He trigat a decidir-me, però al final accepto la gran invitació que m'han fet la Laura i en Carles, marxarem als Ports i que li donguin pel sac a la meva espatlla, que com és meva, farà el què jo li digui...... A ESCALAR... Yiiiha!!!!
-
Primer us presento als meus 2 grans amics, quina parelleta mes maca! D'ella ja ni recordo quants anys fa que me l'estimo, molts... i a ell ja el tinc a la meva llista de bons amics, això sí, l'envejo, una mica, però l'envejo, quina sort que té amb la Laura..
-
Àpali! a fer km. amb la California, arrgghhh!!!.. jo tambe en vull una!!!!
Primer escalarem la Mas-Colomer (6a, Ae), el 3er i 4art llarg són de fisura amb roca bastant podrideta, allí els voltors ja ens amenaçen des de el seu cel "si no sou prou bons i acabeu pel terra, sereu nostres", no els hi donarem aquesta satisfacció!, je je...
El 5è llarg tot mullat, oohh oohh.... podrem passar? Aquella aigua que s'ens presentava allí com un mur per nosaltres estava allí per una raó, que no era per aturar-nos, ens ensenyaria tot lo forts i valents que podem arribar a ser. Fa temps em van explicar que la solidesa d'una muralla depén del valor del qui la defensa... vàrem decidir lluitar contra aquells guerrers, en Charlie va guanyar i ens va apropar al cim, allí varem disfrutar del mar de muntanyes que teniem sota els nostres peus, ens vem sentir lliures i feliços.
El segon dia la nostra ignorancia ens va traïr, amb 4 signes mal entesos vem creure que plouria, pero unes formigues em van dir que no plouria, encara treballaven fora el niu i per la seva manera de caminar i altres indicis estava clar que no plouria, aquell dia la sabiduria de la natura va guanyar a l'arrogancia dels ignorants.
Dos dies mes tard amb l'intencio d'escalar a les Moles del Don, el riu dels estrets no ens va deixar passar, aquell dia no estàvem convidats, però eren tantes les ganes d'escalar, que la Laura ens va obrir tota la "Caspas i Càries", quin fred vem passar!!!!
I per fi, l'ultim dia la "KRT" (6b, Ae), completament equipada i amb bona roca, com els Ports ja ens havíen castigat força, avui son benèvols, surt el sol, i els voltors ja no ens amenaçen, s'han fet amics nostres i ens convidan a tornar aviat, així ho farem, ens emportem uns bons records, el meu diari es possarà content quan li expliqui tot el que hem viscut aquests dies.
Per cert, com es la meva primera piada, és molt probable que quedi una "xapuça", ejem..
Ferranet
8 comentaris:
És increible !! és molt xula Ferran !! Les formiguetes, els voltors,tu, els teus amics i l'escalada. Enhorabona els tres i a tu més per la Piada !! Un petonàs !!
Felicitats Ferran.
Anima't a fer-ne de més que et sorten de PM!
Una forta petonada!
Ei! Ferranet!
Me n'alegro que tornis estar a la vertical!
Ja saps...,en tenim una de pendent.
... benvingut al món de les piades !!! Ara ja has entrat en un món que no podràs sortir, dons és com una droga, però de les bones. Una abraçada !!!
Ole, Ferranet, com mola aquest escrit, i les fotos també. Cuida't l'espatlla, però, que per molt que sigui teva et pot donar pel sac! Un petó i fins aviat!
Ostrasss,me alegro de que ya estes subiendo por las paredes,(""cuidado nenas el Ferran ya esta suelto"").
Ole ole y ole por la piada
cuidate.
Caram Ferran quants elogis!!! del tot certs!!!! a fer més piades que al geamm falten escriptors!!! Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada