Picant gel als Alps... 2a. part.

Ja hem tornat dels Alps (de fet vam tornar dissabte), i una setmana més tard de la primera piada em toca acabar la crònica que us vam avançar allà in situ (pidolant wifi...)

Com us deiem, en Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, vam anar a disfrutar d’una setmaneta de fred i glaç a la ombrívoles i fredes valls al voltant dels Ecrins, concretament als sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.
El mateix diumenge que vam arribar-hi, ja ens posàvem a escalar per prendre-li el pols al glaç:
Comencem per la via Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts, a peu de carretera i amb bastanta concurrència, però ideal per l’hora que és .
El dilluns, ja matinem i ens posem a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç. Un itinerari clàssic, molt assequible i disfruton, i també a peu de carretera. Molt recomanable si no hi trobes ningú (cosa difícil)
El dimarts dia de descans forçat per esdeveniments que no venen al cas.... mentre fem una visita al veí i no menys famós Vaillon du Diable.
Dimecres, amb un dia de descans acumulat ens llevem amb ganes de recuperar terrenys i ens proposem de fer 2 cascades properes, la Pilone, II 4 100mts., i Delire du Chacal II 4 110mts., amb un grau més exigent que la Cartugeas. La segona no l’acabem per falta de condicions en el glaç, però a les 6 de la tarda ens anem a dinar satisfets de la jornada.

Dijous retornem al Vaillon du Diable, i tot i posar-nos-hi d’hora un grup de gendarmes amb les novies se’ns anticipen a les vies clàssiques de la vall i després de dubtar ens posem a picar-li a la Vol du Bourdon, II 4+ que ens supera una mica en grau i que a més té el gel duríssim. Potser és casualitat, però per acabar-ho d’adobar el piolet d’en Josep se li va partir la fulla. Baixem a la 2a reunió.

Amb un regust amarg per la jornada anterior i amb una parella de piolets menys, definitivament el divendres matinem, per ser els primers a fer la Hèmos de Gódo, II 4 220mts., al mateix Vaillon du Diable, la gran clàssica... però oh sorpresa, uns alemanys matiners ja ens han passat al davant de nou. Tot i així ens hi fiquem, menjant una mica de neu i glaç que cau de la cordada superior, però s’ha de reconeixer que va valer la pena, una bonica, estètica i disfrutona via que ens enlaira ben amunt de la vall seguint la seves estètiques llengües blaves.
Aquest és un bon any per l’escalada en glaç en aquesta zona. Us recomanem una visita tant als que fa poc que us hi heu aficionat com als que ja porteu llarg bagatge. I als que ja la coneixeu,... aprofiteu un cap de setmana llarg, que aquest any trobareu les cascades que altres temporades no hi heu trobat!
Bons cims i bons averanys!
Pere, Josep i Laura.

Canal Central - Gra de Fajol - Ulldeter

Dissabte 11 de Gener del 2009, pels voltants de les 19.00 PM , en Pere T., en Bart, la Sandra, l'Andrien i l'Esther, s'enfilen direcció Ulldeter, amb la intenció de l'endemà ventilar-se la Canal Central del Gra de Fajol ("Remember Sandra"), posteriorment de l'arribada del nostre Sherpa personal... en Sergi, que arribava puntualment a les 08.30AM del diumenge.
Bé, l'arribada al refugi, amb retard....a les 22.00 PM, i treient el fetge, però per sort...quin panorama d'estels....això va ajudar a compensar....
El nostre repte "domingueru", va començar un pelin tard, al voltant de les nou, però la cosa pintava molt bé: tot just aquella filada de núvols, que donava a la panoràmica una caire romàntic, el sol començant a alçar-se, i evidentment, el bon rotllo del grup.
Fins a peu de via, la neu en quantitat...a trams tan tova que perdies les cames de cop i volta.
Un cop als peu de "La Central", la cosa no podia millor més, neu dura, piolets i grampons treballant sense parar, bessons i glutis....en forma i cap amunt!!!
300mts de via (45º/50º), entre parets escamades i uns "fons de pantalla" que recomano de veure, mai hauria pensat que Ulldeter tingués tantes cares diferents, i tan espectaculars...
Sense encordar-nos varem anar xinu-xanu, alguns més a ritme d'entrenament i altres a ritme de pulmó, però en general seguint els passos d'en Tutu, que sempre són una gran referència.

