dimecres, 18 de febrer del 2009

FRIQUISME A MARGALEF



Aquest cap de setmana de sol i baixes temperatures hem decidit passar-lo fent esportiva a la fantàstica població de Margalef, poble perdut al massís del Montsant i on no s’hi va de pas. Però paga la pena desplaçar-s’hi per gaudir de la pedra foradada que tan atrau als fanàtics d’aquest esport, gaudir de la varietat en sectors i vies que ens ofereix la rocosa vall i sobretot sobretot gaudir del deliciós arròs caldós del Refugi desprès d’un llarg dia d’escalada.

En Marc i en Carles ( vaja dos Friquis ! ) i L’Esther i la Carla ( inocents de nosaltres ) viatjàvem Dissabte al matí cap a terres Tarragonines, per tocar paret just quan el sol està més alt i escalfa de valent. Així que samarretes fora ( ells ) i semarretes de tirants ( nosaltres ) i a trepar. El sector; Els Cingles del Molí, aproximació 0, un parell de vies de V per escalfar i disfrutar, junt amb un 6a i un 6a + . Aquí i llavors l’Esther va adquirir el compromís del seu primer projecte ( que friqui ) un 6a Bon Rotllo, en tope rope, el qual serà encadenat de segur en el pròxim viatge a Margalef. Mentrestant en Carles i en Marc van anar a tibar un 6b+ 50 m més enllà.

Entre jocs, acudits i anècdotes en el refugi la nit va arribar junt amb un bon sopar en companyia d’un bon vi. ( Sense comentaris )

Diumenge es va llevar ennuvolat, quina mala sort!. Tot i així varem decidir anar a tocar roca, aquest cop al sector: El Camí de l’Ermita; gran varietat de graus fins el 7a, i dues noves vies d’uns 30m ( 6b i 6c ) obertes després de Nadal pel Jordi del refu i amb projecció d’una tercera.
Quan varem arribar, la paret ja era plena, un V+ per començar i fred, molt fred, un concert de gemecs de ràbia i impotència dels escaladors que trepavem amb els dits adolorits, i llavors penses - friquisme o fanatisme ? Decidint finalment anar a El Bloc del Pork, sector més resguardat i també amb una gran varietat de graus, des d’un IV + a 7b+ . Allà varem pujar “Lo Morissec Assasí” ( V + ) i “Tot és igual “ ( 6a+ ), sumant un 6b pel Carles i en Marc. Tot i els escalfaments aeròbics, l’Esther no va separar-se de terra, no era un dia per escalar.

Tot seguit cap a El Laboratori , conegut sector pels seus alts graus i la concurrència de molts cracks de l’escalada. “ Voladerum” 7b+, inici en sostre i seqüència de passos de bloc, - increïble ! encadenat per en Marc i un ambiciós projecte d’en Carles. L ’Esther i la Carla mentrestant van treure les seves dots de Cheerleaders per animar-los en l’ascensió cap a la felicitat i immortalitzant cada segon amb càmera i vídeos. Ja per acabar el dia, la Carla va escalar l’únic 6a del Laboratori, deixant l’encadene per un pròxim viatge a Margalef.

Un viatge que caldrà repetir; pel tipus d’escalada, per descobrir nous sectors i vies, pels nous i no tan nous projectes adquirits, pels consells, ànims i experiència d’en Carles i en Marc, per la paciència d’en Carles, les historietes d’en Marc, la bona música de l’Esther .... en fi, pels bons moments passats plegats.


Sí, sí senyors, En Carles, l'Esther i la Carla amb en Ramonet, quin crack!

by Carla :-)

dilluns, 16 de febrer del 2009

Buscant el sol dominguero

Sàbiament, hi ha qui, quan se'n va a escalar per Catalunya, s'endú tota la biblioteca d'escalada a Catalunya per si de cas. I aquest "per si de cas" esdevé una rutina quan segueixes els pronòstics dels homes del temps.

El dissabte van pronosticar un sol radiant al mig de Catalunya, i nosaltres, innocents i confiats, el diumenge vam fer rumb cap al sol promès. La Sandra, la Cristina, en Pere i l'Anna des d'Argentona, i l'Antxi, l'Aspavil, la Lu i en Blai des de Pallejà, Barna i Monistrol.

