22 de Novembre del 2009
Com diu la Charlie: Ager, Paradís de Roca!!! I té raó, i també en què ens hauríem d'acostar més sovint per aquests paratges.
Bé, més val tard que mai! Arribo amb dues setmanes de retràs, amb aquesta piada. Però sabia que la faria, doncs es va tractar de nou d'un dia molt especial. Ens pensàvem que seria l'últim dia que escalaríem juntes i fent cordada per bastant de temps (aquest diumenge ho vem tornar a fer! ji ji).
No faré de nou la ressenya, doncs seria empitjorar el que ja hi ha fet per els Kutres, així que enllaçaré la seva ressenya (després els hi demanaré permís .-)) Aquesta ressenya és la que varem seguir, i és perfecte.
Bé, l'aproximació perfecte i sense problemes. Quan vàrem arribar trobàrem una cordada davant nostre, en Xavi i l'Albert, que ens van anar marcant tot el traçat (;-)), així que era pràcticament impossible de perdre's.
Com ja és habitual, vaig començar jo la via, amb un llarg fàcil (IV), i també com és habitual em vaig saltar la primera assegurança, un cordino que per poc fa mal als ulls. Doncs no el vaig veure. A la reunió però, ja era feliç.
El segon llarg, 6a. Per la princesa, que per algú és la crack! Per bé que jo de segona el faig amb confiança i molt rebé!!! yupiiie! Està be anar amb companys que et treuen a passejar!!
El tercer llarg que és sortint cap a la dreta i més amunt amb una baveresa, em toca a mi. I li pregunto a la Carla: -"per on han anat els col·legues?", contesta "ups...nuse, cap a la dreta però no sé si per aquí per allà..." Perfecte! començo i sort que quan trec el cap veig a en Xavi (crec) i em marca el camí!! una baveressa fantàstica, encara que una mica bruta! La faig bé.
Quart llarg: La Carla, sense problemes. I anem veien l'estela dels nostres companys que ens acompanyen...un foto per aquí, una xerrada per allà! que simpàtics!!! Resulten ser amics d'en K, i ens trobarem amb ell al bar!!!
Cinquè llarg: de tràmit un tercer
Sisè llarg:
Ara be el guapo!!! Representa que el primer tram és un V/V+, doncs bé, per mí va resultar més difícil que el 6a del segon llarg. La Carla puja amunt! a poc a poc fins arribar al tram de 6b. Tot i portar els graonets la titi ho intenta en lliure. Mentrestant ens passen per el cap un munt de parapents que van dient "Guaita tú, si a la paret hi ha un munt de gent que sembla que fagin carreres...".
La Carla arriba al pas! I jo estic a la guait! "si ha de caure serà ara" penso. En Xavi (crec), li va donanat ànims, i jo vaig pensant que no sé pas a qui li falta un llum! Està clar, és la meva ídol!
Espatarrada duran massa temps, i intentant fondres amb la paret! al final....barrabum! VUELING!!! de 4 metres aprox! super net. i tornem a munt després de respirar profundament! Pràcticament net! El que dic, una crack!
Setè llarg:
Ji ji, ara em toca a mi. Sortida en artificial.
Ah! els nostres companys ja ...ni rastre! jolin es fan els llargs en un plis plas (sort que han començat abans!)
Primer pas penjadeta, i després no tinc nasos de sortir en lliure. Apa doncs posarem friends!!! dos de seguits i penjant-me amb els estreps. La Carla em diu que estic loca, però ja em dirà el què quan li toqui (ji ji).
La resta del llarg, bastant marranot! no m'agrada. Enllaço amb el vuitè, per tal de fer ja l'últim.
Al cim ja veig als nostres nous companys, que em diuen (cansats d'esperar...) que ens veiem al bar!.
Arriba la Carla. Li toca l'últim. I de cop li entra com una por...(mai li havia vist). Resulta que aquesta vía la va fer a l'inici de l'escalada, i se li va creuar aquest llarg.
Desè llarg:
Sembla que hagi de ser fàcil. Però els primers passos son punyeterus! No hi ha on agafar-se. De fet es podría dir que ella va fer un llarg i jo un altre. Ella per dins la xemeneia i jo per l'esquerra literalment i, francament crec que bastant més fàcil.
La baixada de plena tardor. Amb els arbres marronosos i vermells. L'inici del vespre....que romàntic! Molt bonic!
Un parell d'abraçades i un nou molt bon record!!!! La paret és genial, la roca espectacular!!! Un dia genial!!!
Gràcies cordada!!!!
Ther!!!
7 comentaris:
Nenes, no hi ha qui us pari...
Enhorabona per la via i la piada, sou unes campiones!!!
La propera, compteu amb mi!!!
un superpetonet per les dues :*
... ja ho diuen que lo bó es fa esperar !!! Felicitats per aquest repte superat i la propera que aneu per Ager m´hi porteu !!!
Guayyy pedazo de via, de piada, de chicas..uyss
Yo tambien quiero que me porteu jeje
cuidaros
ep!!! felicitats a les dues!!! ja està bé d'escalar sempre amb els tios! que soles podeu fer moltes coses! formeu una bona parella!
anims!
uaaalaaa.... les besties ataquen de nou. per cert, crec que ja us ho vaig dir,pero cada dia m'inflo mes quan parlo de vosaltres, encara que un amic meu digui que l'orgull es un pecat, estic orgullos de vosaltres, i recordeu,una mica mes que al gener.
i avui... 20 petons!!!!
ferranet
La veritat és que va c una via i un dia molt especial. Tot i escalar sovint juntes, qn anem soles és diferent, més intens.
Confiança cega amb la meva companya de cordada, i més desprès de la volada, per cert espectacular! a mi em van sembla 20m, ara, amortiguats i adrenalínics.
Gràcies Esther !! ktakrac dels A1.
Realment val la pena deixar-se perdre per aquests paratges de roca. Hi hem d'anar més sovint GEAMM!
:-)
EnHorabona! Esther he dsifrutat tant llegint la piada com si ho hagues escalat jo mateix XD! Sou les millors!
Salut!
Jaume Mayor
Publica un comentari a l'entrada