L'Esperó del Silenci 175m- Oden. 6a/Ae ( V+ obl.)

Perquè l’espero del silenci? No se…és una d’aquelles ressenyes que et criden l’atenció sense tenir cap motiu concret, potser els comentaris d’en Pere que remarcaven la seva estètica i exposició van acabar de despertar la meva curiositat, ara nomes calia trobar el moment.

El diumenge dia 14 es va presentar l’oportunitat, els companys de cordada… l’Esther, l’Alfredo, la Vicky i jo, però per circumstàncies de la vida no vam poder sumar aquest nou cim als nostres currículums, la sensació de tota via inacabada es la buidor, així que el retorn es torna com una mena re-projecte, no es un adéu sinó un fins aviat…molt aviat.

Jo tenia un AS a la màniga, un cop amagat… ja ho diuen que no es bo ensenyar totes les joies del tresor, així que vaig decidir exposar lo succeït a la única persona amb tant de temps i ganes d’escalar com jo, la Carleta. No vaig acabar d’explicar l’historia que la noia ja m’estava proposant d’anar-hi el dia següent, així si que es fàcil fer negocis.

Ja que el meu company de cordada s’havia quedat amb molt bon gust de boca en l’intent a la via el dia anterior, es coneixia l’aproximació, el peu de via i no ens faltava il·lusió ni ganes, vàrem decidir afrontar , una vegada més, un nou repte junts. A més a més, havent disfrutat de la via Terra Incògnita al Montseny, no podia deixar de tastar aquesta nova creació de la Laura i en Josep.

Desprès d’ aparcar el cotxe al pàrquing del càmping de la Valldan , trepitjar els camps de conreu i assegurar-nos de tancar bé el vallat del ramat de xais del pagès d’aquelles terres, ens vàrem endinsar al frondós bosc intentant seguir unes escasses marques fúcsia per arribar finalment a peu de via.

Vàrem deixar a l’atzar d’una pedreta l’ordre dels nostres llargs, el primer en obrir la via jo i la segona la Carleta i així sucessivament fins arribar al cim.

Llarg 1: IV+ el dia anterior també em va tocar a mi però que hi farem la pedreta mana, m’el coneixia de memòria, un petit llarg molt brut amb 4 parabolts, amb un petit diedre i una sortida cap a reunió un pel delicada que l’hi donen la graduació de IV+, jo diria que es una petita grimpada amb un parell de passets, cap complicació, la reunió d' aquest llarg es troba en un roc al costat dret, nomes hem de seguir la direcció de l’ultim parabolt.

Llarg2: Estem sota el gran sostre característic de la paret. El següent llarg es troba a la dreta; 5-7 passos d’artificial equipat amb una progressió interessantment vertical i en lateral. Sortideta en lliure sobre el petit sostret que es deixa fer fins endinsar-te en una xemeneia vertical i sorrenca amb bons cantos i joc d’oposició. La reunió queda amagada sota la vegetació. Ull!

Llarg 3: 6a/V+ petit flanqueig cap a l’esquerra, ben parabolat, el meu traçat em deixava les xapes a la cintura, factor que afegit a la situació aèria l’hi dona aquest llarg un toc especial, el pas més complicat superar una fissura vertical on el parabolt queda una mica allunyat, l’espatarre està assegurat, un cop superat dos passos més amunt farem reunió.

Llarg 4: Sortim amunt i seguim en travessia cap a l’esquerra, passos fàcils i parabolts no tan propers. Estem anant a buscar l’esperó i sota els nostres peus llibertat!. Sensació aèria. Finalment pugem sobre una llastre per a trobar la reunió.

Llarg 5: Aquest llarg dibuixa completament l’espero, comença amb un tram que és deixa fer prou bé però també es un dels més fràgils, revises cada moviment amb lupa. També hi trobem un aleje considerable protegit per un tros de corda en una sabina, la part final del llarg puja una mica de grau i acabes fent un petit flanqueig a la dreta que et porta directament a una repiseta on hi farem la penúltima reunió.

Llarg 6: L’últim llarg segueix per l’esperó, vigilant una vegada més de no quedar-te amb cap còdol a la mà o llençar-li al nostre company, gaudim d’una ascensió agradable fins el cim. I mentres espero l’arribada d’en Jordi observo la immensitat del què m’ envolta.

Ja hi som! 150 m d’una escalada bella i intensa, sobretot pel cocu… I aquí tenim part de la recompensa… El tall de la paret al nostre darrera i la vesant nord al nostre davant, completament nevada, sembla impossible que encara es mantingui tota aquella blancor desprès d’un dia tan assolellat. Observem clarament la vall tancada d’on venim i la gran quantitat de parets escalables per tots costats. Tot i la boirina d’última hora de la tarda, els nostres ulls poden gaudir de tot el paisatge del cim vençut.

Ara si…ja és nostre, desprès de quatre fotos i disfrutar d’un paisatge atípic molt macu toca baixar. La ressenya ens posava que el camí per anar a buscar els rappels estaria fitat en direcció sud-est però…sorpresa!! la neu ens ho posa una mica més difícil, no veiem cap camí n’hi cap fita, així que improvitzem resseguint dos colls amb neu, pedra i bosc fins a un petit balconet molt tupid on hi havia l’instalació de rappel, el primer de 45 metres i un segon de 20 un pel exposat, un cop a terra no té pèrdua recte avall amb tendència a la dreta, si ens hi fixem tornarem a trobar les marques fúcsies. Ahhh!! Jo de vosaltres deixaria la tanca del pagès ben posada ;-)

By Carla i Bladé