Barranc Piscia di Ghjaddu, V60-A5-II

Dimarts 8 de juny, em dormit al "merendero", que ens portarà a fer una passeig d'aproximació a la cascada de Piscia di Ghjaddu (Gallo), famosa, i molt visitada pels turístes, sobretot perquè està molt recomenada a les guies. Portem un bon ritme d'activitat, i molts i molts metres de desnivell, les cares comencen a demanar calma, però abans d'això farem un barranc, que com defineixen molts companys, és com un suspir, intens, però a la vegada curt, aquest és el Piscia di Ghjaddu. En moltes guies i descripcions a la web, veiem que és un dels primers barrancs que és va obrir a la illa, i per tant un dels grans clàssics, si que és veritat que val la pena baixar-lo, si més no està a sota de la gran cascada, veient com la força de l'aigua i del vent, et fa sentir molt i molt petit.

Comencem l'aproximació com no sols, excepte perquè al parking, han començat les obres de reformes, del "merendero", ara amb un retol de cartró diuen que cobren 3 euros per estacionar allà, je, je, Crisis... carretera D368 desde Zonza fins a Porto Vecchio, abans d'arribar ala presa de l'Ospedale. l'Aproximació es fa molt suau per un camí ple de "maquia", que per cert ¿que deu ser la màquia?, falgueres, el riu i boscos, que fan que sigui molt agradable de fer. Arriba un moment (30'), que s'ha de creuar el riu, i remuntar un petit turonet fins al coll, aquí hi ha un panell informatiu, el camí de turístes segueix per l'esquerra orogràfica del riu (que ve, de la presa de l'Ospedale), nosaltres baixem a buscar el riu i canviar-nos, ara si que fa calor.

El descens comença suau, però es nota que el cabdal és generós, al cap de 5 minuts, el riu s'estreny i engorga, cap a la dreta, aquí trobem els primers resalts, que evitem, per l'esquerra on flaquejem i montem ràpel. Com que m'acompanya en Pere, i no sap on s'està fotent, el faig servir de "llebre", ji, ji, li lligo la corda assegurat, i xof, aigua a nedar per evitar la corrent de l'aigua, comprova que es pot agafar a la corda fixe, i comprova que realment no hi ha perill (mare de déu, si la recepció on hi ha la corda fixa rellisqués..., ;-) ..., el següent és un petit ràpel encaixonat, amb recepció bona, no cobreix, al costat mateix d'un gran bloc. Seguim fins al següent punt, és el previ a la badina de la tirolina, per tant no podem relliscar..., aquest cop paso jo primer, ejem, em de fer notar l'experiència..., sembla que hagi de relliscar i que l'aigua va forta, però per sort no rellisca gens, arribo al pasamà, ara li toca en Pere, que ho fa perfecte. Creuem el pasamà, no està de més portar cordino, per si algún dia s'ha de canviar (l'estat no és gaire segur). Arribem al punt d'inici de la tirolina, (que per cert, està força deixada, i li caldria un petit repas), monto la politja, i en Pere m'assegura, fiuuu!!, allà vaig, creuant una badina baixant força aigua, i al meu costat un vuit de 60 metros verticals, que no peti avui, je, je, je... arribo la instal·lació de recepció és més bona, en Pere recupera la politja, intento dir-li que vagi poc a poc, ja que sembla que faci panxa, però no. S'agafa amb dues mans, i es llença, diós !!!!, es repeteix la tirolina del barranc de l'infern, feta per en Nogués, però al ravés, ara el tinc de cara.... en qüestió de tres segons, tinc en pere encastat contra mi, i la paret, vaja fava que ens acabem de fotre !!!, ens mirem i riem, però je, je, vaja ostia !!!!. Ens queda lo millor, sortir al balcó i veure allò !, el perquè estem fent aquest barranc, ens espera fora el balcó !, Impresionant, un circ de colors verds, asota nostre una cascada impresionant d'aigua, i una verticalitat, que fan que sigui un moment impactant.