Tots rumb cap al bell mig de Catalunya per gaudir del sol a la paret, com els llangardaixos!

Sortirem a les 8 del pàrquing i arribarem a les 10 al bar on vam esmorzar uns entrepans boníssims i baratos veient les quasi esmatxades d'en Rudi. Amb la panxa plena i preparats per cremar tots aquells hidrats de carboni, ens acostem cap al Mont Roig a fer la via Diedre Blanqueta.

Ja eren les 10:30 del matí i els núvols baixos encara estaven enganxats a la paret.

Al mateix temps, l’Aspavil&Co també es trobaven un mar de boira enganxat a la seva via d’Àger.
Sortim del cotxe i una rasca!!! Decidim fer temps i anar a veure l’ermita que hi havia més amunt.
Congelats de fred i com que els núvols no es mouen, decidim anar a Sant Llorenç de Montgai a veure si allí no fa tan de fred i apareix el sol.

Tampoc. Uns núvols amenaçadors es passegen per damunt dels nostres caps i el mapa del temps de Tv3 es dibuixa a les nostres ments enlluernant-nos de ple.

Truquem als altres i decidim anar a fer esportiva a Os de Balaguer, ja que porten ressenyes de la zona.

A les primeres preses quasi se’ns congelen les mans però, poc a poc, anem escalfant ditets i reversos. En Blai ens deixa bocabadats amb les seves madalenes i en Llorens celebra que ha pujat grau!!
L’Antxi s’enamora d’una pedra i la Lu ens demostra com et pots fer un 6ª sense deixar de riure!
Les nenes del Geamm (Sandra, Cris i jo) també fem els nostres pinitos sota l’atenta mirada del monitor superior Tutu, acompanyat del seu inseparable amic, Tànger.





Al final les parets d’Os aconsegueixen treure’ns el mono per uns dies i a mi em porten bells records de les meves primeres escalades.

Acabem al bar, como no!, fent uns beures i uns caraculos (típic joc de cartes dolomític).

Moraleja: quan vagis a escalar, enporta’t totes les ressenyes que puguis i omple el dipòsit del cotxe. Quants cops no m’he trobat igual, fent voltes per Catalunya fugint dels núvols, la pluja i el fred!

Anna.

divendres, 13 de febrer del 2009

HEROES DEL SILENCIO.80mts.6b

08-02-2009
No n'apendrem mai. Diumenge feia una mica de fred, una mica de vent, el sol sortia i s'amagava...però teniem ganes d'escalar i cap al Montroig ens vam atansar.

A peu de via hi ha una " H " rascada a la paret que indica per on comença la via.

El primer llarg és un 6a de 20mts. Si vas justet de grau o el fred no et deixa agafar-te be, la roca és ideal per posar-hi friends i tascons tot i que a mesura que vas pujant el fred va desapareixent.
El segon llarg és un 6b. La sortida de la reunió no està ben assegurada però quan arrives al pas de 6b les xapes s'ajunten, potse r no per fer-les en A0e però està assequible. Durant tota la via vam anar trobant pitons al lloc just on els necessitavem. Va ser un cònsol.
El tercer llarg serveix per reposar i agafar forces pel darrer llarg.
<-- 2n llarg. 6b



4t Llarg.6a+ -->
Una mica finet,finet...



I finalment, abans de marxar....la lluna tambè volia escalar fins a l'ermita de Montalegre,a l'extrem oest del Montroig. A veure si ens veiem aviat !!!!! una abraçada des de Lleida

dijous, 12 de febrer del 2009

Alpinisme al Montseny


Ascensió realitza per l'Adrien, en Sergi (la variant), l'Anna i en Pere T.
Canal NE a les Agudes



Accés: des de Sant Celoni per la carretera BV-5114 al Parc Natural del Montseny i a Santa Fé del Montseny. En el km 23,8 aparquem en un petit aparcament a la dreta (2 cotxes) de la carretera, just després de pasar un petit pont. Creuem la carretera per enfilar una canal arbolada.

