El dissabte dia 10/10/2009
Estem de cap de Setmana de Curs, però aprofitant que és llarg, un dels dies la Carla i jo volem anar a fer una vieta maca.
Havíem parlat d’anar a fer “ por la Birra”, pintava be….per mi ja era tot un repte! El que no sabía era que les tornes cambiaríen l’endemà primera hora del matí!
A les 8.00AM arriben la Eli i en Xavi, aquest últim vol anar a fer la KRT, i en Xicu i en Ferranet volíen anar a fer la MANEL MUÑOZ, les dues a la mateixa zona...i la Carla i jo no tenim cotxe!
Important anotar que la Carla l’havía fet el dia abans amb el Ferranet!. De cop i volta sento: “perquè no aneu a fer la KRT...?”, i jo de reull miro a la Carla pensant “No serà possible?!”Doncs vinga som-hi.
Sorprenentment no em vaig morir de por, fins que la Carla va començar a tenir dubtes d’anar les dues soles, però de seguida vem pensar “Estem salvades, portarem en Xavi i l’Eli davant”...
Doncs vinga que a Arnes hi falta gent! L’última sorpresa del dia seria que acabaríem sent dues cordades de 3!.
Aproximació:
Sortim amb cotxe des de Horta de Sant Joan en direcció Arnes. Haurem de girar a l’esquerra en direcció les Valls, on agafarem un camí que es primer asfaltat i després pista (com be apuntàvem els Kutres a la seva ressenya), passarem una font ideal per omplir cantimplores i continuem fins a trobar l’indicador a l’esquerra “les valls”, allà es deixarà el cotxe. Comencem el camí per l’esquerra del riu uns 20min. Mentre ens anem aproximant es veu perfectament l’esperó...i creieu-m’he fa un respecte impressionant!
Condicions de la Via:
Com ja sabíem per la bona ressenya que portàvem, l’equipament és en burils i spits per no mirar massa! Però no sóc la més indicada per fer aquesta observació ja que mai em plantejo l’estat de les assegurances...amunt i punt! La vía va ser dura i exigent, però amb gran recompensa! I el notre tercer company de cordada ens ho va dificultar encara una mica més: EL VENT, QUE BUFAVA COM EL DIABLE!!! No ens deixava tranquils els estreps....
Llarg 0:
Un cop veiem el peu de via, es veu un caminet marcat, que acabarà amb una grimpadeta, fins a trobar la primera panxeta... la vem resoldre encordant-nos ja que era un flanqueig, i val més la pena ser previsiors...no? Fins a peu de bauma, on hi ha una placa amb el nom de la Vía
Llarg 1:
Obre la via en Xavi, que per sort ens deixa equipat. Surt de primera la Carla (com a mínim alternar els llargs que va fer el dia abans), amb els estreps, els burils i el vent! Fins a sortir de la panxeta deu ni dor. Després aconsegueix fer alguna sortida en lliure i A0. Evidentment jo ho resolc tot amb estreps! Arribem a una reunió amb burils que passem fins arribar a la bauma, amb uns bons claus!!
Llarg 2:
Ara em toca a mi...ufff. Impresiona més del que després veig que és. Surts ressenguint les baumes amb flanqueig a la esquerra. El primer pas has de tibar molt! Jo em vaig pujar a l’estrep. A partir d’aquí a disfrutar. Mirant sempre a l’esquerra per trobar les assegurances, fins que en trobes 3 de juntes clarament. És el pas de 6b. (La Carla el dia anterior se’l va treure pràcticament en lliure...i jo penjada dels estreps....). Passades les tres xapes, i amb tendència a l’esquerra arribes a un diedrillu. Allà ens esperàvem el Xavi i la Eli. Muntats en una reunió amb cadena, no vem veure el super BURIL, que hi havia més endins de la bauma! Estava mal posada i vaig estar molt incòmoda! Aprofiteu el buril per seure be!
Llarg 3:
És el torn de la Carla. Aquest llarg puja clarament per l’esperó, surts de la reunió en direcció a l’esquerra i un cop estàs al llom, cap amunt. Llarg ben equipat però molt obligat i molt exigent! No cal dir que és una campiona! Jo vaig de segona, però haig de dir que només em vaig penjar d’una vaga que em va deixar la carleta i era massa temptadora, la resta per compte pròpia (n’estic molt satisfeta!)
Arribes a una super repisa!
Llarg 4:
Has de deixar la reunió on ets, per flanquejar una mica la paret (a la teva dreta), continuant la immensa repisa fins a una altre reunió.