Passat el tram entre lloms de paret, s'obria un embut, amb neu més gelada i major pendent, allà sí que van patir les cames, el pati canviava... però ja es veia l'aresta final en forma d'alè lluent, amb la pols de neu volant per l'aire. La fita! que això ajuda.
En arribat a dalt la satisfacció i l'alegria, els companyerisme, i... la càmer.... que aviem perdut!!! quin esglai, per sort la trobaríem cap al tard al refugi.
Fotos, fotos i més fotos, que el paissatge ja s'ho valia.
L'últim tramet fins al CIM del GRA DE FAJOL, ja duret però imprescindible...."hem fat un casi 3.000mts!!!!!)


Una activitat que necessita molt sacrifici una bona dosi psicològica, però que aporta una recompensa brutal. Ho recomano!!!

Per últim varies pràctiques de autodetenció, i de posar "cacharritus" a les roques. Cosetes d'aquelles que fan que els nens disfrutin sensmesura.



Text i Fotos: Esther


Dades tècniques:
Hem trobat rampes màx. 55º, l'estrenyiment força malament, neu poc fixada i roca cutre, hem sortit per la variant de l'esquerra (millor). Cornises superiors sense perill. Possibles plaques de vent al tram final de l'embut. Millor agafar la pala per l'esquerra (neu més dura). Existeix un gran bloc inestable just quan la canal inicia el primer flanqueig a l'esquerre (R1 de la ressenya), al peu de l'estrenyiment. Està a punt de caure i és gran com un televisor. Cal anar-hi molt al "lloro"...

UNA VIA DE PERLES

Divendres 16 de Gener a les 6 del matí ja estava llevada, m’esperava un dia de noves emocions; un dia d’escalada. A les 7 en punt en Carles i jo sortiem de Mataró per iniciar el camí cap a PERLES, un poblet molt petit envoltat de muntanyes frondoses i de unes bones parets verticals, situat molt a prop del pantà d’Oliana i el bucòlic Coll de Nargó. Vam fer parada a Ponts per esmorzar , aquest cop la via ja la teníem clara; Començaríem pel primer llarg de “ Amistades pelirrojas “ V+ i empalmaríem amb el segon llarg de “ las putas moscas “ 6ª, per continuar amb el tercer 6ª i quart V+ llarg de la via.
Ja des del trencant cap a Fígols i Alinyà vam observar la neu acumulada per tot; les teulades de Perles eren completament blanques. Varem deixar el cotxe a la plaça del poble i varem fer l’aproximació, 5 min., perfecte!!, El nostre amic sol solet ens acompanyava una vegada més. Un cop a peu de via i desprès d’observar la immensa bellesa de la vall d’Alinyà, vaig pensar que no hi hauria ningú tan ximplet d’anar a escalar a un poble a 780m desprès de les grans nevades i baixes temperatures dels derrers dies. Doncs al cap de poc ja estava allà en Pepet i el seu company de cordada, tots dos veïns de Berga i tots dos tan bojos com nosaltres. Molt trempats, per cert!.

Vaig iniciar l’ascensió per una zona ombrívola on no hi tocava el sol, quin fred ! la pedra semblava gel. Mans i peus glaçats. El Carles, un cop a la reunió , em va confiar que a ell també li havia estat dur aquell tram, varem decidir que un V+ en aquelles condicions se li sumava grau, 6ª?. Ara el torn del Carles, 6ª amunt i jo darrera, fent reunió sota un sostret de considerables dimensions. Els següent llarg també 6ª esquivava el sostret per la dreta, amb un parell de passos molt penjats - quin pati !! – Dos trams de 6ª molt macos i assequibles. El llarg de V+ ens va portar al cim, deixant pel camí una bona patinada per part meva, fiuuuu ! sort en tinc del meu company de cordada que sempre estar molt atent ! Una bavaresa molt roma on els peus passaven per una zona molt placosa - quin vocabulari, eh !! ;-) -. El Carles, va fer el tram sense dificultats… No hi ha excuses; falta de tècnica i pràctica.