Fora la paret, dues instal·lacions una més lluny de la cascada, decideixo anar abuscar aquesta, degut al bon cabdal d'aigua que baixa, per arribar hi ha un pasamà, amb cordinos/pedaletes (porteu cordino, per canviar-ho !!, mare i pare de déu !!, estan una mica precaris... Monto ràpel, baixo amb el shunt al principi, però a mig camí m'el trec perquè es veu evident que empasarem una mica d'aigua.... ja estic abaix, les roques d'abaix rellisquen molt, i molt..., li toca en Pere, veig que triga, deu ser l'emoció de baixar últim, je, je..., un cop abaix, em comenta que les cintes de la saca (que la tenia ven asota del boudrier), pel vent se li han fotut entre les cordes, i li estrangulaven a mesura que anava baixant !!!, podriem dir que aquest barranc, va acabar de deixar-nos ben espabilats, i merescudament 1 dia de relax (com que ens coneixem, no va acabar sent així). El retorn, entre foto i japonesos, és força evident, em de seguir la gent que hi ha a la canal de l'esquerra, pujada, forta, però no gaire llarga.

Aproximació : 30 minuts

Descens : 2:30 hora

Retorn : 1:00 hora

Barranc VACCA, V12-A4-II

El barranc de la VACCA, és un dels grans, entre les empreses d'esports d'aventura, per tant haureu de triar un bon dia i una bona hora. Nosaltres al ser principis de juny, no varem tindre cap visita. Segueix snet diumenge, i acabem de fer el barrancs de la Purcaraccia, com bé em va comentar en Nogués, aprofitem i decidim fer seguidament el de la VACCA, reprenem el cotxe, que estava aparcat al PK del Col de Larone, seguim conduint direcció (Col de Bavela o Zonza), per la mateixa D268, aproximadament 1Km després del Col de Larone, trobarem una corba tancada a la dreta, just en aquesta surt un petit camí a l'esquerra, aparcarem el cotxe, pasada la corba, en cas de no poder, 100 metros per sota s'aquesta hi ha una gran explanada on podrem aparcar, sense cap problema. Sortim del cotxe ja amb els tratjos posats, semblem dos bucejadors en el desert, quina pinta que fotem!!. L'aproximació : un cop a la corba, comença un camí trepitjat, i evident, el seguirem durant uns 5 minuts, al lloro que hi ha una petita fita que ens marcarà un desviament a la dreta, haurem de seguir-la i no deixar-la fins avall del riu. Com bé diuen les ressenyes, totes !!, el camí és força empinat !, per tant vigilarem de no tirar-li pedres al company. En 40 minuts estem al riu, al començament del barranc de la VACCA. un gran caos de roques ens donen la benvinguda !. El descens no té cap complicació, a excepció de que hi hagi força aigua, en la topo que us deixem, ja surten aquest perills. En definitiva és una barranc aquàtic, on hi predominen els salts, i les grimpades per blocs de roca. Sobre d'aquest s'alcen parets i agulles impressionants.
El primer ràpel de 8m es fa per la dreta orogràfica, instal·lació de dos químics, deixante fora de la cascada. Seguirem per caos, salts fins arribar a la cascada de 12 metres (saltable 10-11 metres, en gran badina), el ràpel el fem a la instal·lació que trobem a la dreta, una corda amb nusos ens ajuda a arribar aquesta.
Seguidament dues badines llargues que creuem nedant, i arribem a un gran bloc de granit a l'esquerra del riu, per on surt un camí, força empinat i avegades exposat (però habitual per ser Còrcega). Un cop adalt al coll, hi ha bifurcacions, nosaltres varem tirar primer per la dreta, i després esquerra, arribant al camí d'inici, que ens duria a la carretera on hi ha el cotxe.
Aproximació : 40 minuts
Descens : 1:30 minuts
Retorn : 1:10 minuts

Si es tenen forces molt recomenable enllaçar Purcaraccia i Vacca.

Barranc PURCARACCIA - V45-A3-I

Són les 06:00 am. i una veu molt agradable ens convida, en francés a aixecar-nos del nostre camarot, perquè com que som uns senyors necessitem camarot. Esmorzem juntament amb 300 jubilats del Nord de França i pujem al cotxe. "Va tio arranca!!!", però el cotxe no podia avançar, tota la resta de cotxes sortin del Ferry, tots ens volen pillar les vies i els descensos, no pot ser!!, el Ferry sense cotxes, i l'únic matrimoni de iaios despistats, entre 500 persones, ens toca devant del cotxe !!, comencem amb stresss. Desembarquem a Bastia, població costanera (Est), important per la seva comunicació portuaria amb altres ciutats europeas, ara la deixem, però ja tornarem l'últim dia !.

