dijous, 7 de gener del 2010

Anglada-Guillamon a la CADIRETA 160m Ae3

Ja estem al 2010 i ja hem fet la primera escalada de l’any !! Com descriure-ho ?

Ha sigut una via de les que no et deixen indiferent... un dia que recordaré sempre... i una companyia inmillorable a tots nivells; experiència, optimisme i amistat.


Dilluns 4 de Gener, sota baixes temperatures i risc de pluges anunciades marxem plegats cap a a la zona d’Agulles, Montserrat. La via només té 4 llargs i tal com deia en Pere; - si plou no ens “mullarem” – per què ? Doncs els 3 primers llargs estan protegits i caracteritzats per un impresionant sostre totalment horitzontal de més de 10 metres . El dia era enúvolat i gris, però no ens importava, estavem encegats pel repte que ens havíem proposat.

Els 2 primers llargs transcorren en vertical sota el sostre, una sortida de IV+ una mica expo o bé simplement no és de IV+, ja que carregats amb 24 cintes exprés, dos estreps, un parell de polars i una roca suvada fa que t’ho miris tot molt. A la segona xapa ja comença l’artificial que no abandonarem fins a meitat del 4rt i últim llarg.



Parabolts, espits i burils conviuen plegats, diferents dècades reflexades en una emblemàtica via de la cara Nord. La proximitat de xapa a xapa et fa agafar la confiança que ràpidament desapareix quan davant teu es presenta una placa de spit trencada ... on cal penjar-se d’un cordinillo dels fins per puguer seguir progressant... uf! Quin iuiu!! I també et fa creuar els dits al pròxim buril o spit de l'època per tal que la seva placa aguanti una cordada més.

A partir del 3er llarg comença la festa. En Pere flanqueja a la dreta fins arribar al primer parabolt del sostre, dansa i harmonia i una bona dosi de tècnica per progressar en horitzontal i sense oblidar el buit que hi ha sota els seus peus; el camí des d’on uns pocs caminadors miren amunt sorpresos i saluden. Una manera d’escalar molt diferent al que estem habituats; fifi, mariner, estreps, postures de contractura assegurada ... de cop desapareix als meus ulls per afrontar una ascensió menys horitzontal arribant finalment a la tercera reunió. L’escalada al llarg del sostre com a segona de cordada no deixa de ser igualment impresionant!.

El 4rt i últim llarg l’afrontem sota una boira pixanera i un aire fred que talla la cara. 4 passos d’artificial en burils de millor no mirar-tel’s gaire i sortida de III en lliure, molt poques xapes fan que el camí no sigui gaire clar i el pes de les cordes també dificulta l’últim tram de l’ascenció a l’enboirat cim.


Això sí, unes reunions de campionat ! Tant d’equipació, parabolt i anelles, com per repiseta ampla i còmode, on no ens varem oblidar de contemplar el pati i vistes enboirades del nostre voltant.



Fred ? Polars, guants i bambes van ajudar però l’emoció i adrenalina és el que realment ens van mantenir calents durant les llargues i estàtiques esperes a les reunions.

Gràcies Pere per haver tingut la confiança en mi de portar-me a fer una via com l’Anglada – Guillamon a la CADIRETA d’Agulles. Espero que aquest 2010 ens porti reptes com aquest i els poguem superar plegats.




By Carla :-)

10 comentaris:

Alfredo ha dit...

Ostrasss, guauuuu como mola...yo quiero una de estas, uff ufff

Eysss Carla como dices que se llama ese que esta contigo? jiji--

cuidaros

Montse ha dit...

Carai colegues, aquesta via només impressiona de veure-la en fotos... Imagina't en viu!
Enhorabona! jo també vull estrenar els meus estreps nous :(
però tot arribarà aquest 2010!

Anònim ha dit...

Collons com comenceu el 2010!!!! Moltes felicitats, l'experiència deu ser espectacular i les fotos de la xapa trencada i el cordino impressinen; això sí que és tenir collons!!!!!! Els meus respectes als dos (per si no tenieu clar que ja disposaveu d'ells)

Jaume Mayor

Unknown ha dit...

Precioses les fotos del sostre! Jo vull jo vull!!!!!!

JAUME ORS ha dit...

... realment impressiona de debó. Segur que son d´aquelles vies que et queden gravades per sempre. Felicitats a tots dos !!!

ferran ha dit...

molt be pere, ets un crak, en solitari i amb petate... pero, perque li posses un casc al petate???
per cert les fotos molt xules
un petonet per tu i pel petate
ferranet

Xavi ha dit...

Molt bon començament d'any, amb classe!!!
Per cert, us he agafat la foto del buril rovellat per posar-la al meu blog (ja he posat que és vostra), doncs quan m'hi vaig penjar jo estava massa emocionat com per a poder fer-li una foto...

Jordi Bladé ha dit...

Aquesta piada ha estat escrita com una espina clavada que tenieu dins vostre i que he aconseguit treure sense dolor. Una via impressionant que espero poder fer algun dia,
encara que això de fer la cigonya encara no ho domino gaire. jajjajaja
Una enveja molt sana us felicita, sou uns cracks.

Mohawk ha dit...

Bufff!! Amb el fred que deuria fer segur que us va caldre una bona "fogata" per iniciar l'escalada :P :P

Felicitats per la via, fieres! Per cert, encara hi ha la viga de ferro que van utilitzar per burilar els sotre a la tercera reunió?

Carla, a veure si aquest dimecres el temps es comporta i podem tatxar la tapieta pendent...

A tibar-li!!

RATAFIAIRE ha dit...

Vinga... Una altra cadireta per al Geamm... a veure qui és el següent!!

Nanus, a per ella que val la pena!

Felicitats, Carla i Pere