Un cop al cim nevat, observem les panoràmiques vistes i repelem. Recordeu la reunió sota el sostret ? Impossible d’arribar-hi pel vol, l’experimentat Carles, decideix baixar fins la següent reunió, - ups! Falta ½ metre de corda !! Molt importants els nusos als dos caps!.
Un cop a baix decidim fer un parell de vies d’esportiva. A la primera només comentar un petit incident… al treure una de les cintes exprés de la reunió aquesta per art de màgia va caure avall, molt avall, per sort no li va donar a ningú. Tot i el bon aspecte des près de la llarga caiguda us puc assegurar que a hores d’ara estar a les escombraries inutilitzada per sempre.

Gràcies per llegir tota la parrafada, aquest cop una mica més llarga de l’habitual, és que quan una persona disfruta ho vol expressar i transmetre als demés de la millor manera que pot.
Una vegada més una experiència molt enriquidora i per tornar-hi!! Us aconsello aquest bell racó de Lleida.
By Carla :-)

ESPORTIVA A CAN JORBA

Sol solet vina a veure´m que tinc fred !

Som en Carles i en Jaume. Hem quedat per anar a treure les teranyines a les parets de Can Jorba. El día s´aixecat tapat, fred i quan arribem al Bruc s´afageix el vent. Tres elements que haurien d´estar prohibits! Un petit "dejeneur" al Bar de l´Anna (dons el Casal està tancat) i ... som-hi !

Arrivem al "Sector Central" i el temps decideix estar al nostre costat. Gens de vent a peu de via, surt el solet i una temperatura fantàstica per ser el mes de Gener. Ara només toca disfrutar de la pedra.
Comencem per la via 6 (sense nom) un 6a+, una placa que és tot peus. Força disfrutona. Continuem amb la veina "Ladysue" (6b) de placa on a les 3 primeres xapes està el grau, també força xula i llargueta. Totes dues al sector del costat del "muro de lamentaciones".

Via "Nº 6 sense nom" 6a+

Via "Ladysue" 6b

Ara marxem d´aquesta zona, però continuem al sector central però més a la dreta, al sector "Vesper", fem la via "Kiskillós" (6b+) també molt llargueta i guapa. La sortida guapíssima un pel desplomada, però de 3 moviments, tot seguit un tram fàcil fins arribar a un altre sostre que haurem de guanyar, no tan difícil com el primer però més de "coco", per acabar a la part final amb pasos finets. Total de via 33 metres.
Deixem aquesta i anem a la veïna de la esquerra, la via "La Cantonada" (6a+), maquíssima, tota ella de continuitat, això si una sortida molt p..ta.

Via "Kiskillós" 6b+

Via "La Cantonada" 6a+

... i per acabar la jornada en Carles té un projecte d´escàndol ... la via nº 16 un 7b+, al sector "Bauma" una preciositat de via, curta però intensa.
Qué haig de dir, veure´l pujar va ser el millor del dia, es va treure tots els pasos encara que no va encadenar d'una tirada, però segur que en poc temps serà seva.
Recollim trastos, anem una altre vegada al Bar de l´Anna a fer un petit dinar i cap a casa.

Bona companyia+escalada=Felicitat

Picant gel pels Alps....

En Josep i la Laura de Malgrat, i en Pere de Mataró, hem anat a passar uns dies de fred i glaç a la ombrivoles i fredes valls de Oissans, conegudes en el mundillu del gel pels sectors de Malaval i la Grave, així com el Vaillon du Diable.

Vam arribar el diumenge passat, a mig matí, i el mateix dia ja vam escalfar motors... o refredar els piolets i les cordes, segons com es miri, en un totxillu a prop de carretera. Això és un "gustasu", baixes del cotxe i et poses a escalar!!
La via es diu Mini Cartugeas, amb un grau I 2-4, 50 mts. La vam ferper tots costats i ens ho vam passar teta.

Avui dilluns, ja hem matinat i ens hem posat a la germana gran, la via del costat, la Cartugeas, III 4, que amb un grau similar a la Mini, té un recorregut d'uns 350 mts. els primers 8 llargs, que són els habituals, tot i que la via en si té 600mts en total, ja que a partir del 8è llarg es converteix en un corredor amb neu i glaç.

