CAP D´ANY 2010

Acabem un any, el 2010 per donar la venvinguda al 2011. Una any plé de noves il.lusions, projectes ... Aquest any hem fet el segón aniversari, els de sempre i donem la venvinguda als nous amb els braços oberts. Ells ens ajudaran a mantindra la il.lusió i a renovar-la. Els que no hi son, o els que no ens veiem tant sovint ... i son presents dins nostre i segur que hi tornaran. I com no recordar als nou nats ... a la Mar i als que vindràn.

Per tots ells, per tots nosaltres ... hem celebrat aquest cap d´any, sense més pretensió que està junts i obrir la porta al 2011 ... i aquí teniu un petit resum del que ha sitgut. Gràcies Muré per obrir-nos les portes al teu local, gràcies a tots els que heu posat el vostre granet de sorra i gràcies a tots els que vareu vindre.

(VIDEO RESUM DEL CAP D´ANY 2010)

SERRAT DEL POLL, Olga-Frontera (240 mts, V+)

Avui Diumenge hem quedat a Mataró i plou ... que fem ??? El meteocat preveu bon temps per Lleida ... o sigui que som-hi !!! De fet som un privilegiats ... Catalunya és gran, un gran país de roca i sempre trobarem una zona on no plogui i faci sol i així ha sigut també aquesta vegada.



(VIDEO RESUM)

Decidim anar direcció S. Llorenç de Montagai però la Esther i l´Alfredo donant la opcció de repetir la Olga-Frontera, al serrat del Poll, per aquells que no la hem fet ... gràcies !!!Direcció Artesa de segre on fem un bon esmorzar, i tot seguit anem a Alós de Balaguer on tot seguit agafem la pista que va paral.la al riu fins arrivar a final de pista on trobem l´aparcament.Arrivem a peu de via, a tocar mateix del cotxe i fem dues cordades ... les "floretes" i els "machos".



L1 (IV+, 40 metres). Comença la via de les "floretes". Aquest primer llarg en placa no te cap complikcació. En un principi sembla un pel herbosa, però no és així. Arrivem a la reunió molt comode.


L2 (IV+, 50 metres) El segón llarg si no m´enrecordo malament poques asegurançes, una o dues, però es poden llarçar forces savines i la dificultat no és gaire o sigui que ... Al final s´arriva a un jardinet on montarem la reunió a un arbre. En Nogués ... disfruta de debó !!!

L3. (V, 35 metres). Pel devan nostre podem veure a la Esther i la Ana en aquest fantàstic llarg, el millor sens dubte de la Olga-Frontera, estetic per sobre de tot !!! Es comença per una fisura de esquerra a dreta que protegim amb un frient fins arrivar a peu de la placa on trobem el primer parabolt. La placa amb força presa, amb tendencia a la esquerra fins arrivar a la part de dalt on agafa força verticalitat. La reunió ... penjadeta.

L4 (v+, 35 metres). Sortim per la esquerra de la reunió per un diedre ... força descompost ... o sigui que al tanto amb les pedres !!! Una vegada a dalt fem un canvi de paret a la dreta per arrivar a la placa, al principi bé però adalt és el pas de V+ però ben protegit amb parabolts i claus fins arrivar a la reunió ... ben còmode.

L5 (IV+, 35 metres). Sortim de la reunió, llaçem un petit arbret fins anar al primer parabolt força amunt per reseguir la fisura recte amunt, "al lloro" amb les pedres ...

L6 (IV+, 35 metres). Recte amunt per la placa fins arrivar a la reunió.

DESCENS: Una vegda al cim, baixem uns metres fins arrivar a un arbre amb la instal.lació d´una ràpel. Una vegada fem el ràpel, reseguim per la tartera on ens portarà fins el riu. Una vegada allà, a la dreta per arrivar a les pasarel.les i així arrivar al cotxe.

Via: Olga Frontera
(ressenye d´en Oscar Clim)

Kilimanjaro, el sostre de l’Africa 5.895m.

El dia 1 d’Octubre en Jordi Collell, Manel Nuñez, Jaume Aragon i jo “Jordi Nogués” vam començar el viatge cap al sostre d’ Africa.

