de la esquerra (V+) o la de la dreta, un IV.
Descens: Per aquesta via no és recomenable fer el ràpel, així que anirem a la linea del costat mateix on perferctament el podrem realitzar. Ràpel de 55m situat a 8m a l’esquerra de la R-3 i que condueix a la 1ª reunió i un segon de 40 m. O bé caminant a la dreta tot remuntant tota l’aresta fins a una casa i baixar a buscar el peu de via en uns 40’.
Ara una vegada avaix, casualitats de la vida, coneixem a la Martzia, una noia italiana on coincirem el cap de setmana seguent al aniversari GEAMM i també ... coincidim amb en Marc i en Carles a les Taules de la llei on estan fent esportiva. Guai !!!!
Un petit àpat i ... marxem cap a Sant Llorenç de Morunys a fer una ullada a la casa rural.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
PORTS DE BESSEIT_ VÍA KRT
250m, 6b+/A1 (6ª OBLIGAT)Estem de cap de Setmana de Curs, però aprofitant que és llarg, un dels dies la Carla i jo volem anar a fer una vieta maca.
Havíem parlat d’anar a fer “ por la Birra”, pintava be….per mi ja era tot un repte! El que no sabía era que les tornes cambiaríen l’endemà primera hora del matí!
A les 8.00AM arriben la Eli i en Xavi, aquest últim vol anar a fer la KRT, i en Xicu i en Ferranet volíen anar a fer la MANEL MUÑOZ, les dues a la mateixa zona...i la Carla i jo no tenim cotxe!
Important anotar que la Carla l’havía fet el dia abans amb el Ferranet!. De cop i volta sento: “perquè no aneu a fer la KRT...?”, i jo de reull miro a la Carla pensant “No serà possible?!”Doncs vinga som-hi.
Sorprenentment no em vaig morir de por, fins que la Carla va començar a tenir dubtes d’anar les dues soles, però de seguida vem pensar “Estem salvades, portarem en Xavi i l’Eli davant”...
Doncs vinga que a Arnes hi falta gent! L’última sorpresa del dia seria que acabaríem sent dues cordades de 3!.
Aproximació:
Sortim amb cotxe des de Horta de Sant Joan en direcció Arnes. Haurem de girar a l’esquerra en direcció les Valls, on agafarem un camí que es primer asfaltat i després pista (com be apuntàvem els Kutres a la seva ressenya), passarem una font ideal per omplir cantimplores i continuem fins a trobar l’indicador a l’esquerra “les valls”, allà es deixarà el cotxe. Comencem el camí per l’esquerra del riu uns 20min. Mentre ens anem aproximant es veu perfectament l’esperó...i creieu-m’he fa un respecte impressionant!
Condicions de la Via:
Com ja sabíem per la bona ressenya que portàvem, l’equipament és en burils i spits per no mirar massa! Però no sóc la més indicada per fer aquesta observació ja que mai em plantejo l’estat de les assegurances...amunt i punt! La vía va ser dura i exigent, però amb gran recompensa! I el notre tercer company de cordada ens ho va dificultar encara una mica més: EL VENT, QUE BUFAVA COM EL DIABLE!!! No ens deixava tranquils els estreps....
Llarg 0:
Un cop veiem el peu de via, es veu un caminet marcat, que acabarà amb una grimpadeta, fins a trobar la primera panxeta... la vem resoldre encordant-nos ja que era un flanqueig, i val més la pena ser previsiors...no? Fins a peu de bauma, on hi ha una placa amb el nom de la Vía
Llarg 1:
Obre la via en Xavi, que per sort ens deixa equipat. Surt de primera la Carla (com a mínim alternar els llargs que va fer el dia abans), amb els estreps, els burils i el vent! Fins a sortir de la panxeta deu ni dor. Després aconsegueix fer alguna sortida en lliure i A0. Evidentment jo ho resolc tot amb estreps! Arribem a una reunió amb burils que passem fins arribar a la bauma, amb uns bons claus!!
