Fa uns dos anys aproximadament vem venir a atacar aquesta mateixa via. Anàvem 4 innocents que feia poquet que escalàvem i sense cap monitor de referència. Em sembla que era la primera via que ens plantejàvem d’anar a fer. La ressenya que portàvem, ja deia que l’aproximació és molt curteta (10-15min), però perdedora.....i ostres, clavada. Vem estar dues hores voltant, camí amunt camí avall fins a localitzar-la. Ens hi vem posar a les 12h (massa tard per novatillus).
A demés vem fer la “locura” de fer una cordada de 4 (Carla, Alfredo, Eva i Esther).
Vaig iniciar jo la via, i a dalt del primer llarg, abans d’entrar a la reunió vaig fer el meu primer saque en via llarga. Recordo que va ser un “Alfredo me voy a caer...no, no....sí, sí me caigo...fiuuuuuuu”.
Total se’ns va fer super tard i vem decidir abandonar.
Així que es va quedar al sac... de les vies pendents, i la veritat que amb ganes de poder dir que ja està feta!!! I a comprovar quines sensacions tens al cap de tant de temps.
Aquesta vegada serem l’Ana i l’Alfredo, i en Xavitu i Jo, fent la via. Va ser la primera vegada que escalàvem plegats, i haig de dir..que un 10. Caram com puja aquest jovent!!
VIA CAPRICCIOSA 6A (V+) /240MLData: 6/11/2011
Zona: Andorra – Solar d’enclar (Santa Coloma)
Dificultat: 6a (V+ obligat)
Recorregut: 240ml, per granit sòlid i bona adherència.
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts (1er llarg amb Spits)
Material: 10 cintes exprés (nosaltres en portàvem 12)
Orientació: Sud
Valoració: ***
Ressenyes de referència: Bloc piades /
MuntanyencAPROXIMACIÓDes de la Seu d’Urgell per la carretera N-145 i CG-1 un cop entrat a Andorra. Direcció Andorra la Vella i per la Avinguda d’Enclar, ens desviarem en direcció el Cementiri de Santa Coloma on deixarem el cotxe. El camí surt a la dreta del cementiri, just resseguint el mur. Indicat amb marques grogues que assenyalen el camí del Rec del Solà.
Hi ha un moment en que el camí es bifurca en dos, agafarem el trencant de l’esquerra, fins a arribar a una balisa d’acer. Just aquí s’inicia el sector d’escala esportiva de l’Esfinx.
La via es troba entre aquest sector i el següent que és el sector de Santa Coloma.
Un cop arribem a la piràmide de l’Esfinx, ens endinsem a trobar la paret, en un primer moment confon força perquè tot plegat és força herbós i t’acabes fent un embolic.
El secret és anar resseguint la paret des de darrera de l’Esfinx, fins a arribar a un replà on veurem un seguit de díedres (on toca el sol) amb tendència a la dreta.
Aproximació 5/10 minuts.
PRIMER LLARG (30ML, V+):Comença en un entrant amb una espècie de fissura - díedre, però amb una escalada que no és ben be això. S’identifica clarament, perquè a la cara dreta es veu una reunió (que ens saltarem) de parabolts, però la resta del llarg està equipat amb spits. La veritat és que aquest llarg (a diferència dels altres), està equipat una mica estrany...a alguns spits costa arribar-hi.
Aquest primer llarg et fa posar les piles amb l’adherència, passets estranys força athlètics. Fins a arribar a una alzina que et fa fer un pas força curiós per poder arribar a la reunió.
Em va tornar a tocar a mi, i realment haig de dir que vaig fer un espectacle lamentable!! Vaig anar tota l’estona pensant en el punt on ja havia caigut, i al contrari del que em pensava, em va costar força, doncs era una escalada extranya, tot i que amb bona adherència.
El cert és que el pas en concret, va ser el que millor vaig fer del llarg. Just a la base de l’alzina, es tracta d’encastar-te una mica i amunt.
Un cop arribat a la primera reunió, el cert és que la resta de la via va ser un festival de colors.
SEGON LLARG (25ML, V):Aquest segon s’inicia amb una sortida força atlètica amb un minidiedre amb tendència a l’esquerra. Posteriorment continuem per placa cap a la dreta a buscar les alzines que es veuen més amunt. Aquí és on veurem la segona reunió.
En Xavi em sorpren gratament amb la tranquilitat que l’encara. Bona cordada!!