Aproximació: Cal remuntar la canal que està just creuar la carretera amb tendència a la dreta. En forta pujada fins creuar una pista (10'). Seguim l'ascens per la pala de neu (traça) fins a peu de canal (entre la via Mar d'Estels i la via Itzi). Seguim pujant fins passat un arbre. La via va per la canal de l'esquerra, muntem R0 sobre pitons o friends (45').

1era ascensió: Desconeguda (la variant poter 1era d'en Sergi i l'Adrien)
Dificultat: 50-55º (màxim 70º/M1 en algún ressalt)
Orientació: nordest
Reunions: R0 (pitons/friends) R1 (arbre) R2(pitons) R3 (pitons)
Material: 6 cintes exprés, friends mitjans i petits, pitons (uves i universals) i 2 cordes de 60
Época: desembre-març (en funció de les nevades)
Horari: 1’30-2’30 hores (fins al cim de les Agudes)

1 llarg (55m): 40º fins al primer ressalt (possible 70º/M1). Reunió en l'arbre.
2 llarg (55m): 40º. Reunió a la dreta de l'entrada del darrer ressalt sobre pitons.

3 llarg (50m): 60º (possible 70º). Reunió a la cresta cimera sobre pitons. Seguim la cresta (espectacular) fins al cim de les Agudes.


Descens: des del cim baixem fins al primer coll, girem a la dreta per pendre el camí que baixa cap als Castellets seguint la traça (1h30).

Condicions dia 7/2/09. Neu dura des del parking fins a peu de canal. Allaus de purgues recents. Canal segura. Neu més justa a trams. Primer ressalt M1. Segon llarg bé de neu. Tercer llarg més just, neu poc consistent i més difícil de protegir. Cresta fins al cim en bones condicions. Biaxada traçada. Si fes més fred, estari millor.

Molt disfrutona i del tot recomenable. Ens ho vam passar molt bé.








dimecres, 11 de febrer del 2009

Bego-Miguel-Kush Can Jorba - Montserrat

Diumenge 8 de Febrer en Pere Tutu i en Sergi Lugo, van a Montserrat Sud, al sector de Can Jorba, al costat mateix de l'inici de la ferrata-barranc del joc de l'Oca, petit incís per comentar, que s'ha d'anar ven equipat per fer el Joc de l'Oca, ja que molts trams la seva progressió vertica és amb cadenes, per tant caldrà portar guants, talavard, bagues de seguretat amb disipador, casc, material per descendre i corda (la seva llargada haurà de ser el doble del rapel més llarg.

La via que anem a fer és una via fàcil, molt ben equipada, i per debutar en via llarga. Bego-Miguel-Kush, justament al costat dret de l'Escabroni-Escapullini, la nostre es mou per un itinerari de parabolts, durant els tres millers llargs anem creuant-nos amb la via Escpullini, i justament en el moment que tenim el sostre de la Miranda de Can Jorba i anem a buscar el diedre les vies esseparen. Arribem llavors a la 4arta reunió, molt cómoda, molt ben resguardada i protegida del sufert vent que em tingut. En Pere enllaça el quart llarg, una mica perdedor al principi, però ben equipat, aquesta segona part de la via, no té la verticalitat de l'anterior, però mantéla bona qualitat de la roca. finalment arribem adalt de tot. On mirem de protegir-nos del fort vent que fa.



1er llarg: d'uns 45 metres IV+ (es fi, i normalment és fred)


2on llarg : d'uns 30 metres V- (hi ha un únic pas de V-, on hem de superar un resalt, amb bona presa.


3er llarg : 45 metres IV+ (placa de Iv+, fins arribar a a dreta del sostre, on comença un diedre sense dificultats).


4art llarg : 50 metres IV


5er llarg : 30 metres V- (al principi em de superar un petit resalt, amb bona presa)


6er : 40 metres IV- (com és normal aquest últim llarg, amb menys seguros que els d'abans).

Ressenya dels nostres amics escalatroncs :

Per fer el descens optem per anar per la canal del Joc de l'Oca, per això desde adalt de tot, emde seguir un camí amb fites, que ens condueix per una baixada entre arbes i arrels bastant pronunciada, i ens dur a dins del començament del joc de l'Oca, els rapels màxims no superen el 15 metres, Per anar ve, si porteu una corda de 30metres, us estalviareu plegar i desplegar les d'escalada.

dimarts, 10 de febrer del 2009

Banyadores ... un bany de sol !!!


