Dissabte 11 de Gener del 2009, pels voltants de les 19.00 PM , en Pere T., en Bart, la Sandra, l'Andrien i l'Esther, s'enfilen direcció Ulldeter, amb la intenció de l'endemà ventilar-se la Canal Central del Gra de Fajol ("Remember Sandra"), posteriorment de l'arribada del nostre Sherpa personal... en Sergi, que arribava puntualment a les 08.30AM del diumenge.
Bé, l'arribada al refugi, amb retard....a les 22.00 PM, i treient el fetge, però per sort...quin panorama d'estels....això va ajudar a compensar....
El nostre repte "domingueru", va començar un pelin tard, al voltant de les nou, però la cosa pintava molt bé: tot just aquella filada de núvols, que donava a la panoràmica una caire romàntic, el sol començant a alçar-se, i evidentment, el bon rotllo del grup.
Fins a peu de via, la neu en quantitat...a trams tan tova que perdies les cames de cop i volta.
Un cop als peu de "La Central", la cosa no podia millor més, neu dura, piolets i grampons treballant sense parar, bessons i glutis....en forma i cap amunt!!!
300mts de via (45º/50º), entre parets escamades i uns "fons de pantalla" que recomano de veure, mai hauria pensat que Ulldeter tingués tantes cares diferents, i tan espectaculars...
Sense encordar-nos varem anar xinu-xanu, alguns més a ritme d'entrenament i altres a ritme de pulmó, però en general seguint els passos d'en Tutu, que sempre són una gran referència.
Passat el tram entre lloms de paret, s'obria un embut, amb neu més gelada i major pendent, allà sí que van patir les cames, el pati canviava... però ja es veia l'aresta final en forma d'alè lluent, amb la pols de neu volant per l'aire. La fita! que això ajuda.
En arribat a dalt la satisfacció i l'alegria, els companyerisme, i... la càmer.... que aviem perdut!!! quin esglai, per sort la trobaríem cap al tard al refugi.
Fotos, fotos i més fotos, que el paissatge ja s'ho valia.
L'últim tramet fins al CIM del GRA DE FAJOL, ja duret però imprescindible...."hem fat un casi 3.000mts!!!!!)
Una activitat que necessita molt sacrifici una bona dosi psicològica, però que aporta una recompensa brutal. Ho recomano!!!
Per últim varies pràctiques de autodetenció, i de posar "cacharritus" a les roques. Cosetes d'aquelles que fan que els nens disfrutin sensmesura.
Text i Fotos: Esther
Dades tècniques:
Hem trobat rampes màx. 55º, l'estrenyiment força malament, neu poc fixada i roca cutre, hem sortit per la variant de l'esquerra (millor). Cornises superiors sense perill. Possibles plaques de vent al tram final de l'embut. Millor agafar la pala per l'esquerra (neu més dura). Existeix un gran bloc inestable just quan la canal inicia el primer flanqueig a l'esquerre (R1 de la ressenya), al peu de l'estrenyiment. Està a punt de caure i és gran com un televisor. Cal anar-hi molt al "lloro"...
9 comentaris:
Ostres!!! sembleu una expedició de "alfilo de lo imposible"!! La meva especial felicitació per les mega craks Ariete-Sandra!! (els nois ´molt bé tambe, eh!)
Quina ilu, el meu primer comentari, gracies pitufa!!
Bona piada i bona activitat.
Un dia ben maco... llàstima de no dormir gairebé al Refu...
Felicitats!
ostres noiets esteu fets uns cracks!!!!!
;P
martulinaa
Waaalaaaa !!!! ... ostia m´alegro de veure al Bart encara que a la primera foto està molt amagat sota la roba ... ara mateix vaig a veure la foto que dieu !!! Abraçada a tots !!!
Molt bé, felicitats per la canal i per la piada. Es viu que l'esforç va valer la pena!. Espero seri present a la pròxima. Petonets.
Per fi m'he pogut llegir aquesta piada. Vaig endarrerida en tot, ostres. Uff, em sembla que jo no hagués pogut fer tot això sense treure el fetge per la boca...Sí que esteu fibrats i fibrades, ostres!!!
Molt bé el reportatge!
Jaume, ostres, m'en alegro que estiguis content de veure'm...
Apa, ens veiem la propera sortida!
Molt bona aquesta!!! Veig que us ho monteu be Pere!!!
Encara ens hi haurem d'apuntar!!!aixó si, que fagi calor i puguem anar amb pantalons curts i samarreta!! ja ja ja!!!
Publica un comentari a l'entrada