dimecres, 17 de febrer de 2010

ALOS DE BALAGUER. SERRAT DEL POLL. VIA OLGA FRONTERA

Dissabte 6 de Febrer del 2010.
A l’estiu quan varem anar a fer les vacances per el Alps, la Carla va repetir alguna que altre via…i tot i que deia “no m’importa tornar a repetir-les, em fa il·lusió fer els llargs que no havia fet de primera…”, jo sempre pensava “ostres, em sap greu”, encara que sempre portava el mateix somriure de punta a punta!

Be, el dissabte vaig experimentar la sensació de la que em parlava, amb una vía que va ser molt i molt especial per mi quan la vaig fer per primer cop. I amb l’Alfredo que tenia la mateixa inquietud de portar-me a “passejar” per una paret on ja hi havia estat.
L’Alfredo i jo encara acabarem sent una gran cordada, segur. I aquesta vegada es va afegir una senyoreta molt especial, amb qui només havia escalat un cop a la Pala Alta, la Monste.
Bé, quedem molt d’hora, a les 7.00AM per arribar aviat a casa (vaig fer una miqueta tard...10min). Anem cap a Balaguer fent parada a Artesa de Segre per esmorzar. Ens trobem amb els famosos croissants de gairebé un kg! I decideixo encarregar-ne un per sopar! Anem per feina, que encara farem tard!
DADES DE LA VIA
Grau: V+
Longitud: 230mts en 6 llargs
Material: 15 cintes exprés i algun friend per reforçar o tasconcs, i alguna baga per savines
Orientació: Sud, ideal per a un dia assoleiat d’hivern.
APROXIMACIÓ
Marxem de Artesa de Segre, cap a alòs de Balaguer. Passat el pont continuem recta agafant la pista de sorra. Continuem deixant enrera un picnic, fins a arribar on s’eixampla la pista. Aquí deixarem el cotxe.
Mentre ens aproximem veiem com a la zona hi ha dos tipus de roca, primer sembla conglomerat fins a arribar al calcari. De seguida es veuen dos esperons clarament diferenciats de calcari, el primer ens marca clarament el traçat de la nostra via.
Quin esperó més xulo!
Arribem i ens trobem amb la sorpresa de que tot i matinar hi ha una cordada, que molt tranquils s’estan preparant per fer la via.
Jo, al principi, una mica neguitosa per el tema temps! Fins que l’Alfredo em fa veure clarament que el millor és clamar-se, ja arribarem.

La via comença una 20mts més amunt en línia recta de on hem deixat el cotxe. I podem pujar per el caminet que hi ha cap a l’esquerra o camp a través com els hi vaig indicar jo (malament), grimpant una miqueta fins on es veu clarament el peu del primer llarg.










PRIMER LLARG (IV+, 35MTS)
Ens esperem a que la cordada avanci. Mentrestant ens repartim els llargs, gairebé a “pedra, paper, tisora” . Decidim que l’Alfredo començarà, la Montse farà el 3er llarg (orgàsmic), però jo vull fer el 4art (que quan vaig fer la via em va semblar molt difícil). Així que jo faré el 4 i 5 i la Montse acabarà la via.
L’Alfredo segueix les dues xapes que marquen la línia vertical del primer tram, sense cap tipus de problema. Només te dos parabolts però és deixa fer molt rebé! La Montse i jo aprofitem per posar-nos al dia mentre l’Alfredo deixa espai a la reunió amb la primera cordada.


Quan m’hi poso jo, darrera la Montse faig caure un roc que....sort que no hi havia ningú (i això que l’Al m’avia avisat!)

SEGON LLARG (IV+, 50MTS)
Similar al primer llarg, encara poc net, amb bastantes herbes etc. Just a la sortida hi ha una savina que demana ser assegurança. Doncs res “a por ella”. La resta de parabolts (3 en total) es troben amb molta facilitat.
El llarg acaba en una reunió improvitzada en un arbre.
Anem caminant fins a peu del 3er llarg. No hi ha reunió.

TERCER LLARG (V, 35MTS)
Tenim a la cordada d’abans entretinguda per arribar a la reunió... es tracta d’una reunió poc còmoda (la única de la via) i sembla que fa una ventolera impressionant! Això els fa baixar...be, la Montse comença.
Des de peu de llarg, es comença cap a la dreta resseguint el petit esperonet que hi ha, i un cop sota el primer parabolt, sempre amb tendència a la esquerra, sense perdre l’estel·la de les assegurances.
És tan espectacular com el recordava, a cada pas hi ha una pressa millor! Tot és com un formatge gruller! Per disfrutar com una “Enano”.
Quan més amunt més aire! Tant que la bosseta de magnessi s’aixecava, i també, les bambes! Ostres tu...a veure si tenien motiu de pes per baixar! –penso- i això que a baix em deia a mi mateixa –ja! Els del GEAMM no s’acoquinen mai!- i a sobre, ara em toca a mi!!!! GLUPS!