TERCER LLARG (25ML, V+):Des de l’alzina flanquegem a l’esquerra i iniciem el llarg per una sortida també una mica atlètica fins a trobar el primer parabolt. Continuarem per la placa, deixant el diedre a la nostra esquerra, i fins arribar a un tram boscos. Caminarem altre vegada fins a l’alzina que tenim a davant i on s’hi ubica la tercera reunió.
Aquest llarg és realment molt divertit, encara que es fa massa curt.
QUART LLARG (35ML, V+):
Aquí és on vem abandonar la última vegada, així que ja teníem ganes d’encarar-lo.
Aquesta sortida de reunió te la seva gràcia, perquè és molt atlètica i fineta fins que no li trobes el passet de sortida. Xapa el primer parabolt és un dels passos claus d’aquest llarg. Continuem tot amunt a trobar una placa que també ens demanarà concentració i anar saltant d’un cantó a altre. Anirem amunt, deixant de nou un díedre a la nostra esquerra. Arribem a una repissa on muntarem la reunió.
QUART LLARG BIS (20ML, CAMINANT):
Caminem en direcció la següent paret fins a entrar sota-bosc. La reunió la trobarem desviant-nos una mica a l’esquerra pujant per troncs, fins a trobar un bloc fissurat amb una reunió.
CINQUÈ I SISÈ LLARG LLARG (15ML, V) I (20ML, V), RESPECTIVAMENT:
Decidim enllaçar-los i els fa en Xavi.
El primer tram és un bloc fissurat amb un passet finet delicat. Fins arribar a un tram on s’ha d’anar a buscar un següent bloc que està marcat com a V, i jo l’hi donaria més la veritat. Hi ha uns passos per sota bloc, amb una fissura per els ditets i adherència una mica sospitosa. Amb tendència a l’esquerra i sortida atlètica. Després escarem un esperó que superarem i trobarem el parabolt a l’altre cara. Flaquegem a la dreta per anar a buscar la reunió que es troba de nou, darrera l’alzina.
SETÈ LLARG (25ML, 6A):
Aquí ve el meu repte personal. Llarg de 6a en placa d’adherència. Pufff, i jo odio l’adherència!...però com diu un amic meu: “s’ha de saber escalar tot”. Per tant...som-hi.
S’inicia a l’esquerra de la reunió per una petita xemenia. Un cop passada aquesta haurem de saltar a la placa fissurada de la dreta. I comença el festival!!
Em va costar, però haig de dir que en vaig sortir molt contenta.
VUITÈ LLARG (25ML, V):
Sortint de la reunió, anem a buscar un tram una mica trencat i vertical. A trobar una fissura més assequible. Un llarg molt maco també.
NOVÈ LLARG (25ML, V+):
Per ara estem molt contents, tot està anant molt be. L’únic problema que tenim és que els nostres amics els hem perdut des de la segona reunió i tenim dubtes de si han abandonat o ja arribaran.
El pas clau d’aquest llarg és a la sortida. És una sortida molt vertical amb pedres encastades que d’entrada impressiona una mica, però que es fa bé amb una bona col•locació. Continuem per una fissura fina a que es tomba el tram per anar per placa. Aquí anirem amb tendència a la dreta en buscar de la següent sabina i continuarem deixant la paret a la dreta fins a la lleixa on farem la última reunió.
DESCENS:
Un cop arribats a la reunió i mirant a la següent paret, anirem direcció a la nostra dreta. En busca de l’esperó que es veu trepitjat. Desgrimparem fins a poder girar a l’esquerra en direcció la canal-tartera de baixada, en direcció el camí del rec d’en Solà (el mateix de pujada). Uns 45min aproximadament.
Compte amb els trams lliscoso.
EL QUE M’HA AGRADAT DE LA VIA:La roca és molt compacte i bona
La cordada genial
Molts registres de passos diferents, barreja d’adherència amb passos atlètics
EL QUE NO M’HA AGRADAT
Constantment es sent el soroll de la carretera
El curiós del dia va ser que al arribar la següent cordada al cim, els registres d’opinions eren totalment oposats. A en Xavi i a mi ens va agradar molt la via i en canvi a l’Ana i l’Alfredo no els havia entusiasmat. Era com si haguessim fet dues vies totalment diferents. Així que la moraleja és: “Pa gustos colores”.
Un dia genial, amb una molt divertida, i un lloc diferents amb roca molt bona!
Salut, Alegria i Muntanya,
Ther
(Monogràfic d´es lada artificilal)
(Via "Esperó dels Llops" (la garrotxa)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