Arranquem juntament amb cotxes, motos, autocarabanes, cap a autopista hacia el cielo...., lo que té que Córcega sigui francesa, és que té moltes rotondes i "illetes" poc lògiques, cosa que dificulta una bona conducció, agafem la N-193, direcció Sud, fins arribar al poble de Solenzara, abans d'entrar aquest, hi ha un desviament a la dreta, cap les Aiguilles de Bavela, Col de Larone i col de Bavela. Deixem el cotxe justament al Col de Larone (Bocca di Larone) D-268, on hi ha una gran explanada, i es divisa a mà esquerra uns dipòsits d'aigua de color ver-marrón (sóc d'altònic), aquests us els trobareu per tota l'ïlla a conseqüència de l'últim incendi debastador que va patir l'ïlla ACCES. Un cop deixat el cotxe al coll, seguiu caminant per la carretera i a la primera curva, trobareu un petit camí a ma DRETA !, aquest és l'accés que haureu de seguir fins a l'inici del barranc, marcat per fites de pedres, primer una zona de bosc, després s'obra una mica, i va baixant fins arribar al riu. Justament en aquest trobareu les fites que us guiaran per l'esquerra orogràfica del barranc. Accés còmode, obert, i amb molt bones vistes. Haureu de vigilar la calor !. Aproximació d'uns 60minuts. (aneu-vos acostumant a les bones pujades i baixades de Còrcega, ja que no regala res !). El descens una maravella de la geomorfologia del mon !!, un barranc que si el podeu fer fora de temporada alta de turístes val la pena, com a diversió. deixo de banda els professionals en descensos de barrancs, la seva valoració és poc realista !!. És un barranc increible, salts, tobogans, rapels amb aigua, totalment obert, el compromís és molt baix, i les aigües són increiblement turquesses !.

Els descens us deixo la topo que varem realitzar, el transcurs és evident. Aproximadament 2:00 hores, però val la pena que us ho agafeu amb calma, i repetiu tots els tobogans i salts que pogueu !.

El retorn comença pel camí de tornada, un cop arrivat al riu, per tant està fitat, us queda remontar aquest camí, molt curiós, ja que a tota l'ïlla us anireu trobant ple de sargantanes, i la nostre amiga i misteriosa "MAQUIA". ¿ què és la màquia ?... retorn aproximat 40 minuts.

Expedició al Taga sota aigua.

El punt d’inflexió va c quan en Pere M. va enviar-nos el mail amb tota la info necesaria per a presentar-nos a les properes proves pel Tècnic d’esports….

Dimarts 07 de Juny vàrem agafar les botes de muntanya, la brúixola, les motxilles, 10kg de pes ( Cordes, ampolles d’aigua, tetrabrick de llet, la sal del rentavaixelles, saquets de macarrons… tot valia!! ) i la balança, sobretot! Cap a Ribes de Freser amb un somriure i un petit nus a la panxa!!

-Perdoni, el Teatre Municipal de Ribes??- I l’avi ja era dins el cotxe d’en Munta per indicar-nos personalment on era el vell edifici, punt de reunió de més de 200 futurs o no muntanyerus. Joves, molt joves i no tant joves, rastes, canes i piercings, caminadors, escaladors, i barranqueros… la muntanya és per a tothom que la volgui patir i gaudir.

Un cop tots dins, evidentment sobrepassant l’aforament de l’històric Teatre, ens donen les bones notícies; -Predicció de plujes i inici de la dura jornada: les 6:00 del matí. Rebombori a la sala. Desprès repartiment de dorsals, normes i consells vàris.

Toc de queda: 5:00 am! Punt de trobada: Pavelló d’esports. Motxilles apunt i rigurosament ben pesades. Cada 10 min. un grup de 10 participants afamats de muntanya. Primer li toca sortir a en Bladé ( 6:25 ) , després en Munta, l’Eva i la Carla ( 7:00 ). Tots per separat.