Dia 1 d’octubre marxem de Barna a les 13:00PM cap al Cairo i del Cairo cap a Nairobi (Kenia) 5:00AM, a les 9:00AM pillem un bus cap a Arusha (Tanzania) i després de 8 hores amb bus per camins de sorra (fets caldu) arribem a la nostre distinació. Ara només disposem de 5 hores per buscar allotjament i negociar el pack del Kilimanjaro més 4 dies de safari. Després d’un estrés monumental amb els pu… negritus, es va pactar amb la companyia de Shidolia Tours & Safaris LTD. La més econòmica i “segura” info. de Shidolia Email:shidolia@habari.co.tz Web: www.shidolia-safaris.com Tel: +255 27 2548506.
Dia 3 d’octubre, marxem d’ Arusha cap el parc nacional del Kilimasnjaro per la ruta Machame. Es diu que la Ruta Machame és la més xula i dura per fer el Kili.

La sortida comença des de Machame Gate 1.800m fins a Machame Camp 3.000m amb una distancia de 10Km, on farerm la primera nit dins de les tendes que porten els nostres porters. Porters + cuiner + guies… un total de 13 negritos per 4 blanquitos (és obligat, no pots fer resmes que pagar i callar).

Dia 4 marxem de Machane Camp 3.000m cap a Shira Camp 3.800m 5Km, (un paseo) al ser tant light per la tarda vam fer un petit treking per començar la aclimatació, a part de no parar de veure liquits (beber,mear,beber,mear,beber,mear…) osea pixan blanc durant 6 putus dies.Dia 5 per aclimatar, marxem de Shira Camp 3.800m cap a Lava Tower 4.600m on dinarem i baixarem cap a Barranco Camp 4.000m amb un total de 11Km.

Dia 6 marxem de Barranco camp 4.000 cap a Karanga Camp on ens saltem un dia d’aclimatització i seguim fins Barafu camp 4.700m 7Km. Aquí els meus compis ja van començar a notar els efectes de l’alçada i jo que fins a les hores estava bé, començava amb simptomes de refredat (PUTADON!). A les 20:00 PM ja estàvem tots dins les tendes, ja que a les 00:00AM de la nit dia 7, marxavem cap el cim (jo amb el putu refredat no vaig dormir ni un minut) amb -10º -15º una rasca que lo flipas, ni plumas ni ostias, joder que frio. Pujant cap el cim amb pasetes de tortuga, en Collell i jo estavem molt xungus però gràcies al ritme suau i constant, a les 7:00AM vam fer cim, Uhuru Peak 5.895m (Kilimanjaro) just alhora que el sol feia acte de presència, va ser un moment inolbidable per mi tot i que estava grogui grogui, però en el cim practicament tothom estava grogui ja que son quasi 6.000m i aixo es nota un Cullo i part de l’altre. Es va fer la foto tipica amb la senyera catalana i cap a baixa. Amb unes 3-4 hores ja ens vam plantar a Barafu Camp 4.700m, directes a dormir unes 3 horetes ja que despres teníem que baixar fins a Mweka Camp 3.000m per fer nit.

El dia 8 marxem de Mweka Camp a Mweka Gate (final de la ruta) i despres cap a l’Hotel a fer-nos la millor dutxa de les nostres vides (una de merda que va sortir del meu cos, que lo flipas,jajaja..).

El dia del cim va ser el mes xungu de tots ja que es van fer 15Km. Per sort el mal de cap va marxar pels 4.500m ja que era com si algú m’estigues apretan el cap molt i molt fort.

El Kili es un pic asaquible per tothom ja que tecnicament no te res de res, simplament te la dificultat de l’alçada. Crec que es tindria que fer un cop a la vida.

Apa gent, ara a per la proxima…

Qui s’apunta???? ;)

FELIÇ 2011 PLE D'ESCALADES, CIMS I MUNTANYES!!!!

Malanyeu. via Montse Curto (V, 95 metres)

Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.

Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.

Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.

Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).



L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...

L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.

Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.

No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.

I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.

Per cert, ja hem començat amb el vídeo d'en Matt, al cim de la paret del Devessó!!
Feliç any 2011 a tothom!!!

Buff epic run "córrer és de covards"

Per a tots aquells que teniu mitificat al gran Charlie Reixach i la seva gran frase "córrer és de covards", aquesta és la gran cursa, jeje....

De fet nosaltres ( Montse, Sergi, Guillem, Marta, Joe, Judith, Anna i jo) és el que vem fer, córrer poquet poquet, vem quedar en el lloc 1500 sobre uns 16oo corredors... sóm uns megacraks!!!!
2 horetes per fer 8 kilometres...

Això si, "els cacos, les caques i la mosca" que era com ens deiem ( ells eren lladres amagats darrera un antifaç, i jo una mosca sense ales)... ens ho vem passar d'allò més bé i vem riure molt i molt.

La cursa és el de menys, l'ambient és lo xulo, practicament tothom va disfressat: de submarinistes, d'avatar, de troglodites,... i durant la cursa qui més qui menys va fent les seves actuacions espontanies i payases.