QUART LLARG (V+, 40MTS)
Ostres, em preocupo una mica per 3 motius:
- el cangueli de quan el vaig fer el primer dia
- recordava que al primer tram queien pedres
- fa un vent impressionant “Lucha cobarde!”

M’enfilo cap a munt abans de pensar-m’ho més del compte.
Això sí els hi demano un grapat de friends per si de cas m’entra el cangueli!
La sortida és saltant l’esperonet i passant per dins el diedrillu, en aquest tram hi ha dos parabolts que es veuen a mesura que puges. Amb tendència a la dreta. Arribes a una repisa, i comença el tram maco! Primer be, i després recordo el canvi de color de la roca, ara més vermell.
De cop està replet de assegurances, les noves més uns 3 pitons antics. Així que no es pot patir gens! Hi ha manetes, però de cop desapaixen els peus! Sense mirar-m’ho cap amunt recta. La recomensa; una reunió per a senyorets! Em planto allà i, uala! Ja no fa vent!
CINQUÈ LLARG (IV+, 40MTS)
Ara ja estoc enfrascada, i recordo que la reunió que m’espera és tant o més còmoda que aquesta. Així que “aquí os quedais, xaval!” ara ja estic enfrascada! Que xulo és tot! Això és millor que.....be, és molt bo! Comences amunt fins a una repiseta petita. A partir d’aquí cap a la dreta, alternant amb l’esquerda espectacular que ara tens els peus a la seva dreta i ara el forat et queda entre mig. Passada la repiseta poso un friend, perquè el següent parabolt queda una mica lluny!
Passat l’esperonet de l’esquerda, vas cap a l’esquerra, passes dues repisses bastant trecandes i tata xan! La següent reunió!


SISÈ LLARG (IV, 35MTS)
El cim per la nostra convidada d’honor!
Aquest llarg convé reforçar-lo una mica. No per la dificultat, tan sols per la distancia entre parabolts. De fet només n’hi ha 2 o màxim 3. Tot recta amunt, deixant a la dreta un sostre petitonet. Arribes a una repisseta (et queda un petit arbust a l’esquerra). I ara clarament a la dreta, passant per sota un altre sostre que et quedarà a la esquerra.
Arribem a la última reunió!





Som uns craks!
DESCENS
Pugem una miqueta més amunt. Assegurats. Ara ja sí al cim, veiem una “mardufia” de pi! Que ens queda una mica avall. Doncs sí, aquí farem el rapel, que ja hi ha preparat, ho veurem quan arribem a peu de l’arbre.
Tot avall (es veu clarament el traçat), una 35/40mts.
Ara comença el que a mí m’agrada! La pedreda i la baixada xunga. Em dec estar fent gran perquè cada dia que passa sóc més patosa!
Arribem a baix a la passera. Estem super feliços!
Ha valgut la pena repetir i hem escalar amb molt tranquil·litat!
Ara l’Alfredo i la Monstse són els encarregats de portar a fer aquesta fantàstica via, a qui en tingui ganes!
Una de les grans coses del dia, per arrodonir: vem tornar a Artesa a buscar el meu croissant (més 2 més que varem comprar), i allà ens va vvenir a Saludar en Xavi de Lleida, amb una noieta em temo...molt especial!
Més rodó impossible, no?!
Ther!

6 comentaris:

मोन्त्से ha dit...

Ai què guai!!!! quina via més maca i quins companys més excepcionals!! La veritat sí que és un llarg orgàsmic, no em vau sentir ah! ah! ah! ui, ui, ui...
O eren els xiulets del vent? jiji
un petonàs als dos i felicitats per la piada Ther!

Alfredo ha dit...

Un dia de escalada, perfecto(el viento lo de menos)la compañia, genial.
El proximo largo orgasmico me toca a mi...
Esther.. se porto bien la "nueva" (Montse) ehhhh jajajajaa
Pedazo de piada

cuidaros

Anònim ha dit...

Enhorabona Esther!

Era una assignatura pendent que tenies, prueba superada!

La via sembla guapíssima i pel que hem va dir l'Alfredo sembla que així és. Una forta abraçada atots!

Jaume Mayor

JAUME ORS ha dit...

Una piada ... espectacular !!! Felicitats a tots tres per fer-nos disfrutar d´aquesta via !!!

Jordi Bladé ha dit...

Molt xula, a veure qui dels tres decideix tenir de company de cordada a un loco de la colina i portar-me a fer-la.
don't stop!!

ferran ha dit...

oye Alfredo el croissant seguro que estaba buenisimo, pero no te quejaras de la compañia, que estan para comerselas,ummm...
espero que cuidarais bien a la montse para que venga mas con nosotros
i ja puestos petonets pels 3
ferranet