( Cota aprox. 900 m ) Calentament de pujada per pista entre tancats de vaques que encara dormides ens saludaven mendroses. Enseguida un sota bosc agradable i fresc i ja veiem el primer control, per si algú vol abandonar…De sobte el Taga, allà dalt i ben lluny de nosaltres, però impressionantment preciós. Encarem el cim a través d’uns camps verds, notoris de la gran quantitat de pluja d’aquest any i probablement la part més dura, vàris falsos cims d’aquells que et sembla que ja hi ets però quan hi arribes i mires endavant la muntanya segueix vertical amunt, buf! Vull dir bufant continues el teu camí mentres uns t’adelanten i d’altres es deixen adalentar.

Per fí el Taga a 2.040m! 9 del matí. Desprès del control, la barreta i uns bons glops d’aigua se m’escapa un somriure mentres gaudeixo de les vistes, envoltada d’ altes muntanyes algunes encara nevades, d’un aire fred i una mica més amunt el cel gris que anunciava un inminent ruixat. Ara toca la baixada força vertical i per gespa mullada. 3er control; el refugi. La cortina d’aigua ara és prou considerable, però seguim amunt encegats amb el nostre nou objectiu, el cim de Sant Amand 1800m, on hi trobarem l’últim control i fi de la prova de ressitència ( 10:25h ). Destacar el sinuós camí imprès de mil tonalitats de marró, entre Faigs, Roures i d’altres, increíble al mateix temps que esgotador.

Ara toca la grimpada, la baixada en herba i la tartera… - Les proves cancelades ? i per pluja ? , però si portem mig matí sota aigua!!- A les 13:00 hores tots convocats al Pavelló. Res, més de 200 persones esperant els taxis per baixar tot un coll de muntanya; pim pam, a la una encara hi havia gent dalt el coll!. Sort vàrem tenir d’en Bladé, que siguent dels primers en finalitzar la prova, ja era de nou al poble, i d’una volada ens va venir a boscar amb la furgo.

A la una ens convoquen per les 16:00h, centenars d’ excursionistes, xops i cansats divagant pel petit poble de Ribes, resgurdant-se de la pluja entre el Pavelló, els cotxes i els poc bars oberts.

17:15h aproximadament, sortiem en Taxi direcció Queralbs a provar sort amb els tallers, una vegada més sota la pluja i desprès de llargues esperes vàrem poguer exibir les nostres habilitats en els diferents circuits: la grimpada, la baixada en gespa i la tartera. Els resultats molt satisfactoris i sense problemes, així que a les 6:15 de la tarda ja tornàvem a ser a Ribes de Freser tots 4. Bé, en Bladé no s’havia mogut d’allà, al haver acabat el recorregut de muntanya en temps record, poguent finalitzar els tallers pel matí.

Gràcies Bladé per la paciència d’esperar-nos, de fer-nos de taxista i deixar-nos la furgo com a evituallament principal i estenador de roba xopa.

Gràcies Munta per animar-nos a realitzar les proves, no ser què sortirà d’aquí, però l’experiència ha valgut la pena.

I gràcies Evita pel suport en el tram més dur entre converses trencades pel respirar fort d’una ascenció prou vertical.

VIA ARESTA BRUCS V- / 90M LA SACA GRAN/AGULLES

Sabado 5/6/10
Quedamos a las 7.30 en Premia Dalt, Jose A., Enrique y yo,un cordada que ya la hemos repetido varia veces..el duo 40(Ramon venga..date caña, que nos gustaba lo del trio 40)y Jose A. un joven escalador de 15 años ( si si mi hijo) ponemos direccion Montserrat, zona las agulles para hacer una via facilita la Aresta Brucs de la Saca Gran, no sin antes parar a desayunar en el hotel del bruc

la saca gran

Sabeis porque hay muchas Arestas Brucs, os lo voy a decir, porque lo he leido ehhh, se les llama asi porque desde su cima se ve el pueblo del Bruc.."el libro gordo de petete te enseña el..".LLegamos al aparcamiento de Can Massana, y que sorpresaen el coche que venia detras nuestro, son Sandra y Tito que casualidad!!ellos vas hacer otra via, no me pregunteis el nombre, ya me conoceis,vamos juntos, ya que la aproximacion es la misma, hasta llegar al paso de la Portella, (no si antes pedirme unas expres, porque van hacer una via de artificial y mecesitan muchas)les hago que me firmen un recibo y se las dejo, no son muy defiar estos dos...jejejeeje un besazo pareja, en este lugar es donde ellos se quedan y nosotros seguimos por las marcas rojas, que despues de pasar un tramo con cuerdas fijas, nos dejan a pie de via.