EL nostre crit de guerra era.... " A ROBAR CARTERAS... " i ens vem ficar tan dins el paper que fins i tot ens vem atrevir a fer-nos fotos amb la poli de veritat, bé, polis pero que molta por no feien...
erem els lladres de "sucre"... ningú podía amb nosaltres...

I a l'estil " no puedoooorr no puedoooorr.." vem anar passant tots els obstacles de la cursa: pneumàtics, pous d'aigua, vem remuntar xarxes, vem reptar per sota de filferros ( a l'estil rambito) i un munt de coses més....

fins i tot li vaig tocar els pits i el cul a una rosa espectacular, tan espectacular que no podía ser real, era un tio!!!! merda.... ummm... pero quins pits!!!!!

Ara ja estem preparats per fer l'ironman, i espero que l'any que vé alguna persona del geamm s'apunti, amb una mica de temps preparem una bona disfressa i a fer l'animal!!!

Per cert, el dia va començar plujos pero va acabar ben assolellat, tot el circuit va ser al voltant del castell de montjuich i al final de premi entrepans i marranades a tope.

Ben asseguts menjavem al costat dels canons de montjuich amb tot el mar de fons, estava ben buit de vaixells pirates, era un dia de treva, i cap ni un es va atrevir a atacar-nos..

era un dia solament per riure..

Ferranet

ABANS D'ACABAR L'ANY, UN ANIVERSARI!

Avui volem felicitar a aquesta rossa simpàtica, la Marilyn Monroe del Geamm...sabeu de qui parlo??

Per si no ho heu endevinat, és la Sandra, i avui fa anys. Esperem que ho estigui celebrant a la seva caseta nova, i que continuï celebrant-ho demà quan l'any acabi.












Sandra, et desitgem molt bon dia d'aniversari,
i moltíssima sort i felicitat pel nou any.
Una abraçada de tot el Geamm.

Via Porno Star 6b+ ( 6a/b ) 105m Vilanova de Meià

Estic davant l’ordinador , amb un somriure a la cara, escrivint aquesta piada...Buf ! quant de temps que no ho feia !! Avui és un bon dia pel “ retorn “ i mentres escrigui piades també voldrà dir que surto a escalar, quines ganes en tinc !

26 de Gener, Sant Esteve , un fred que pela i un sol espatarrant. En Ferranet, en Jordi i jo ens llevem abans de l’albada i ens dirigim cap a Vilanova de Meià.

10:00h Font de la Figuereta Tº= -7ºC !! ( Ull! amb el guionet de davant el 7 ).

El fred no ens arruga i amb l’arnès, les cintes, peus i com a minim 3 polars per barba decidits ens dirigim cap a la Roca Alta. Hora llarga de caminada resseguint les parets de la Roca dels Arcs sota un sol tímid però suficient per entrar en calor, quina suada!.

Un cop a peu de via ens dividim els llargs; en Ferranet, coneixador de la dificultad per a xapar la primera cinta, és el primer. Vaja tela ! Primer cal reptar per una pobra alzina uns casi 2m, després, joc d’equilibri per a trobar la millor postura; 2 mans a la paret, desprès el peu dret... o millor l’esquerra...o millor el dret... fent malabars una bona estona aconseguim arribar a la malaïda xapa! Un parell de passets més de dificultat ( 6b ) i a partir d’aquí respirem ( V ). Un llarg curiós.

2on llarg, en Jordi decidit cap al sostre de 6b, molt ben xapat, el lluita i desprès d’un parell d’intents en surt victoriòs, ole ! Sostre perfecte per a fer en Ae. Desprès un sostret de V super divertit i amb cantos d’espantu!.

EL 3er llarg, orgàsmic! Una placa de V per a disfrutar amb un passet de 6a de mirar-t’ho bé, seguidament un sostre amb bones mans. Torno a repetir: Orgàsmic!.

L’últim llarg, sortida de V per per arribar rapidament a un pas de 6b+ difícil ( segons els experts ) on els estreps també van de fàbula ! je je je, segueixes per un tram de V fins a culminar la via al CIM !.

Muntanyes blaves a la dreta, Pirineus nevats a l’esquerra i una planúria enboirada el nostre davant. Genial ! Fortes abraçades, petons i somriures descriuen la nostre alegria desprès d' un bon dia d’escalada amb la millor companyia.

Una via totalment recomenable, molt ben xapada i roca excel.lent, ara bé, la primera xapa i els tres següents passos molt difícils per no dir impossibles si no tens el grau...

Gràcies nois !

Carla J