Diedre Scorpions, 6b+

12 d’octubre del 2009, 9:00 AM … parking superior dels Estrets, Ports de Beseit… amb la lleugera brisa que corre per la vall del Riu Estrets en Xicu es va despertant mentre espera en Pere…

Quan arribo jo, en Pere, al cap de mitra hora, en Xicu ja ho té tot a punt: les cordes, cintes, friends, arnés nou ultralleuger,... i valor, molt de valor.

Jo estic lleugerament nerviós; la via és molt temptadora, 160 metres de díedre i fissura totalment vertical i lleugerament desplomada, semiequipada, i molt exigent.

Com diuen les ressenyes, la via intimida.

Fem l’aproximació en un moment i efectivament, un cop a peu de via constatem que la fissura és llarga, negre i molt vertical.

En Xicu, després de tornar de la meca de l’escalada a Yosemite, està més bragat en aquests negocis i se’l veu tranquil, però alhora emocionat.

El 1r. llarg. IV+ expo, descompost, poc equipat i poc protegible i amb una molsa que patina. NO és el llarg clau de la via, però aquestes coses de bon matí, et posen les piles... sobre tot quan et jugues el tipus amb un friend encastat en una llastra no molt segura a 3 mts per sota. De fet no és l'entrada original , (que flanquejava per la dreta) que però amb el reequipament hi ha l'opció de fer la fisura des del peu.

Primer incident del dia: al recuperar les cordes salta una pedreta que va directa a l’ull d’en Xicu. Una mica més i s’acaba aquí l’aventura. Xicu, mil disculpes...

Al 2n. llarg, 45mts non-stop de 6b+ (6a+ obligat) en Xicu fa una exhibició de Banyoles-climbing-Power. Sort que fa poc es va reequipar i les poques xapes que hi ha són parabolts del 12 ben lluents.

Tot i així arriba a la R2 pràcticament sense friends ni forces. Quan jo m’hi poso, de segon és una altra cosa; però com diu en Xicu, s’ha d’escalar igualment.

3r. llarg, 35 mts de 6a+ amb 3 parabolts en tot el llarg. És el meu torn i ho soluciono amb prou dignitat i un parell de “saques”. El “subidón” d’adrenalina és important a les panxetes amb fissura cega que hem d’anar superant.

Al 4t. llarg, sembla de tràmit i més ajagut, però quan en Xicu s’hi posa constata que la cosa és més fina del què sembla, més difícil de protegir del què ens pensàvem i amb un parell de panxetes a superar. No en va també li donen 6a+.

Finalment, a la R4 trobem el pot de piades de la via. Déu n’hi do la gent que ha escalat la via des de que es va reequipar (6 cordades com a mínim al 2009). Es clar que comparat amb les veines Tintin i Salsitxes, això sembla ridicul... però no és el mateix, és clar.

Un últim llarg de rostoll, i ens plantem al cim de les Moles del Don. Fa un dia clar i magnífic.

Cansament, rascades, braços tous com la mantega, però per sobre de tot SATISFACCIÓ.

En 3 rappels ens plantem a baix mentre veiem passar la Sandra i el Tito pel camí del riu, i saludem les cordades de la “Passion por las Birras” (l’Esther i la Carla amb els seus ex-cursetistes).

Gracies Xicu per un “viote” com aquest. Només puc dir 2 paraules: IM - PRESIONANTE!

Fitxa tècnica:

Diedre Scorpions, 6b+ (6a+ obligat) 160 mts. ED+

Moles del Don, Ports de Besseit.

Equipament: parabolts inox de 12mm, claus.

Material: 15 cintes expres (algunes desplegables), joc de friens (vam posar fins al camalot nº3), microfiends (per posar als forats dels pitons), 3 kgs de valor. Els tascons no els vam ni tocar.

Aproximació: des de I'aparcament superior deis Estrets (Km 7,3 de la pista de la Franqueta) es baixa al riu seguint el camí deis Estrets. 15 min.

Descens: rapels per la mateixa via. Totes les R equipades per rapelar.

Horari: De 3 a 4 hores d’ascens. Comtpant aproximacions, rappels i retorn 5h.