Via facil y rapida de 3 largos eso si com muy poquitos seguros.

Yo hago el 1º largo. que lo mas dificil, es llegar al primer seguro, por un poquito de fisura en la que hay un arbol, que es el que nos situa en la via, un pequeño franqueoa la derecha y reunion comoda.IV/IV+

Los otros 2 largos los hace Enrique, el 2º recto a buscar un abujero, que dentro se encuentra un seguro(vaya sitio donde ponerlo)hacemos un pequeño repechon y por placa ligeramente a la izquierda y reunion comoda.IV/IV+ 3º largo. franqueo en diagonal a la derecha, se llega a una llastra que hay que remontar y para la reunion(largo guapo guapo)IV+/V-

El hacer esta piada, no es por el reseña de la via que hay muchas y buenas, es porque todas dicen que el descenso es por un rapel, por la parte oeste, que va a parar a un collado y se baja por una canal, que nos deja a pie de via, nosotros lo hicimos, pero la canal esta muy pero que muy mal, tiene arboles caidos, algun salto de 1.50, vamos que esta fatal, tuvimos que hacer otro rapel en un arbol, para poder bajar medianamente bien , como esta via es mas bien, para "novatillos", (yo me cuento entre ellos), para que no tengamos sustos, he creido poner esta incidencia, asi que yo aconsejo que en vez de hacer este rapel, lo que se puede hacer es...cuando se llega a la ultima reunion, se ve otra reuniona nuestra izquierda, que creo que es de la via Sthepanie y esta preparada para rapelar, asi el 1º rapel se puede hacer por esta reunion, en un rapel de 55 metros y otro de 30 /o bien uno de 30 y otro de 55 metros por la reuniones de nuestra via, que estan preparadas para rapelar con 2 argollas y conocemos su situacion.

El camino de regreso es por el mismo sitio que el de ida, vemos a Sandra y a Tito que se estan preparando para rapelar su via, un grito ieeee ieeeee y una fotiki, pasamos por delante de su via, pero no los vimos, pensamos.. que rapidos no veas..al llegar al aparcamiento vimos que no, que los rapidos eramos nosotros, jejeje, ellos no habian llegado.

*nunca habia ido a la la zona de agulles, hasta que hace un parde semanas, Esther dijo.. vamos hacer la Ven suri Ven a las agulles,(por cierto, tenemos que hacer la piada) y el sito me encanto.

cuidaros Alfredo

ROC FITER (Reequipament)

El Roc Fiter és un gran bloc de granit situat a la població de Cànoves, al costat mateix del cami que ens porta a l´embassament de Vallfornes. De petit pujava sovint amb bicicleta a banyar-nos al riu amb els amics i sempre l´havia tingut molt present però ... qui em diria que un día, força llunya, tindria la sort de descobrir la escalada i més tard ... poder reequipar la seva antiga ferreria i més tard ESCALAR-LA !!!
Dons això ha sigut gràcies en Pere !!!!

(VIDEO RESUM)

... una trucada i ... "dimarts estigues preparat amb l´equipament d´escalada que et tinc preparada una sorpresa !!"

Dit i fet ... a les 13.45 es presenten en Pere i en Bladé i ens porta al Roc Fiter. L´entorn, un privilegi, primer perque està molt aprop de casa meu i després ... el riu a tocar la pedra i enmig de plena natura.
De fet, en Pere, amb el seu projecte d´anar a equipar al Montseny, la última vegada i degut al temps es varen decantar per aquesta roca i varen reequipar dues vies de placa força atractives. Això si ... tenim feina en netejar-les dons estan força brutes. Agafem trastos, ens enfilem, corda fixe, parabolts, broques ... i al moment jà estem foradan la roca i parabolt per aquí, parabolt per allà i al final ens surt una via d´escalada artificial que ... HAUREM D´ANAR A PROBAR !!!