Demà anem a fer una visita al també famós Vaillon du Diable, a fer una via no tan llarga, però igualment interessant. la "Les Hémos de Godo, II 4 220mts".
La veritat és que les condicions de la zona són excepcionals i estan
quasi totes les cascades formades; realment és un bon any, i miris a on miris hi veus in fil de gel.
Val la pena una visita a aquest racó de món. Ja penjarem les ressenyes. De moment unes fotos. Records a tothom i molta enveja pels que curreu!!

Josep, Laura i Pere

Canal Central Gra de Fajol Gran

Proposta d'Alpinisme.

Ascens al Gra de Fajol gran (2.708m) per la seva Canal Central.
La via és una escalada mixta, la primera part en una rampa de neu que desemboca en un tram mixte molt disfruton, combinan gel i roca. Després arrivem al pas clau de la via,un resalt de roca i gel d´uns 70º que dona accés a la part final de la canal, passant per sota de l'aresta norest fins arrivar al cim.

Dades tècniques:
Dificultat: 60º, AD+
Recorregut: 300m
Horari: 3h Orientació: Est
Material: Piolets i grampons. Material individual d'escalada.
Aproximació: Des del refugi d'Ulldeter atravessant la pista d'esquí per un traçat evident fins a la base de les rutes. Cal preveure de 30 a 45 minuts, però aquest horari dependrà de l'estat de la neu.

Organització
En principi anem tres possibles caps de cordada: l'Adrien, en Sergi i en Pere T.
D'aquesta manera, el número màxim de 2ons de cordada és de 5 (ja descompto l'Anna X.)

Sortides
Possiblitat A:
Sortida dss a la tarda (18h00) per anar a dormir al Refugi d'Ulldeter (dormir 10€/sopar*16€).
(*) Possibilitat d'endur-se el sopar des de casa
(*) Data límit per fer la reserva el dimecres a les 22hOO

Possibiltat B:
Sortida dg al matí (06h30) per trobar-nos al refugi d' Ulldeter a les 09h00.

Coordina i organitza: Sergi Apunta't aquí

Si el risc d'allaus és elevat, canviaríem l'activitat per l'ascenció al Pic de Bastiments (2.881m) fent la cresta al Pic de l'Infern (2.860m).

Aquí teniu un tast:

Eski a Vallter 2000

Diumenge 11 de Gener del 2009, varem anar dos membres del GEAM i dos membres externs a esquiar: La Charlie, en Marc, en C.Vila, i jo, l'Ariete.

Erem 3 "palillerus" (apodo imposat per la Charlie Brown) i una taula (que no vegis la de neu que arrossegava....)
El dia immillorable, la neu inacabable.... la veritat és que no podia pintar millor. Vaig aprofitar per instruïr (jiji), els meus acompanyants amb els noms de les canals i aprofitant per fer una mica de dentetes, que sempre va be, a veure quan en fem una altre.


Be, les anecdotes: Jo, feia 10anys ben be que no esquiava...en Vila és un megacrack...la de l'snow tota l'estona per terra, i en Marc, be, na fent, na fent, esquia la mar de bé.

Quan arribavem el cor em bategava...que semblava que m'anés a sortir del lloc....unes suors.....Pero un com baixar del telecadires...deu ni dor...va anar millor del que m'esperava. Sempre feien paradetes per esperar, i descansar. Jo com una cria: "vinga va vavavavava...". I en Vila fent de muni....quina paciència (quan vulguis repetim).
A favor dels palillerus haig de dir que vaig anar menys pel terra que la taula, que per cert va tenir una caiguda molt còmica...llàstima que som tots plegats un tomaquets i no teniem càmara, sort d'en Vila.
Bé, va estar molt be, i animo a en Tutu que s'apunti....ji be si la Xicota ho aconsegueix li busquem els esquis més ràpids de la tenda.....jiji.

Un petonets als tres membres restants, i a tot el GEAM.

Muntanyes de Cultura

Em complau presentar-te aquesta nova secció del Grup d’Escalada i Alta Muntanya de l’Agrupe de Mataró.

Aquesta nova aportació està coordinada per l'Anna Xicota amb la col.laboració de tots els membres del Grup i l’aportació de totes les persones que es vulguin engrescar.

Es tracta de relacionar el món de la cultura i el món de la muntanya mitjançant projeccions de pel.lícules, realitzant debats, proposant taules rodones, exposicions, recomanacions i crítiques literàries, informació sobre Festivals i Fires d’arreu del món, xerrades, concursos, etc...