Llarg 2:
Ara em toca a mi...ufff. Impresiona més del que després veig que és. Surts ressenguint les baumes amb flanqueig a la esquerra. El primer pas has de tibar molt! Jo em vaig pujar a l’estrep. A partir d’aquí a disfrutar. Mirant sempre a l’esquerra per trobar les assegurances, fins que en trobes 3 de juntes clarament. És el pas de 6b. (La Carla el dia anterior se’l va treure pràcticament en lliure...i jo penjada dels estreps....). Passades les tres xapes, i amb tendència a l’esquerra arribes a un diedrillu. Allà ens esperàvem el Xavi i la Eli. Muntats en una reunió amb cadena, no vem veure el super BURIL, que hi havia més endins de la bauma! Estava mal posada i vaig estar molt incòmoda! Aprofiteu el buril per seure be!
Llarg 3:
És el torn de la Carla. Aquest llarg puja clarament per l’esperó, surts de la reunió en direcció a l’esquerra i un cop estàs al llom, cap amunt. Llarg ben equipat però molt obligat i molt exigent! No cal dir que és una campiona! Jo vaig de segona, però haig de dir que només em vaig penjar d’una vaga que em va deixar la carleta i era massa temptadora, la resta per compte pròpia (n’estic molt satisfeta!)
Arribes a una super repisa!
Llarg 4:
Has de deixar la reunió on ets, per flanquejar una mica la paret (a la teva dreta), continuant la immensa repisa fins a una altre reunió.
Aquest llarg és estrany...amb tendència a la dreta, vas passant per petites baumetes que et fa fer posicions una mica extranyes. Volíem enllaçar amb el següent llarg, però aquí el vent ens la jugava bastant. Així que vem fer la parada reglamentària. La reunió tambés es troba en una bauma petita.
Llarg 5:
Sort que no l’enllaço, quin vent! Jiji li toca a la Carla. Una placa de V+, la veritat és que força exigent! No m’ho esperava potser ja m’havia relaxat! Després es resolt millor!
Llarg 6:
És el llarg més fàcil, però cal mirar-s’ho. Es pot enllaçar amb el següent, nosaltres no ho vem fer, feia molt d’aire i el pes de les cordes es notava molt. Recte amunt. Les xapes allunyen una miqueta respecte els llargs anteriors.
Llarg 7:
És un IV, representa que ha de ser fàcil, però anàva darrera la Eli xerrant i de cop i volta vaig pensar “osti tu, això ho tinc que mirar”, hi havia dos passets que no són dels IV que puc tenir en ment! Per fi arriba el cim.
Ens esperàven al cim en Xicu i en Ferranet, que ja havien fet la seva via amb molt d’èxit.
En conclusió, no em puc queixar, vaig tenir una cordada que em va fer sentir molt segura. Jo vaig anar molt be tota la via. I acumulo una clàssica més al meu expedient.
Per cert això de fer dues cordades de dos, està la mar de be!
Cordades: Xavi, Eli i el vent / Carla, Esther i el vent
By Ther.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
LA PARET DE L'AERI. la via dels Sostres + David Aparicio ( 270m ? 6b / 6a obligat )
Hi ha molts tipus d’escaladors; els friquis toxeros, els clàssics de la tàpia, els fanàtics “a muerte “ , les novies ressignades que els acompanyen, els adictes a la roca des del dia que ho vàren descobrir en un curs d’escalada...
Ara fa un any, quan passava en cotxe per davant de Montserrat hi veia montanyes majestuoses i admirables, un conjunt desconegut, avui, quan les miro, les segueixo veient majestuoses i admirables, però ara tenen forma i nom; els Gorros, les Agulles, les grans parets...la millor imatge és quan anem cap al Monestir, agafem la sortida de Montserrat des de la C-58 i als pocs minuts apareix davant nostre tota la cara Nord, immensa, imponent; els frares encantats, la paret de Diables, el Serrat del Moro, la Paret de l’Aeri; la més alta i basta que cap altre, et tempta cada vegada que la mires i imparteix respecte cada vegada que en parles...
