Sàbiament, hi ha qui, quan se'n va a escalar per Catalunya, s'endú tota la biblioteca d'escalada a Catalunya per si de cas. I aquest "per si de cas" esdevé una rutina quan segueixes els pronòstics dels homes del temps.
El dissabte van pronosticar un sol radiant al mig de Catalunya, i nosaltres, innocents i confiats, el diumenge vam fer rumb cap al sol promès. La Sandra, la Cristina, en Pere i l'Anna des d'Argentona, i l'Antxi, l'Aspavil, la Lu i en Blai des de Pallejà, Barna i Monistrol.
Tots rumb cap al bell mig de Catalunya per gaudir del sol a la paret, com els llangardaixos!
Sortirem a les 8 del pàrquing i arribarem a les 10 al bar on vam esmorzar uns entrepans boníssims i baratos veient les quasi esmatxades d'en Rudi. Amb la panxa plena i preparats per cremar tots aquells hidrats de carboni, ens acostem cap al Mont Roig a fer la via Diedre Blanqueta.
Ja eren les 10:30 del matí i els núvols baixos encara estaven enganxats a la paret.
Al mateix temps, l’Aspavil&Co també es trobaven un mar de boira enganxat a la seva via d’Àger.
Sortim del cotxe i una rasca!!! Decidim fer temps i anar a veure l’ermita que hi havia més amunt.
Congelats de fred i com que els núvols no es mouen, decidim anar a Sant Llorenç de Montgai a veure si allí no fa tan de fred i apareix el sol.
Tampoc. Uns núvols amenaçadors es passegen per damunt dels nostres caps i el mapa del temps de Tv3 es dibuixa a les nostres ments enlluernant-nos de ple.
Truquem als altres i decidim anar a fer esportiva a Os de Balaguer, ja que porten ressenyes de la zona.
El dissabte van pronosticar un sol radiant al mig de Catalunya, i nosaltres, innocents i confiats, el diumenge vam fer rumb cap al sol promès. La Sandra, la Cristina, en Pere i l'Anna des d'Argentona, i l'Antxi, l'Aspavil, la Lu i en Blai des de Pallejà, Barna i Monistrol.
Tots rumb cap al bell mig de Catalunya per gaudir del sol a la paret, com els llangardaixos!
Sortirem a les 8 del pàrquing i arribarem a les 10 al bar on vam esmorzar uns entrepans boníssims i baratos veient les quasi esmatxades d'en Rudi. Amb la panxa plena i preparats per cremar tots aquells hidrats de carboni, ens acostem cap al Mont Roig a fer la via Diedre Blanqueta.
Ja eren les 10:30 del matí i els núvols baixos encara estaven enganxats a la paret.
Al mateix temps, l’Aspavil&Co també es trobaven un mar de boira enganxat a la seva via d’Àger.
Sortim del cotxe i una rasca!!! Decidim fer temps i anar a veure l’ermita que hi havia més amunt.
Congelats de fred i com que els núvols no es mouen, decidim anar a Sant Llorenç de Montgai a veure si allí no fa tan de fred i apareix el sol.
Tampoc. Uns núvols amenaçadors es passegen per damunt dels nostres caps i el mapa del temps de Tv3 es dibuixa a les nostres ments enlluernant-nos de ple.
Truquem als altres i decidim anar a fer esportiva a Os de Balaguer, ja que porten ressenyes de la zona.
A les primeres preses quasi se’ns congelen les mans però, poc a poc, anem escalfant ditets i reversos. En Blai ens deixa bocabadats amb les seves madalenes i en Llorens celebra que ha pujat grau!!
L’Antxi s’enamora d’una pedra i la Lu ens demostra com et pots fer un 6ª sense deixar de riure!
Les nenes del Geamm (Sandra, Cris i jo) també fem els nostres pinitos sota l’atenta mirada del monitor superior Tutu, acompanyat del seu inseparable amic, Tànger.
Al final les parets d’Os aconsegueixen treure’ns el mono per uns dies i a mi em porten bells records de les meves primeres escalades.
Acabem al bar, como no!, fent uns beures i uns caraculos (típic joc de cartes dolomític).
Moraleja: quan vagis a escalar, enporta’t totes les ressenyes que puguis i omple el dipòsit del cotxe. Quants cops no m’he trobat igual, fent voltes per Catalunya fugint dels núvols, la pluja i el fred!
Anna.
10 comentaris:
Ostres Ana que xula la piada!!!!
a veure si el mono no l'hem de treure per gaires dies!!!!
je je j!!! va ser una gran jornada...bona carretera, bona boira, bona gent, bones vies!!
Crec que mai havia escalat fent com a primera via del dia un 6a+! i seguir així fins marxar!! Os de Balaguer es un bon lloc per pujar la moral!!!
Ei Anna, doncs no tenen mala pinta aquestes vies! No m'hauria fet res venir a passar fred allà amb vosaltres!
El dissabte va fer un dia fantàstic i el diumenge es veu que també però calia anar una mica més al nord, a Oliana feia molt bon temps. Aprofito per saludar al Pere, que passa nen, hem d'escalar algun dia? Si arribo a saber que estàveu escalant per Os m'hagués apuntat, jo era al poble, però no per escalar el que passa q portava els trastos i m'hagués agradat conéixer als colegues del blog: Llorenç, Lu,.....
Si, tal i com diu el Mingo, s'havia d'anar nord enllà, on a més diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Que trist que després de 20 anys d'escalada es recordin de mi per unes madalenes que ni tant sols vaig fer.
Per més indicacions les vaig comprar al forn de la Rosa Serra d'Artesa de Segre. On també podreu trobar uns croissants de la mida de melons.
Aquest ha estat un espai promocionat per ......
Una bona piada...ben maca i diferent.
Molt bé!... hauries de fer-ne més.
------
És curiós, la idea inicial era fer la Via Café, copa i puro.... haguessim trobat en Gatsaule... però els simpàtics "homes del temps" de TV3 ens van enviar a passar fred a la Noguera... mentres que a l'Alt Urgell s'escalava en samarreta.... que cabroooooons! (que diria en Maragall)
Una bona piada...ben maca i diferent.
Molt bé!... hauries de fer-ne més.
------
És curiós, la idea inicial era fer la Via Café, copa i puro.... haguessim trobat en Gatsaule... però els simpàtics "homes del temps" de TV3 ens van enviar a passar fred a la Noguera... mentres que a l'Alt Urgell s'escalava en samarreta.... que cabroooooons! (que diria en Maragall)
Molt bona piada...
M'encanta com expliques les coses...
Felicitats i a fer-ne més...
Tutu, ja hem entès que t'ha agradat la piada ....
A mi també Anna!! Ara que hem retornat a l'escalada no la deixem ja fins l'hivern que ve, i si pot ser ni llavors. Bones escalades a tots, els coneguts físics i els cybernautes!
Carla :-)
Publica un comentari a l'entrada