La secció té un espai propi dins el blog del GEAMM i es d’accés obert.

La idea és fer un debat mensual mínim a l’Agrupe de Mataró, aprofitant la projecció prèvia d’algun film, en principi el darrer divendres de cada més, a les 21h00.

Per inaugurar la secció, el proper divendres dia 30 de gener farem el primer debat: “Encara existeix l’esperit aventurer?” amb la prèvia projecció de la pel.lícula: “Into the Wild”.

Tota la informació a: Muntanyes de Cultura

Recorda, el divendres dia 30 de gener a les 21h00 a l’Agrupe de Mataró estarà oberta per a tothom, t’hi esperem!

Montserrat (El Clot de la Mònica)

Avui dilluns 5 de Gener decidim avans d´anar a donar la carta als Reis d´Orient, deixar-nos caure per Montserrat Sud a fer una mica de via llarga. Com anar a Gorros a data d´avui és imposible pel tema dels allaus de ... pedres, decidim anar a Montserrat Sud, i més concretament a la zona del Clot de la Mònica.

Quedem a les 9 del matí al Bruc, i com el Bar de l´Anna és tancat ens hem citat al Bar del Casal. Per la ocasió som: Sergi, Esther, Ferranet, la Sandra, l'Adrien, el seu colega Nacho?, la Marta, un amic de la Marta, en Marçal i en Jaume.

El Bar del Casal dirigit pel Jordi (un autentic crak, de veritat ... una abraçada ben forta!!!) ens ajuda a digerir l´esmorzar i ... el fred que pela, dons avui és un autentic día d´hivern. Fred i vent !!!

Entre riures i esmorzar decidim que farem però el primer dubte asoleix ràpid. Es pot escalar al Clot de la Mònica per la nova reglamentació pels anidament d´aus ? Cap problema ... una trucada al nostre estimat Pere Tutu i en un plis plash des de la seva oficina ens diu que endavant.

"Aproximació a la Pastereta"

Tot seguit acabant d´esmorzar ens dirigim direcció Vinya Nova per anar a parar al parking més aprop de la nostra zona.

"Foto de grup"

Quin fred !!! ... Devant nostre tenim la paret de la "Pastereta".

"Aresta Est" (110 mts. V-)

"Alberto Gonzalet" (80 mts) al Serrat del Mutaner

"Funció Clorofila" (130 mets. V)

"En Marçal obrim el primer llarg"

La Marta en acció

Farem 3 cordadas: Marta, Marçal i Jaume la via "Funció Clorofila" (130 metres, V). Per cert una abraçada a la Ana Fernandez que es recupera d´una petita lesió. En Jaume ha fer un llarg pensant amb ella (una abraçada). L´Adrien, la Sandra i en Nacho la via "Aresta Est" (115 metres, V-) i en Sergi, en Ferran i l'Esther decideixen anar a buscar sol i es quedan al Serrat del Muntaner a fer o "Pizarro" o "Alberto Gonzalez", unes plaquetes ben xules per practicar a posar cacharros i ... esclar a pendre el solete, jé, jé.

"En Sergi, l'Esther i en Ferranet a la placa"

Resum: Marta, Marçal i Jaume a l'ombra, congelats de fred, amb els dits sota cero, i un ventet de mil dimonis. L´Adrien, la Sandra i en Nacho de tranquis al solet per l'Aresta i en Sergi, en Ferran i l'Esther de passeig posan cacharritos al sol.

"L´Adrien fent una mica el friki"

... però això sí, "que nos quiten lo bailao" i després d´un fantàstic dia d´escalada tornem al Bruc al Bar d´en Jordi en dues tongades, dons la cordada d´en Sergi com han anat sobrats de temps han sigut els primer en arribar al bar i marxar per a continuació fer-ho la resta del grup.

Més riures, un bon dinar-brenar amb ... entrepans al gust del cosumidor, personalitzats fins i tot a l´hora d´escollir els "ous" per fer la truita de l'entrepà de la Sandra i marxem cap a casa dons ... ens esperant els "REIS".

"La Sandra escollint els ous d´en Jordi"

Que us portin forces coses el Reis !!!