dimarts, 5 de gener del 2010

L’última escalada de l’any a Terra de Dinosaures


31 de desembre del 2009, el dia que tanca tot un any... Què millor que passar-lo disfrutant d’allò que més m’agrada , el que més l’ha representat; un bon dia d’escalada!!

La via ; Terra de Dinosaures 160 m, 6a.

Els protas; En Bladé, company de cordada en els últims mesos, l’Esther, amb qui sempre trobem un dia per escapar-nos plegades i jo, amb ganes bojes per a tocar roca de nou!


La pluja ens acompanya fins passades les parets de Montserrat. No tenim molt clar el que ens espera més endavant...

Passat el poble d’Oliana, contem 3 túenls i ens desviem a la carratera antiga, des de l’aparcament ja contamplem la via, està claríssima! I més quan portes tres ressenyes de diferents autors i totes tres amb fotografies de la paret. Enfilem recte amunt seguint les fites.

Està la paret molla ?? Fa un dia enovulat i a la pàgina del meteocat anunciava pluges a tot el territori Català.

Darrera nostre una cordada de Ponts, esperen impacients a peu de via, l’Anna i l’Ivan, molt trempats ells!.

Per seguir la tradició fins l’últim dia de l’any l’Esther inicia la via i tasta per primera vegada la roca de la paret Bucòlica. Sembla prou seca...diu. Llarg per a disfrutar sense deixar de banda un parell de passets ( V ). El meu torn, un llarg que vaig gaudir de valent, cada pas era un petit repte, equilibri i força en un, placa de cantos de roca calcària. Satisfacció màxima al finalitzar-l’ho ( 6a ). El tercer llarg, comença molt disfrutón fins que arriba a una bavaresa on cal trobar els bons cantos per que no sembli més complicat del que és, tots tres ens vam mirar el passet ( V+). Torn d’en Bladé, sense pensar-s’ho enfila amunt, sortida explosiva en bavaresa i seguidament més assequible, pas clau el tenim inundat per una fina cascadeta d’aigua que regalima, cal flanquejar-lo cap a la dreta i passar-hi per sobra, superat i amunt! I amunt i amunt...

massa i tot, es passa la reunió i n’improvitza una amb un parabolt i sabina ( 6a ). L’inici de l’últim llarg és un V+ finet, on passada la feixa es converteix en un IV o III “ campo a través”, fet per l’Esther amb molt d’art i estil fins arribar a un arbre per a tota una senyora reunió!.

Ja som dalt !! No ha plogut i tot ha sortit bé, hem disfrutat d’una bona roca, una magnífica via i genial companyia, rodejats de naturalesa i amb vistes al pantà d’Oliana, el sol apunt d’amagar-se darrera la paret, és hora de baixar ...

Què més podem demanar ? Una fotografia de cim per inmortalitzar aquell moment, aquell dia, l’últim de l’any.

By Carla :-)

7 comentaris:

JAUME ORS ha dit...

... millor imposible com acabar el 2009 ... amb bona companyia i enganxat a la paret !!! Felicitats als tres !!!

L'Anna Rubio ha dit...

Genial tia!!! M'encanta!!! les fotos molt xules!! Felicitats macus!!!!

Jordi Bladé ha dit...

Una cordada d'autentic luxe, la via es el que menys m'importa el mes especial va ser poder compartir-la amb vosaltres. Per mi una manera diferent i fantastica d'acabar l'any,
Molts petons maques!!
PD: Esther et torno a demanar perdo per l'ultim llarg, la proxima via sera tota teva.

Alfredo ha dit...

Oleee!!
Tienes razon Blade, lo 1º es la compañia y despues ya se vera que via se hace..
Buena manera de finalizar el año.

cuidaros

Anònim ha dit...

Enhorabona macos! Com diu el Bladé que mai s'equivoca: una cordada d'autèntic luxe!

Salut!

Jaume Mayor

Jordi Bladé ha dit...

Gracies Jaume, però... si s'equivoca si... i molt!!

Ther ha dit...

Ji ji! està clar que estic ben traumatitzada!!! M'ho vaig passar teta! i tinc molt de mono!!!!