dimecres, 8 de juliol de 2009

ESCABRONI ESCAPULLINI (130 mts. V+)

VIA LLARGA…PER FI!!!
(TEXT: Ana / FOTOGRAFÍA: Jaume)

Avui era un dia especial. Després de diversos intents fallits de fer via llarga, quedo amb en Jaume per trencar la maledicció. Si algú pot fer-ho és ell. A més, en aquesta ocasió comptem amb la Merijou, que s’anima després de molt temps sense fer escalada clàssica. Per a ella també serà un dia especial.




(VIDEO RESUM)

Hem escollit la via “Scabroni-Escapullini”, a Can Jorba, a Montserrat. Aquesta via va ser reequipada pels nostres companys fa poc, i volem provar els nous i lluents parabolts.


Arribem els primers al parking, wow! Esmorzar ràpid i amunt cap a les vies. Ens costa una mica trobar el camí, però al final, ressenya en mà, ens plantem a peu de via. Comença l’aventura!

Primer llarg: 45m, IV+
Home, si només és un quart! Sí, sí, no em refio, en Carles em va dir que no era tan fàcil com semblava. En Jaume fa de primer, no s’ho pensa gaire i va tirant amunt. La Merijou i jo el seguim. El llarg, mmmm, interessant, t’ho has de mirar, passets petits i peus ben col.locats. Les mans i peus encara no han entrat en calor; no responen gaire bé a les ordres del cervell. Estem a l’ombra, de moment...Quan arribo a la R respiro alleujada.





Segon llarg: 40m, IV+
“Vols fer tu de primera?”. Vinga, va, ho puc fer. Les xapes allunyen i t’has de mirar cada pas. Cap dels 3 ha fet mai aquesta via; hem d’anar investigant sobre la marxa. Dreta, esquerra, no, ostres, rectifico, cap problema! La R em mira des de dalt, ja hi sóc! En Jaume i la Merijou pugen de seguida. Míra-la, ella, com escala!! Molt bé, Merijou!!





Tercer llarg: 20m, IV+
Buff, quin subidon, vull tornar a fer de primera!!! Dit i fet, tot vertical, amb les xapes noves brillant al sol. Incís: fa una calor de nassos, ens torturen els peus de gat i a mi ja se m’endevina una mica de “moreno paleta” a les cames. Però l’adrenalina no perdona, i els tres fem R sense problemes. Fotos i més fotos per omplir la piada.



Quart llarg: 25m, V+
El flanqueig a la dreta és obvi i inevitable. L’amenaça del sostre damunt els nostres caps no deixa lloc a dubtes. Som-hi, doncs! En Jaume de primer, inventant cintes increïblement llargues; sembla en Mc Gyver, aquest noi! Després ve la pujada pel sostret...poca broma! Si caus el pèndol pot ser espectacular. Jo segona, la Merijou tercera, uff, si paro crec que no seguiré...I ja està, els tres ens reunim de nou.



I per fi el millor moment...No, no el moment de fer cim, perquè hem triat baixar rapel.lant i no cal arribar a dalt. En realitat us confesso que el millor moment és quan ens treiem els maleïts peus de gat. I ara només queda muntar els ràpels, en total 3 de 45, 30 i 40m respectivament. Quina canya, i si el ràpel és volat doble diversió!!!


Satisfacció i molt bon sabor de boca en arribar al Bruc, on ens trobem amb els companys de Granollers i amb la súper escaladora Lu. No podem acabar millor el dia!!


SITUACIÓ: Montserrat (Can Jorba)

ACCÉS: Des de el pàrkin de Can Jorba anirem direcció al Jóc de l´Oca (marques de color groc). Una miqueta abans d´arribar a la esquerra, just a l´inici del Canal. Recentment reequipada pels membres del GEAMM.

ORIENTACIÓ: Sud.

DESCENS: Ràpel per la mateixa via. Saltar-se la 3ª reunío dons el primer ràpel és volat.OBSERVACIONS: Evitar díes a l´estiu de força calor.

7 comentaris:

Xavier Sanchez ha dit...

Felicitats als tres per la via, però sobretot a la Merijou!!!
Com hem esperat aquest retorn, eh Jaume? A veure quan podem quedar els 4, ara que ha tornat la "barbie escladora" jeje!
Una abraçada!
Xavi i Eli

Ther ha dit...

Ostres Anna que be, i quin plaer poder tenir a la merijou i en jaume amb tu no? Ara sí que sí que hem de fer una jornada de noies escaladores!!!

Ana ha dit...

Molt bé, Jaume, ha quedat fantàstic aquest vídeo i les fotos. Afegeixo una salutació per la Raquel, l'Irina i en Dani de Granollers, que sense voler, ens van acompanyar durant tot el camí a través dels walkies. Visca la tecnologia i les bones escalades!!!

ferran ha dit...

ja es nostre ja es nostre.... la merijou ja no s'ens escapara, una nena mes per nosaltres, i l'anna, una gran escaladora recuperada, que mes volem?

Unknown ha dit...

Així m'agrada! no hi ha res millor que creure en algú! i l'Ana ho va fer amb en Jaume, Junts trencarien el " gafe" de l'Ana amb la via llarga! Clar que sí.

Enhorabona als tres!

Benvinguda Merijou i esperem poder escalar amb tu molt aviat!

I Jaumet!!! que fa molt que no escalem junts. Això no pot ser. L'hi hem de posar remei!. Quan hi anem ??

Una piada molt maca :-)

Alfredo ha dit...

Bien Anuxi,ya te has quitado la espinita de via larga.
Yo creo que ha sido Marijou,la que ha quitado el gafe!!porque Jaume no se yo.....
La via es mu chula y muy requete muy bien reequipada(toma peloteo).
Eso si una calor..nosotros la hicimos hace un par de semanas uffff no veas.

cuidaros

Anònim ha dit...

Salut "Merijou". Celebro el teu retorn a les parets i desitjo que per a molts anys puguis gaudir de bones escalades com jo vaig gaudir fent cordada amb tu fa set anys a la paret d'Escales. Aleshores en Jaume no escalava però ja era un crack fent fotos.
Una abraçada
JoanSerra