Avui Diumenge 8 de febrer ... un día especial per escalar amb companyia de l´Ana Fernandez dons avui cumpleix anys (trenta ...) això li haureu de preguntar vosaltres. MOLTES FELICITATS !!!


(VIDEO INTRODUCCIÓ)



(VIDEO: L´ANA FENT LA VIA NORMAL)



Per la ocasió ... l´Ana, Jordi, Enric, Burt i Jaume. El decorat ... Banyadores i les seves vistes al mar amb un día fantàstic de sol i bona temperatura i la obra de teatre com protagonista principal les vies del Sector Clàsic.





Quedem a les 8.30 devant l´estació de Mataró i després de carregar el Peugeot de l ´Enric a tope tots 5 ens dirigim a fer un petit "dejeneur" a la població de Cabrera. Detall de l´Ana que ens convida a l´esmorzar (un petonàs) i ... tot seguit amunt a buscar peu de via.


Hi ha moviment a la zona, dons el día convida a tenir contacte amb la natura, no només fanàtics a la roca sino també caminaires, pedelaires i tota mena d´animals d´aquells que diuen que son els millor amics de l´home (a la inversa moltes vegades dubtaria).


Les 10 del matí i ni el Rambo estaría ja tant equipat fins als dents, quan ja comencen a caure les primeres vies ...








Comencem escalfat la musculatura per la Via del curset (IV) i per la Concova (V) i Doctor Muerte (V+) per tot seguit anant pujant el nivell amb les vies Infanticides compulsives (6a) una on el pas està a la placa de sortida.





El resta de vies totes elles finetes però les anem guanyan amb confiança i van caient. Tot seguit més a la dreta anem a la Aresta final (V+) arrinvant a fer la part final, una placa super estética i potser la via més llarga de tot Banyadores, uns 30 metres. (molt recomenable).





Entre acudit i acudit, una mica de doping i seguim lluitant contra la llei de la gravetat. Fem una petita visita a la via de placa Pereira el portugues (V+), també una placa molt maca, que val la pena visitar sobre tot per les vistes aéreas de tot el sector, curta però comprida amb només dues xapes.



Anem més a la esquerra i cau The Fly (6a+) i fem un petit asaig a la veina Le Mosquit (6b+ intent) i per acabar la jornada l´Enric, en Jordi i l´Ana fan la Via Normal, però sortin per la fisura de dalt i acabant a la placa de dalt de tot. Una línea super elegant perfecta per acabar la jornada.



Ha sigut una bona jornada d´escalada, riures i anécdotes que ... posiblement no tindrà més rebombori que la super piada del Cadí però que ... aí estaaaà !!!!













Ha estat un Diumenge aprofitós de culte a la roca. Bona companyia i amb ganes de tornar-hi ... o sigui que ens hi tornarem a veure molt aviat.

Bye !!!

dilluns, 9 de febrer del 2009

EL MONTSENY A CAVALL



La proposta d’aquest cap de setmana ha estat ben diferent;. Res d’escalada, res d’alpinisme, res de neu... hem anat a Cavall pel Montseny.

Amb la Festa i el Pio hem passejat per la Pineda, trotat pels frondosos boscos de Castanyers i galopat per l’enfarinada Fageda. Un camí relaxant i ple de llibertat on hem pogut gaudí d’unes vistes excepcionals de les blanques Agudes d’aquest hivern, d’un mirador panoràmic on les infinites muntanyes verdes desapareixen únicament per convertir-se en les muntanyes nevades del Pre-Pirineu i on el cristal·lí embassament de Santa Fe és el toc final d’un passeig a cavall difícil d’oblidar.

La ruta ha estat: Pujant per la carretera privada del Vilar, passant per Coll de Té, el Convent de Santa Fe, la Pineda del Massanés, Cal Trompo, l’Avet Blau, l’Embassament de Santa Fe del Montseny, Vimaners, La Feixa Llarga, Can Puig i retornant a la carretera del vilar. 4 hores de camí.

Sortida molt recomanable a tots els membres del GEAMM !!


By Carla