LA CANAL ESTRETA

17/04/2010 ULLDETER Marià, Xavi, Adrien i Esther

Sortida del refugi: 7h Arribada al refugi: 11h

L’Estreta es una canal de 220 m aproximadament amb una inclinació màxima de 60 graus de la cara Nord del Gra de Fajol Petit (2563m), encara que jo diria que el segon ressalt de gel tenia una mica més d’inclinació que fa que et pensis les passes, però de totes maneres no és gaire difícil i es gaudeix molt. “La més fàcil de les difícils” va dir l’Adrien... ideal per iniciar-me!

Les condicions no podien ser millors: un dissabte de sol, la neu dura i ningú a la canal. Era un dia rarament tranquil i no ens trobàrem cap altra cordada durant l’ascensió. ¿Què més es podia demanar? Doncs que l’aproximació fos ràpida i fàcil, i dit i fet; només uns 25 minuts des del refugi i no perds mai de vista la canal, no té pèrdua doncs només has de seguir la traça en línia recta creuant la pista de l’estació fins arribar-hi.

Amb grampons i a peu de via ens organitzem en 2 cordades: Xavi i Adrien / Marià i Esther.

Xavi comença amb el primer ressalt cobert de gel (complicat fer-ho de primer amb un sol piolet) i intenta assegurar el pas però no troba res que li donés seguretat i, després de trencar vàries estalactites, es decideix a seguir endavant i passa el segon ressalt també abans de fer reunió. El nostre artista ens té congelats mentre aprofita per practicar posant aparells (friends i tascons), no utilitza els parabolts que troba a la canal. Finalment puja l’Adrien fins a la reunió amb les nostres cordes per pujar els dos que quedàvem de segon. Jo vaig pujar la última, els ressalts tenen la seva dificultat però no vaig pensar massa i els vaig superar gaudint molt dels passos i posant en pràctica tot el que he après últimament. Estàvem passant-ho molt bé!

Pel següent tram no cal encordar-se, estava tot cobert de neu dura i es podia fer amb seguretat fins sortir del tram encaixonat on hi havia un parell de parabolts a la dreta, dins d’una petita cova que formava la neu i la roca. Aquesta reunió ens va servir per assegurar-nos el proper llarg que va iniciar la mateixa cordada però aquest cop l’Adrien obrint camí.

La segona cordada comença amb en Marià de primer, que supera aquesta part mixta de roca i neu on hi havia alguns passos de moderada dificultat, jo considero que millor col·locar punts entremitjos encara que sort que ningú va caure perquè el primer tascó nostre va saltar sol amb el moviment de la corda que no feia força cap a baix com hauria d’haver fet. La reunió es troba a l’esquerra passat el tram de roca que t’obliga a flanquejar a la dreta i després apropar-te de nou a l’esquerra, de fet no vàrem veure els parabolts (amb cadena) fins que ja s’havia improvisa’t una reunió a 1 metre d’ells.

Per acabar la canal tampoc cal anar encordat, l’últim tram té una inclinació menor i es pot fer sense dificultats.

Tots estàvem molt satisfets de com havia anat tot i crestegem fins al cim per fer unes fotos. En acabar desfem les nostres passes en direcció oest i baixem per una pendent de neu entre els dos Fajols que va acabar sent un tobogan i el piolet l’eina de propulsió.

Aquesta piada està dedicada als meus companys que van pujar la Canal Estreta amb mi, va ser un dia genial i us mereixeu un reconeixement tots 3: Xavi, Marià i Adrien.

Per cert totes les fotos son obra d’en Marià.

Esther Lozano