dilluns, 6 de juliol de 2009

Pique-Longue 140m V

Aquest cap de setmana l’Esther i la Carla ens hem estrenat en la independència de l’escalada.

Les coincidències de la vida han fet que per motius físics i mentals el nostre estimat Pere no poguès acompanyar-nos a la via prevista per aquest diumenge, i que l’Esther i jo ens trobessim a les 8:00 del matí amb ganes boges (les normals de cada cap de setmana d’ençà el curs) per tocar roca. Trucada: - En Pere no pot venir, què fem ?? – La sensació de nuesa es va transmetre per tot el cos i el lleu pensament de seguir dormint pel cap .... - Vine’t cap a casa, estrenem la guia de Montserrat Nord i bosquem una bona via per fer juntes!!- I així ho vam fer.

A les 9:30h ja haviem esmorzat com reines i teniem la via triada: Pique-Longue 140m V, segons la nova guia de Montserrat Vertiente Norte. El següent pas era boscar piades a internet per acabar-nos d’informar de l’estat, les particularitats i consells sobre la via. I amb tot imprès i els trastos preparats: - Cap a Montserrat hi falta gent !!! -


Bé, independència 100% potser encara no... quan ja erem al cotxe per marxar, plim! - Ens falta una corda de via llarga !! - i el ràpel era de 60m per tan res d’utilitzar la d’esportiva. Trucadeta al nostre també estimat Sergi i entrebanc solucionat.

L’Esther i jo ens fem lloc entre la multitud de “ pelegrins “ que visitaven el Monastir de Montserrat en el dia del Senyor, direcció el camí del via Crucis, trenquem a la dreta per les escales i desprès de mirar-nos pam a pam tots els trams de paret de la zona varem trobar els spits de color verd que indicaven l’inici de la nostra via.

Una via molt assequible, graduada entre el IV i el V, molt ben assegurada, m’atreviria a dir ideal per a novells, i amb la possibilitat d’unir els dos primers llargs i el 4rt i 5è (amb la previsió d’utilitzar cintes llargues pel fregament, sinò pregunteu-li a l’Esther ) Un cop al 5è llarg hi ha l’opció de pujar per un 6a explosiu comparat amb la resta de la via, concentrat en 3 xapes, o bé caminar per la dreta fins a fer cim. On encara ens quedarà fer l’últim llarg de V, el més vertical de tota la via, amb una reunió penjada preparada per a rapelar que deixa molt que desitjar o almenys això em va semblar... - quin iuiu! - 15m i avall!.

Millor fer cim dalt del disfruton 6a on satisfetes de la feina feta varem contemplar embadalides el cel blau, el groc de les muntanyes i el verd de la vida; tal i com va dir l’Esther: - Estem rodejades de Montserrat !! -

Però no cantem victòria encara... ens queda rapelar. Bosquem la instal.lació preparada... metre i mig per sobre els nostres caps. Amb imaginació i tècnica arribem a l’alçada per poder passar les cordes per les anelles i l’Esther és la primera a rapelar, dificultosament s’endinsa per l’espessor de la canal fins arribar a terra i crida: - Lliure!!! - .

7 comentaris:

Alfredo ha dit...

Ya era hora,las 2 solitas por esos cerros,(sin mi Pera T.)nananananaa
Muy bien la via,y oleoleoleee,,por el rapel,jodidillo.


cuidaros

Ana ha dit...

Ostres, noies, molt bé, les reines de Montserrat. Nosaltres no estàvem tan lluny, doncs. A veure si a la propera anem junts a la Muntanya Sagrada!!!

ferran ha dit...

clar que si, les dones al poder... independencia sempre que la necesiteu... pero no ens abandoneu quan us necesitem, snif snif...

Ujamaors ha dit...

... quina bona parella de vailetes !!! Segur que he sigut l´enveja de tots el peregrins de Montserrat !!! Veure dues noies tant guapes i a sobre escaladores !!!

José-Luis ha dit...

!Felicidadeeeeeeeeees¡
¡Bravo,bravisssssiiiimmmmoooo!

¡¡¡ Que"nenas escaladoras",tan guapas y valientes !!!

La proxima vez avisadme, iré con una silla, para sentarme y disfruratar viendos escalar.
Muchos besos
José-Luis

Pere T. ha dit...

Genial!
Quin greu em va saber no poder venir... però queda compensat amb l'alegria de vuere-us tan feliçes totes dues soletes.
Molt i molt bé!
Felicitats!

Ramon ha dit...

Felicitats a les dues!
Una via molt maca, amb molt bones vistes, i amb un ràpel de baixada que es deu fer etern.