Avui diumenge toca fer una sortideta, com diriam, de germanor, de colla, ja arribarà el dia que anirem amb els del "Inserso" tots embutifarrats dins un autocar, però encara tenim ganes de "canya", o sigui que toca guerra !!
Això comença a apretar de bon principi. No hi ha descans, i la pujada es calcula que és de dues hores o sigui que … amb calma, xerra que te xerra, un amb l'altre per aconseguim guanyar metres a la muntanya i com una cursa de bicicleta el grup es comença a estirar una miqueta. Al davant la Carla i l'Esther lideran el grup i pel darrera el Ferran (vigila no xerris tant que et perderàs) i la Cris tanquen la cua.
A mida que guanyem alçada les vistes al darrera nostre cada vegada son més impresionants i al davant … per fí la “Torreta de Montsià”.
Els “Walkis” treuen fum i a tota hora no deixen de emetre crits pels altaveus … quan per acabar de rematar … “ens hem perdut ¡!!!. Però qui caray s´ha perdut?
Despres de deixar anar tota l'adrenalina dons els ràpels no deixan de ser una maniobra que a tothom ens fa molt de respecte.... arribem a la fi de la primera part. Ara només hem de fer una tram un pel brut i "matojero". Brut !!! Només calia mirar els braços i cuixes per veure les marques de les p..tes gatoses . Avui ens hem fet un piling de gratis ¡!! Tot així arribem a l'última secció de ràpels a dalt d´un gran esperó i abaix … la recompensa … els nostres cotxes ¡!!
“… hem anat a parar a la N.340. Flipeu ¡!!!” és el comentari de la Cris desde l´altre banda del Walki. “…tranquils que ja us vindrem a buscar amb el cotxe diu en Jose.” “… que carai si les teves claus les tenim nosaltres ¡!!!! Yeeaaaaa ¡!!!”.
(Segon tram de ràpels)
Mentre, la resta del grup segueix barallant-se amb els tres últims ràpels per intentar finalitzar la sortida amb éxit. Acabats els tres ràpels només falta baixar un petit corriol fins a peu de cotxes i retrobar-nos amb els … perduts ¡!!!
Prova aconseguida i ara ... la calçotada !!!!
Accés al punt de partida: des de la N-340 prenem el camí del barranc del Codonyol, entre el càmping dels Alfacs i l'antiga discoteca Plató, al sud de Sant Carles de la Ràpita. Creuem la carretera i seguim per la pista que porta al Povet d'Antó, per l'esquerra del barranc. Abans d'arribar-hi trobem una cadena a la pista i deixem el vehicle (espai per a 3 cotxes com a màxim).
Desnivell: 550 m (250 de ràpels)
Horaris: pujada, 2 h; ràpels, 2-4 h; retorn: 25 min.
Material: 2 cordes de 40 m (per a 2 persones), bagues de recanvi. Doble baga d'ancoratge.
Època aconsellable: l'hivern; eviteu l'estiu. Porteu aigua i pantalons llargs.
Descripció de l'itinerari: prenem una sendera amb marques verdes i fites. Arribem a l'Ereta, on trobem el sender PR C-84, que recorre tota la serra a mig aire des de Molacima a la Foradada, i el seguim a l'esquerra uns minuts fins a una gran tartera. Hi pugem pel camí més fàcil possible i després per un corriol bonic i emboscat que ens deixa al cim de la Torreta (vèrtex geodèsic; 765 m). Desde la Torreta, seguint la carena de la serra cap al N-E trobem el coll del Teix. Tornem a pujar i deixem a la dreta el cim de la Tenda, moleta rodona i plana de 728 m. Pel vessant interior pugem al del pic de les Faixes Tancades (dos grans fites).Des del pic de les Faixes Tancades podem emprendre el descens a peu pel mateix camí, o bé iniciar el primer tram de ràpels. Seguim la part superior del cingle que mira al mar uns 30 m fins a trobar la R1, on comença el descens. El primer tram és de 8 ràpels pràcticament successius, espectaculars i amb trams volats. Precaució a R8, ja que passa el PR C-84 per baix i pot haver-hi excursionistes. El darrer ràpel d'aquest tram acaba a la font de Neus (no raja), des d'on seguim a la dreta per l'esmentat PR fins al primer coll. Abandonem el sender al coll i seguim les fites per la lloma cap avall, cada cop més estreta, fins a la Punta d'Antó, on s'inicia el segon tram de 3 ràpels empalmats. En finalitzar el darrer ràpel prenem un corriol senyalitzat amb marques verdes i fites que ens portarà de baixada fins a una pista i als cotxes.
4 comentaris:
Molt bona piada nois, però o podeu possar com a ressenya, de barranc.
ayyy... que inocents, dubteu sempre de la tecnologia, pels walkies no deiem "ens hem perdut", les interferencies no us van deixar escoltar be el que deiem "lo que us heu perdut", uff... ara si que ja em puc morir
Molt bona piada !! entretinguda, divertida, verídica i amb ressenya i tot.
Heu vist les fotos de l'Esther al 2n àlbum Picassa ?? Son les millors! es veu a la gran majoria rapelant ben desplomats! Xulíssimes!. Quina gran fotògrafa l'Esther.
Enhorabona a tots per la 1a sortida col.lectiva i oficial del GEAMM !.
deu nido, quina romeria.
pos ja veu tindre sort en el parquing, normalment casi sempre esta ple de cotxes, es el parqing de la zona d'escalada de roca Blanca.
consells i aclariment.
el barranc no es el de Codonyol, es el del LLop, el cami que puja fins l'ereta es diu: mal pas de rialla. d'aqui puja pel cami de cova bonica (canal estreta avans d'arribar a la torreta.
unaltre forma d'aumentar la activitat es pujat per la ferrada de roca blanca i baixar per la ferrada de la paret del diedre(mes a la dreta de la punta d'Antò)
au salut i avant.
Publica un comentari a l'entrada