Aquest llarg és estrany...amb tendència a la dreta, vas passant per petites baumetes que et fa fer posicions una mica extranyes. Volíem enllaçar amb el següent llarg, però aquí el vent ens la jugava bastant. Així que vem fer la parada reglamentària. La reunió tambés es troba en una bauma petita.
Llarg 5:
Sort que no l’enllaço, quin vent! Jiji li toca a la Carla. Una placa de V+, la veritat és que força exigent! No m’ho esperava potser ja m’havia relaxat! Després es resolt millor!
Llarg 6:
És el llarg més fàcil, però cal mirar-s’ho. Es pot enllaçar amb el següent, nosaltres no ho vem fer, feia molt d’aire i el pes de les cordes es notava molt. Recte amunt. Les xapes allunyen una miqueta respecte els llargs anteriors.
Llarg 7:
És un IV, representa que ha de ser fàcil, però anàva darrera la Eli xerrant i de cop i volta vaig pensar “osti tu, això ho tinc que mirar”, hi havia dos passets que no són dels IV que puc tenir en ment! Per fi arriba el cim.
Estem de cap de Setmana de Curs, però aprofitant que és llarg, un dels dies la Carla i jo volem anar a fer una vieta maca.
Havíem parlat d’anar a fer “ por la Birra”, pintava be….per mi ja era tot un repte! El que no sabía era que les tornes cambiaríen l’endemà primera hora del matí!
A les 8.00AM arriben la Eli i en Xavi, aquest últim vol anar a fer la KRT, i en Xicu i en Ferranet volíen anar a fer la MANEL MUÑOZ, les dues a la mateixa zona...i la Carla i jo no tenim cotxe!
Important anotar que la Carla l’havía fet el dia abans amb el Ferranet!. De cop i volta sento: “perquè no aneu a fer la KRT...?”, i jo de reull miro a la Carla pensant “No serà possible?!”Doncs vinga som-hi.
Sorprenentment no em vaig morir de por, fins que la Carla va començar a tenir dubtes d’anar les dues soles, però de seguida vem pensar “Estem salvades, portarem en Xavi i l’Eli davant”...
Doncs vinga que a Arnes hi falta gent! L’última sorpresa del dia seria que acabaríem sent dues cordades de 3!.
Aproximació:
Sortim amb cotxe des de Horta de Sant Joan en direcció Arnes. Haurem de girar a l’esquerra en direcció les Valls, on agafarem un camí que es primer asfaltat i després pista (com be apuntàvem els Kutres a la seva ressenya), passarem una font ideal per omplir cantimplores i continuem fins a trobar l’indicador a l’esquerra “les valls”, allà es deixarà el cotxe. Comencem el camí per l’esquerra del riu uns 20min. Mentre ens anem aproximant es veu perfectament l’esperó...i creieu-m’he fa un respecte impressionant!
Condicions de la Via:
Com ja sabíem per la bona ressenya que portàvem, l’equipament és en burils i spits per no mirar massa! Però no sóc la més indicada per fer aquesta observació ja que mai em plantejo l’estat de les assegurances...amunt i punt! La vía va ser dura i exigent, però amb gran recompensa! I el notre tercer company de cordada ens ho va dificultar encara una mica més: EL VENT, QUE BUFAVA COM EL DIABLE!!! No ens deixava tranquils els estreps....
Llarg 0:
Un cop veiem el peu de via, es veu un caminet marcat, que acabarà amb una grimpadeta, fins a trobar la primera panxeta... la vem resoldre encordant-nos ja que era un flanqueig, i val més la pena ser previsiors...no? Fins a peu de bauma, on hi ha una placa amb el nom de la Vía
Llarg 1:
Obre la via en Xavi, que per sort ens deixa equipat. Surt de primera la Carla (com a mínim alternar els llargs que va fer el dia abans), amb els estreps, els burils i el vent! Fins a sortir de la panxeta deu ni dor. Després aconsegueix fer alguna sortida en lliure i A0. Evidentment jo ho resolc tot amb estreps! Arribem a una reunió amb burils que passem fins arribar a la bauma, amb uns bons claus!!