Aquesta ha sigut la primera experiencia en aquest fantàstic món del reequipament per en Blade i en Jaume i apartir d´ara ... unes noves expectatives ... obrir una nova via i equipar-la !!!! Aquell qui vulgui vindre a fer feina o probar les vies ... ja sap !!!


ROC FITER
(CÀNOVES)



(1. CÀNOVES 2. ROC FITER 3. EMBASSAMENT VALLFORNES)

Travessa dels Flautats – Una experiència aèria.

Vista la insistència d’en Pere en fer alguna cosa, i ja que aquest cap de setmana no tenia feina de dietista, no em vaig fer pregar gaire. Com que el diumenge havia de fer mal temps, ens vam decidir a anar a Montserrat, amb l’Anna i l’Arnau.

El nostre destí eren les agulles dels Flautats, uns conjunt d’agulles alineades i molt juntes.

Aquest conjunt està situat a la regió de la Tebaida , més popularment coneguda com a Sant Benet, just darrera de l’Elefant i la Mòmia.

Com diu en Picazo “ Els Flautats Fantasiosos,..., el recorrido es muy propio para jóvenes escaladores que buscan experiencias y sensaciones fuertes ante un panorama y sobre impresionantes costados...”. Tenia raó, vam disfrutar de noves i emocionants experiències. La dificultat no és molt alta, però la manca d’equipament, les alçades, la tensió dels canvis d’agulles, i el compromís emocional, fan de la travessa dels Flautats, un itinerari espectacular i imprescindible per als escaladors afamats d’experiències i fortes emocions!

Sort de l’experiència i “maduresa emocional d’en Pere”..je,je, ... que amb les seves maniobres muntant cordes fixes ens va ajudar a superar els passos més compromesos.

Vam arribar a Montserrat a les 9.30h i el cotxe es va quedar aparcat entre l’aparcament del monestir i el refugi de Santa Cecília, en un revolt de la carretera.

La caminada que va durar unes dues hores el vam iniciar al final del Camí dels degotalls i caminats uns 25 m ens vam desviar a la dreta per la canal del gat. El camí feia força pendent i en alguns trams calia grimpar, inclús tenia alguns passamans amagats entre la forta vegetació. Per altre banda el camí intrèpid junt a la calor del dia va fer que la pujada fos una mica dura, però un cop a dalt el paisatge valia la pena, es veien els Flautats a la dreta i a l’altre banda el cavall bernat, l’Aeri i Sant Jeroni, allà ens vam aturar a esmorzar per seguir el camí de baixada fins arribar al peu de l’Elefant.

Per accedir als Flautats cal anar pel darrera l’Elefant i pujar per una canal molt dreta amb una passamà fins al peu de la normal de la Mòmia, des de allà continuar direcció oest fins a trobar el coll que queda al mig de la Fessolet i els Flautats.

Allà ens posen l’arnés ens encordem i au vinga! cap amunt. Un cop a dalt i havent fet totes les agulles vam estar una bona estona sota el sol i mirant al·lucinats el paisatge. El recorregut de tornada es exactament el mateix però a l’inrevés! Es a dir, mateixes grimpades i mateixos salts fins a tocar terra.

Anna Serra

Ressenya de la Travessa dels Flautats
Montserrat – Tebaida (Sant Benet)

Horaris: Aproximacio 2hores. Recorregut 2 a 3 hores (anar i tornar). Retorn 2 hores.
Dificultat: IV+ . Díficil.

Material: Corda (25 mts. mínim), arnés, casc, peus de gats (opcionals), 3 cintes exprés, rapelador, algun microfriend (opcionals rotllu “quitamiedos”...)

Aproximació: Anar fins a la base oest de la Mòmia (des del Monestir o per la canal del Gat), seguir direcció Oest seguint marques blaves i al peu del Fesolet Superior rodejar-lo per la dreta, fins al coll amb els Flautats.