Ahir era el gran dia! Desprès d’una setmana de nervis i inseguretats. En Xicu ben tranquil i la Carla feta un flam marxem ben d’hora cap a la cara Nord amb la ressenya sota el braç d’una gran clàssica; la via dels sostres i sortiriem per la David Aparicio. No m’imposava el grau de la via ( V la primera i 6a la segona ) , ni l’equipament ( reequipada recentment ), afortunada amb el company de cordada ( el meu moni particular durant quasi 4 setmanes, sobradíssim de grau i també de “ cap “ ), sí la Cara Nord de Montserrat, coneguda per la seva gran duresa i hostilitat, la paret, caracteritzada per la seva immensitat i el seu passat, i pel fet de ser una clàssica, sempre guarden alguna sorpresa...
LA VIA
Aproximació per la canal esquerra de la paret, on ens trobem al llarg de tota l’ascenció ferralla abandonada integrada ja al paisatge, quina llàstima!. Vàries cordes i cables t’ajuden en la pujada fins trobar-te just davant la gegantina paret, allà flanquejarem a la dreta fins a haver de desgrimpar una miqueta per arribar finalment a peu de via, clarament visible pels seus notoris sostres.
La meva primera via a la PARET DE L’AERI.
Pel descens anem a boscar la canal de la llum, molt trepitjada i afectada pels últims desprendiments de Montserrat, on encara avui en dia, i sense senyals aparents de ser modificat, existeixen les restes de la torre de llum caiguda. Quina llàstima!!.
Gràcies Xicu !!
By Carla :-)
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Barranc Oscuros de Balcés 13-09-2009

Hem d’anar a Huesca per la N-240 i despres agafar una desviació a la dreta, continuarem per la HU-332 direcció Bierge, creuarem el poble i ens desviarem cap a la dreta direcció Rodellar. Seguirem en aquesta carretera fins al quilometre 15 un cop alla trobarem a mà dreta una pista forestal amb una gran panell amb el nom i les caracteristiques del barranc, seguirem en aquesta pista uns 2,5 quilometres fins arribar les ruinas de la caseta Cuarasa i mes tard cap al Collat de Colmenares aquí deixarem el cotxe. Mapa d'accés
Aproximació:
Seguirem la mateixa pista cap amunt fins passar una cadena que impedeix que els cotxes entrin, una mica mes endavant trobem una curva molt tancada a mà dreta amb una fita que ens porta directament a un petit corriol perfectament senyalitzat que voreja i ascendeix la muntanya, continuarem aquesta pista perfectament marcada, primer pujarem i mes tard baixarem per una mena de tartera amb un cami que serpenteja fins arribar al riu Isuala, continuarem riu avall uns metres i despres de passar una badina arribarem al primer caos.
Descens:

En el caos en posem el neopre i comença l’aventura a poc metres trobem un petit rappel de 4 metres però amb una mica d’habilitat pots baixar sense fer us de les cordes, nosaltres vam optar per baixar-lo per unes roques encastades que formaven un petit forat situades a mà esquerra, avançem uns metres i trobem un altre rappel de 6 o 7metres, fàcil però amb molta aigua podria ser una trampa mortal, passes just per mitg d’una cascada i vas a parar a una petita badina on hi ha molt poca llum,
a partir d’aquí el barranc es va engorjant progressivament la llum va disminuin, coves i passadissos molt estrets llargs i amb molta aigua fan del recorregut un autentica experiencia pels sentits, despres passadis llarguissim el barranc es torna ha obriri trobem un nou salt d’aigua amb un passa mà que ens porta a una reunio instalada uns metres endins, tornes a dependre de la teva força i habilitat per montar el rapp
el, un cop superat això en trobem un passadis estret però molt obert on pots pujar a una roca que queda a mà dreta i fer un saltiro d’uns 7 o 8 metres en el que has de filar prim, vaig ser l’unic a saltar si veieu el video podreu entendre el perque, entro a l’aigua tocant la roca del costat, a partir d’aquí un parell de badines mes avall ens porten fins a un petit pont metal·lic que ens indica el final del barranc.Retorn:
Una pista que surt a mà dreta del barranc i que va paral·lela a un petit afluent del riu ens portara fins al Collat de Colmenares on hem aparcat els cotxes.
Aproximació: 1h
Descens: 1h20min (2 persones)
Retorn: 40 minuts
-VIDEO DEL BARRANC-