Llarg 2:
Ara em toca a mi...ufff. Impresiona més del que després veig que és. Surts ressenguint les baumes amb flanqueig a la esquerra. El primer pas has de tibar molt! Jo em vaig pujar a l’estrep. A partir d’aquí a disfrutar. Mirant sempre a l’esquerra per trobar les assegurances, fins que en trobes 3 de juntes clarament. És el pas de 6b. (La Carla el dia anterior se’l va treure pràcticament en lliure...i jo penjada dels estreps....). Passades les tres xapes, i amb tendència a l’esquerra arribes a un diedrillu. Allà ens esperàvem el Xavi i la Eli. Muntats en una reunió amb cadena, no vem veure el super BURIL, que hi havia més endins de la bauma! Estava mal posada i vaig estar molt incòmoda! Aprofiteu el buril per seure be!
Llarg 3:
És el torn de la Carla. Aquest llarg puja clarament per l’esperó, surts de la reunió en direcció a l’esquerra i un cop estàs al llom, cap amunt. Llarg ben equipat però molt obligat i molt exigent! No cal dir que és una campiona! Jo vaig de segona, però haig de dir que només em vaig penjar d’una vaga que em va deixar la carleta i era massa temptadora, la resta per compte pròpia (n’estic molt satisfeta!)
Arribes a una super repisa!
Llarg 4:
Has de deixar la reunió on ets, per flanquejar una mica la paret (a la teva dreta), continuant la immensa repisa fins a una altre reunió.
Aquest llarg és estrany...amb tendència a la dreta, vas passant per petites baumetes que et fa fer posicions una mica extranyes. Volíem enllaçar amb el següent llarg, però aquí el vent ens la jugava bastant. Així que vem fer la parada reglamentària. La reunió tambés es troba en una bauma petita.
Llarg 5:
Sort que no l’enllaço, quin vent! Jiji li toca a la Carla. Una placa de V+, la veritat és que força exigent! No m’ho esperava potser ja m’havia relaxat! Després es resolt millor!
Llarg 6:
És el llarg més fàcil, però cal mirar-s’ho. Es pot enllaçar amb el següent, nosaltres no ho vem fer, feia molt d’aire i el pes de les cordes es notava molt. Recte amunt. Les xapes allunyen una miqueta respecte els llargs anteriors.
Llarg 7:
És un IV, representa que ha de ser fàcil, però anàva darrera la Eli xerrant i de cop i volta vaig pensar “osti tu, això ho tinc que mirar”, hi havia dos passets que no són dels IV que puc tenir en ment! Per fi arriba el cim.
Ens esperàven al cim en Xicu i en Ferranet, que ja havien fet la seva via amb molt d’èxit.
En conclusió, no em puc queixar, vaig tenir una cordada que em va fer sentir molt segura. Jo vaig anar molt be tota la via. I acumulo una clàssica més al meu expedient.
Per cert això de fer dues cordades de dos, està la mar de be!
Cordades: Xavi, Eli i el vent / Carla, Esther i el vent
By Ther.
9 comentaris:
Us penjo la piada d'en Xavi i la Eli:
http://nosedeg.blogspot.com/2009/10/el-pont-als-ports-roca-dreta.html
KRT?
No em sona aquesta via...
Molt bé Esther !! Que xulo és llegir i reviure i com m'agradaria tornar a estar allà, encara que la tornés a fer...per 3a vegada... :-)
Diria que el primer tram del 1er llarg és Ae a seques, ningú l'ha alliberat, crec.
Una via mlt mlt divertida, on el grau va decreixent juntament amb les forces a mesura que pujes. Dos únics inconvenients; el vent que es va afegir a la cordada sense c invitat i que no veus el teu company de cordada des de la reunió a cap llarg... tot el demès un 10 de via, de dia i de companyia !!
Felicitats per la via i per la piada!
A en Ferran i a mi no ens va tocar la brisa que feia. Jejeje
Tranquil Tutu jo tampoc la tinc, si vols la podem fer quan tornem a baixar cap al Sud. Si no tens res millor a fer (bic..., tur...)jajaja
Muy bien chicas..oe oe oe
estoy muy, pero que muy, orgullo de vosotras,jijiji
Ya lo dicen que la KRT mola un monton..
cuidaros
Enorabona campiones! Però voleu dir que el vent no bufava des de baix i us va ajudar a pujar ;)
És conya, ja sé que sou unes cracks!
Jaume Mayor
una reflexio... crec que poca gent s'atreviria a fer aquesta via amb solament un any d'experiencia en l'escalada. Un amic meu diu que l'orgull es un pecat...doncs...
JODEER... que orgullos estic de tenir unes amigues com vosaltres!!!
una felicitacio ben noble com escalador
ferran
Felicitats a les dues!
6b+, 6a obligat, burins "per no mirar massa", artificial,... Cada dia us supereu més!
... increíble !!! ... no tinc paraules.
Publica un comentari a l'entrada